Taula de continguts
49 les relacions: Al·logàmia, Algues verdes, Androceu, Angiospermes, Antocerotòpsides, Arisaema triphyllum, Arum, Asteràcies, Calze (botànica), Cambridge University Press, Carl von Linné, Carpel, Charles Robert Darwin, Christian Konrad Sprengel, Citocinina, Cogombre, Corol·la, Dacsa, Dioècia, Esporofil·le, Etefon, Factor abiòtic, Factor biòtic, Falgueres, Ficus, Fitohormona, Flor, Freixe, Gibberel·lina, Gimnospermes, Gineceu, Grec, Hepàtiques, Hermafrodita, Heterogàmia, Molses, Monoècia, Morfologia (biologia), Ocells, Pètal, Periant, Pinòpsides, Planta polígama, Pol·linització, Rosa, Sèpal, Systema Naturae, Tèpal, Thalictrum dioicum.
Al·logàmia
La carbassera té flors masculines i femenines (com aquesta) que fan que l'al·logàmia estigui pràcticament assegurada Lal·logàmia en vegetals és aquella fecundació que es produeix amb gàmetes d’individus diferents, és a dir, es duu a terme quan una planta és fecundada per un gra de pol·len que prové d’un altre individu.
Veure Sexualitat vegetal і Al·logàmia
Algues verdes
Els algues verdes o cloròfits (Chlorophyta) constitueixen una divisió que inclou unes 8.671 espèciesHoek, C. van den, Mann, D.G. and Jahns, H.M. 1995.
Veure Sexualitat vegetal і Algues verdes
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Veure Sexualitat vegetal і Androceu
Angiospermes
Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.
Veure Sexualitat vegetal і Angiospermes
Antocerotòpsides
Les antocerotòpsides (Anthocerotopsida) són una classe de plantes no vasculars.
Veure Sexualitat vegetal і Antocerotòpsides
Arisaema triphyllum
Arisaema triphyllum és una espècie de planta herbàcia i perenne que creix a partir d'un corm.
Veure Sexualitat vegetal і Arisaema triphyllum
Arum
Arum és un gènere de plantes angiospermes de la família de les aràcies, les seves espècies són natives d'una zona que abasta des de Europa fins a l'oest de la Xina i del nord d'Àfrica.
Veure Sexualitat vegetal і Arum
Asteràcies
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).
Veure Sexualitat vegetal і Asteràcies
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Veure Sexualitat vegetal і Calze (botànica)
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Sexualitat vegetal і Cambridge University Press
Carl von Linné
Escultura de ''C. Linneo'', a l'Herboristeria del Rei, a Barcelona. Carl Nilsson o Carl Linnaeus,El seu pare, Nils, tenia el patronímic «Ingemarsson».
Veure Sexualitat vegetal і Carl von Linné
Carpel
Fulles carpel·lars formant un gineceu apocàrpic en ''Helleborus'' El carpel (del grec karpos, fruit) és l'òrgan femeni bàsic de la flor.
Veure Sexualitat vegetal і Carpel
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Veure Sexualitat vegetal і Charles Robert Darwin
Christian Konrad Sprengel
Christian Konrad Sprengel (Brandenburg an der Havel, Marcgraviat de Brandenburg, 22 de setembre de 1750 - 7 d'abril de 1816) va ser un naturalista alemany conegut sobretot pels seus treballs sobre la sexualitat de les plantes.
Veure Sexualitat vegetal і Christian Konrad Sprengel
Citocinina
Estructura de la zeatina, un tipus de citocinina. Les citocinines són fitohormones que regulen la divisió cel·lular.
Veure Sexualitat vegetal і Citocinina
Cogombre
El cogombre (Cucumis sativus) és una planta pertanyent a la família de les cucurbitàcies, i que produeix un fruit denominat amb el mateix nom.
Veure Sexualitat vegetal і Cogombre
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Veure Sexualitat vegetal і Corol·la
Dacsa
La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.
Veure Sexualitat vegetal і Dacsa
Dioècia
El grèvol (''Ilex aquifolium'') és una planta dioica: (a dalt) brot amb flors del peu masculí; (dalt a la dreta) flor masculina augmentada que mostra estams amb pol·len i un estigma petit i estèril; (a sota) brot amb flors d'una planta femella; (sota a la dreta) flor femella augmentada que mostra l'estigma i uns estams petits sense pol·len i estèrils La dioècia (del grec: dues cases) és la disposició dels òrgans reproductors de les plantes anomenades dioiques en individus amb flors d'un sol sexe.
Veure Sexualitat vegetal і Dioècia
Esporofil·le
Esporòfil Un esporofil·le és una fulla que porta esporangis.
Veure Sexualitat vegetal і Esporofil·le
Etefon
L'etefon (en anglès i alguns altres idiomes:Ethephon).
Veure Sexualitat vegetal і Etefon
Factor abiòtic
Els factors abiòtics en ecologia i biologia, (en anglès:abiotic components) són factors que no estan vius, químics i físics del medi ambient natural, que afecten els ecosistemes.
Veure Sexualitat vegetal і Factor abiòtic
Factor biòtic
Els factors biòtics o components biòtics són les coses que donen forma a un ecosistema.
Veure Sexualitat vegetal і Factor biòtic
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Sexualitat vegetal і Falgueres
Ficus
Ficus és un gènere de plantes amb flor dins la família de les moràcies.
Veure Sexualitat vegetal і Ficus
Fitohormona
La carència de la fitohormona auxina pot causar un creixement anormal d'una planta, com es veu a la dretaUna fitohormona o hormona vegetal és una substància orgànica, diferent dels nutrients, sintetitzada en determinats teixits on actua directament o des d'on és transportada a altres parts de la planta, que provoca respostes fisiològiques.
Veure Sexualitat vegetal і Fitohormona
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Sexualitat vegetal і Flor
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Veure Sexualitat vegetal і Freixe
Gibberel·lina
Gibberel·lina (GAs) és el nom de diverses fitohormones que regulen el creixement i influeixen en diversos processos de desenvolupament biològics, incloent-hi l'allargament de la tija, la germinació, la dormició, la floració, l'expressió del sexe i la senescència de fulles i fruits.
Veure Sexualitat vegetal і Gibberel·lina
Gimnospermes
Les gimnospermes (Gymnospermae, gr. "llavor nua") són un grup de plantes vasculars amb llavor (espermatòfits) amb unes 1000 espècies actuals, entre les quals hi destaquen les coníferes, els ginkgos, les ciques i els pins. Van ser molt més diverses en temps passats, sobre tot entre el Devonià i el Juràssic, amb més de 3000 espècies fòssils.
Veure Sexualitat vegetal і Gimnospermes
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Veure Sexualitat vegetal і Gineceu
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Sexualitat vegetal і Grec
Hepàtiques
Les hepàtiques o marcantiòfits (Marchantiophyta) són una divisió dels briòfits en sentit ampli.
Veure Sexualitat vegetal і Hepàtiques
Hermafrodita
Hermafrodit, el fill del déu grec Hermes i la deessa Afrodita, origen de la paraulta "hermafrodita". Un hermafrodita és un ésser viu que posseeix els dos sexes, el masculí i el femení al mateix temps.
Veure Sexualitat vegetal і Hermafrodita
Heterogàmia
* En la biologia de la reproducció, heterogàmia és l'alternança de generacions organitzades de forma diferent, aplicada a l'alternança entre generació partenogenètica i generació sexual.
Veure Sexualitat vegetal і Heterogàmia
Molses
Els briòfits (Bryophyta), coneguts popularment com a molses, són plantes petites i delicades que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, de vegades més; la molsa més grossa és l'anomenada molsa gegant (Dawsonia superba) i arriba a fer, només, 75 cm d'alt.
Veure Sexualitat vegetal і Molses
Monoècia
El vern és una planta '''monoica'''. A la dreta es mostren aments masculins madurs i a l'esquerra les inflorescències femenines de l'any anterior La monoècia (del grec: 'una sola casa') és la disposició dels òrgans de reproducció de les plantes en llocs separats, però en el mateix peu de l'individu.
Veure Sexualitat vegetal і Monoècia
Morfologia (biologia)
En biologia, la morfologia és l'aparença exterior (forma, estructura, color, patrons) d'un organisme o tàxon i de les parts que el componen.
Veure Sexualitat vegetal і Morfologia (biologia)
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Sexualitat vegetal і Ocells
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Veure Sexualitat vegetal і Pètal
Periant
Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.
Veure Sexualitat vegetal і Periant
Pinòpsides
Les pinòpsides (Pinopsida) són una classe de gimnospermes, l'única de la divisió dels pinòfits o coníferes (Pinophyta o Coniferae) i és, per tant, un tàxon monotípic i una de les 13 o 14 divisions en què es classifiquen les plantes.
Veure Sexualitat vegetal і Pinòpsides
Planta polígama
Diagrama de les plantes polígames Les plantes polígames són aquelles que en el mateix peu de la planta presenta flors mascles, femelles i hermafrodites, és a dir que tenen flors estaminades, pistil·lades i bisexuals (amb els dos sexes).
Veure Sexualitat vegetal і Planta polígama
Pol·linització
Pol·linització La pol·linització és un servei de l'ecosistema que consisteix en el transport del gra de pol·len que es correspon amb la micròspora des del sac pol·línic de l'estam fins a l'estigma (en les angiospermes), o fins al micròpil (en les gimnospermes) on finalment germinarà.
Veure Sexualitat vegetal і Pol·linització
Rosa
La rosa és la flor del roser.
Veure Sexualitat vegetal і Rosa
Sèpal
Un sèpal és cadascuna de les peces que formen el calze de les flors.
Veure Sexualitat vegetal і Sèpal
Systema Naturae
esquerra El llibre Systema Naturae fou una de les obres principals del doctor de medicina suec Carl von Linné.
Veure Sexualitat vegetal і Systema Naturae
Tèpal
una flor de magnòlia amb tèpals blancs similars a pètals Un tèpal és el terme de l'organografia vegetal botànica amb què es coneix el sèpal o el pètal d'una flor en aquelles espècies (homoclamídies) en les quals el calze i la corol·la no estan clarament diferenciats.
Veure Sexualitat vegetal і Tèpal
Thalictrum dioicum
Thalictrum dioicum és una espècie de planta herbàcia dins la família Ranunculaceae.
Veure Sexualitat vegetal і Thalictrum dioicum
També conegut com Sexualitat de les plantes.