Taula de continguts
67 les relacions: Amèrica, Arthur Wellesley, Índia, Batalla de Leipzig, Batalla de Waterloo, Carles I d'Anglaterra, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, Cartago, Commonwealth d'Anglaterra, Entente Cordiale, França, Gebhard Leberecht von Blücher, Govern dels cent dies, Guerra de la Independència dels Estats Units, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de la reina Anna, Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra del rei Guillem, Guerra dels Cent Anys, Guerra dels Nou Anys, Guerra dels Set Anys, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-índia, Guerres de la Revolució Francesa, Guerres franco-índies, Guerres Napoleòniques, Guerres Púniques, Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia, Jacobitisme, Jaume I d'Anglaterra, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, Lluís XIV de França, Napoleó Bonaparte, Oliver Cromwell, Pèrfida Albió, Primer Imperi Francès, Primera República Francesa, Protestantisme, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Revolució Francesa, Revolució Gloriosa, 1453, 1688, 1701, 1702, 1713, 1714, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Amèrica
Arthur Wellesley
El mariscal de camp Arthur Wellesley (Dublín, Irlanda, 1 de maig de 1769 - Walmer, Kent, 14 de setembre de 1852)Wellesley (2008).
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Arthur Wellesley
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Índia
Batalla de Leipzig
La batalla de Leipzig (o Batalla de les Nacions. Alemany: Völkerschlacht bei Leipzig) es va lliurar entre el 16 i el 19 d'octubre de 1813 en territori alemany i va suposar una de les derrotes més decisives patides per Napoleó Bonaparte, qui va enfrontar-se amb la coalició de les grans potències europees del moment.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Batalla de Leipzig
Batalla de Waterloo
La Batalla de Waterloo fou una batalla decisiva que va enfrontar les tropes imperials franceses de Napoleó Bonaparte i les forces angloprussianes, comandades per Wellington.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Batalla de Waterloo
Carles I d'Anglaterra
Carles I d'Anglaterra (palau de Dunfermline, 19 de novembre de 1600 - Londres, 1649) fou rei d'Anglaterra i d'Escòcia des de 1625 i fins a la seva mort, executat, el 30 de gener de 1649 a Londres.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Carles I d'Anglaterra
Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Cartago
Commonwealth d'Anglaterra
La Commonwealth d'Anglaterra fou un estat republicà que existí a les Illes Britàniques entre el 1649 i el 1660, va succeir i va ser succeït pel Regne d'Anglaterra, el Regne d'Irlanda i el Regne d'Escòcia.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Commonwealth d'Anglaterra
Entente Cordiale
Scouts francès i britànic amb les seves banderes, el 1912. Entente cordiale (del francès 'enteniment cordial') és la denominació d'un tractat de no-agressió i regulació de l'expansió colonial, ratificat mitjançant un seguit d'acords signats entre el Regne Unit i França el 8 d'abril de 1904.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Entente Cordiale
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і França
Gebhard Leberecht von Blücher
Gebhard Leberecht von Blücher (Rostock, 16 de desembre de 1742 - Krobielowice, 12 de setembre de 1819), Príncep de Wahlstatt, fou un militar prussià.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Gebhard Leberecht von Blücher
Govern dels cent dies
Napoleó, per Andrea Appiani (1805) Els Cent Dies de Napoleó va ser un breu episodi del govern de França protagonitzat per l'emperador Napoleó I quan tornà de l'exili que li va ser imposat a l'illa d'Elba pel Tractat de Fontainebleau (1814) tot i mantenir el títol d'Emperador.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Govern dels cent dies
Guerra de la Independència dels Estats Units
La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra de la Independència dels Estats Units
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra de la Quàdruple Aliança
Guerra de la reina Anna
La Guerra de la reina Anna (1702-1713) va ser la segona d'una sèrie de quatre guerres lluitades entre el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord pel control del continent, i va ser la contrapartida a la Guerra de Successió Espanyola que va tenir lloc a Europa.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra de la reina Anna
Guerra de Successió Austríaca
La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra de Successió Austríaca
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra del Francès
Guerra del rei Guillem
La Guerra del rei Guillem (1689-1697) va ser una guerra lliurada a Amèrica entre França i Anglaterra, amb l'objectiu d'aturar l'expansió colonial francesa i disputar el seu domini dels mars i del comerç.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra del rei Guillem
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra dels Cent Anys
Guerra dels Nou Anys
La Guerra dels Nou Anys (també coneguda com la Guerra de la Lliga d'Augsburg, la Guerra de la Gran Aliança, la Guerra d'Orleans, la Guerra de Successió del Palatinat, o la Guerra de Successió Anglesa) va ser una guerra lliurada a Europa i Amèrica del 1688 al 1697, entre el Regne de França i la Lliga d'Augsburg — que des del 1689, amb l'entrada del Regne d'Anglaterra va ser coneguda com la "Gran Aliança".
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra dels Nou Anys
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra dels Set Anys
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra dels Trenta Anys
Guerra franco-índia
Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerra franco-índia
Guerres de la Revolució Francesa
Les Guerres de la Revolució Francesa foren una sèrie de conflictes bèl·lics, esdevinguts entre 1792 i 1802, en què França s'enfrontà a diferents monarquies europees.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerres de la Revolució Francesa
Guerres franco-índies
Les Guerres franco-índies són el conjunt de conflictes en Amèrica del Nord paral·lels a diverses guerres dinàstiques europees durant l'edat moderna.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerres franco-índies
Guerres Napoleòniques
Les Guerres Napoleòniques són el conjunt de conflictes bèl·lics que es van produir durant el període que Napoleó Bonaparte va governar el Primer Imperi Francès.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerres Napoleòniques
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guerres Púniques
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia (14 de novembre del 1650 - 8 de març del 1702) va ser un príncep sobirà d'Orange per naixement.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Jacobitisme
El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Jacobitisme
Jaume I d'Anglaterra
Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Jaume I d'Anglaterra
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (en anglès James II of England; Londres, 14 d'octubre de 1633 - Saint-Germain-en-Laye, 16 de setembre de 1701) regnà com a successor del seu germà Carles II sobre Anglaterra, Escòcia i Irlanda des de 1685 fins a 1688.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Lluís XIV de França
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Napoleó Bonaparte
Oliver Cromwell
Oliver Cromwell (Huntingdon, Regne d'Anglaterra, 27 d'abril de 1599 - Londres, 3 de setembre de 1658) fou un líder polític i militar anglès.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Oliver Cromwell
Pèrfida Albió
La Pèrfida Albió va ser fins a lEntente cordiale una expressió despectiva que designava sovint Anglaterra i, per extensió, la Gran Bretanya i el Regne Unit, és a dir, l'Albió dels antics grecs i romans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Pèrfida Albió
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Primer Imperi Francès
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Primera República Francesa
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Protestantisme
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Regne de la Gran Bretanya
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Revolució Francesa
Revolució Gloriosa
Les tropes de Guillem d'Orange desembarquen a Torbay, moment important de la Revolució Gloriosa, en un gravat de William Turner. La Revolució Gloriosa fou un aixecament de les classes altes angleses que s'alçaren el 1688 contra els intents absolutistes del rei Jaume II.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і Revolució Gloriosa
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1453
1688
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1688
1701
Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1701
1702
;Món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1702
1713
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1713
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1714
1742
El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1742
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1744
1748
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1748
1754
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1754
1756
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1756
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1763
1775
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1775
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1783
1792
;Països catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1792
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1797
1798
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1798
1802
;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1802
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1803
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1808
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1813
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1814
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Segona guerra dels Cent Anys і 1815
També conegut com La Segona Guerra dels Cent Anys.