Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Alexandru Averescu, Aliats de la Primera Guerra Mundial, August von Mackensen, Bulgària durant la Primera Guerra Mundial, Campanya dels Balcans (1914-1918), Cernavodă, Constanța, Creuer (vaixell de guerra), Danubi, Delta del Danubi, Dobrudja, Front de Romania, Imperi Alemany, Imperi Otomà, Imperi Rus, Potències Centrals, Presoner de guerra, Primera batalla de Cobadin, Primera Guerra Mundial, Regne de Bulgària, Regne de Romania, Triple Entesa, 19 d'octubre, 1916, 25 d'octubre.
Alexandru Averescu
Alexandru Averescu (3 d'abril de 1859 - 2 d'octubre de 1938) va ser un mariscal i polític populista romanès.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Alexandru Averescu · Veure més »
Aliats de la Primera Guerra Mundial
potències centrals són en taronja, i els neutrals en gris Els aliats de la Primera Guerra mundial també són anomenats de vegades potències de l'Entesa o la Triple Entente (entente vol dir en francès 'acord, entesa').
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Aliats de la Primera Guerra Mundial · Veure més »
August von Mackensen
August von Mackensen (Haus Leipnitz (avui Trossin), Saxònia; 6 de desembre de 1849 - Burghorn (avui Habighorst), Baixa Saxònia; 8 de novembre de 1945) va ser un militar, amb el grau de mariscal prussià. Va exercir papers de comandament durant la Primera Guerra Mundial, convertint-se en un dels més importants líders militars d'Alemanya durant aquest període.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і August von Mackensen · Veure més »
Bulgària durant la Primera Guerra Mundial
Bulgària en la Primera Guerra Mundial, 1915. La història de Bulgària durant la Primera Guerra Mundial abasta els anys 1914-1919, encara que el país no va entrar al conflicte mundial fins a l'octubre de 1915 amb el seu atac al regne de Sèrbia després de la seva aliança amb les Potències Centrals al setembre.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Bulgària durant la Primera Guerra Mundial · Veure més »
Campanya dels Balcans (1914-1918)
La Campanya del Balcans es va dur a terme durant la Primera Guerra Mundial, del 28 de juliol de 1914 fins al 29 de setembre de 1918, en el teatre d'operacions dels Balcans, incloent Romania.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Campanya dels Balcans (1914-1918) · Veure més »
Cernavodă
Cernavodă (pronunciat en romanès: , noms històrics: traci: Axiopa,,, turc) és una ciutat del comtat de Constanța, al nord de la Dobruja, Romania amb una població de 20.514 habitants.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Cernavodă · Veure més »
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Constanța · Veure més »
Creuer (vaixell de guerra)
Cruer llança-míssils de la classe Slava Un creuer és tipus de vaixell militar de mida considerable, caracteritzat pel fet que pot operar de forma independent de la flota durant llargues travessies o creuers (d'aquí en prové el nom).
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Creuer (vaixell de guerra) · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Danubi · Veure més »
Delta del Danubi
El delta del Danubi (Delta Dunării en romanès, Дельта Дунаю, Delta Dynáiu o delta del Dunái en ucraïnès) és el delta del segon riu més gran d'Europa.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Delta del Danubi · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Dobrudja · Veure més »
Front de Romania
El Front de Romania va ser part de la Campanya dels Balcans de la Primera Guerra Mundial, on es van enfrontar Romania i Rússia contra els exèrcits de les Potències Centrals. La lluita va tenir lloc des de l'agost de 1916 fins al desembre de 1917, en la major part de l'actual Romania, incloent Transsilvània, que formava part de l'Imperi Austrohongarès en aquell moment, així com el sud de Dobrudja, que actualment és part de Bulgària. Malgrat l'aliança entre Alemanya i Àustria-Hongria, Romania va romandre neutral quan va esclatar la guerra a l'agost de 1914. Malgrat això, tots dos bàndols van tractar d'atreure el país amb promeses territorials, competició en la qual la Triple Entesa gaudia d'avantatge al poder oferir Transsilvània i Bucovina. L'objectiu dels mandataris romanesos era completar la «unió nacional» mitjançant l'obtenció dels territoris amb població de parla romanesa, fonamentalment Transsilvània, Bucovina i el Banat. Després de dos llargs anys de neutralitat, a l'agost de 1916, Romania va accedir a entrar en guerra en el bàndol de la Triple Entesa a canvi de grans concessions territorials. El país entrava en guerra del bàndol que creia que aviat arribaria a la victòria. Les forces romaneses van penetrar a la desitjada Transsilvània austrohongaresa, una regió amb majoria de població romanesa, però la ràpida declaració de guerra de Bulgària va fer que l'alt comandament detingués l'avanç dels exèrcits del nord-oest i perdés la iniciativa militar, que va quedar en mans de l'enemic, dirigit per dos brillants caps alemanys: August von Mackensen i Erich von Falkenhayn. Les tropes romaneses eren valentes, però estaven mal armades i pitjor manades i van haver d'enfrontar-se a un enemic que els escometia en dos fronts: el transsilvà al nord-oest i el del Danubi al sud. Entre mitjans de setembre i principis de novembre, von Falkenhayn va expulsar els invasors de Transsilvània i va penetrar a Valàquia, mentre que von Mackensen s'apoderava de gairebé tota Dobrudja. A finals de desembre de 1916, les Potències Centrals s'havien apoderat de tota Valàquia i Dobrudja. La intervenció que havia d'haver aplanat la victòria de la Triple Entesa va concloure en realitat en un gran daltabaix en una campanya que va durar només 140 dies. El govern romanès va haver de refugiar-se a Moldàvia, que encara romania sota el control dels Aliats, protegit per més de mig milió de soldats russos. Tan sols l'auxili rus i el gelat hivern de 1916-1917 va permetre frenar els exèrcits de les Potències Centrals en els límits de Moldàvia. Però a l'estiu de 1917, el recuperat exèrcit romanès, amb una mica d'ajuda russa, va aconseguir diverses victòries defensives i desbaratar l'intent de les Potències Centrals d'apoderar-se també de Moldàvia. La radicalització de la Revolució d'Octubre va canviar la situació; Romania no només va perdre el suport de les divisions russes, imprescindible per defensar el front, sinó també la seva única font de subministraments militars. Romania, gairebé completament envoltada per les Potències Centrals, es va veure obligada a abandonar la guerra i va signar el Tractat de Bucarest amb les Potències Centrals al maig de 1918. El 10 de novembre de 1918, just un dia abans de l'armistici alemany i després que la resta dels països de les Potències Centrals ja havien capitulat, Romania va tornar a entrar en la guerra. Uns 220.000 soldats romanesos van morir, al voltant del 6% del total de soldats Aliats morts.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Front de Romania · Veure més »
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Imperi Alemany · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Imperi Rus · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Potències Centrals · Veure més »
Presoner de guerra
Soldats Austro-Hongaresos fets presoners de guerra a Rússia; una fotografia de 1915 presa per Sergei Mikhailovich Prokudin-Gorskii Presoners de guerra alemanys capturats després de la caiguda d'Aquisgrà, al 1944, durant la Segona Guerra Mundial. Un presoner de guerra (PDG, en anglès Prisoner of War POW, PoW, o PW) és un soldat, pilot, o marí que és fet presoner per l'enemic immediatament després d'un enfrontament.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Presoner de guerra · Veure més »
Primera batalla de Cobadin
La Primera batalla de Cobadin, també coneguda com la Primera batalla de la línia Rasova - Cobadin - Tuzla, va ser una batalla que es va lliurar del 17 al 19 de setembre de 1916 al Front de Romania de la Primera Guerra Mundial, entre el 3r Exèrcit Búlgar i l'exèrcit de Dobrogea romanès-rus.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Primera batalla de Cobadin · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Regne de Bulgària
El Regne de Bulgària (Царство България, Tsarstvo Balgària), també conegut com a Tsarat de Bulgària o Tercer Imperi Búlgar Трета българска държава Treta Bàlgarska darjava fou una monarquia constitucional a Europa Central i Oriental, que es va establir el 5 d'octubre del 1908 quan l'estat búlgar, abans un principat i estat vassall de l'Imperi Otomà, es va convertir en regne.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Regne de Bulgària · Veure més »
Regne de Romania
El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Regne de Romania · Veure més »
Triple Entesa
Aliances militars europees el 1914, abans de la Primera Guerra Mundial Aliances militars europees durant la Primera Guerra mundial, 1914-1918 La Triple Entesa o Triple Entente (del francès entente, 'amistat, comprensió, acord') va ser l'entesa que va unir l'Imperi Rus, la Tercera República Francesa i el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, després de la signatura de l'Entente Cordiale anglofrancesa de 1904 i de l'Entente anglorussa del 31 d'agost de 1907.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і Triple Entesa · Veure més »
19 d'octubre
El 19 d'octubre és el dos-cents noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і 19 d'octubre · Veure més »
1916
;Països Catalans.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і 1916 · Veure més »
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Segona batalla de Cobadin і 25 d'octubre · Veure més »
