Obrir a Google MapsTaula de continguts
65 les relacions: Acestes, Agàtocles de Siracusa, Agrigent, Alcamo, Api Claudi Càudex, Atenes, Atenió (rei), Batalla del Crimís, Cartago, Castellammare del Golfo, Ciceró, Claudi Ptolemeu, Cnidos, Crimís, Dòric, Diana, Diodor de Sicília, Dionisi d'Halicarnàs, Dionisi el Vell, Egesta (filla d'Hípotes), Elimis, Eneida, Entel·la, Erix, Estrabó, Fòcida, Filoctetes, Gai Duili (cònsol), Gibellina, Guerra del Peloponnès, Hanníbal (409 aC), Hícara, Himera, Himilcó (406 aC), Illa de Rodes, Imperi Romà, Jònia, Laques, Lilibèon, Mar Tirrena, Mòtia, Nícies, Palerm, Pòrtic, Perípter, Pirros, Primera Guerra Púnica, Província de Trapani, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Salvi Trifó, ... Ampliar l'índex (15 més) »
- Ciutats antigues de Sicília
Acestes
Acestes i de vegades Egestes (en grec Αἴγεστης) és el fill del déu-riu sicilià Crimís i d'una dona troiana anomenada Egesta o Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Acestes
Agàtocles de Siracusa
Agàtocles (Agathŏcles, Ἀγαθοκλῆς) (segles IV i III aC) fou tirà de Siracusa i rei de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Agàtocles de Siracusa
Agrigent
Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.
Veure Segesta (Sicília) і Agrigent
Alcamo
Alcamo (sicilià Àrcamu) és un municipi italià, situat a la regió de Sicília i a la província de Trapani.
Veure Segesta (Sicília) і Alcamo
Api Claudi Càudex
Api Claudi Càudex (Appius Claudius C. f. App.) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Clàudia.
Veure Segesta (Sicília) і Api Claudi Càudex
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Segesta (Sicília) і Atenes
Atenió (rei)
Atenió (Athenio) fou un cilici que mercès a la seva riquesa i als seus coneixements d'astrologia va aconseguir fer-se elegir líder dels rebels de la part occidental de l'illa de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Atenió (rei)
Batalla del Crimís
La Batalla del Crimís (Krimisós) va ser una batalla lliurada el 339 aC durant la Guerra de Sicília (600 aC-265 aC) en la qual un exèrcit de Siracusa comandat per Timoleont va atacar per sorpresa les tropes cartagineses d'Hàsdrubal i Hamílcar situades vora del riu Crimís, un riu secundari de Sicília a la vora de la població de Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Batalla del Crimís
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Veure Segesta (Sicília) і Cartago
Castellammare del Golfo
Castellammare del Golfo (nom històric en català Castellamar, en sicilià Casteddammari, en italià Castellammare del Golfo) és un municipi italià, dins de la província de Trapani.
Veure Segesta (Sicília) і Castellammare del Golfo
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Veure Segesta (Sicília) і Ciceró
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Segesta (Sicília) і Claudi Ptolemeu
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Veure Segesta (Sicília) і Cnidos
Crimís
Segons la mitologia grega, Crimís (o Crinís segons Virgili i Higí) (en grec antic Κριμισός) va ser un déu fluvial de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Crimís
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Segesta (Sicília) і Dòric
Diana
Escultura "Companya de Diana" (1970) als jardins del Palauet Albéniz Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça.
Veure Segesta (Sicília) і Diana
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Veure Segesta (Sicília) і Diodor de Sicília
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Veure Segesta (Sicília) і Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Veure Segesta (Sicília) і Dionisi el Vell
Egesta (filla d'Hípotes)
Segons la mitologia grega, Egesta o també Segesta (en grec antic Αιγέστα) fou una filla d'Hípotes, heroi troià.
Veure Segesta (Sicília) і Egesta (filla d'Hípotes)
Elimis
Els elimis (Elymi) eren un poble de l'extrem occidental de Sicília, natius de l'illa però diferents dels sículs i sicans, segons diuen el Periple de Pseudo-Escílax i Tucídides.
Veure Segesta (Sicília) і Elimis
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Veure Segesta (Sicília) і Eneida
Entel·la
Entel·la (Entella) va ser una ciutat de l'interior de Sicília a l'esquerra del riu Hypsas (avui Belici) a mig camí entre les dues costes.
Veure Segesta (Sicília) і Entel·la
Erix
Erix (Ἔρυξ; Eryx) va ser una ciutat de Sicília a l'oest de l'illa a uns 10 km de Drèpana i a 3 km de la costa; és l'actual Erice.
Veure Segesta (Sicília) і Erix
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Veure Segesta (Sicília) і Estrabó
Fòcida
La Fòcida (Phocis) era una regió de l'antiga Grècia, limitada al nord per la Dòrida, al nord-est pels locris epicnemidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis i al sud pel golf de Corint.
Veure Segesta (Sicília) і Fòcida
Filoctetes
Representació de Filoctetes en un gerro (Museu del Louvre). Filoctetes (en grec antic Φιλοκτήτης) va ser un heroi grec, fill de Peant i de Demonassa (o de Metone).
Veure Segesta (Sicília) і Filoctetes
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Veure Segesta (Sicília) і Gai Duili (cònsol)
Gibellina
Gibellina (sicilià Gibbiddina) és un municipi italià, dins de la província de Trapani.
Veure Segesta (Sicília) і Gibellina
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Veure Segesta (Sicília) і Guerra del Peloponnès
Hanníbal (409 aC)
Campanyes militars d'Hanníbal a Sicília Hanníbal fill de Giscó i net d'Hamílcar va ser un magistrat en cap o sufet de Cartago cap a l'any 410 aC quan Segesta, després de la derrota dels atenencs a Siracusa (413 aC) van demanar l'ajut cartaginès contra Selinunt.
Veure Segesta (Sicília) і Hanníbal (409 aC)
Hícara
Hícara (Hyccara o Hycara) era una petita ciutat de la costa nord de Sicília entre Panormos i el port de Segesta.
Veure Segesta (Sicília) і Hícara
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Veure Segesta (Sicília) і Himera
Himilcó (406 aC)
Himilcó (Himilco) fou un militar cartaginès fill d'Hannó, comandant juntament amb Anníbal (409 aC), fill de Giscó, de la gran expedició a Sicília (406 aC).
Veure Segesta (Sicília) і Himilcó (406 aC)
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Veure Segesta (Sicília) і Illa de Rodes
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Segesta (Sicília) і Imperi Romà
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Segesta (Sicília) і Jònia
Laques
Laques (Laches) (nat vers el 475 aC a Atenes, Grècia; mort el 418 aC a Mantineia, Grècia) fill de Melànopos, fou un aristòcrata atenenc del segle V aC i general durant la guerra del Peloponès.
Veure Segesta (Sicília) і Laques
Lilibèon
Lilibèon (grec antic: Λιλύβαιον, Lilíbaion), de vegades Lilibeu (llatí: Lilybaeum), la moderna Marsala, va ser una ciutat de Sicília situada al cap del mateix nom, a l'extrem oest de Sicília (avui Cap Boèo), un dels tres cap que van donar a Sicília el nom de Trinàcria.
Veure Segesta (Sicília) і Lilibèon
Mar Tirrena
La mar Tirrena (o el mar Tirrè) (en napolità i italià Mar Tirreno, en cors i sard Mare Tirrenu, en sicilià Mari Tirrenu, en francès Mer Tyrrhénienne), forma part de la mar Mediterrània.
Veure Segesta (Sicília) і Mar Tirrena
Mòtia
La posició de Mòtia a la mapa Mòtia va ser una ciutat situada a l'oest de Sicília, entre Drèpanon i Lilibèon, aixecada en una petita illa a 1 km (sis estadis) de la costa a la qual estava unida per un pas artificial, segons Diodor de Sicília.
Veure Segesta (Sicília) і Mòtia
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Veure Segesta (Sicília) і Nícies
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Veure Segesta (Sicília) і Palerm
Pòrtic
Prónaos del Panteó de Roma En la seva accepció genèrica estructural, un pòrtic és un element arquitectònic pla format per uns pilars i una o vàries bigues.
Veure Segesta (Sicília) і Pòrtic
Perípter
Perípter (del grec περίπτερος) és l'edifici que està envoltat de columnes alineades en cadascun dels seus costats, conformant un peristil exterior.
Veure Segesta (Sicília) і Perípter
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Veure Segesta (Sicília) і Pirros
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Veure Segesta (Sicília) і Primera Guerra Púnica
Província de Trapani
La província de Trapani (sicilià Pruvincia di Tràpani) és una província que forma part de la regió de Sicília dins d'Itàlia.
Veure Segesta (Sicília) і Província de Trapani
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Veure Segesta (Sicília) і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Salvi Trifó
Salvi Trifó (Salvius Tryphon) fou un líder i rei dels esclaus revoltats a Sicília al final del.
Veure Segesta (Sicília) і Salvi Trifó
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Veure Segesta (Sicília) і Sarraïns
Segona Guerra Servil
La segona guerra servil va ser un aixecament d'esclaus sicilians contra Roma que va finalitzar amb la victòria dels republicans.
Veure Segesta (Sicília) і Segona Guerra Servil
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure Segesta (Sicília) і Selinunt
Sext Pompeu Fest
Sext Pompeu Fest (en Sextus Pompeius Festus) va ser un lexicògraf romà a cavall dels segles i dC autor d'un epítome en vint llibres de l'obra de Marc Verri Flac De significatu verborum ('sobre el significat dels mots') intitulat Sexti Pompeii Festi de verborum significatione.
Veure Segesta (Sicília) і Sext Pompeu Fest
Sicans
Els sicans (en grec antic Σικανοί "Sikanoi", en llatí sicani) eren un poble de Sicília que vivia a l'oest i nord-oest de l'illa on havien estat expulsats pels sículs procedents d'Itàlia segons la seva pròpia tradició.
Veure Segesta (Sicília) і Sicans
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Segesta (Sicília) і Sicília
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Segesta (Sicília) і Siracusa
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Veure Segesta (Sicília) і Talent
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Veure Segesta (Sicília) і Tercera Guerra Púnica
Timoleont
Timoleont (en llatí Timoleon, en grec antic Τιμολέων) fill de Timodem i Demarista, va pertànyer a una de les més nobles famílies de Corint i de jove ja va obtenir gran reputació entre els seus conciutadans per la seva habilitat i coratge.
Veure Segesta (Sicília) і Timoleont
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Segesta (Sicília) і Timpà (arquitectura)
Travertí
Terrasses de travertí al Parc Nacional de Yellowstone (Estats Units). El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC.
Veure Segesta (Sicília) і Travertí
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Veure Segesta (Sicília) і Troia
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Segesta (Sicília) і Tucídides
Vàndals
Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).
Veure Segesta (Sicília) і Vàndals
Vegeu també
Ciutats antigues de Sicília
- Èrix
- Ínic
- Abacènon
- Agatirna
- Ameselum
- Apol·lònia de Sicília
- Assorus
- Càsmena
- Camarina
- Capizzi
- Caronia
- Catània
- Cefalù
- Enna
- Entel·la
- Erbessos
- Etna (ciutat)
- Gela
- Halesa
- Heloros
- Hibla Inferior
- Hibla Major
- Hibla Menor
- Hipana
- Ieta
- Imàcara
- Licata
- Mègara Hiblea
- Mòtion
- Mactòrion
- Mitístraton
- Naxos (Sicília)
- Netum
- Sciacca
- Segesta (Sicília)
- Selinunt
- Solunt
- Tàrent
- Tíndaris
- Taormina
- Termini Imerese