Taula de continguts
81 les relacions: Alfabet àrab, Alfons el Magnànim, Alqueria, Antic Règim, Antoni Josep Cavanilles i Palop, Arrossar, Baix Albaida, Berfull, Capella de la Aurora (L'Énova), Castella, Conreu de l'arròs, Corts forals valencianes, Edat del bronze, Enciclopèdia Espasa, Expulsió dels moriscos, Fita, Gavarda, Jaume el Conqueridor, José Moñino y Redondo, L'Énova, La Pobla Llarga, Malària, Manuel, Olivera, Pere el Cerimoniós, Pesta bubònica, Rafelguaraf, Revolta de les Germanies, Séquia Comuna de l'Énova, Seda, Segle XII, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Segle XVII, Segle XX, Segle XXI, Tossalnou, València, Vímet, Xàtiva, 1170, 1248, 1348, 1406, 1421, 1445, 1454, 1472, 1490, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Alfabet àrab
Lalfabet àrab, altrament dit alifat (d'àlif, la seva primera lletra), té característiques semblants a l'alfabet hebreu, i també és un abjad.
Veure Sanç (L'Énova) і Alfabet àrab
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Sanç (L'Énova) і Alfons el Magnànim
Alqueria
Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.
Veure Sanç (L'Énova) і Alqueria
Antic Règim
Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.
Veure Sanç (L'Énova) і Antic Règim
Antoni Josep Cavanilles i Palop
Estàtua de Cavanilles al Reial Jardí Botànic de Madrid feta per l'esculptor José Pagnucci y Zumel Antoni Josep CavanillesSegons el i seguint un criteri etimològic, el cognom Cavanilles s'hauria d'escriure Cabanilles, que ve de cabana, i existeix com a llinatge amb les variants Cabanilles, Cabanelles i Cabanyelles.
Veure Sanç (L'Énova) і Antoni Josep Cavanilles i Palop
Arrossar
Llaurant un arrossar a la Xina amb un búfal d'aigua asiàtic Plantant arròs de forma tradicional a Bangladesh Els arrossars són el terreny on es realitza la ricicultura, és a dir, el cultiu de l'arròs que, de fet, comporta una forma de vida organitzada al seu voltant, que constitueix tota una cultura o civilització.
Veure Sanç (L'Énova) і Arrossar
Baix Albaida
El Baix Albaida (també coneguda com a Castelló i les Ènoves) és una subcomarca de la Ribera Alta (País Valencià) travessada pel curs baix del riu Albaida en arribar al riu Xúquer.
Veure Sanç (L'Énova) і Baix Albaida
Berfull
Berfull és un llogaret despoblat que forma part del municipi de Rafelguaraf.
Veure Sanç (L'Énova) і Berfull
Capella de la Aurora (L'Énova)
La Capella de l'Aurora de l’Énova, a la Ribera Alta, és un temple catòlic datat del, ubicat en un edifici de 1770 aproximadament, possiblement una casa particular que acabà donant-se a l'Església per convertir-se en lloc sagrat.
Veure Sanç (L'Énova) і Capella de la Aurora (L'Énova)
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Sanç (L'Énova) і Castella
Conreu de l'arròs
El conreu de l’arròs és el procés agrícola pel qual s’obté el gra d’aquest cereal des de plantes conreades, a diferència de la recol·lecció de les varietats salvatges.
Veure Sanç (L'Énova) і Conreu de l'arròs
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Veure Sanç (L'Énova) і Corts forals valencianes
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Sanç (L'Énova) і Edat del bronze
Enciclopèdia Espasa
Enciclopèdia Espasa, de nom original: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana, és una gran enciclopèdia en castellà del, continuadora d'altres projectes de menys envergadura desenvolupats en el mateix sentit als darrers anys del.
Veure Sanç (L'Énova) і Enciclopèdia Espasa
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Veure Sanç (L'Énova) і Expulsió dels moriscos
Fita
Mas Pinell, al municipi de Torroella de Montgrí. Una fita, fita de terme, pedra de fita o molló és una marca sobre el terra que serveix per a delimitar un terme o finca o bé per a marcar el recorregut d'una via, camí o carretera.
Veure Sanç (L'Énova) і Fita
Gavarda
Gavarda és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і Gavarda
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Veure Sanç (L'Énova) і Jaume el Conqueridor
José Moñino y Redondo
José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.
Veure Sanç (L'Énova) і José Moñino y Redondo
L'Énova
L'Énova és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і L'Énova
La Pobla Llarga
La Pobla Llarga és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і La Pobla Llarga
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Veure Sanç (L'Énova) і Malària
Manuel
Manuel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і Manuel
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Veure Sanç (L'Énova) і Olivera
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Veure Sanç (L'Énova) і Pere el Cerimoniós
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Sanç (L'Énova) і Pesta bubònica
Rafelguaraf
Rafelguaraf és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і Rafelguaraf
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Veure Sanç (L'Énova) і Revolta de les Germanies
Séquia Comuna de l'Énova
La Séquia Comuna d'Énova, és el nom que rep la séquia que rega tot el pla d'Énova.
Veure Sanç (L'Énova) і Séquia Comuna de l'Énova
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Sanç (L'Énova) і Seda
Segle XII
El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XII
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XIV
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XV
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XVI
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XVII
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XX
Segle XXI
Formalment, el comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.
Veure Sanç (L'Énova) і Segle XXI
Tossalnou
Tossalnou o el Tossalet (oficialment, en castellà, Tosalnou) és una localitat valenciana al terme municipal de Rafelguaraf, a la comarca de la Ribera Alta.
Veure Sanç (L'Énova) і Tossalnou
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Sanç (L'Énova) і València
Vímet
Típic cistell de vímet i canya partida. El vímet, vime, vimen o vim (del llatí vimen) és la branca prima, llarga i flexible de la vimetera i d'altres espècies de salze.
Veure Sanç (L'Énova) і Vímet
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Veure Sanç (L'Énova) і Xàtiva
1170
Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1170
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Sanç (L'Énova) і 1248
1348
s.
Veure Sanç (L'Énova) і 1348
1406
;Països catalans;Resta del món.
Veure Sanç (L'Énova) і 1406
1421
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1421
1445
Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1445
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Sanç (L'Énova) і 1454
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Sanç (L'Énova) і 1472
1490
Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1490
1510
Primera pàgina del llibre sacramental de baptismes de la parròquia de Sant Just Desvern (Baix Llobregat).
Veure Sanç (L'Énova) і 1510
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Veure Sanç (L'Énova) і 1519
1522
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1522
1528
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1528
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Sanç (L'Énova) і 1609
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Sanç (L'Énova) і 1625
1646
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1646
1671
Stenka Razin.
Veure Sanç (L'Énova) і 1671
1682
Pere I de Rússia.
Veure Sanç (L'Énova) і 1682
1751
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1751
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Veure Sanç (L'Énova) і 1787
1795
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1795
18 d'agost
El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sanç (L'Énova) і 18 d'agost
1835
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1835
1847
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1847
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Sanç (L'Énova) і 1849
1860
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1860
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Veure Sanç (L'Énova) і 1861
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Veure Sanç (L'Énova) і 1867
1869
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1869
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1871
1873
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1873
1880
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1880
1915
;Països Catalans.
Veure Sanç (L'Énova) і 1915
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Sanç (L'Énova) і 1970
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Sanç (L'Énova) і 1990
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Veure Sanç (L'Énova) і 2008
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Veure Sanç (L'Énova) і 28 de novembre
4 d'abril
El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Sanç (L'Énova) і 4 d'abril
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Sanç (L'Énova) і 7 d'octubre