Taula de continguts
43 les relacions: Ajuntament de Barcelona, Ateneu Barcelonès, Barcelona, Congrés dels Diputats, Eduardo Palanca Asensi, Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1873, Eleccions generals espanyoles de 1876, Eleuterio Maisonnave Cutayar, Emilio Castelar y Ripoll, França, Francesc Sunyer i Capdevila, José Carvajal Hué, Llista de batlles de Barcelona, Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya, Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya, Ministeri d'Ultramar, Ministeri de l'Interior d'Espanya, Nicolás Salmerón y Alonso, Partit Demòcrata Possibilista, Partit Republicà Democràtic Federal, Primera República Espanyola, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Tomás María Mosquera García, 12 de març, 18 de juliol, 1839, 1869, 1871, 1872, 1873, 1874, 1888, 19 de febrer, 2 de gener, 29 d'abril, 3 de gener, 4 de gener, 4 de setembre, 8 de setembre.
Ajuntament de Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona és una de les quatre administracions públiques amb responsabilitat política a la ciutat de Barcelona, al costat de l'Administració General de l'Estat d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Veure Santiago Soler i Pla і Ajuntament de Barcelona
Ateneu Barcelonès
LAteneu Barcelonès és una associació fundada a Barcelona el 1860 i actualment ubicada al Palau Savassona, on es duen a terme més de vuit-centes activitats culturals cada any, entre conferències, recitals poètics, concerts, presentacions de llibres, etc., generalment obertes a tota la ciutat.
Veure Santiago Soler i Pla і Ateneu Barcelonès
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Santiago Soler i Pla і Barcelona
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Veure Santiago Soler i Pla і Congrés dels Diputats
Eduardo Palanca Asensi
Eduardo Palanca Asensi (València, 2 de setembre de 1837 -Màlaga, 30 de novembre de 1900) va ser un advocat i polític republicà espanyol.
Veure Santiago Soler i Pla і Eduardo Palanca Asensi
Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista El rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Manuel Ruiz Zorrilla, cap del Partit Radical Francesc Pi i Margall, cap dels republicans federals El rei Amadeu I. La seva abdicació va provocar la proclamació de la Primera República Les eleccions generals espanyoles d'agost de 1872 foren convocades el 24 d'agost de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleccions generals espanyoles d'agost de 1872
Eleccions generals espanyoles de 1869
Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleccions generals espanyoles de 1869
Eleccions generals espanyoles de 1873
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleccions generals espanyoles de 1873
Eleccions generals espanyoles de 1876
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1876 Les eleccions generals espanyoles de 1876 foren convocades el 20 de gener de 1876 sota sufragi universal masculí, les últimes amb aquest sistema fins al 1931, i amb un nombre d'electors de 3.989.612.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleccions generals espanyoles de 1876
Eleuterio Maisonnave Cutayar
Eleuterio Maisonnave Cutayar (Alacant, 6 de setembre de 1840 – Madrid, 5 de maig de 1890) fou un polític republicà.
Veure Santiago Soler i Pla і Eleuterio Maisonnave Cutayar
Emilio Castelar y Ripoll
Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.
Veure Santiago Soler i Pla і Emilio Castelar y Ripoll
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Santiago Soler i Pla і França
Francesc Sunyer i Capdevila
Francesc Sunyer i Capdevila (Roses, l'Alt Empordà, 4 de març 1826 - 14 d'agost de 1898) fou un metge i polític català, avi de Josep Maria Pi i Sunyer.
Veure Santiago Soler i Pla і Francesc Sunyer i Capdevila
José Carvajal Hué
José Carvajal Hué (Màlaga, 8 d'octubre de 1835 - Madrid, 4 de juny de 1899) va ser un polític, advocat, economista, empresari, escriptor i periodista espanyol, ministre d'Hisenda i d'Estat durant la Primera República per un breu període.
Veure Santiago Soler i Pla і José Carvajal Hué
Llista de batlles de Barcelona
El batlle o alcalde de Barcelona és la màxima autoritat política de l'Ajuntament de Barcelona.
Veure Santiago Soler i Pla і Llista de batlles de Barcelona
Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Aquesta és la llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya des del regnat de Josep I Bonaparte fins a l'actualitat.
Veure Santiago Soler i Pla і Llista de ministres d'afers exteriors d'Espanya
Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya
El Ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació d'Espanya era un dels departaments ministerials en els quals s'organitzava l'Administració General de l'Estat entre els anys 2004 i 2018.
Veure Santiago Soler i Pla і Ministeri d'Afers Exteriors de Cooperació d'Espanya
Ministeri d'Ultramar
El Ministeri d'Ultramar va ser el departament ministerial encarregat de la direcció de les colònies espanyoles que conformaven l'Imperi Espanyol.
Veure Santiago Soler i Pla і Ministeri d'Ultramar
Ministeri de l'Interior d'Espanya
El Ministeri de l'Interior d'Espanya és un dels departaments ministerials en els quals s'organitza l'Administració General de l'Estat, el titular del qual és el ministre o ministra de l'Interior.
Veure Santiago Soler i Pla і Ministeri de l'Interior d'Espanya
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Santiago Soler i Pla і Nicolás Salmerón y Alonso
Partit Demòcrata Possibilista
El Partit Demòcrata Possibilista fou el nom que adoptà el 1879 el Partit republicà Democràtic Federal, partit polític espanyol d'ideologia republicana que havia sorgit després de la Revolució de setembre de 1868.
Veure Santiago Soler i Pla і Partit Demòcrata Possibilista
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Veure Santiago Soler i Pla і Partit Republicà Democràtic Federal
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure Santiago Soler i Pla і Primera República Espanyola
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Santiago Soler i Pla і Restauració borbònica
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Santiago Soler i Pla і Revolució de 1868
Tomás María Mosquera García
Tomás María Mosquera García (Castrelo, San Cristovo de Cea, 10 de novembre de 1823 -Madrid, 30 d'abril de 1890) va ser un polític espanyol, ministre durant el sexenni revolucionari.
Veure Santiago Soler i Pla і Tomás María Mosquera García
12 de març
El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Santiago Soler i Pla і 12 de març
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Santiago Soler i Pla і 18 de juliol
1839
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1839
1869
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1869
1871
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1871
1872
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1873
1874
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1874
1888
;Països Catalans.
Veure Santiago Soler i Pla і 1888
19 de febrer
El 19 de febrer és el cinquantè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Santiago Soler i Pla і 19 de febrer
2 de gener
El 2 de gener és el segon dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Santiago Soler i Pla і 2 de gener
29 d'abril
El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.
Veure Santiago Soler i Pla і 29 d'abril
3 de gener
El 3 de gener és el tercer dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Santiago Soler i Pla і 3 de gener
4 de gener
El 4 de gener és el quart dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Santiago Soler i Pla і 4 de gener
4 de setembre
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Santiago Soler i Pla і 4 de setembre
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Santiago Soler i Pla і 8 de setembre