Taula de continguts
46 les relacions: Alacant, Alcoi, Biar, Caixa Mediterrani, Cantonalisme, Carlisme, Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1873, Eleccions generals espanyoles de 1879, Eleccions generals espanyoles de 1881, Eleccions generals espanyoles de 1886, Emilio Castelar y Ripoll, Febre groga, Francesc Pi i Margall, Francmaçoneria, Guerra del Francès, Horta d'Alacant, José María Santonja y Almella, Lògia Constante Alona, Llista de batlles d'Alacant, Madrid, Milícia nacional, Muralla, Nicolás Salmerón y Alonso, Novelda, Oriola, Partit Demòcrata Possibilista, Partit Democràtic (Espanya), Partit Republicà Democràtic Federal, Pneumònia, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Ritu Escocès Antic i Acceptat, Sant Joan d'Alacant, Teatre Principal (Alacant), Universitat d'Alacant, Universitat Nacional d'Educació a Distància, València, 14 d'abril, 1840, 1866, 1890, 22 de juny, 5 de maig, 6 de setembre.
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Alacant
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Alcoi
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Biar
Caixa Mediterrani
Caixa Mediterrani, més coneguda per l'abreviatura de CAM, va ser una caixa d'estalvis del País Valencià.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Caixa Mediterrani
Cantonalisme
Principals focus del cantonalisme. El cantonalisme és un moviment o grup d'aixecaments populars que va tenir lloc en diverses localitats del Regne de València, Andalusia i Cartagena (Múrcia) l'any 1873.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Cantonalisme
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Carlisme
Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Progressista El rei Amadeu I Les eleccions generals espanyoles d'abril de 1872 foren convocades el 3 d'abril de 1872 sota sufragi universal masculí.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles d'abril de 1872
Eleccions generals espanyoles de 1869
Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles de 1869
Eleccions generals espanyoles de 1873
Estanislau Figueras, primer president de la Primera República Espanyola Les eleccions generals espanyoles de 1873 foren convocades el 10 de maig de 1873 sota sufragi universal masculí.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles de 1873
Eleccions generals espanyoles de 1879
El conservador Cánovas del Castillo, cap de govern després de les eleccions de 1879 Les eleccions generals espanyoles de 1879 foren convocades el 20 d'abril de 1879 sota sufragi censatari, establit en la nova constitució de 1876, i que reduí el nombre d'electors a 840.000.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles de 1879
Eleccions generals espanyoles de 1881
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1881 foren convocades el 21 d'agost de 1881 sota sufragi censatari.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles de 1881
Eleccions generals espanyoles de 1886
El liberal Sagasta, cap de govern després de les eleccions Les eleccions generals espanyoles de 1886 foren convocades el 4 d'abril de 1886 sota sufragi censatari.La seva base legal va ser la Constitució espanyola de 1876, vigent fins a 1923 en el règim conegut com a Restauració borbònica a Espanya.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Eleccions generals espanyoles de 1886
Emilio Castelar y Ripoll
Emilio Castelar y Ripoll (Cadis, 7 de setembre de 1832 - San Pedro del Pinatar —Múrcia—, 25 de maig de 1899), polític i escriptor espanyol, fou el quart i últim president de la Primera República Espanyola, en la seva variant federal.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Emilio Castelar y Ripoll
Febre groga
La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Febre groga
Francesc Pi i Margall
Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Francesc Pi i Margall
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Francmaçoneria
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Guerra del Francès
Horta d'Alacant
L'Horta d'Alacant és un terme al que pot referir una comarca històrica del País Valencià o una zona geogràfica agrícola, totes dues de diferent extensió.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Horta d'Alacant
José María Santonja y Almella
José María Luis Santonja y Almella (Biar, 13 de novembre de 1851 - València, 28 de febrer de 1906) fou un aristòcrata i polític valencià, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і José María Santonja y Almella
Lògia Constante Alona
Símbol de la maçoneria La Lògia Constante Alona és una lògia maçònica de la ciutat d'Alacant federada des de 2002 amb el n. 138, al Gran Orient de França.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Lògia Constante Alona
Llista de batlles d'Alacant
ajuntament de la ciutat. Esta llista mostra els alcaldes d'Alacant des de 1868 fins a l'actualitat.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Llista de batlles d'Alacant
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Madrid
Milícia nacional
Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Milícia nacional
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Muralla
Nicolás Salmerón y Alonso
Nicolás Salmerón Alonso (Alhama la Seca (Almeria), 10 d'abril de 1838 - Pau (França), 20 de setembre de 1908), polític, escriptor i filòsof krausista, fou ministre de Justícia del govern d'Estanislau Figueras i tercer president de la Primera República Espanyola, i reprimí l'aixecament cantonal.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Nicolás Salmerón y Alonso
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Novelda
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Oriola
Partit Demòcrata Possibilista
El Partit Demòcrata Possibilista fou el nom que adoptà el 1879 el Partit republicà Democràtic Federal, partit polític espanyol d'ideologia republicana que havia sorgit després de la Revolució de setembre de 1868.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Partit Demòcrata Possibilista
Partit Democràtic (Espanya)
Partit Democràtic o Partit Democràtic-Progressista fou un partit polític creat l'abril del 1849 a Madrid com a escissió de l'ala esquerrana i radical del Partit Progressista pels diputats José Ordax Avecilla, Nicolás María Rivero, Aniceto Puig i Manuel Aguilar.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Partit Democràtic (Espanya)
Partit Republicà Democràtic Federal
El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Partit Republicà Democràtic Federal
Pneumònia
La pneumònia o pulmonia és un trastorn inflamatori del pulmó que afecta principalment les cavitats alveolars.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Pneumònia
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Restauració borbònica
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Revolució de 1868
Ritu Escocès Antic i Acceptat
Símbols de l'escaire i el compàs El ritu escocès antic i acceptat (REAA) és un dels ritus maçònics més escampats al món.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Ritu Escocès Antic i Acceptat
Sant Joan d'Alacant
Sant Joan d'Alacant és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Sant Joan d'Alacant
Teatre Principal (Alacant)
El Teatre Principal és l'edifici teatral més important d'Alacant, situat a la plaça de Ruperto Chapí, s/n.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Teatre Principal (Alacant)
Universitat d'Alacant
La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Universitat d'Alacant
Universitat Nacional d'Educació a Distància
La Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) és una universitat pública espanyola d'àmbit estatal.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і Universitat Nacional d'Educació a Distància
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і València
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 14 d'abril
1840
;Països Catalans.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 1840
1866
;Països Catalans.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 1866
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 1890
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 22 de juny
5 de maig
El 5 de maig és el cent vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 5 de maig
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Eleuterio Maisonnave Cutayar і 6 de setembre