Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Santa Maria de Moià

Índex Santa Maria de Moià

Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia (advocació més moderna) és l'església parroquial a la vila de Moià, capital de la comarca del Moianès.

Taula de continguts

  1. 59 les relacions: Arc apuntat, Arquitectura barroca, Balustre, Baptisteri, Barroc, Bisbat de Vic, Campanar, Canonge, Castanyer, Cúpula, Cels Gomis i Mestre, Climent VIII, Col·legiata, Comtat d'Osona, Comtat de Barcelona, Corinti, Cornisa, Coronament, Creu grega, Creuer (arquitectura), Edat moderna, Editorial Albert Martín, El Masot (Moià), Els Morató, Església parroquial, Fornícula, Francisco Asorey, Fris, Gàrgola, Geografia General de Catalunya, Jaume el Conqueridor, Joan Baptista, Jordi de Vic, Josep de Calassanç (sacerdot), Josep Maria Gavín i Barceló, La Moretona (Moià), La Puríssima dels Escolapis de Moià, Llanternó, Marbre, Mare de Déu del Carme de Moià, Mènsula, Moianès, Moià, Nau (arquitectura), Neoclassicisme, Pere de Cadireta, Pinacle, Ponç de Planella, Ramon Gaufred, Ràfec, ... Ampliar l'índex (9 més) »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Veure Santa Maria de Moià і Arc apuntat

Arquitectura barroca

L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.

Veure Santa Maria de Moià і Arquitectura barroca

Balustre

Diversos tipus de balustres Un balustre (de l'italià balaustro, i aquest del llatí balaustium, i aquest, del grec βαλαυστιον 'flor de magraner') és un tronc modelat, circularment o en forma de quadrat, fet amb pedra o fusta i de vegades metall, que suporta la barana d'un ampit o d'una escala, balcó, etc.

Veure Santa Maria de Moià і Balustre

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Veure Santa Maria de Moià і Baptisteri

Barroc

Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.

Veure Santa Maria de Moià і Barroc

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Veure Santa Maria de Moià і Bisbat de Vic

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Veure Santa Maria de Moià і Campanar

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Veure Santa Maria de Moià і Canonge

Castanyer

El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.

Veure Santa Maria de Moià і Castanyer

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Veure Santa Maria de Moià і Cúpula

Cels Gomis i Mestre

Cels Gomis i Mestre (Reus, 5 de gener de 1841 - Barcelona, 13 de juny de 1915) fou un folklorista i enginyer català.

Veure Santa Maria de Moià і Cels Gomis i Mestre

Climent VIII

va ser Papa de Roma de 1590 a 1605.

Veure Santa Maria de Moià і Climent VIII

Col·legiata

Una col·legiata és una església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals.

Veure Santa Maria de Moià і Col·legiata

Comtat d'Osona

El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Santa Maria de Moià і Comtat d'Osona

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Santa Maria de Moià і Comtat de Barcelona

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Veure Santa Maria de Moià і Corinti

Cornisa

Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.

Veure Santa Maria de Moià і Cornisa

Coronament

El coronament són aquells els elements arquitectònics que es posen sobre la construcció per coronar o adornar la seva part superior.

Veure Santa Maria de Moià і Coronament

Creu grega

Creu grega La creu grega o crux immissa quadrata és una creu formada per quatre braços de la mateixa mida que s'intersequen en angle recte.

Veure Santa Maria de Moià і Creu grega

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Veure Santa Maria de Moià і Creuer (arquitectura)

Edat moderna

rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.

Veure Santa Maria de Moià і Edat moderna

Editorial Albert Martín

La Editorial Albert Martín fou una editorial barcelonina fundada per Albert Martín, el qual la va dirigir fins al 1917, any de la seva mort.

Veure Santa Maria de Moià і Editorial Albert Martín

El Masot (Moià)

El Masot és una masia del municipi de Moià, a la comarca catalana del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і El Masot (Moià)

Els Morató

Els Morató o Moretó és el nom amb què és coneguda una nissaga d'escultors i arquitectes catalans originaris de Vic que van desenvolupar la seva obra durant els segles , i la primera part del.

Veure Santa Maria de Moià і Els Morató

Església parroquial

Església parroquial a Gloucestershire, Anglaterra Una església parroquial, o simplement parròquia, és l'església que, en l'esfera cristiana, actua com a centre religiós d'una parròquia.

Veure Santa Maria de Moià і Església parroquial

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Veure Santa Maria de Moià і Fornícula

Francisco Asorey

Pontevedra, és obra del seu deixeble i amic, Joaquín Gil Armada. Francisco Asorey González (Cambados, Pontevedra, 4 de març de 1889 - Santiago de Compostela, La Corunya, 2 de juliol de 1961), comunament citat com Asorey, va ser un escultor gallec, considerat per alguns crítics com una de les figures més rellevants de la renovació de l'art escultòric espanyol del.

Veure Santa Maria de Moià і Francisco Asorey

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Veure Santa Maria de Moià і Fris

Gàrgola

Gàrgola (del ''Dictionnaire raisonné de l'architecture française'', 1854-1868) Gàrgola de la catedral de Barcelona Gàrgola moderna, catedral de Chichester, que mostra un rec. Una gàrgola (del francès gargouille > gargouiller o occità gorgolh/gargolh/borbolh o gargolha, gargalh - baix llatí gargaillusTresòr dau Felibritge, Frederic Mistral-, 'produir un soroll similar al d'un líquid dins d'un tub', llatí: gurgŭlio raig o broll d'aigua, d'una font, etc., o gargărīzo i grec: γαργαρίζω, 'fer gàrgares' o γαργαρeωv 'gorja', γαργbρa, conducte) o carassa és una part que sobresurt d'una canonada, que serveix per a evacuar l'aigua de les teulades.

Veure Santa Maria de Moià і Gàrgola

Geografia General de Catalunya

Geografia General de Catalunya és una obra dirigida per l'historiador Francesc Carreras i Candi que consta de sis volums, publicats entre els anys 1908 i 1918.

Veure Santa Maria de Moià і Geografia General de Catalunya

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Santa Maria de Moià і Jaume el Conqueridor

Joan Baptista

Joan Baptista (Judea, v. 4 aC? - v. 30), segons els textos religiosos, fou un predicador que va liderar un moviment baptismal a Judea.

Veure Santa Maria de Moià і Joan Baptista

Jordi de Vic

Jordi fou bisbe de Vic des de mitjans de l'any 914 fins com a mínim l'any 947.

Veure Santa Maria de Moià і Jordi de Vic

Josep de Calassanç (sacerdot)

Josep Calassanç i Gastó (Peralta de la Sal, 1557 - Roma, 1648) va ésser un sacerdot originari de la Llitera (Aragó), fundador de les Escoles Pies per a l'ensenyament dels nens.

Veure Santa Maria de Moià і Josep de Calassanç (sacerdot)

Josep Maria Gavín i Barceló

Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) va ser un fotògraf, col·leccionista i arxiver català que va dedicar la seva vida a la preservació de la cultura popular i religiosa de Catalunya.

Veure Santa Maria de Moià і Josep Maria Gavín i Barceló

La Moretona (Moià)

La Moretona és una masia del municipi de Moià (Moianès), si bé popularment afegit a la comarca natural del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і La Moretona (Moià)

La Puríssima dels Escolapis de Moià

La Puríssima és la capella del noviciat dels Pares Escolapis de la vila de Moià, del terme municipal del mateix nom, cap de comarca del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і La Puríssima dels Escolapis de Moià

Llanternó

Sant Pau a Roma'''. Interior de la cúpula i obertura del llanternó. Un llanternó o llanterna és un tipus de torreta oberta pels costats circular o quadrada, present en el terrat d'un edifici i generalment sobre una volta, o cúpula.

Veure Santa Maria de Moià і Llanternó

Marbre

Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.

Veure Santa Maria de Moià і Marbre

Mare de Déu del Carme de Moià

La Mare de Déu del Carme és la capella de la comunitat de les Germanes Carmelites de la Caritat, anteriorment de les Germanes Josefines de la Caritat, a la vila de Moià, a la comarca del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і Mare de Déu del Carme de Moià

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Veure Santa Maria de Moià і Mènsula

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Veure Santa Maria de Moià і Moianès

Moià

Monument en el lloc on hi hagué l'església de Sant Sebastià, davant de la Casa de la Vila Moià és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, capital de la comarca del Moianès, de la qual n'està situat al centre.

Veure Santa Maria de Moià і Moià

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Veure Santa Maria de Moià і Nau (arquitectura)

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Veure Santa Maria de Moià і Neoclassicisme

Pere de Cadireta

Pere de Cadireta (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279), sovint anomenat també de la Cadireta, va ser un frare dominic.

Veure Santa Maria de Moià і Pere de Cadireta

Pinacle

Aquest article tracta del pinacle arquitectònic, per al joc vegeu Pinacle (joc) Representació gràfica d'un pinacle. Un pinacle és un element arquitectònic en forma de con, punxegut i, normalment, fet de pedra que se situa al capdamunt, com a coronament, dels contraforts d'una catedral.

Veure Santa Maria de Moià і Pinacle

Ponç de Planella

Ponç de Planella (Moià, Moianès - la Seu d'Urgell, 1277-1279) va ser un frare dominic, mort violentament.

Veure Santa Maria de Moià і Ponç de Planella

Ramon Gaufred

Ramon Gaufred fou bisbe de Vic des del 1110 fins al 26 de novembre del 1146 data de la seva mort a la ciutat de Cardona.

Veure Santa Maria de Moià і Ramon Gaufred

Ràfec

'''Ràfec''' amb una gàrgola de desguàs Un ràfec, volada o barbacana és la part d'una teulada que sobresurt respecte de la façana.

Veure Santa Maria de Moià і Ràfec

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Santa Maria de Moià і Renaixement

Sant Josep de Can Carner

Sant Josep de Can Carner era la capella de la comunitat de les Germanes Josefines de la vila de Moià, del terme municipal del mateix nom, cap de comarca del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і Sant Josep de Can Carner

Sant Josep de Moià

Sant Josep de Moià és una capella del municipi de Moià (Moianès).

Veure Santa Maria de Moià і Sant Josep de Moià

Sant Sebastià de Moià

Sant Sebastià de Moià era una església de la vila de Moià, cap de la comarca del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і Sant Sebastià de Moià

Santa Maria de l'Estany

El claustre El monestir de Santa Maria de l'Estany està situat en el poble de l'Estany, dins del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Moianès.

Veure Santa Maria de Moià і Santa Maria de l'Estany

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Veure Santa Maria de Moià і Sunyer I de Barcelona

Vila

Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.

Veure Santa Maria de Moià і Vila

1131

;Resta del món.

Veure Santa Maria de Moià і 1131

1775

;Països Catalans.

Veure Santa Maria de Moià і 1775

, Renaixement, Sant Josep de Can Carner, Sant Josep de Moià, Sant Sebastià de Moià, Santa Maria de l'Estany, Sunyer I de Barcelona, Vila, 1131, 1775.