Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Absidiola, Absis, Alfons el Cast, Arquivolta, Art romànic, Campanar d'espadanya, Carlemany, Contrafort, Crist de Mijaran, Escut d'armes, Església (arquitectura), Església de Sant Miquèu, Estela (monument), Ferran el Catòlic, Fris, Guerra Civil espanyola, Guerra del Pallars, Hug Roger III de Pallars Sobirà, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Joan el Sense Fe, Lesena, Lleida, Mènsula, Monestir, Musèu dera Val d'Aran, Nau (arquitectura), Orde (religió), Orde de Sant Agustí, Orde del Temple, Paganisme, Paulí II, Polvorí, Santa Maria de Taüll, Tolosa de Llenguadoc, Vall d'Aran, Vielha e Mijaran, Viella, Volta.
Absidiola
Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Absidiola · Veure més »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Absis · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Alfons el Cast · Veure més »
Arquivolta
Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Arquivolta · Veure més »
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Art romànic · Veure més »
Campanar d'espadanya
Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Campanar d'espadanya · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Carlemany · Veure més »
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Contrafort · Veure més »
Crist de Mijaran
El Crist de Mijaran és una talla de fusta fragmentada policromada de 65 x 40 cm d'estil romànic del, que es troba a l'església de Sant Miquèu de Vielha.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Crist de Mijaran · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Escut d'armes · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Església (arquitectura) · Veure més »
Església de Sant Miquèu
LEsglésia de Sant Miquèu a Vielha (Vall d'Aran) és una església construïda en diferents fases entre els segles i. Està dedicada a sant Miquel.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Església de Sant Miquèu · Veure més »
Estela (monument)
Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Estela (monument) · Veure més »
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Ferran el Catòlic · Veure més »
Fris
En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Fris · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Pallars
La guerra del Pallars (1484-1487), va acabar amb l'últim comtat independent.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Guerra del Pallars · Veure més »
Hug Roger III de Pallars Sobirà
Hug Roger III de Pallars-Mataplana i Cardona (1430 - Xàtiva 1508) va ser el capità general de l'exèrcit del Principat de Catalunya durant la Guerra civil catalana (1462-1472).
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Hug Roger III de Pallars Sobirà · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Joan el Sense Fe · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Lesena · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Lleida · Veure més »
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Mènsula · Veure més »
Monestir
Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Monestir · Veure més »
Musèu dera Val d'Aran
El Musèu dera Val d'Aran és un museu comarcal dedicat a la història, l'art, l'etnografia i l'etnologia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Musèu dera Val d'Aran · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Nau (arquitectura) · Veure més »
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Orde (religió) · Veure més »
Orde de Sant Agustí
LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Orde de Sant Agustí · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Orde del Temple · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Paganisme · Veure més »
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Paulí II · Veure més »
Polvorí
El polvorí de Montjuïc, a Barcelona Antic polvorí a Donderen Un polvorí és un edifici d'ús militar on s'emmagatzema la pólvora i les municions o explosius fets a base de pólvora.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Polvorí · Veure més »
Santa Maria de Taüll
Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Santa Maria de Taüll · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Vall d'Aran · Veure més »
Vielha e Mijaran
Vielha e Mijaran (nom català tradicional: Viella i Mitjaran; fins al 1984 Viella – Mitg-Aran) és un municipi de la Vall d'Aran, constituït l'any 1970 amb l'annexió de sis municipis aranesos amb Viella.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Vielha e Mijaran · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Viella · Veure més »
Volta
església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.
Nou!!: Santa Maria de Mijaran і Volta · Veure més »
Redirigeix aquí:
Església de Santa Maria de Mijaran, Església de Santa Maria de Vielha.
