Taula de continguts
14 les relacions: Absis, Arc de ferradura, Arquitectura barroca, Bausen, Contrafort, Dovella, Església primitiva, Estela (monument), Imperi Romà, Inventari del Patrimoni Cultural Català, Juli Soler i Santaló, Sant Pere, Urna electoral, Vall d'Aran.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Veure Sant Pere de Bausen і Absis
Arc de ferradura
Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.
Veure Sant Pere de Bausen і Arc de ferradura
Arquitectura barroca
L'Abadia de Melk o ''Stift Melk'', a Melk (a la vall de Wachau, a Àustria). L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del fins a dos terços del.
Veure Sant Pere de Bausen і Arquitectura barroca
Bausen
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs.
Veure Sant Pere de Bausen і Bausen
Contrafort
Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.
Veure Sant Pere de Bausen і Contrafort
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Veure Sant Pere de Bausen і Dovella
Església primitiva
Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).
Veure Sant Pere de Bausen і Església primitiva
Estela (monument)
Estela de Badalona (Museu de Badalona) Una estela és un monument commemoratiu, amb forma de làpida o pedestal, que s'erigeix sobre la terra.
Veure Sant Pere de Bausen і Estela (monument)
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Sant Pere de Bausen і Imperi Romà
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Veure Sant Pere de Bausen і Inventari del Patrimoni Cultural Català
Juli Soler i Santaló
Juli Soler i Santaló (Barcelona, 12 d'abril de 1865 - Barcelona, 30 d'abril de 1914) va ser un enginyer, fotògraf i excursionista notable de finals del, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.
Veure Sant Pere de Bausen і Juli Soler i Santaló
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Veure Sant Pere de Bausen і Sant Pere
Urna electoral
Urna del Referèndum sobre la independència de Catalunya del 2017 Una urna és un recipient temporalment segellat, generalment en forma de paral·lelogram, encara que de vegades és tan sols una bossa resistent.
Veure Sant Pere de Bausen і Urna electoral
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.