Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Absis, Arc (arquitectura), Arc de mig punt, Arc former, Arc toral, Arquitectura longobarda, Artesa de Segre, Dovella, Església (arquitectura), Inventari del Patrimoni Cultural Català, La Baronia de Rialb, Lesena, Noguera, Romànic llombard, Sant Jaume de Sant Cristòfol, Santa Cecília d'Elins, Serra de Comiols, Volta de canó.
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Absis · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Arc de mig punt · Veure més »
Arc former
Arcs formers de l'església de Santa María la Real (Sacramenia), Segòvia Larc former és un element arquitectònic corb, que discorre paral·lel a l'eix longitudinal de la nau i que la separa d'una lateral contigua.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Arc former · Veure més »
Arc toral
Esquema dels arcs torals que reforcen una volta de canó. L'arc toral o arc faixó és l'arc transversal a la nau i que sustenta la volta.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Arc toral · Veure més »
Arquitectura longobarda
L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Arquitectura longobarda · Veure més »
Artesa de Segre
Artesa de Segre és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera, a la zona del Segre Mitjà.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Artesa de Segre · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Dovella · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Església (arquitectura) · Veure més »
Inventari del Patrimoni Cultural Català
L'Inventari del Patrimoni Cultural Català, iniciat el 1982, és un instrument que pretén divulgar i fomentar l'estudi dels béns patrimonials que l'integren.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Inventari del Patrimoni Cultural Català · Veure més »
La Baronia de Rialb
La Baronia de Rialb és un extens municipi prepirinenc al nord-est de la comarca de la Noguera (Catalunya), vertebrat al voltant del riu Rialb en el seu curs mitjà (Rialb Sobirà) i baix (Rialb Jussà) i que s'inicia al sud a la riba esquerra del Segre fins a la Serra de Grau de Moles, a les altures del Cogulló de Sant Quiri (1.355 m d'altitud).
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і La Baronia de Rialb · Veure més »
Lesena
Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Lesena · Veure més »
Noguera
La Noguera, històricament anomenada Urgell Mitjà, és una comarca de les Terres de Ponent que ocupa la part central de la Ribera del Segre.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Noguera · Veure més »
Romànic llombard
Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Romànic llombard · Veure més »
Sant Jaume de Sant Cristòfol
Sant Jaume de Sant Cristòfol és una església del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Sant Jaume de Sant Cristòfol · Veure més »
Santa Cecília d'Elins
Santa Cecília d'Elins és un antic monestir benedictí romànic situat en el terme municipal de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Santa Cecília d'Elins · Veure més »
Serra de Comiols
La Serra de Comiols és una serra bàsicament del terme municipal d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera, però que és fronterer i s'estén uns metres cap a dins del Pallars Jussà, en els termes d'Isona i Conca Dellà (antic terme de Benavent del Tremp) i de Gavet de la Conca (antic terme de Sant Salvador de Toló. A més, en bona part és la serra que separa les dues comarques suara esmentades. És, a més, l'extrem de llevant del Montsec de Rúbies, amb el qual connecta a la zona de la Mare de Déu de Bonrepòs. El seu extrem sud-oest és a l'enclavament de Montadó, pertanyent a Benavent de Tremp (actualment, terme d'Isona i Conca Dellà), des d'on marca un arc cap al nord-est per adreçar-se en el tram final sempre cap al nord-est, fins a arribar al Coll de Comiols, on enllaça amb la serra del Roc de Benavent, també cap al nord-est. Els seus serrats tributaris en surten cap al sud, ja dins de la comarca de la Noguera. En el punt més alt de la serra, molt proper al Coll de Comiols, hi ha unes antenes de telecomunicacions que enllacen el Pallars Jussà amb la Noguera i la resta del país. La Serra de Comiols és també el lloc de pas de nombroses línies de transport d'energia hidroelèctrica.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Serra de Comiols · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Sant Esteve de Peracolls і Volta de canó · Veure més »
