Accés més ràpid que el navegador!
33 les relacions: Araxes, Armeni, Artaxata, Ayrarat, Curopalata, Dvin, Erzurum, Faust de Bizanci, Grec antic, Heracli, Ixkhan, Joan el Catolicós, Mamikonian, Manuel Mamikonian, Mestre dels soldats, Mjej Gnuní, Muixel I Mamikonian, Nakharar, Pap d'Armènia, Província de Xirak, Regne d'Armènia (antiguitat), Reixtuní, Sparapet, Vahan Mamikonian, Varasdat d'Armènia, Vatshé Mamikonian, 345, 350, 369, 375, 483, 635, 638.
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Saharuni і Araxes · Veure més »
Armeni
Larmeni (ortografia reformada: հայերեն) és una llengua indoeuropea parlada a Armènia i regions properes.
Nou!!: Saharuni і Armeni · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Saharuni і Artaxata · Veure més »
Ayrarat
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Al mapa es veu l'Ararat al centre. Ayrarat (en armeni Այրարատ) va ser una regió o província de l'antiga Armènia formada per territoris que es trobaven al nord i sud del riu Araxes, i al nord-est tocava al llac Sevan.
Nou!!: Saharuni і Ayrarat · Veure més »
Curopalata
Curopalata (en grec: κουροπαλάτης, kouropalatēs del llatí: cura palatii ' qui té cura del palau') era una dignitat nobiliària de la cort romana d'Orient, una de les més altes des de l'època de l'emperador Justinià I (regnat 527-565) a la dels Comnens al.
Nou!!: Saharuni і Curopalata · Veure més »
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Nou!!: Saharuni і Dvin · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Saharuni і Erzurum · Veure més »
Faust de Bizanci
Faust de Bizanci (en armeni Փավստոս Բուզանդ, en llatí Faustus Byzantinus) va ser un historiador probablement nascut a Constantinoble al.
Nou!!: Saharuni і Faust de Bizanci · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Saharuni і Grec antic · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Saharuni і Heracli · Veure més »
Ixkhan
Ixkhan va ser un títol feudal d'origen persa equivalent a comandant d'un territori o d'un exèrcit, possiblement derivat del sogdià khxevan (‘rei’).
Nou!!: Saharuni і Ixkhan · Veure més »
Joan el Catolicós
Joan el Catolicós o Joan de Drasxanakert va ser un historiador i patriarca (catolicós) armeni nascut a mitjans del, que va escriure una Història d'Armènia que va ser impresa a finals del.
Nou!!: Saharuni і Joan el Catolicós · Veure més »
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c. 300-862).
Nou!!: Saharuni і Mamikonian · Veure més »
Manuel Mamikonian
Manuel Mamikonian (en armeni Մանվել Մամիկոնյան) va ser sparapet (comandant suprem de l'exèrcit) i regent d'Armènia de l'any 378 al 385.
Nou!!: Saharuni і Manuel Mamikonian · Veure més »
Mestre dels soldats
Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.
Nou!!: Saharuni і Mestre dels soldats · Veure més »
Mjej Gnuní
Mjej Gnuní (en armeni Մժեժ Ա Գնունին) va ser marzban d'Armènia de l'any 518 fins al 548.
Nou!!: Saharuni і Mjej Gnuní · Veure més »
Muixel I Mamikonian
Muixel I Mamikonian fou sparapet (generalíssim) d'Armènia del 370 al 376.
Nou!!: Saharuni і Muixel I Mamikonian · Veure més »
Nakharar
Nakharar, en plural nakharark era un títol nobiliari de la gran noblesa d'Armènia, de caràcter hereditari.
Nou!!: Saharuni і Nakharar · Veure més »
Pap d'Armènia
Pap o també Papas (en armeni Պապ) va ser rei d'Armènia des de l'any 370 al 374.
Nou!!: Saharuni і Pap d'Armènia · Veure més »
Província de Xirak
Xirak o Xirakavan (en armeni Շիրակ) va ser una regió d'Armènia dins de la província de l'Airarat, que va tenir com a capital principal la ciutat d'Ani i com a primera capital Xirak.
Nou!!: Saharuni і Província de Xirak · Veure més »
Regne d'Armènia (antiguitat)
El Regne d’Armènia, també Regne de la Gran Armènia, o simplement la Gran Armènia (armeni: Մեծ Հայք Mets Hayk; llatí: Armenia Maior), de vegades referit com a Imperi Armeni, era una monarquia a l'Antic Pròxim Orient que va existir des del 321 aC fins al 428 dC.
Nou!!: Saharuni і Regne d'Armènia (antiguitat) · Veure més »
Reixtuní
Els Reixtuní (en armeni Ռշտունի) va ser una família de nakharark (nobles) d'Armènia, que tenien com a feu hereditari el Reixtunik, al sud del Llac Van amb la ciutat capital de Vostan, l'illa-fortalesa d'Althamar i la població de Tospia, (Van) l'antiga capital del regne d'Urartu.
Nou!!: Saharuni і Reixtuní · Veure més »
Sparapet
Sparapet (en armeni Սպարապետ) és el nom d'un títol militar hereditari usat a Armènia a l'antiguitat.
Nou!!: Saharuni і Sparapet · Veure més »
Vahan Mamikonian
Vahan Mamikonian, dit també Vahan l'apòstata, fou cap del partit persa i marzban d'Armènia per espai d'uns mesos vers 369-370.
Nou!!: Saharuni і Vahan Mamikonian · Veure més »
Varasdat d'Armènia
Varasdat (en armeni Վարազդատ, en llatí Varasdates, en grec antic Βαρασδάτης) va ser un rei arsàcida d'Armènia de l'any 374 al 378.
Nou!!: Saharuni і Varasdat d'Armènia · Veure més »
Vatshé Mamikonian
Vatshé o Vatshe Mamikonian (armeni Վաչե Մամիկոնյան) fou sparapet d'Armènia en temps del rei Khosrov II d'Armènia (s. IV).
Nou!!: Saharuni і Vatshé Mamikonian · Veure més »
345
El 345 (CCCXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Saharuni і 345 · Veure més »
350
Sense descripció.
Nou!!: Saharuni і 350 · Veure més »
369
El 369 (CCCLXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Saharuni і 369 · Veure més »
375
Sense descripció.
Nou!!: Saharuni і 375 · Veure més »
483
Sense descripció.
Nou!!: Saharuni і 483 · Veure més »
635
Sense descripció.
Nou!!: Saharuni і 635 · Veure més »
638
Sense descripció.
Nou!!: Saharuni і 638 · Veure més »
