Taula de continguts
23 les relacions: Anatòlia, Balcans, Batalla de Manazkert, Cristianisme ortodox, Cristià, Edat mitjana, Església de Grècia, Francs, Ifranj, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Konya, Llatins (edat mitjana), Millet (Imperi Otomà), Millet-i Rûm, Musulmà, República Turca de Xipre del Nord, Romans d'Orient, Soldanat de Rum, Sulayman ibn Kutalmix, Turcmans, Turquia.
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Rūm і Anatòlia
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Rūm і Balcans
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Veure Rūm і Batalla de Manazkert
Cristianisme ortodox
Religió minoritària important (més del 10%) Distribució de les esglésies orientals al món. El cristianisme ortodox, com a branca del cristianisme, està integrat per les tradicions relacionades amb la filosofia oriental, en oposició a les tradicions occidentals, representades pel catolicisme i la majoria d'esglésies protestants.
Veure Rūm і Cristianisme ortodox
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Rūm і Cristià
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Rūm і Edat mitjana
Església de Grècia
LEsglésia de Grècia (en grec: Εκκλησία της Ελλάδος), és una de les més importants esglésies autocèfales integrades en la comunió ortodoxa.
Veure Rūm і Església de Grècia
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Rūm і Francs
Ifranj
Els ifranj o firanj és el nom que els àrabs van donar als francs (no a França), inicialment limitat als habitants de l'imperi de Carlemany, i que després es va estendre a tots els europeus occidentals (inclosos els britànics), excepte els cristians de l'Àndalus, els eslaus (saqàliba) i els vikings o normands (''majús'').
Veure Rūm і Ifranj
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Rūm і Imperi Otomà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Rūm і Imperi Romà d'Orient
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Veure Rūm і Imperi Seljúcida
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Veure Rūm і Konya
Llatins (edat mitjana)
El nom llatí fou un gentilici comú entre els fidels de l'Església Llatina de la cristiandat occidental durant l'edat mitjana.
Veure Rūm і Llatins (edat mitjana)
Millet (Imperi Otomà)
A l'Imperi Otomà, un millet era un tribunal de llei independent que pertanyia a la «llei personal» per la qual una comunitat confessional (un grup que segueix les lleis de la xaria islàmica, el dret canònic cristià o l'halacà jueva) es podia governar sota les seves pròpies lleis.
Veure Rūm і Millet (Imperi Otomà)
Millet-i Rûm
El millet-i Rûm ('nació romana') fou el millet dels cristians ortodoxos de l'Imperi Otomà.
Veure Rūm і Millet-i Rûm
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Rūm і Musulmà
República Turca de Xipre del Nord
La República Turca de Xipre del Nord (RTXN) (en turc: Kuzey Kıbrıs Türk Cumhuriyeti, KKTC) és un estat titella de Turquia proclamat el 15 de novembre de 1983 després de l'ocupació del terç nord de l'illa per Turquia després del cop d'estat de Xipre de 1974.
Veure Rūm і República Turca de Xipre del Nord
Romans d'Orient
Els romans d'Orient, romaics o, simplement, romans (Ῥωμαῖοι, Romei) eren els ciutadans cristians i de parla grega de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana i l'edat mitjana.
Veure Rūm і Romans d'Orient
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Veure Rūm і Soldanat de Rum
Sulayman ibn Kutalmix
Sulayman I ibn Kutalmix (turc anatoli antic: سُلَیمانشاہ بن قُتَلمِش) fou el fundador del Soldanat de Rum.
Veure Rūm і Sulayman ibn Kutalmix
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Veure Rūm і Turcmans
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Rūm і Turquia
També conegut com Rûm.