Accés més ràpid que el navegador!
102 les relacions: Ador, Ajuntament, Albaida, Alfauir, Alianza Popular, Almiserà, Ametller, Arquitectura neoclàssica, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arròs amb fesols i naps, Art gòtic, Art mudèjar, Autopista de la Mediterrània, Baixa edat mitjana, Bartomeu apòstol, Batlle, Bestiar boví, Candelera, Carquinyoli, Castell de Borró, Coalició Compromís, Coca de dacsa, Comarca, Cova de les Rates Penades (Ròtova), Dècada del 1920, Eleccions municipals espanyoles de 2023, Escut i bandera de Ròtova, Església de Sant Bartomeu de Ròtova, Família Borja, Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià, Festa patronal, Gall, Gandia, Garrofer, Heliodor Faus Pérez, Joan de Fluvià, Josep Maria Balbastre Vila, Juan Ramón Calabuig Rodrigo, L'Olleria, Llutxent, Mare de Déu de la Salut, Miguel López de Grez, Moros i Cristians, Museu Arqueològic de Gandia, N-332, Olivera, Oni, Pa de pessic, País Valencià, ..., Paella d'arròs, Palau dels Comtes de Ròtova, Palma de Gandia, Panada, Pansa, Partit Demòcrata Popular, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Pineda (bosc), Plana al·luvial, Porrat de Sant Macià, Província de València, Regadiu, Regidor, Renaixement, Riu Vernissa, Riurau, Rosegons, Safor, Sant Jeroni de Cotalba, Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià), Taronger, Taronja, Unió de Centre Democràtic, Unió Liberal (Espanya, 1983), Unió Valenciana, València, Valencià, Vil·la romana, Vinya, 11 de setembre, 1388, 1534, 1901, 1990, 1992, 1994, 1996, 1998, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008, 2011, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022, 5 de novembre, 7 de setembre. Ampliar l'índex (52 més) »
Ador
Ador és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Ròtova і Ador · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Ròtova і Ajuntament · Veure més »
Albaida
Albaida és una ciutat del País Valencià, capital històrica de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Ròtova і Albaida · Veure més »
Alfauir
Alfauir és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Ròtova і Alfauir · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Ròtova і Alianza Popular · Veure més »
Almiserà
Almiserà és un municipi del País Valencià de la comarca de la Safor.
Nou!!: Ròtova і Almiserà · Veure més »
Ametller
L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.
Nou!!: Ròtova і Ametller · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Ròtova і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Ròtova і Arròs al forn · Veure més »
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Nou!!: Ròtova і Arròs amb crosta · Veure més »
Arròs amb fesols i naps
L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".
Nou!!: Ròtova і Arròs amb fesols i naps · Veure més »
Art gòtic
Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.
Nou!!: Ròtova і Art gòtic · Veure més »
Art mudèjar
Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.
Nou!!: Ròtova і Art mudèjar · Veure més »
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Nou!!: Ròtova і Autopista de la Mediterrània · Veure més »
Baixa edat mitjana
La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).
Nou!!: Ròtova і Baixa edat mitjana · Veure més »
Bartomeu apòstol
Segons el Nou Testament, Bartomeu (Canà, Galilea, s. I aC? — Albanòpolis, Armènia, s. I dC) fou un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Ròtova і Bartomeu apòstol · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Ròtova і Batlle · Veure més »
Bestiar boví
Bestiar boví En ramaderia, el bestiar boví és el conjunt format pels bous i vaques.
Nou!!: Ròtova і Bestiar boví · Veure més »
Candelera
La Candelera és el nom popular amb el qual es coneix la festa cristiana del ritu de la presentació del nen Jesús al temple de Jerusalem, així com la purificació de la seva mare, segons obliga la llei jueva.
Nou!!: Ròtova і Candelera · Veure més »
Carquinyoli
Carquinyolis de Sant Quintí de Mediona (50g). Els carquinyolis o carquinyols són bescuits dolços típics de Catalunya, les Balears, el País Valencià, l'Aragó, Occitània, Sicília i la Toscana (cantuccini), totes les variants es fornegen dues vegades.
Nou!!: Ròtova і Carquinyoli · Veure més »
Castell de Borró
El castell de Borró és una fortalesa d'origen musulmà que es troba en el terme de Ròtova (la Safor, València), sobre la penya de Borró, a 240 msnm.
Nou!!: Ròtova і Castell de Borró · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Ròtova і Coalició Compromís · Veure més »
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Nou!!: Ròtova і Coca de dacsa · Veure més »
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Nou!!: Ròtova і Comarca · Veure més »
Cova de les Rates Penades (Ròtova)
La Cova de les Rates Penades, al municipi de Ròtova, és un rellevant jaciment arqueològic neolític que va estar habitada entre els anys 16.000 i 9.000 aC.
Nou!!: Ròtova і Cova de les Rates Penades (Ròtova) · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Ròtova і Dècada del 1920 · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2023
Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.
Nou!!: Ròtova і Eleccions municipals espanyoles de 2023 · Veure més »
Escut i bandera de Ròtova
L'escut i la bandera de Ròtova són els símbols representatius oficials de Ròtova, municipi del País Valencià, a la comarca de la Safor.
Nou!!: Ròtova і Escut i bandera de Ròtova · Veure més »
Església de Sant Bartomeu de Ròtova
L'església parroquial de Sant Bartomeu és un temple catòlic del municipi de Ròtova (La Safor), es una obra del, encara que la construcció primitiva es del.
Nou!!: Ròtova і Església de Sant Bartomeu de Ròtova · Veure més »
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Nou!!: Ròtova і Família Borja · Veure més »
Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià
La Festa de Sant Antoni, o Festa de Sant Antoni del Porquet, o de les Barbes Blanques, o Santantonada és la festa més celebrada a tot el territori valencià, realitzant-se al voltant del 17 de gener entre 320 i 400 celebracions segons les fonts.
Nou!!: Ròtova і Festa de Sant Antoni del Porquet al País Valencià · Veure més »
Festa patronal
Una festa patronal és una festa popular que engloba el conjunt de solemnitats amb què una població celebra el patronatge d'un sant o una santa, l'advocació a la Mare de Déu o d'una marededéu de la localitat o commemora un fet important de la seva història o tradició religioses.
Nou!!: Ròtova і Festa patronal · Veure més »
Gall
El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.
Nou!!: Ròtova і Gall · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Ròtova і Gandia · Veure més »
Garrofer
El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.
Nou!!: Ròtova і Garrofer · Veure més »
Heliodor Faus Pérez
Heliodor Faus Pérez (Ròtova, 19 de març 1938) és un mestre valencià, alcalde de Ròtova.
Nou!!: Ròtova і Heliodor Faus Pérez · Veure més »
Joan de Fluvià
Joan de Fluvià (segle XV) provenia d'un llinatge de cavallers originaris de Guissona que més tard es va establir a la Noguera i que foren partidaris del comte Jaume d'Urgell després del Compromís de Casp.
Nou!!: Ròtova і Joan de Fluvià · Veure més »
Josep Maria Balbastre Vila
Josep Maria Balbastre Vila (Ròtova, la Safor, 1964), és un poeta valencià.
Nou!!: Ròtova і Josep Maria Balbastre Vila · Veure més »
Juan Ramón Calabuig Rodrigo
Juan Ramón Calabuig Rodrigo (Villayuso de Cieza, Cantabria, 19 de setembre de 1955) és un poeta valencià.
Nou!!: Ròtova і Juan Ramón Calabuig Rodrigo · Veure més »
L'Olleria
L'Olleria és un municipi del País Valencià situat al centre de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: Ròtova і L'Olleria · Veure més »
Llutxent
Llutxent és un municipi del País Valencià situat a la Vall d'Albaida.
Nou!!: Ròtova і Llutxent · Veure més »
Mare de Déu de la Salut
* Mare de Déu de la Salut (Ribera d'Ondara), temple al poble de la Sisquella al terme municipal de Ribera d'Ondara (la Segarra).
Nou!!: Ròtova і Mare de Déu de la Salut · Veure més »
Miguel López de Grez
va ser el primer vicari secular de la parròquia de Ròtova.
Nou!!: Ròtova і Miguel López de Grez · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: Ròtova і Moros i Cristians · Veure més »
Museu Arqueològic de Gandia
El Museu Arqueològic de Gandia és un centre ubicat a Gandia on es mostra el patrimoni arqueològic de la comarca de la Safor i, especialment, els materials de la cova del Parpalló. L'any 1972, amb la col·laboració de la Diputació de València, s'inaugurà oficialment el museu, conegut ara per l'acrònim Maga, i està situat a l'antic edifici de l'hospital de Sant Marc, a l'extrem sud-est del recinte emmurallat medieval de la ciutat, a la ribera esquerra del riu d'Alcoi. El museu fou tancat al públic en el període 1987-2003. En aquest període, s'hi han dut a terme treballs d'investigació, documentació i restauració dels fons del museu. Actualment, conté una exposició permanent sobre la prehistòria comarcal, des dels primers habitants del paleolític fins a l'edat de ferro. Alberga peces d'alguns dels principals jaciments arqueològics d'Europa, com ara la cova del Bolomor, la cova del Parpalló o la cova de les Meravelles.
Nou!!: Ròtova і Museu Arqueològic de Gandia · Veure més »
N-332
La N-332 és una carretera de titularitat estatal i és la carretera que uneix diferents localitats del Sud-est de la península, discorrent pel litoral del Mar Mediterrani.
Nou!!: Ròtova і N-332 · Veure més »
Olivera
Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.
Nou!!: Ròtova і Olivera · Veure més »
Oni
L'estàtua d'un oni portant un kanabo Els són criatures del folklore japonès, similars als dimonis o als ogres occidentals.
Nou!!: Ròtova і Oni · Veure més »
Pa de pessic
Pa de pessic de xocolata El pa de pessic, bescuit (com es diu al País Valencià i a altres llocs) o pa d'En Pou (com s'anomena a Mallorca) és un tipus de coca de pasta fina, lleugera i esponjosa, feta de farina, ous, sucre i amb freqüència rent.
Nou!!: Ròtova і Pa de pessic · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Ròtova і País Valencià · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Ròtova і Paella d'arròs · Veure més »
Palau dels Comtes de Ròtova
El Palau dels Comtes de Ròtova és un edifici urbà barroc edificat a la segona meitat del, l’element patrimonial arquitectònic més rellevant de Ròtova i Be d'Interès cultural des del 2017.
Nou!!: Ròtova і Palau dels Comtes de Ròtova · Veure més »
Palma de Gandia
Palma de Gandia és un municipi de la Safor, al País Valencià.
Nou!!: Ròtova і Palma de Gandia · Veure més »
Panada
La panada és una pasta cuita normalment de farina, en forma d'una capsa rodona o triangular, farcida de carn, de peix o de verdura.
Nou!!: Ròtova і Panada · Veure més »
Pansa
Panses de raïm. Una pansa és un aliment obtingut per l'assecament del raïm.
Nou!!: Ròtova і Pansa · Veure més »
Partit Demòcrata Popular
El Partit Demòcrata Popular (en sigles, PDP) fou un partit polític espanyol d'ideologia democristiana conservadora.
Nou!!: Ròtova і Partit Demòcrata Popular · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Ròtova і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Ròtova і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Pineda (bosc)
Distribució de les pinedes al món Les pinedes (o pinades, pinars i pinoses) són els boscos on els pins són l'espècie dominant.
Nou!!: Ròtova і Pineda (bosc) · Veure més »
Plana al·luvial
Una petita plana al·luvial al Red Rock Canyon State Park (Califòrnia) Dibuix de la plana al·luvial de la rambla del Poio, País Valencià. Una plana al·luvial és una formació geoformològica, en gran part plana, creada per la depositació de sediments al llarg d'un gran període.
Nou!!: Ròtova і Plana al·luvial · Veure més »
Porrat de Sant Macià
El Porrat de Sant Macià o Porrat de l'Interior, que es realitza a Ròtova, compta amb més de cent anys d'antiguitat i és considerat un dels més importants i concorreguts dins de la Ruta dels Porrats de la Safor, que es celebren de gener a setembre i que engloba una desena de petites fires tradicionals de la comarca.
Nou!!: Ròtova і Porrat de Sant Macià · Veure més »
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Nou!!: Ròtova і Província de València · Veure més »
Regadiu
Regant un cultiu de cotó als Estats Units d'Amèrica Canal de reg a Anatòlia El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per a afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven.
Nou!!: Ròtova і Regadiu · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Ròtova і Regidor · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Ròtova і Renaixement · Veure més »
Riu Vernissa
El riu Vernissa, antigament nomenat de Nassiu o de Balançat, és l'afluent més important del Serpis, al qual s'uneix a dos quilòmetres de Gandia.
Nou!!: Ròtova і Riu Vernissa · Veure més »
Riurau
Procés de treball en l'elaboració de la pansa, amb el riurau al fons. Museu Valencià d'Etnologia. Riurau a la població de Gata de Gorgos Interior del riurau de Jesús Pobre El riurau és una construcció característica de l'arquitectura rural de diverses comarques del País Valencià, sobretot a la Marina Alta, que té la funció de proporcionar aixopluc als canyissos amb pansa mentre plou o fa humitat.
Nou!!: Ròtova і Riurau · Veure més »
Rosegons
Els rosegons són uns bescuits dolços pareguts als carquinyolis, típics del País Valencià.
Nou!!: Ròtova і Rosegons · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: Ròtova і Safor · Veure més »
Sant Jeroni de Cotalba
Claustre i escala gòtic flamíger, junt a la sala capitular Sarcòfag dels fills d'Alfons el Vell Jardins romàntics del monestir, de principis del s. XX El Reial monestir de Sant Jeroni de Cotalba és un monestir fundat pel duc reial de Gandia Alfons el Vell en l'any 1388 i va acollir la primera comunitat jerònima de l'antiga corona d'Aragó.
Nou!!: Ròtova і Sant Jeroni de Cotalba · Veure més »
Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià)
La serra Grossa és una alineació muntanyenca de vora 50 quilòmetres de longitud a les comarques centrals del País Valencià.
Nou!!: Ròtova і Serra Grossa (Comarques Centrals del País Valencià) · Veure més »
Taronger
miniatura El taronger o taronger dolç (Citrus sinensis) és l'arbre de la taronja.
Nou!!: Ròtova і Taronger · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Ròtova і Taronja · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Ròtova і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Unió Liberal (Espanya, 1983)
La Unió Liberal va ser un petit partit liberal espanyol fundat per Pedro Schwartz Girón en 1983.
Nou!!: Ròtova і Unió Liberal (Espanya, 1983) · Veure més »
Unió Valenciana
Unió Valenciana (UV) fou un partit polític valencià, d'ideologia blavera, regionalista i conservadora.
Nou!!: Ròtova і Unió Valenciana · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Ròtova і València · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: Ròtova і Valencià · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Ròtova і Vil·la romana · Veure més »
Vinya
La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.
Nou!!: Ròtova і Vinya · Veure més »
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ròtova і 11 de setembre · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Ròtova і 1388 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Ròtova і 1534 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Ròtova і 1901 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Ròtova і 1990 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Ròtova і 1992 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Ròtova і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Ròtova і 1998 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Ròtova і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2002 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2004 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Ròtova і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Ròtova і 2008 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Ròtova і 2011 · Veure més »
2018
L'any 2018 fou un any normal, començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2018 · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2019 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2020 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Ròtova і 2021 · Veure més »
2022
L'any 2022 va ser un any comú començat en dissabte i correspon a l'any 1400 del calendari persa.
Nou!!: Ròtova і 2022 · Veure més »
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ròtova і 5 de novembre · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ròtova і 7 de setembre · Veure més »
