Taula de continguts
24 les relacions: Alamut, Encyclopædia Iranica, Fortalesa d'Alamut, Hülegü, Imam, Ismaïlisme, Kagan, Karakorum, Khangai, Kuhistan, Kumis, Lanbasar, Mongòlia, Mongke, Muhàmmad III d'Alamut, Nizarisme, Pèrsia, Rudbar, Xams-ad-Din Muhàmmad, 1 de desembre, 1230, 19 de novembre, 8 de novembre, 9 de març.
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Alamut
Encyclopædia Iranica
LEncyclopædia Iranica és un projecte de la Universitat de Colúmbia començat el 1973 amb la intenció de crear una enciclopèdia en llengua anglesa sobre la història, cultura i civilització dels pobles irànics des de la Prehistòria a l'actualitat.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Encyclopædia Iranica
Fortalesa d'Alamut
La fortalesa d'Alamut fou una antiga fortalesa coneguda per ser el centre de l'estat ismaïlita nizarita, conegut com la «secta dels assassins».
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Fortalesa d'Alamut
Hülegü
Hülegü amb la reina Doquz Khatun Hulegu o Hülegü Khan (?, 1217 - Maragha, l'Iran, 8 de febrer de 1265) fou el primer il-kan de Pèrsia (1256-1265).
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Hülegü
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Imam
Ismaïlisme
Lismaïlisme (esmāʿiliyān) és un dels corrents de l'islam xiïta.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Ismaïlisme
Kagan
Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Kagan
Karakorum
Karakorum fou la capital de l'Imperi Mongol al i de la Mongòlia postimperial entre els segles i. El seu nom vol dir "Corró Negre".
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Karakorum
Khangai
Les muntanyes Khangai són una serralada de la Mongòlia central, a 400 km de la capital, Ulaanbaatar.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Khangai
Kuhistan
Kuhistan és una regió del Khorasan al sud de Nishapur fins al Sistan, rodejada per totes parts pel gran desert salat de l'altiplà central iranià, amb diversos grups d'oasis dispersos.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Kuhistan
Kumis
Munyint una euga El kumis (també anomenat koumiss, kumys o kymys) és un producte lacti similar al quefir, encara que amb un contingut alcohòlic més gran que aquest (un 3%).
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Kumis
Lanbasar
Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Lanbasar
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Mongòlia
Mongke
Mongke (1208 - 1259) fou el quart kakhan dels mongols, net de Genguis Khan, fill de Tului i de Sorgaqtani i germà de Khublai Khan i de Hulegu.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Mongke
Muhàmmad III d'Alamut
Alà-ad-Din Muhàmmad ibn Jalal-ad-Din Hàssan o Muhàmmad III d'Alamut (1212 - 1255) fou imam dels ismaïlites d'Alamut del 1221 al 1255.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Muhàmmad III d'Alamut
Nizarisme
La fortalesa haixixaixin (secta dels assassins) d'Alamut. El nizarisme (de l'àrab) és un corrent del xiisme, sorgit de la branca ismaïlita, format pels seguidors de Nizar ibn al-Mustànsir.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Nizarisme
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Pèrsia
Rudbar
* Rudbar (ciutat de Gilan) a l'Iran.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Rudbar
Xams-ad-Din Muhàmmad
Xams-ad-Din Muhàmmad (vers 1240-1310) fou el primer imam ismaïlita nizarita després de la conquesta d'Alamut pels mongols; era l'únic fill viu de Rukn al-Din Khurshah el darrer imam d'Alamut.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і Xams-ad-Din Muhàmmad
1 de desembre
El primer de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і 1 de desembre
1230
El 1230 (MCCXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і 1230
19 de novembre
El 19 de novembre o 19 de santandria és el tres-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і 19 de novembre
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і 8 de novembre
9 de març
El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Rukn-ad-Din Khurxah і 9 de març
També conegut com Rukn al-Din Khurshah.