Taula de continguts
54 les relacions: Alexander Van der Bellen, Alfons XIII d'Espanya, Andrzej Duda, Assemblea federal d'Alemanya, Àustria, Bicameralitat, Botswana, Bundestag, Cap d'estat, Cap de govern, Charles de Gaulle, Cinquena República, Col·legi electoral, Constitució espanyola de 1931, Democràcia parlamentària, Dictadura, Executiu en cap, Frank-Walter Steinmeier, Guerra Civil espanyola, Guerra franco-prussiana, Islàndia, Katalin Novák, Katerina Sakellaropoulou, Manuel Azaña Díaz, Michael D. Higgins, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milorad Dodik, Moció de censura, Monarquia constitucional, Monocameralitat, Napoleó III, Nataša Pirc Musar, Niceto Alcalá-Zamora, Parlament, Petr Pavel, Poder executiu, Poder legislatiu, Presidencialisme, Primer ministre, Primera República Espanyola, Quarta República, Referèndum, Republicanisme, Salomé Zourabichvili, Sauli Niinistö, Segona República Espanyola, Sergio Mattarella, Sistema semipresidencialista, Sud-àfrica, Sufragi directe, ... Ampliar l'índex (4 més) »
- Liberalisme
Alexander Van der Bellen
(és un polític i economista austríac, i el president d'Àustria. Van der Bellen és un professor retirat d'economia de la Universitat de Viena. Conegut per ser un membre del Partit Verd austríac, va ser membre del Consell Nacional de 1994 a 2012, i era president del grup parlamentari i portaveu federal del seu partit de 1997 a 2008.
Veure República parlamentària і Alexander Van der Bellen
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure República parlamentària і Alfons XIII d'Espanya
Andrzej Duda
Andrzej Sebastian Duda AFI (16 de maig de 1972, Cracòvia, Polònia) és un polític i advocat polonès del partit Dret i Justícia, i President de Polònia des de les eleccions de 2015.
Veure República parlamentària і Andrzej Duda
Assemblea federal d'Alemanya
L'Assemblea federal (en alemany: Bundesversammlung) és una assemblea política a Alemanya del qual l'únic encàrrec és l'elecció del president federal.
Veure República parlamentària і Assemblea federal d'Alemanya
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure República parlamentària і Àustria
Bicameralitat
Sense cambra legislativa. La Bicameralitat és la pràctica de tenir dues cambres legislatives.
Veure República parlamentària і Bicameralitat
Botswana
Botswana és una república de l'Àfrica Austral, que limita al nord i a l'oest amb Namíbia, al nord amb Zàmbia, al sud amb Sud-àfrica i al nord-est amb Zimbabwe.
Veure República parlamentària і Botswana
Bundestag
El Bundestag (Dieta Federal) és el parlament alemany.
Veure República parlamentària і Bundestag
Cap d'estat
El terme cap d'estat és un terme genèric per referir-se a l'individu que és el principal representant públic d'un estat.
Veure República parlamentària і Cap d'estat
Cap de govern
El cap de govern és la persona encarregada de l'exercici actiu del poder executiu del govern d'un estat.
Veure República parlamentària і Cap de govern
Charles de Gaulle
Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.
Veure República parlamentària і Charles de Gaulle
Cinquena República
La cinquena república és el règim republicà en vigor a França des del 4 d'octubre de 1958, regit per la Constitució de 1958.
Veure República parlamentària і Cinquena República
Col·legi electoral
El col·legi electoral és el cos encarregat de triar a un determinat representant polític mitjançant el sistema de sufragi indirecte.
Veure República parlamentària і Col·legi electoral
Constitució espanyola de 1931
La Constitució Espanyola de 1931 (oficialment: Constitució de la República Espanyola) fou la primera gran reforma del govern de la Segona República Espanyola (1931-1939).
Veure República parlamentària і Constitució espanyola de 1931
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Veure República parlamentària і Democràcia parlamentària
Dictadura
date.
Veure República parlamentària і Dictadura
Executiu en cap
Lexecutiu en cap o executiva en cap (anglicisme) més generalment conegut en català com a director/-a general, president/-a (i) director/-a (general) o conseller/-a delegat/-da, és l'encarregat o encarregada de màxima autoritat de la gestió i direcció administrativa en una empresa, organització o institució.
Veure República parlamentària і Executiu en cap
Frank-Walter Steinmeier
Frank-Walter Steinmeier (Detmold, 5 de gener de 1956) és un polític alemany del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) que, des del 2017, és el 12è President d'Alemanya i per tant el cap d'Estat del seu país.
Veure República parlamentària і Frank-Walter Steinmeier
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure República parlamentària і Guerra Civil espanyola
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure República parlamentària і Guerra franco-prussiana
Islàndia
Islàndia (en islandès, Ísland) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord a la Dorsal atlàntica.
Veure República parlamentària і Islàndia
Katalin Novák
Katalin Éva Novák (nom d'esposa: Veresné) (Szeged, 6 de setembre de 1977) és una política hongaresa.
Veure República parlamentària і Katalin Novák
Katerina Sakellaropoulou
Katerina Sakellaropoulou (en grec: Κατερίνα Σακελλαροπούλου, nascuda el 30 de maig de 1956) és la presidenta electa de Grècia i la presidenta del Consell d'Estat grec, que exerceix des d'octubre de 2018.
Veure República parlamentària і Katerina Sakellaropoulou
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure República parlamentària і Manuel Azaña Díaz
Michael D. Higgins
Michael Daniel Higgins (en irlandès: Micheál D. Ó hUigínn, Limerick, Irlanda, 18 d'abril de 1941) és un polític irlandès.
Veure República parlamentària і Michael D. Higgins
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure República parlamentària і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Milorad Dodik
és un polític bosni.
Veure República parlamentària і Milorad Dodik
Moció de censura
El Primer Ministre del Regne Unit Frederick North, va ser el primer cap de govern que va dimitir després d'una moció de censura Una moció de censura és una proposició presentada i votada en una assemblea legislativa amb l'objectiu de reprovar l'acció del govern i que, en cas de ser aprovada, en comporta en la majoria dels casos la dimissió i la substitució per un d'alternatiu.
Veure República parlamentària і Moció de censura
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure República parlamentària і Monarquia constitucional
Monocameralitat
Sense cambra legislativa. La monocameralitat és la pràctica de tenir una assemblea legislativa composta d'una sola cambra parlamentària que exerceix el poder legislatiu.
Veure República parlamentària і Monocameralitat
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure República parlamentària і Napoleó III
Nataša Pirc Musar
Nataša Pirc Musar (9 de maig de 1968) és una advocada, política i autora eslovena, actual Presidenta d'Eslovènia des de novembre de 2022.
Veure República parlamentària і Nataša Pirc Musar
Niceto Alcalá-Zamora
fou un advocat i polític andalús, primer president de la Segona República espanyola (1931-1936).
Veure República parlamentària і Niceto Alcalá-Zamora
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure República parlamentària і Parlament
Petr Pavel
és un polític i general retirat txec.
Veure República parlamentària і Petr Pavel
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Veure República parlamentària і Poder executiu
Poder legislatiu
243x243px El poder legislatiu és un dels tres poders en què està dividit un Estat modern que viu en democràcia (juntament amb el poder executiu i el poder judicial).
Veure República parlamentària і Poder legislatiu
Presidencialisme
Els estats amb sistemes presidencialistes es mostren en blauUn sistema presidencial, sistema congressual o presidencialisme, és un sistema de govern d'una república parlamentària en què la branca executiva s'elegeix de manera separada de la branca legislativa.
Veure República parlamentària і Presidencialisme
Primer ministre
El primer ministre (en femení, la primera ministra) és el ministre de més alt rang del gabinet o Consell de ministres de la branca executiva del govern d'un sistema parlamentari.
Veure República parlamentària і Primer ministre
Primera República Espanyola
La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.
Veure República parlamentària і Primera República Espanyola
Quarta República
La Quarta República és el nom donat al règim polític de França des d'octubre de 1946 fins a l'octubre de 1958.
Veure República parlamentària і Quarta República
Referèndum
Un referèndum o plebiscit és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'un estat amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'un determinat tema d'interès general reforma usualment amb l'establiment (o modificació) de lleis o tractats internacionals.
Veure República parlamentària і Referèndum
Republicanisme
''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.
Veure República parlamentària і Republicanisme
Salomé Zourabichvili
Salomé Zourabichvili (en georgià: სალომე ზურაბიშვილი, Salomé Zurabixvili; París, 18 de març de 1952) és una política francogeorgiana.
Veure República parlamentària і Salomé Zourabichvili
Sauli Niinistö
Sauli Niinistö Sauli Väinämö Niinistö (Salo (Finlàndia), 24 d'agost del 1948) és un polític finès, actual president de Finlàndia des del 2012.
Veure República parlamentària і Sauli Niinistö
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure República parlamentària і Segona República Espanyola
Sergio Mattarella
Sergio Mattarella (Palerm, 23 de juliol de 1941) és un polític italià, 12è president de la República Italiana de 2015 ençà.
Veure República parlamentària і Sergio Mattarella
Sistema semipresidencialista
Els sistemes semipresidencialistes es mostren en grocEl sistema semipresidencialista, semipresidencialisme, democràcia semipresidencialista o república semipresidencial, és un sistema d'organització política parlamentària en què el primer ministre i el president són participants actius de les funcions diàries del govern.
Veure República parlamentària і Sistema semipresidencialista
Sud-àfrica
La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.
Veure República parlamentària і Sud-àfrica
Sufragi directe
Es denomina sufragi directe o elecció directa aquell en el qual els votants elegeixen els seus governants directament, sense tràmits ni funcionaris intermedis.
Veure República parlamentària і Sufragi directe
Tercera República Francesa
La Tercera República Francesa, (en francès, La Troisième Republique, escrit de vegades com La IIIe République) és el període que cobreix els governs que van regir França des de 1870, amb la captura de Napoleó III durant la Guerra Francoprussiana i l'esfondrament del Segon Imperi Francès, fins a 1940, quan la derrota de la Tercera República Francesa per part de l'Alemanya nazi en va provocar la substitució pel Govern de Vichy.
Veure República parlamentària і Tercera República Francesa
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure República parlamentària і Xile
Zoran Milanović
és un estadista croat, president de la República de Croàcia des del 18 de febrer de 2020.
Veure República parlamentària і Zoran Milanović
Zuzana Čaputová
Zuzana Čaputová (pronunciació en eslovac:, cognom de soltera: Strapáková), (Bratislava, 21 de juny de 1973) és una política, advocada i activista mediambiental eslovaca.
Veure República parlamentària і Zuzana Čaputová
Vegeu també
Liberalisme
- Ànim de lucre
- Anticomunisme
- Bertrando Spaventa
- Camí de servitud
- Centre polític
- Centrisme radical
- Conservadorisme liberal
- Darwinisme social
- Democràcia parlamentària
- Desamortitzacions espanyoles
- Discriminació positiva
- Ecofeminisme
- Enginyeria social
- Feminisme liberal
- Gradualisme
- Habeas corpus
- Idealisme wilsonià
- Igualtat de possibilitats
- Imperi de la llei
- Justícia social
- Liberalisme
- Liberalisme clàssic
- Liberalisme econòmic
- Llibertat, igualtat, fraternitat
- Lliure comerç
- Meritocràcia
- Neoliberalisme
- Nova esquerra
- Pluralisme polític
- Progressisme
- Reformisme
- República parlamentària
- Reproducció assistida
- Republicanisme
- Socialisme liberal
- Societat oberta
- Socioliberalisme
- Teoria sobre relacions internacionals
- Transhumanisme
També conegut com Repúbliques parlamentàries.