Taula de continguts
65 les relacions: Acta del Govern d'Irlanda de 1920, Alçament de Pasqua, Anglès, Arthur Griffith, Assemblea Constituent, Éamonn de Valera, Cathal Brugha, David Lloyd George, Dáil Éireann, Declaració d'independència, Diputat, Dublín, Estat Lliure d'Irlanda, Estat sobirà, Estats Units d'Amèrica, Exèrcit Republicà Irlandès, Forma de govern, Gaèlic irlandès, Gran Bretanya, Guerra angloirlandesa, Home Rule (Irlanda), Imperi Britànic, Independència, Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, Lenin, Llatí, Llista de monarques britànics, Lliura esterlina, Manlleu (lingüística), Mícheál Ó Coileáin, Monarquia, Monarquia constitucional, Nacionalisme irlandès, Pacte de l'Ulster, París, Partició d'Irlanda, President dels Estats Units, Regne Unit, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, Seán T. O'Kelly, Sinn Féin, Socialisme, Tractat Angloirlandès, Tsar, Ulster, Unionisme, ... Ampliar l'índex (15 més) »
- Republicanisme irlandès
Acta del Govern d'Irlanda de 1920
Nord i Sud Irlanda Acta per Proveir d'un Millor Govern a Irlanda (llei), normalment anomenada Acta del Govern d'Irlanda de 1920 (aquest és el títol abreujat, la citació oficial és 10 i 11) Geo. 5 c. 67.) va ser la segona acta realitzada pel Parlament del Regne Unit per a independitzar a Irlanda.
Veure República Irlandesa і Acta del Govern d'Irlanda de 1920
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Veure República Irlandesa і Alçament de Pasqua
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure República Irlandesa і Anglès
Arthur Griffith
Arthur Joseph Griffith (irlandès: Art Seosamh Ó Gríobhtha) fou un escriptor, periodista i polític irlandès, fundador del Sinn Fein, i un dels líders nacionalistes que el 1921 negocià el Tractat Angloirlandès.
Veure República Irlandesa і Arthur Griffith
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Veure República Irlandesa і Assemblea Constituent
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Veure República Irlandesa і Éamonn de Valera
Cathal Brugha
Cathal Brugha -nom de naixeement:Charles William St.
Veure República Irlandesa і Cathal Brugha
David Lloyd George
David Lloyd George (Manchester, 17 de gener de 1863 - Llanystumdwy, Gal·les, 26 de març de 1945) va ser un polític britànic, primer ministre entre 1916 i 1922, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial i l'inici de la postguerra.
Veure República Irlandesa і David Lloyd George
Dáil Éireann
La Dáil Éireann és la cambra baixa de lOireachtas (parlament) de la República d'Irlanda.
Veure República Irlandesa і Dáil Éireann
Declaració d'independència
Una declaració d'independència és la proclamació formal, per part d'alguna entitat (grups o persones) que s'atribueix la sobirania, de la independència d'un territori que forma part d'un Estat que els partidaris de la independència consideren aliè.
Veure República Irlandesa і Declaració d'independència
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Veure República Irlandesa і Diputat
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Veure República Irlandesa і Dublín
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Veure República Irlandesa і Estat Lliure d'Irlanda
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure República Irlandesa і Estat sobirà
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure República Irlandesa і Estats Units d'Amèrica
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure República Irlandesa і Exèrcit Republicà Irlandès
Forma de govern
dictadures militars Forma de govern, forma política, règim polític, règim de govern, sistema de govern, model de govern o model polític són alguna de les diverses maneres de nomenar un concepte essencial de la ciència política i la teoria de l'Estat o dret constitucional.
Veure República Irlandesa і Forma de govern
Gaèlic irlandès
El gaèlic irlandès o gaèlic irlandés, o simplement irlandès o irlandés (Gaeilge, pronunciat), és una llengua parlada com a llengua nadiua a l'illa d'Irlanda per prop d’unes 70.000 persones com a primera llengua, predominantment a les zones occidentals rurals de l'illa.
Veure República Irlandesa і Gaèlic irlandès
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure República Irlandesa і Gran Bretanya
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Veure República Irlandesa і Guerra angloirlandesa
Home Rule (Irlanda)
El Home Rule d'Irlanda va ser l'estatut que dotava a Irlanda de certa autonomia, dins del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Veure República Irlandesa і Home Rule (Irlanda)
Imperi Britànic
Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.
Veure República Irlandesa і Imperi Britànic
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Veure República Irlandesa і Independència
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure República Irlandesa і Irlanda
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Veure República Irlandesa і Irlanda del Nord
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Veure República Irlandesa і Irlanda del Sud
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure República Irlandesa і Lenin
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure República Irlandesa і Llatí
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure República Irlandesa і Llista de monarques britànics
Lliura esterlina
La lliura esterlina (en anglès pound sterling) és la unitat monetària oficial del Regne Unit.
Veure República Irlandesa і Lliura esterlina
Manlleu (lingüística)
Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.
Veure República Irlandesa і Manlleu (lingüística)
Mícheál Ó Coileáin
Mícheál Ó Coileáin o Michael Collins (Clonakilty, Comtat de Cork, 16 d'octubre de 1890 -Béal na Bláth, vora Cork, 22 d'agost de 1922) fou un líder revolucionari irlandès.
Veure República Irlandesa і Mícheál Ó Coileáin
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure República Irlandesa і Monarquia
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure República Irlandesa і Monarquia constitucional
Nacionalisme irlandès
El nacionalisme irlandès és un corrent sorgit des dels prolegòmens de la rebel·lió que va sacsejar la Irlanda el 1641, quan els nadius es van rebel·lar contra els colons procedents d'Anglaterra i d'Escòcia.
Veure República Irlandesa і Nacionalisme irlandès
Pacte de l'Ulster
El Pacte de l'Ulster (en anglès, Ulster Covenant) va ser el pacte subscrit el 28 de setembre de 1912, en protesta pel Home Rule introduït pel Govern britànic aquest mateix any.
Veure República Irlandesa і Pacte de l'Ulster
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure República Irlandesa і París
Partició d'Irlanda
Un mapa que mostra la frontera terrestre entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. 8 de desembre de 1922 després de la Guerra Anglo-Irlandesa (Tractat Angloirlandès) La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920.
Veure República Irlandesa і Partició d'Irlanda
President dels Estats Units
El president dels Estats Units (en anglès: President of the United States of America; sigla: POTUS) és el cap d'Estat i el cap de govern dels Estats Units d'Amèrica i és el funcionari polític amb el rang més elevat del país.
Veure República Irlandesa і President dels Estats Units
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure República Irlandesa і Regne Unit
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Veure República Irlandesa і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Veure República Irlandesa і República
República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.
Veure República Irlandesa і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia
Seán T. O'Kelly
Seán Thomas O'Kelly (gaèlic Seán Tomás Ó Ceallaigh) (Dublín, 25 d'agost de 1882 – 23 de novembre de 1966) fou el segon President d'Irlanda del 1945 al 1959.
Veure República Irlandesa і Seán T. O'Kelly
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Veure República Irlandesa і Sinn Féin
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure República Irlandesa і Socialisme
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Veure República Irlandesa і Tractat Angloirlandès
Tsar
Per la regió armènia i melikat del Karabakh (Artsakh) vegeu Tsar (Vaikunik) La paraula tsar és un mot rus que deriva de la paraula llatina Caesar (cèsar) i prové de l'Antic eslau "ц︢рь" (normalment escrita amb circumflex, o "цар", "царь"), i que també es translitera com a Czar o Tzar en altres llengües d'alfabet llatí.
Veure República Irlandesa і Tsar
Ulster
Ulster (en Ulaidh/Cúige Uladh, en Ulstèr o Ulster) és una "província històrica" de l'illa de Irlanda.
Veure República Irlandesa і Ulster
Unionisme
* Unionisme britànic, ideologia que promou el manteniment de la dependència política d'Irlanda, Escòcia, Anglaterra i Gal·les respecte al Regne Unit.
Veure República Irlandesa і Unionisme
Voluntaris Irlandesos
Els Voluntaris Irlandesos (Óglaigh na hÉireann) eren una organització paramilitar creada pels nacionalistes irlandesos el 1913 "per a assegurar i mantenir els drets i llibertats comunes de tot el poble d'Irlanda", i ajudar a reforçar la imminent llei d'autogovern.
Veure República Irlandesa і Voluntaris Irlandesos
Washington DC
Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.
Veure República Irlandesa і Washington DC
William T. Cosgrave
William Thomas Cosgrave (irlandès Liam Tomás Mac Cosgair; 6 de juny, 1880 – 16 de novembre, 1965), conegut com a W.T. Cosgrave, fou un polític irlandès qui succeí Michael Collins com a cap del Govern Provisional Irlandès d'agost a desembre del 1922.
Veure República Irlandesa і William T. Cosgrave
Woodrow Wilson
Thomas Woodrow Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924) fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
Veure República Irlandesa і Woodrow Wilson
1916
;Països Catalans.
Veure República Irlandesa і 1916
1917
;Països Catalans.
Veure República Irlandesa і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure República Irlandesa і 1918
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Veure República Irlandesa і 1919
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure República Irlandesa і 1920
1921
Països Catalans.
Veure República Irlandesa і 1921
1922
;Països Catalans.
Veure República Irlandesa і 1922
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure República Irlandesa і 1949
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure República Irlandesa і 21 de gener
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Veure República Irlandesa і 24 d'abril
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure República Irlandesa і 6 de desembre
Vegeu també
Republicanisme irlandès
- Conflicte nord-irlandès
- Irlanda Unida
- Partit Socialdemòcrata i Laborista
- Rebel·lió irlandesa de 1798
- República Irlandesa
- República de Connacht
- Republicanisme irlandès
- Tiocfaidh ár lá