Taula de continguts
56 les relacions: Androceu, Angiospermes, Antera, Antibiòtic, Antidiabètic, Antifúngic, Arbust, Arctium, Arrel (botànica), Artritis, Asteràcies, Bactericida, Bràctea, Calze (botànica), Capítol floral, Capcir, Cataplasma, Colesterol, Corol·la, Diabetis mellitus, Diürètic, Espècie, Estafilococ, Família (biologia), Flor, Fructificació, Fruit, Fulla, Garrotxa, Gènere (biologia), Gineceu, Gonocòccia, Grec antic, Hemicriptòfit, Herba, Herbassar, Indument, Inflorescència, Inulina, Laxant, Mucílag, Oli essencial, Ovari (botànica), Pallars Sobirà, Pètal, Periant, Polifenol, Repalassa petita, Reumatisme, Ripollès, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Androceu
'''Androceu''' o conjunt d''''estams''' d'una flor anteres i algun gra de pol·len visible. L'androceu (del llatí androceum, que designava un lloc destinat als homes) és el conjunt dels estams, que són els òrgans reproductors masculins de la flor que generen les gàmetes mòbils.
Veure Repalassa і Androceu
Angiospermes
Les angiospermes (Angiospermae) són un divisió del regne vegetal que conté la immensa majoria de les espècies de plantes terrestres, sent la forma de vida vegetal dominant al Planeta.
Veure Repalassa і Angiospermes
Antera
En botànica, s'anomena antera a la part superior de l'estam més engruixida i on es forma el pol·len.
Veure Repalassa і Antera
Antibiòtic
Neutròfil humà fagocitant ''Staphylococcus aureus'' resistent a la metaciclina. Un antibiòtic és una substància química capaç, a baixes concentracions, d'inhibir el creixement d'altres microorganismes o d'eliminar-los.
Veure Repalassa і Antibiòtic
Antidiabètic
Un antidiabètic o hipoglucemiant és aquell medicament que prevé o millora la diabetis mellitus.
Veure Repalassa і Antidiabètic
Antifúngic
Un antifúngic o antimicòtic és un medicament que serveix per evitar el desenvolupament dels fongs, els destrueix o detura el seu creixement i reproducció.
Veure Repalassa і Antifúngic
Arbust
La ginesta és un tipus d'arbust Un arbust és el nom d'una forma vegetal.
Veure Repalassa і Arbust
Arctium
Arctium és un gènere de plantes amb flors (angiospermes) de la família de les asteràcies.
Veure Repalassa і Arctium
Arrel (botànica)
Arrels de porro L'arrel, rel, raïl o arraïl és la part inferior d'una planta, generalment subterrània (fototropisme negatiu) i axiforme, que creix en sentit oposat al tronc (geotropisme positiu), desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, sense cloroplasts i que serveix per a fixar la planta al sòl i absorbir-ne l'aigua i altres substàncies nutrients.
Veure Repalassa і Arrel (botànica)
Artritis
L'artritis (ant. dolor de les juntures) és la inflamació d'una articulació, caracteritzada per dolor, limitació de moviments, inflor de les articulacions i calor local.
Veure Repalassa і Artritis
Asteràcies
Les asteràcies, o compostes, pertanyen a la segona família botànica amb més espècies conegudes (21.000), Asteraceae, superada només per les orquídies (Orchidaceae).
Veure Repalassa і Asteràcies
Bactericida
Un efecte bactericida és aquell que produeix la mort a un bacteri.
Veure Repalassa і Bactericida
Bràctea
Bràctees dentades de ''Rhinanthus minor'' Una bràctea o hipsofil·le és una fulla modificada i especialitzada que parteix de l'eix de la qual surt una flor (o una tija floral) o bé la bràctea està associada amb una inflorescència.
Veure Repalassa і Bràctea
Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals.
Veure Repalassa і Calze (botànica)
Capítol floral
Esquema d'una inflorescència en capítol El capítol floral (del llatí cǎpǐtǔlum, -i, diminutiu de caput, "cabet") és un tipus d'inflorescència racemosa o oberta en la qual el peduncle s'eixampla en l'extremitat formant un disc una mica gruixut, anomenat receptacle comú.
Veure Repalassa і Capítol floral
Capcir
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.
Veure Repalassa і Capcir
Cataplasma
Un cataplasma és un tractament tòpic de consistència tova i, normalment, calenta, que s'aplica amb diversos efectes medicinals, especialment quan els efectes són calmants, antiinflamatoris o emol·lients.
Veure Repalassa і Cataplasma
Colesterol
Representació espacial del '''colesterol'''. omega-3. El colesterol és un lípid amb una estructura bastant diferent de la dels fosfolípids.
Veure Repalassa і Colesterol
Corol·la
Corol·la de tipus '''rosàcia''', actinomorfa i dialipètala, del roser silvestre (''Rosa canina''). En botànica la corol·la és el conjunt de pètals d'una flor.
Veure Repalassa і Corol·la
Diabetis mellitus
La diabetis mellitus o diabetis sacarina, sovint denominada simplement diabetis, és una síndrome de metabolisme alterat, produïda generalment per una combinació de causes hereditàries i ambientals, que resulta en un nivell de glucosa a la sang (glucèmia) anormalment elevat (hiperglucèmia).
Veure Repalassa і Diabetis mellitus
Diürètic
Es denomina diürètic (del llatí diuretĭcus, i aquest del grec διουρητικός) a tota substància que en ser ingerida provoca una eliminació d'aigua i sodi en l'organisme, a través de l'orina.
Veure Repalassa і Diürètic
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Repalassa і Espècie
Estafilococ
Els estafilococs (Staphylococcus) són un gènere de bacteris gram-positius i anaeròbics facultatius amb morfologia de cocs que s'agrupen en forma de raïm.
Veure Repalassa і Estafilococ
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Repalassa і Família (biologia)
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Veure Repalassa і Flor
Fructificació
Fructificació (del llatí: fructificatio) és un terme usat en la morfologia vegetal per referir-se a les parts generatives de les plantes (flor i fruit) de forma oposada a les parts vegetatives: tronc, arrels i fulles). De vegades s'aplica de manera més àmplia a les parts generatives de les gimnospermes, falgueres, equisets, i licòfits, malgrat que elles no produeixen ni fruits ni flors.
Veure Repalassa і Fructificació
Fruit
Raïm, fruit de la vinya. En les plantes angiospermes, el fruit és un òrgan constituït per l'ovari fecundat (i sovint altres peces florals) que conté les llavors i que col·labora a disseminar-les quan són madures.
Veure Repalassa і Fruit
Fulla
Fulla amb nervadura pinnada i marge sinuat Una fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar, de creixement limitat i característic de l'esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits.
Veure Repalassa і Fulla
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Repalassa і Garrotxa
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Veure Repalassa і Gènere (biologia)
Gineceu
Gineceu d'una flor El gineceu és el conjunt d'òrgans femenins d'una flor i és el més intern dels verticils florals.
Veure Repalassa і Gineceu
Gonocòccia
La blennorràgia o gonorrea o gonocòccia (col·loquialment purgació) és una malaltia infecciosa de transmissió sexual, causada per Neisseria gonorrhoeae o gonococ, un bacteri diplococ gramnegatiu.
Veure Repalassa і Gonocòccia
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Repalassa і Grec antic
Hemicriptòfit
Els hemicriptòfits, en la classificació de les Formes vitals de Raunkjaer, del danès Christen Christiansen Raunkiær, establerta el 1934, són aquelles plantes vivaces que han optat per una estratègia ecològica de mantenir els seus meristemes arran de terra en l'estació desfavorable, de manera que aquest tipus, normalment de plantes herbàcies, renoven la part aèria cada any, ja que no la conserven durant l'època desfavorable.
Veure Repalassa і Hemicriptòfit
Herba
Un manat de farigola Una herba és una planta utilitzada com a aliment, medicament, perfum, o per donar gust.
Veure Repalassa і Herba
Herbassar
Prats de Nachusa, primavera de 2016 Una prada, prat, praderia, herbassar o herbat és una zona on la vegetació està dominada per gramínies (Poaceae).
Veure Repalassa і Herbassar
Indument
Boraginàcies L'indument és el conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta.
Veure Repalassa і Indument
Inflorescència
Inflorescència en umbel·la de ''Butomus umbellatus'' La inflorescència és el conjunt de flors agrupades i, per extensió, la disposició de les flors sobre la tija en les angiospermes.
Veure Repalassa і Inflorescència
Inulina
La inulina és una família de glúcids complexos (polisacàrids), composts de cadenes moleculars de fructosa, és per tant un fructà (o fructosana), que es troben generalment en les arrels, tubercles i rizomes de certes plantes fanerògames com a substàncies de reserva (especialment ala família de les compostes).
Veure Repalassa і Inulina
Laxant
Supositoris de glicerina empleats com a laxants. Un laxant és un medicament o substància que facilita l'evacuació de l'intestí de manera natural, sense provocar diarrea.
Veure Repalassa і Laxant
Mucílag
Una fulla de dròsera amb tentacles mucilaginosos atrapant un insecte. Un mucílag és una glicoproteïna polar en forma de polímer que és produït per la majoria de les plantes i alguns microorganismes.
Veure Repalassa і Mucílag
Oli essencial
Eucaliptus Un oli essencial o simplement una essència és el nom tradicional d'aquelles substàncies líquides hidròfobes concentrades que contenen compostos d'aromes volàtils i que s'obtenen de les plantes.
Veure Repalassa і Oli essencial
Ovari (botànica)
En botànica, a les plantes amb flor, l'ovari és la part inferior del carpel que conté els òvuls, es tracta d'una cavitat tancada que pot estar subdividida, llavors es parla d'ovari bilocular (dues cavitats), trilocular (tres cavitats), tetralocular (quatre cavitats) o plurilocular.
Veure Repalassa і Ovari (botànica)
Pallars Sobirà
El Pallars Sobirà és una comarca de Catalunya, situada al nord-oest del país.
Veure Repalassa і Pallars Sobirà
Pètal
sèpals. Podem veure que els pètals no estan soldats, i per això és una flor dialipètala. En la flor, un pètal és cadascuna de les peces que componen la corol·la.
Veure Repalassa і Pètal
Periant
Periant amb calze i corol·la ben diferenciat El periant o perigoni (del grec peri.
Veure Repalassa і Periant
Polifenol
Els polifenols són un grup de substàncies químiques trobades en plantes i caracteritzades per la presència de més d'un grup fenol per molècula.
Veure Repalassa і Polifenol
Repalassa petita
La repalassa, bardana, catxurrera, cuspinera, gaferot, gafet, llapa, llaparassa, llapassa o llapassera (Arctium minus), és una espècie de planta angiosperma biennal del gènere Arctium dins la família de les asteràcies.
Veure Repalassa і Repalassa petita
Reumatisme
Un reumatisme o trastorn reumàtic és un terme no específic per a problemes mèdics que afecten les articulacions, el cor, els ossos, els ronyons, la pell i pulmons.
Veure Repalassa і Reumatisme
Ripollès
El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).
Veure Repalassa і Ripollès
Sífilis
La sífilis és una malaltia infecciosa de transmissió sexual que és causada pel bacteri espiroquetàci Treponema pallidum subsp.
Veure Repalassa і Sífilis
Sinònim (taxonomia)
En taxonomia, el terme sinònim fa referència a cadascun dels dos o més noms científics del mateix rang usats per descriure el mateix tàxon.
Veure Repalassa і Sinònim (taxonomia)
Taní
Pols de taní (mescla de compostos). Els tanins són un grup de substàncies complexes de composició diversa però caracteritzada per la presència de fenols.
Veure Repalassa і Taní
Tija
Tiges d'arbres (troncs) La tija, caule o fust és en botànica la part de l'eix del cos de les plantes superiors o cormobionts d'on surten les fulles i les estructures reproductives.
Veure Repalassa і Tija
Tipus de fulles
La fulla de les plantes pot classificar-se, segons diferents paràmetres, de les maneres següents: Fulla cordiforme, fulla reniforme i fulla palmada.
Veure Repalassa і Tipus de fulles
Tricoma
Tricoma vist al microscopi electrònic Un pèl (vegetal) o tricoma és una excrescència epidèrmica que apareix com un relleu damunt la superfície de qualsevol òrgan vegetal.
Veure Repalassa і Tricoma
També conegut com Arctium lappa.