Taula de continguts
40 les relacions: Alexandre el Gran, Anatòlia, Antígon Monoftalm, Ariobàrzanes de Frígia, Arrideu (diàdoc), Arsites, Artabazos I, Artabazos II, Atrides, Èumenes de Càrdia, Barret frigi, Cales (sàtrapa), Cimmeris, Circa, Dascilèon, Diàdocs, Escites, Farnabazos I, Farnabazos II, Farnaces de Dascilios, Fènix de Ténedos, Frigis, Gòrdios I, Georgians, Hitites, Imperi Hitita, Imperi Selèucida, Lídia, Lleonat, Mígdon, Mísia (regió), Mides I, Mides III, Muskhi, Ptolemeu (nebot d'Antígon), Regne d'Hatti, Sàtrapa, Segle XII aC, Seleuc I Nicàtor, Tàntal (fill de Zeus).
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Regne de Frígia і Alexandre el Gran
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Regne de Frígia і Anatòlia
Antígon Monoftalm
Antígon Monoftalm o Antígon el Borni (en Antigonus; vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.
Veure Regne de Frígia і Antígon Monoftalm
Ariobàrzanes de Frígia
Ariobàrzanes (en persa antic: 𐎠𐎼𐎡𐎹𐎠𐎲𐎼𐏀𐎠𐎴 / Ārya-bṛzāna; en Ἀριοβαρζάνης) va ser un noble persa nomenat sàtrapa de la Frígia Hel·lespòntica, amb capital a Dascilèon.
Veure Regne de Frígia і Ariobàrzanes de Frígia
Arrideu (diàdoc)
Arrideu (en grec antic Ἀρριδαῖoς) fou un general d'Alexandre el Gran, dels anomenats diàdocs, a qui s'encomanà la direcció de les exèquies del conqueridor, a Egipte.
Veure Regne de Frígia і Arrideu (diàdoc)
Arsites
Arsites en grec antic Ἀρσίτης) va ser el darrer sàtrapa de Dascilios entre els anys 353 aC i 334 aC. Aproximadament l'any 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnó, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.
Veure Regne de Frígia і Arsites
Artabazos I
Artabazos I (persa Artavazdâ, elamita Irdumasda, grec antic Ἀρτάβαζος) era un noble persa del que va exercir diversos càrrecs entre ells el de sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Veure Regne de Frígia і Artabazos I
Artabazos II
Artabazos II (elamita Irdumasda, persa Artavazdâ, grec antic Αρτάβαζος) era un noble persa que va florir entre el 388 aC i el 325 aC). Va ser sàtrapa de Dascilios o Frígia Hel·lespòntica. Va néixer prop del 388 aC del matrimoni del seu pare Farnabazos II amb la princesa Apama, filla d'Artaxerxes II de Pèrsia.
Veure Regne de Frígia і Artabazos II
Atrides
Atrides (en grec antic Άτρείδαι) era un patronímic derivat d'Atreu, que designava els seus fills i descendents.
Veure Regne de Frígia і Atrides
Èumenes de Càrdia
Èumenes de Càrdia (Εὐμένης, Eumenes) (362 aC-316 aC) fou un general grec de Càrdia, al Quersonès, i un dels diàdocs d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Frígia і Èumenes de Càrdia
Barret frigi
s). ''La llibertat guiant al poble'', de Delacroix, 1830. El barret frigi és una lligadura consistent en una espècie de caputxa de forma gairebé cònica, però amb la punta corbada, confeccionada habitualment amb llana o feltre.
Veure Regne de Frígia і Barret frigi
Cales (sàtrapa)
Cales o Cal·les (Calas o Callas, Κάλας, Κάλλας) fou el fill del traïdor Hàrpal d'Elimiotis, i cosí d'Antígon el borni.
Veure Regne de Frígia і Cales (sàtrapa)
Cimmeris
Els cimmeris (en grec antic Κιμμέριοι) eren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tàuric fins al, quan va envair l'Àsia Menor.
Veure Regne de Frígia і Cimmeris
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Veure Regne de Frígia і Circa
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Veure Regne de Frígia і Dascilèon
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Veure Regne de Frígia і Diàdocs
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Veure Regne de Frígia і Escites
Farnabazos I
Farnabazos I (en llatí Pharnabazus, en grec antic Φαρνάβαζος) va ser fill d'Artabazos I, al que va succeir com a sàtrapa de Dascilios o Frígia Helespòntica.
Veure Regne de Frígia і Farnabazos I
Farnabazos II
Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.
Veure Regne de Frígia і Farnabazos II
Farnaces de Dascilios
Farnaces (elamita Parnaka, grec antic Φαρνάκης) era sàtrapa d'una de les províncies d'Àsia Menor, diu Tucídides, probablement de la Frígia Helespòntica.
Veure Regne de Frígia і Farnaces de Dascilios
Fènix de Ténedos
Fènix de Ténedos (en llatí Phoenix, en grec antic Φοι̂νιξ) fou un militar al servei d'alguns diàdocs, Va viure al segle IV aC.
Veure Regne de Frígia і Fènix de Ténedos
Frigis
Els frigis en grec antic Φρύγες) eren un poble que va viure a l'Àsia Menor a partir del segle XII aC. El seu nom original era ''muskhis''. Eren indoeuropeus i van arribar a la zona probablement des dels Balcans, empesos per altres pobles. A aquest poble el menciona Homer al "Catàleg dels troians" a la Ilíada, on diu que van lluitar a la guerra de Troia al costat de Príam, dirigits per Forcis i per Ascani, un fill del rei Príam.
Veure Regne de Frígia і Frigis
Gòrdios I
Gòrdios I o Gordi o també Gòrdias (llatí Gordius) (grec antic Γόρδιος o Γόρδιάς) va ser un rei de Frígia i pare del conegut rei Mides I. La seva fama deriva de l'anomenat nus gordià.
Veure Regne de Frígia і Gòrdios I
Georgians
Els georgians, també anomenats kartvelians (ქართველები), són una nació i un grup ètnic nadiu de Geòrgia.
Veure Regne de Frígia і Georgians
Hitites
Els hitites eren un poble indoeuropeu que es va establir a Anatòlia, a l'actual Turquia, al segon mil·lenni aC.
Veure Regne de Frígia і Hitites
Imperi Hitita
Imperi Egipci (verd). L'Imperi Hitita fou l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries.
Veure Regne de Frígia і Imperi Hitita
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Frígia і Imperi Selèucida
Lídia
Lídia (en lidi 𐤮𐤱𐤠𐤭𐤣𐤠 Śfarda; en Λυδία Lȳdíā) va ser una regió històrica i un regne situat a l'oest de la península d'Anatòlia, corresponent a les actuals províncies turques d'Esmirna i Manisa.
Veure Regne de Frígia і Lídia
Lleonat
Lleonat o Leonat o Leonnat (en llatí Leonnatus, en grec antic Λεοννάτος "Leonnátos") fou un macedoni de Pel·la, un dels generals d'Alexandre el Gran.
Veure Regne de Frígia і Lleonat
Mígdon
Mígdon (en grec antic Μύγδων) va ser, segons la mitologia grega, un rei de Frígia.
Veure Regne de Frígia і Mígdon
Mísia (regió)
La regió de Mísia (en grec antic Μυσία) era un territori de la costa nord-oest de l'Àsia Menor, conegut primer com a Troas o Tròade i després com a Frígia Hel·lespòntica.
Veure Regne de Frígia і Mísia (regió)
Mides I
En la versió del mite de Midas de Nathaniel Hawthorne, la seva noia es transforma en estàtua quan la toca. Walter Crane, 1893 En la mitologia grega Mides o Midas (Midas) era el rei de Frígia, fill de Gòrdios I. Va tenir un fill, Ancuros.
Veure Regne de Frígia і Mides I
Mides III
Mides III (en grec antic Μίδας, en llatí Midas) fou rei de Frígia de la dinastia tantàlida al.
Veure Regne de Frígia і Mides III
Muskhi
Muskhi és el nom que van donar a les tribus georgianes o armènies els hitites.
Veure Regne de Frígia і Muskhi
Ptolemeu (nebot d'Antígon)
Ptolemeu (en Πτολεμαῖος), nebot d'Antígon el borni, fou un destacat general al servei del seu oncle.
Veure Regne de Frígia і Ptolemeu (nebot d'Antígon)
Regne d'Hatti
El regne d'Hatti o també la terra d'Hatti i de vegades Khatti era un antic regne d'Anatòlia documentat des del temps de l'Imperi Accadi, i habitat pels hatti.
Veure Regne de Frígia і Regne d'Hatti
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Veure Regne de Frígia і Sàtrapa
Segle XII aC
El segle XII aC es pot considerar un període de crisi dins l'edat antiga (col·lapse de l'edat de bronze), ja que diverses civilitzacions arriben a la seva fi (com la micènica o la hitita) a causa de la pressió de tribus guerreres semiorganitzades i guerres frontereres.
Veure Regne de Frígia і Segle XII aC
Seleuc I Nicàtor
va ser el fundador i primer rei de l'Imperi Selèucida.
Veure Regne de Frígia і Seleuc I Nicàtor
Tàntal (fill de Zeus)
'''''Tàntal''''' (obra de Francisco de Goya) Tàntal (en llatí, Tantalus; en grec antic, Τάνταλος), fou un rei de Frígia o de Lídia, fill de Zeus i de la nimfa Pluto, segons la mitologia grega.
Veure Regne de Frígia і Tàntal (fill de Zeus)