Taula de continguts
21 les relacions: Aèrope, Agamèmnon, Atreu, Clitemnestra, Crisòtemis (filla d'Agamèmnon), Egist, Electra, Estrofi, Grec antic, Helena de Troia, Hermíone (mitologia), Ifigenia, Incest, Menelau, Orestes (mitologia), Patronímic, Pèlops, Pílades, Pelopea (filla de Tiestes), Tiestes, Tisamen (fill d'Orestes).
Aèrope
Aèrope (en grec antic Ἀερόπη, "cara brumosa"), va ser, segons la mitologia grega, filla de Catreu, fill de Minos i rei de Creta.
Veure Atrides і Aèrope
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia.
Veure Atrides і Agamèmnon
Atreu
Atreu (Atreos, Atreus, en grec antic Ἀτρεύς) fou fill de Pèlops i Hipodamia, net de Tàntal i germà de Tiestes i Nicipe.
Veure Atrides і Atreu
Clitemnestra
Louvre). Clitemnestra (grec: Κλυταιμνήστρα Klytaimnéstra) fou l'esposa d'Agamèmnon, rei de Micenes, amb el qual va tenir tres fills: Electra, Ifigenia i Orestes.
Veure Atrides і Clitemnestra
Crisòtemis (filla d'Agamèmnon)
Segons la mitologia grega, Crisòtemis (Χρυσόθεμις, Chrysothemis, del grec χρυσός 'or' i θέμις 'llei') fou una princesa micènica, filla d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Veure Atrides і Crisòtemis (filla d'Agamèmnon)
Egist
Egist (en grec antic Αίγισθος Aigistos) va ser, segons la mitologia grega el fruit de les relacions incestuoses de Tiestes i de la seva filla, Pelopea.
Veure Atrides і Egist
Electra
En la mitologia grega, Electra (en Ἠλέκτρα), és una heroïna filla d'Agamèmnon i Clitemnestra.
Veure Atrides і Electra
Estrofi
Estrofi (en grec antic Στρόφιος "el que és hàbil") va ser un rei de la Fòcida, fill de Crisos i d'Antifàcia, filla de Nàubol.
Veure Atrides і Estrofi
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Atrides і Grec antic
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Veure Atrides і Helena de Troia
Hermíone (mitologia)
Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).
Veure Atrides і Hermíone (mitologia)
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Veure Atrides і Ifigenia
Incest
L'incest és la pràctica de relacions sexuals entre parents en primer i segon grau.
Veure Atrides і Incest
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Veure Atrides і Menelau
Orestes (mitologia)
''Orestes perseguit per les Erínies'' de William-Adolphe Bouguereau. Orestes (en grec antic Ὀρέστης), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill d'Agamèmnon i de Clitemnestra.
Veure Atrides і Orestes (mitologia)
Patronímic
Un patronímic és un component del nom personal que es basa en el nom del mateix pare, avi o fins i tot un avantpassat masculí anterior.
Veure Atrides і Patronímic
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Veure Atrides і Pèlops
Pílades
A la mitologia grega, Pílades (en grec antic Πυλάδης), va ser un heroi grec, fill d'Estrofi, rei de la Fòcida, i d'Anaxíbia, la germana d'Agamèmnon.
Veure Atrides і Pílades
Pelopea (filla de Tiestes)
Segons la mitologia grega, Pelopea (en grec antic Πελόπεια), és el nom de la mare d'Egist, fill que va tenir involuntàriament, fruit d'una unió incestuosa amb el seu pare, Tiestes.
Veure Atrides і Pelopea (filla de Tiestes)
Tiestes
'''''Tiestes''' i Aèrope'' (obra de Giovanni Francesco Bezzi, ca. 1565-1571). D'acord amb la mitologia grega, Tiestes (en grec antic Θυέστης), va ser el germà bessó d'Atreu, fill de Pèlops, rei de l'Èlida, i d'Hipodamia.
Veure Atrides і Tiestes
Tisamen (fill d'Orestes)
Segons la mitologia grega, Tisamen (en grec antic Τισαμενός "el Venjador") va ser un rei d'Esparta, fill d'Orestes i d'Hermíone.
Veure Atrides і Tisamen (fill d'Orestes)
També conegut com Atreïdes, Tantàlida.