Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Aigua dolça, Aleta (anatomia animal), Anacantobàtids, Àcid ribonucleic, Àgnats, Baltimore, Batoïdeus, Berlín, Boca, Bora Bora, Brànquia, Brisbane, Bufeta natatòria, Califòrnia, Canberra, Cap (anatomia), Carnivorisme, Cretaci, Cua (anatomia), Dasiàtids, Editorial Moll, Eocè, Espècie, Espiracle, Estats Units d'Amèrica, Família (biologia), FishBase, Göteborg, Genètica, Gimnúrids, Hobart, Illes de la Societat, Itàlia, Japó, Líban, Locomoció animal, Londres, Mallorca, Membrana nictitant, Miliobatiformes, Miliobàtids, Musell, Nova York, Ocells, Ordre, Ou (biologia), Palma, Panamà, Peixos, Peixos cartilaginosos, ..., Peixos ossis, Perth, Plàncton, Potamotrigònids, Raïformes, Raids (família), Rinobàtids, Roma, San Francisco, Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica, Sydney, Taurons, Tòquio, Tronc (anatomia), Ull, Viviparisme, 1790, 1794, 1801, 1810, 1816, 1837, 1838, 1841, 1872, 1873, 1876, 1877, 1880, 1888, 1911, 1924, 1930, 1932, 1934, 1939, 1940, 1953, 1964, 1967, 1973, 1974, 1975, 1980, 1983, 1984, 1986, 1989, 1990, 1994, 1996, 1998, 1999, 2002, 2007. Ampliar l'índex (55 més) »
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Nou!!: Raïformes і Aigua dolça · Veure més »
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Nou!!: Raïformes і Aleta (anatomia animal) · Veure més »
Anacantobàtids
Els anacantobàtids (Anacanthobatidae, gr. an-, «sense», acantha, «espina» i bathys, «profund») són una família d'elasmobranquis de l'ordre Rajiformes.
Nou!!: Raïformes і Anacantobàtids · Veure més »
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Nou!!: Raïformes і Àcid ribonucleic · Veure més »
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Nou!!: Raïformes і Àgnats · Veure més »
Baltimore
Baltimore és una ciutat independent localitzada a l'estat estatunidenc de Maryland.
Nou!!: Raïformes і Baltimore · Veure més »
Batoïdeus
Els batoïdeus (Batoidea) són un superordre de peixos cartilaginosos de la subclasse dels elasmobranquis, que inclou més de 500 espècies agrupades en 18 famílies.
Nou!!: Raïformes і Batoïdeus · Veure més »
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Nou!!: Raïformes і Berlín · Veure més »
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Nou!!: Raïformes і Boca · Veure més »
Bora Bora
Bora Bora (en tahitià, Porapora) és una illa del grup de Sotavent de les illes de la Societat a la Polinèsia Francesa, a 280 km al nord-oest de Tahití.
Nou!!: Raïformes і Bora Bora · Veure més »
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Nou!!: Raïformes і Brànquia · Veure més »
Brisbane
Brisbane és la tercera ciutat més gran d'Austràlia, i la capital de l'estat de Queensland.
Nou!!: Raïformes і Brisbane · Veure més »
Bufeta natatòria
Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). Posició interna de la bufeta natatòria en un ''alburnoides bipunctatus'': S: anterior; S': porció posterior de la bufeta aèria; œ: œsòfag; l: pas d'aire de la bufeta d'aire. La bufeta natatòria és un òrgan hidroestàtic propi de molts peixos i cetacis, situat entre l'esòfag i l'aorta dorsal, a sota de la columna vertebral; té forma de sac centrodorsal, que sovint és replegada, tot i que de vegades és bilobulada.
Nou!!: Raïformes і Bufeta natatòria · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Raïformes і Califòrnia · Veure més »
Canberra
Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
Nou!!: Raïformes і Canberra · Veure més »
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Nou!!: Raïformes і Cap (anatomia) · Veure més »
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Nou!!: Raïformes і Carnivorisme · Veure més »
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Nou!!: Raïformes і Cretaci · Veure més »
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Nou!!: Raïformes і Cua (anatomia) · Veure més »
Dasiàtids
''Dasyatis tortonesei'' ''Dasyatis kuhlii'' ''Pastinachus sephen'' ''Pteroplatytrygon violacea'' ''Taeniura grabata'' fotografiada a Tenerife. Els dasiàtids (Dasyatidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels miliobatiformes.
Nou!!: Raïformes і Dasiàtids · Veure més »
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Nou!!: Raïformes і Editorial Moll · Veure més »
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Nou!!: Raïformes і Eocè · Veure més »
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Nou!!: Raïformes і Espècie · Veure més »
Espiracle
Un espiracle és l'orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern.
Nou!!: Raïformes і Espiracle · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Raïformes і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Nou!!: Raïformes і Família (biologia) · Veure més »
FishBase
FishBase (Base de dades de peixos) és una base de dades amb informació sobre peixos.
Nou!!: Raïformes і FishBase · Veure més »
Göteborg
Götaplatsen Göteborg és la segona ciutat més gran de Suècia i la cinquena dels països nòrdics.
Nou!!: Raïformes і Göteborg · Veure més »
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Nou!!: Raïformes і Genètica · Veure més »
Gimnúrids
''Gymnura altavela'' ''Gymnura micrura'' ''Gymnura altavela'' colgada sota la sorra a Tenerife. ''Gymnura altavela'' Els gimnúrids (Gymnuridae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels miliobatiformes.
Nou!!: Raïformes і Gimnúrids · Veure més »
Hobart
Hobart (abans Hobartown) és la capital de l'estat insular de Tasmània, Austràlia.
Nou!!: Raïformes і Hobart · Veure més »
Illes de la Societat
Les illes de la Societat (Îles de la Société en francès, te fenua Tōtaiete mā en tahitià) formen un arxipèlag de 14 illes al Pacífic sud, administrativament part de la Polinèsia Francesa.
Nou!!: Raïformes і Illes de la Societat · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Raïformes і Itàlia · Veure més »
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Nou!!: Raïformes і Japó · Veure més »
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Nou!!: Raïformes і Líban · Veure més »
Locomoció animal
Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.
Nou!!: Raïformes і Locomoció animal · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Raïformes і Londres · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Raïformes і Mallorca · Veure més »
Membrana nictitant
Procés de tancament de la membrana nictitant Membrana nictitant d'un pollastre. La membrana nictitant és una tercera parpella, transparent o translúcida, que és present a alguns animals i es pot obrir i tancar lateralment per tal de protegir i humitejar l'ull i així poder mantenir la visibilitat.
Nou!!: Raïformes і Membrana nictitant · Veure més »
Miliobatiformes
Els miliobatiformes (Myliobatiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels batoïdeus.
Nou!!: Raïformes і Miliobatiformes · Veure més »
Miliobàtids
Exemplar saltant fora de l'aigua. Un exemplar a l'aquari Churaumi d'Okinawa Una mola a La Paz, Mèxic. ''Myliobatis goodei'' ''Aetobatus narinari'' fotografiat a les Illes Caiman Exemplar fotografiat a la costa de la Península de Baixa Califòrnia. Exemplar fotografiat al parc uShaka Marine World de Durban, Sud-àfrica. ''Aetobatus narinari'' fotografiat a les Maldives. Els miliobàtids (Myliobatidae) són una família de peixos cartilaginosos de l'ordre dels myliobatiformes amb 7 gèneres i 42 espècies.
Nou!!: Raïformes і Miliobàtids · Veure més »
Musell
El musell o morro és, en alguns animals (inclosos els éssers humans), la part baixa de la cara, la boca i les galtes.
Nou!!: Raïformes і Musell · Veure més »
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Nou!!: Raïformes і Nova York · Veure més »
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Nou!!: Raïformes і Ocells · Veure més »
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Nou!!: Raïformes і Ordre · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Raïformes і Ou (biologia) · Veure més »
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Nou!!: Raïformes і Palma · Veure més »
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Nou!!: Raïformes і Panamà · Veure més »
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Nou!!: Raïformes і Peixos · Veure més »
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Nou!!: Raïformes і Peixos cartilaginosos · Veure més »
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Nou!!: Raïformes і Peixos ossis · Veure més »
Perth
Perth és la capital de l'estat d'Austràlia Occidental, a la costa de l'oceà Índic.
Nou!!: Raïformes і Perth · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Raïformes і Plàncton · Veure més »
Potamotrigònids
''Potamotrygon leopoldi'' ''Potamotrygon motoro'' ''Potamotrygon orbignyi'' ''Paratrygon motoro'' Els potamotrigònids (Potamotrygonidae) constitueixen una família de peixos pertanyent a l'ordre dels Myliobatiformes.
Nou!!: Raïformes і Potamotrigònids · Veure més »
Raïformes
''Paratrygon motoro'' ''Gymnura altavela'' Fòssil de ''Cyclobatis major'' del Cretaci trobat al Líban. ''Fenestraja plutonia'' ''Rhynchobatus djiddensis'' ''Zapteryx xyster'' fotografiat a Panamà. ''Pastinachus sephen'' ''Himantura fai'' capturada a Bora Bora (Illes de la Societat). ''Urolophus cruciatus'' ''Leucoraja erinacea'' Els raïformes (Rajiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels Batoïdeus.
Nou!!: Raïformes і Raïformes · Veure més »
Raids (família)
''Dipturus laevis'' ''Amblyraja badia'' fotografiada a 1.641 m de fondària. ''Leucoraja ocellata'' ''Neoraja caerulea'' en un segell de les Illes Fèroe. ''Raja brachyura'' ''Raja binoculata'' ''Leucoraja erinacea'' ''Bathyraja isotrachys'' ''Amblyraja radiata'' Els raids o ràids (Rajidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels raïformes i a la qual pertanyen les rajades.
Nou!!: Raïformes і Raids (família) · Veure més »
Rinobàtids
gènere ''Trygonorrhina'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). ''Rhinobatos cemiculus'' Il·lustració de ''Rhynchobatus djiddensis'' (circa 1889) gènere ''Trygonorrhina'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). ''Rhinobatos lentiginosus'' ''Rhynchobatus djiddensis'' fotografiat a la Gran Barrera de Corall. ''Rhinobatos cemiculus'' ''Rhinobatos lentiginosus'' Els rinobàtids (Rhinobatidae) constitueixen una família de peixos cartilaginosos de l'ordre dels raïformes, amb una morfologia a mig camí entre els taurons i les rajades.
Nou!!: Raïformes і Rinobàtids · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Raïformes і Roma · Veure més »
San Francisco
San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.
Nou!!: Raïformes і San Francisco · Veure més »
Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica
Logotip de l'ITIS El Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (Integrated Taxonomic Information System) també conegut per les seves inicials en anglès, ITIS, és una societat creada amb l'objectiu de subministrar informació consistent i fiable sobre la taxonomia de les espècies biològiques.
Nou!!: Raïformes і Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica · Veure més »
Sydney
Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016).
Nou!!: Raïformes і Sydney · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Raïformes і Taurons · Veure més »
Tòquio
Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.
Nou!!: Raïformes і Tòquio · Veure més »
Tronc (anatomia)
Tors masculí En anatomia, el tronc és una de les parts fonamentals del cos junt amb el cap i els membres.
Nou!!: Raïformes і Tronc (anatomia) · Veure més »
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Nou!!: Raïformes і Ull · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Raïformes і Viviparisme · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Raïformes і 1790 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1794 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1801 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1810 · Veure més »
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Nou!!: Raïformes і 1816 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1837 · Veure més »
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Nou!!: Raïformes і 1838 · Veure més »
1841
Sense descripció.
Nou!!: Raïformes і 1841 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1872 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1873 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1877 · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1880 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1888 · Veure més »
1911
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1911 · Veure més »
1924
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1924 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1930 · Veure més »
1932
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1932 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1934 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: Raïformes і 1939 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1940 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Raïformes і 1953 · Veure més »
1964
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1964 · Veure més »
1967
Sense descripció.
Nou!!: Raïformes і 1967 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: Raïformes і 1973 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Raïformes і 1974 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Raïformes і 1975 · Veure més »
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Nou!!: Raïformes і 1980 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Raïformes і 1983 · Veure més »
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Nou!!: Raïformes і 1984 · Veure més »
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Nou!!: Raïformes і 1986 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Raïformes і 1989 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Raïformes і 1990 · Veure més »
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Nou!!: Raïformes і 1994 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Raïformes і 1996 · Veure més »
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Nou!!: Raïformes і 1998 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Raïformes і 1999 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Raïformes і 2002 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Raïformes і 2007 · Veure més »
