Taula de continguts
102 les relacions: Aigua dolça, Aleta (anatomia animal), Anacantobàtids, Àcid ribonucleic, Àgnats, Baltimore, Batoïdeus, Berlín, Boca, Bora Bora, Brànquia, Brisbane, Bufeta natatòria, Califòrnia, Canberra, Cap (anatomia), Carnivorisme, Cretaci, Cua (anatomia), Dasiàtids, Editorial Moll, Eocè, Espècie, Espiracle, Estats Units d'Amèrica, Família (biologia), FishBase, Göteborg, Genètica, Gimnúrids, Hobart, Illes de la Societat, Itàlia, Japó, Líban, Locomoció animal, Londres, Mallorca, Membrana nictitant, Miliobatiformes, Miliobàtids, Musell, Nova York, Ocells, Ordre, Ou (biologia), Palma, Panamà, Peixos, Peixos cartilaginosos, ... Ampliar l'índex (52 més) »
Aigua dolça
Dues persones reflectides a l'aigua d'un estany amb peixos. Laigua dolça o continental, és l'aigua que té concentracions mínimes de sals en dissolució, especialment clorur de sodi.
Veure Raïformes і Aigua dolça
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Veure Raïformes і Aleta (anatomia animal)
Anacantobàtids
Els anacantobàtids (Anacanthobatidae, gr. an-, «sense», acantha, «espina» i bathys, «profund») són una família d'elasmobranquis de l'ordre Rajiformes.
Veure Raïformes і Anacantobàtids
Àcid ribonucleic
Comparació de l'ARN amb l'ADN (en anglès) L'àcid ribonucleic (ARN, conegut igualment per la sigla anglesa RNA) és una molècula polimèrica que té un paper fonamental en la codificació, la descodificació, la regulació i l'empalmament dels gens.
Veure Raïformes і Àcid ribonucleic
Àgnats
Els àgnats (Agnatha) formen una superclasse parafilètica dins l'embrancament dels cordats i els subfílum dels vertebrats; són un tipus de peixos sense mandíbules, com indica el nom.
Veure Raïformes і Àgnats
Baltimore
Baltimore és una ciutat independent localitzada a l'estat estatunidenc de Maryland.
Veure Raïformes і Baltimore
Batoïdeus
Els batoïdeus (Batoidea) són un superordre de peixos cartilaginosos de la subclasse dels elasmobranquis, que inclou més de 500 espècies agrupades en 18 famílies.
Veure Raïformes і Batoïdeus
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Raïformes і Berlín
Boca
La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment.
Veure Raïformes і Boca
Bora Bora
Bora Bora (en tahitià, Porapora) és una illa del grup de Sotavent de les illes de la Societat a la Polinèsia Francesa, a 280 km al nord-oest de Tahití.
Veure Raïformes і Bora Bora
Brànquia
tritó que mostra les brànquies Brànquies dins el cap d'una tonyina En organismes aquàtics, les brànquies són un òrgan respiratori que serveix per a extreure oxigen de l'aigua i expulsar-hi diòxid de carboni.
Veure Raïformes і Brànquia
Brisbane
Brisbane és la tercera ciutat més gran d'Austràlia, i la capital de l'estat de Queensland.
Veure Raïformes і Brisbane
Bufeta natatòria
Bufeta natatòria d'un gardí (Scardinius erythrophthalmus). Posició interna de la bufeta natatòria en un ''alburnoides bipunctatus'': S: anterior; S': porció posterior de la bufeta aèria; œ: œsòfag; l: pas d'aire de la bufeta d'aire.
Veure Raïformes і Bufeta natatòria
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Veure Raïformes і Califòrnia
Canberra
Canberra és la capital d'Austràlia, situada en una plana als contraforts dels Alps Australians, vora el riu Molonglo.
Veure Raïformes і Canberra
Cap (anatomia)
Dibuix d'un cap humà El cap d'un animal és la part anterior del cos que conté la boca, el cervell i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oïda, olfacte i gust).
Veure Raïformes і Cap (anatomia)
Carnivorisme
Els lleons són carnívors voraços: poden requerir fins a set quilograms de carn cada dia. Mamífers grans, com aquest búfal africà, formen una part important de la seva dieta. El carnivorisme és la forma d'alimentació en la qual un organisme s'alimenta majoritàriament de carn d'animals, que poden ser preses vives, en el cas dels depredadors, o mortes, en el dels carronyaires.
Veure Raïformes і Carnivorisme
Cretaci
El Cretaci o Cretàcic és el període geològic que començà fa milions d'anys i s'acabà fa milions d'anys.
Veure Raïformes і Cretaci
Cua (anatomia)
La cua, coa o, col·loquialment, rabo és la part posterior del cos dels animals quan és distinta de la resta i forma un apèndix si fa o no fa més llarg, que conté en els vertebrats les vèrtebres posteriors de l'espinada o columna vertebral, anomenades vèrtebres caudals.
Veure Raïformes і Cua (anatomia)
Dasiàtids
''Dasyatis tortonesei'' ''Dasyatis kuhlii'' ''Pastinachus sephen'' ''Pteroplatytrygon violacea'' ''Taeniura grabata'' fotografiada a Tenerife. Els dasiàtids (Dasyatidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels miliobatiformes.
Veure Raïformes і Dasiàtids
Editorial Moll
LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.
Veure Raïformes і Editorial Moll
Eocè
L'EocèEn els parlars orientals.
Veure Raïformes і Eocè
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Raïformes і Espècie
Espiracle
Un espiracle és l'orifici respiratori que molts animals marins tenen com a contacte de l'aire o aigua amb el seu sistema respiratori intern.
Veure Raïformes і Espiracle
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Raïformes і Estats Units d'Amèrica
Família (biologia)
La família és la unitat sistemàtica o taxonòmica situada entre l'ordre i el gènere.
Veure Raïformes і Família (biologia)
FishBase
FishBase (Base de dades de peixos) és una base de dades amb informació sobre peixos.
Veure Raïformes і FishBase
Göteborg
Götaplatsen Göteborg és la segona ciutat més gran de Suècia i la cinquena dels països nòrdics.
Veure Raïformes і Göteborg
Genètica
La genètica és la branca de la biologia que estudia els gens, la variació genètica i l'herència genètica en els éssers vius.
Veure Raïformes і Genètica
Gimnúrids
''Gymnura altavela'' ''Gymnura micrura'' ''Gymnura altavela'' colgada sota la sorra a Tenerife. ''Gymnura altavela'' Els gimnúrids (Gymnuridae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels miliobatiformes.
Veure Raïformes і Gimnúrids
Hobart
Hobart (abans Hobartown) és la capital de l'estat insular de Tasmània, Austràlia.
Veure Raïformes і Hobart
Illes de la Societat
Les illes de la Societat (Îles de la Société en francès, te fenua Tōtaiete mā en tahitià) formen un arxipèlag de 14 illes al Pacífic sud, administrativament part de la Polinèsia Francesa.
Veure Raïformes і Illes de la Societat
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Raïformes і Itàlia
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Raïformes і Japó
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Raïformes і Líban
Locomoció animal
Una ratapinyada que vola. Les ratapinyades són els únics mamífers voladors. En biomecànica, la locomoció animal és l'estudi de com es mouen els animals.
Veure Raïformes і Locomoció animal
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Veure Raïformes і Londres
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Raïformes і Mallorca
Membrana nictitant
Procés de tancament de la membrana nictitant Membrana nictitant d'un pollastre. La membrana nictitant és una tercera parpella, transparent o translúcida, que és present a alguns animals i es pot obrir i tancar lateralment per tal de protegir i humitejar l'ull i així poder mantenir la visibilitat.
Veure Raïformes і Membrana nictitant
Miliobatiformes
Els miliobatiformes (Myliobatiformes) són un ordre de peixos cartilaginosos del superordre dels batoïdeus.
Veure Raïformes і Miliobatiformes
Miliobàtids
Exemplar saltant fora de l'aigua. Un exemplar a l'aquari Churaumi d'Okinawa Una mola a La Paz, Mèxic. ''Myliobatis goodei'' ''Aetobatus narinari'' fotografiat a les Illes Caiman Exemplar fotografiat a la costa de la Península de Baixa Califòrnia.
Veure Raïformes і Miliobàtids
Musell
El musell o morro és, en alguns animals (inclosos els éssers humans), la part baixa de la cara, la boca i les galtes.
Veure Raïformes і Musell
Nova York
Nova York (en anglès i oficialment, City of New York) és la ciutat més poblada de l'estat de Nova York i dels Estats Units d'Amèrica, i la segona aglomeració urbana del continent, després de la Ciutat de Mèxic.
Veure Raïformes і Nova York
Ocells
Els ocells o aus (Aves) són una classe de vertebrats bípedes de sang calenta que es caracteritzen per pondre ous de closca dura i per tenir plomes, un bec mancat de dents, un metabolisme ràpid, un cor de quatre cambres i un esquelet lleuger però robust.
Veure Raïformes і Ocells
Ordre
En biologia, l'ordre o orde és la unitat sistemàtica entre la classe i la família.
Veure Raïformes і Ordre
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Veure Raïformes і Ou (biologia)
Palma
Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.
Veure Raïformes і Palma
Panamà
El Panamà, oficialment la República de Panamà, és l'estat més meridional de l'Amèrica Central, situat a l'istme homònim que connecta els subcontinents de Nord-amèrica i Sud-amèrica i per tant, sovint és categoritzat com a estat transcontinental.
Veure Raïformes і Panamà
Peixos
Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.
Veure Raïformes і Peixos
Peixos cartilaginosos
Els peixos cartilaginosos, condrictis o condroïctis (Chondrichthyes) són una classe de peixos que presenten un esquelet de cartílag, la mateixa substància flexible que cobreix les articulacions i dona forma a les orelles i el nas de l'ésser humà.
Veure Raïformes і Peixos cartilaginosos
Peixos ossis
Els peixos ossis o osteïctis (Osteichthyes, del grec, osteon, 'os' i ichthys, 'peix') són una classe de vertebrats que inclou tots els peixos dotats d'esquelet intern ossi, és a dir, fet principalment de peces calcificades, en contraposició als condrictis (taurons i rajades) que tenen un esquelet cartilaginós.
Veure Raïformes і Peixos ossis
Perth
Perth és la capital de l'estat d'Austràlia Occidental, a la costa de l'oceà Índic.
Veure Raïformes і Perth
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Veure Raïformes і Plàncton
Potamotrigònids
''Potamotrygon leopoldi'' ''Potamotrygon motoro'' ''Potamotrygon orbignyi'' ''Paratrygon motoro'' Els potamotrigònids (Potamotrygonidae) constitueixen una família de peixos pertanyent a l'ordre dels Myliobatiformes.
Veure Raïformes і Potamotrigònids
Raïformes
''Paratrygon motoro'' ''Gymnura altavela'' Fòssil de ''Cyclobatis major'' del Cretaci trobat al Líban. ''Fenestraja plutonia'' ''Rhynchobatus djiddensis'' ''Zapteryx xyster'' fotografiat a Panamà.
Veure Raïformes і Raïformes
Raids (família)
''Dipturus laevis'' ''Amblyraja badia'' fotografiada a 1.641 m de fondària. ''Leucoraja ocellata'' ''Neoraja caerulea'' en un segell de les Illes Fèroe. ''Raja brachyura'' ''Raja binoculata'' ''Leucoraja erinacea'' ''Bathyraja isotrachys'' ''Amblyraja radiata'' Els raids o ràids (Rajidae) són una família de peixos cartilaginosos batoïdeus de l'ordre dels raïformes i a la qual pertanyen les rajades.
Veure Raïformes і Raids (família)
Rinobàtids
gènere ''Trygonorrhina'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia). ''Rhinobatos cemiculus'' Il·lustració de ''Rhynchobatus djiddensis'' (circa 1889) gènere ''Trygonorrhina'' fotografiat a Nova Gal·les del Sud (Austràlia).
Veure Raïformes і Rinobàtids
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Raïformes і Roma
San Francisco
San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.
Veure Raïformes і San Francisco
Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica
Logotip de l'ITIS El Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (Integrated Taxonomic Information System) també conegut per les seves inicials en anglès, ITIS, és una societat creada amb l'objectiu de subministrar informació consistent i fiable sobre la taxonomia de les espècies biològiques.
Veure Raïformes і Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica
Sydney
Sydney és la ciutat més poblada d'Austràlia, amb una població en la seva àrea metropolitana propera als 5 milions d'habitants (el 2016).
Veure Raïformes і Sydney
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Veure Raïformes і Taurons
Tòquio
Tòquio (東京 Tōkyō, literalment 'capital de l'est', en relació amb la seva posició respecte a l'antiga capital del Japó, Kyoto, i en la seva forma oficial 東京都 Tōkyō-to, per a referir-se a l'àrea metropolitana) és la capital del Japó des del 1868.
Veure Raïformes і Tòquio
Tronc (anatomia)
Tors masculí En anatomia, el tronc és una de les parts fonamentals del cos junt amb el cap i els membres.
Veure Raïformes і Tronc (anatomia)
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Raïformes і Ull
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Veure Raïformes і Viviparisme
1794
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1794
1801
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1801
1810
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1810
1816
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.
Veure Raïformes і 1816
1837
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1837
1838
centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.
Veure Raïformes і 1838
1872
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1872
1873
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1873
1876
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1876
1877
; Països Catalans.
Veure Raïformes і 1877
1880
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1880
1888
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1888
1911
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1911
1924
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1924
1930
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1930
1932
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1932
1934
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1934
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Raïformes і 1939
1940
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1940
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Veure Raïformes і 1953
1964
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1964
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Raïformes і 1973
1974
;Països Catalans.
Veure Raïformes і 1974
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Raïformes і 1975
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Raïformes і 1980
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Veure Raïformes і 1983
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Raïformes і 1984
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Raïformes і 1986
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Raïformes і 1989
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Raïformes і 1990
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Raïformes і 1994
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Raïformes і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Raïformes і 1998
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Veure Raïformes і 1999
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Raïformes і 2002
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Veure Raïformes і 2007
També conegut com Rajiformes, Raïforme.