Accés més ràpid que el navegador!
75 les relacions: Aibar, Andregot Galindes, Antonio Ubieto Arteta, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Batalla de Graus, Bernat I de Foix, Boltanya, Casa reial d'Aragó, Comtat d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb, Dignitat (títol), Dinastia Ximena, Emirat de Saraqusta, Ermengol III d'Urgell, Ermessenda de Bigorra, Ferran González, Ferran I de Lleó, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Garsenda de Bigorra, Gonçal I de Ribagorça, Graus, Guillem V d'Aquitània, Honor (propietat), Jaca, Llista de reis d'Aragó, Múnia de Castella, Navarra, Potestas, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Ribagorça, Rodrigo Díaz de Vivar, Sanç II de Castella, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç Ramires, Sança Sanxes, Sangüesa, Santa Creu de la Serós, Terra regis, Urraca Fernández de Castella, Ximena Fernández, 1000, 1025, 1029, 1035, ..., 1036, 1037, 1042, 1043, 1044, 1045, 1046, 1047, 1054, 1058, 1062, 1063, 1065, 1073, 1078, 1094, 1097, 1117, 1159, 1161, 1186, 1380, 22 d'agost, 8 de maig, 925. Ampliar l'índex (25 més) »
Aibar
Aibar (en castellà, cooficialment en basc Oibar) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Aibar · Veure més »
Andregot Galindes
Andregot Galindes (?, ca. 910/918 – Aibar, 971/972) va ser comtessa d'Aragó de 922 a 942, i pel seu matrimoni amb Garcia Sanxes I va ser reina de Pamplona de 935 a 942 aproximadament, quan sembla que va ser repudiada pel seu marit.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Andregot Galindes · Veure més »
Antonio Ubieto Arteta
Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 31 de març de 1923 - València, 1 de febrer de 1990).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Antonio Ubieto Arteta · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Batalla de Graus
La batalla de Graus fou una batalla de la Reconquesta.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Batalla de Graus · Veure més »
Bernat I de Foix
Bernat I de Foix, dit també Bernat Roger de Foix (979/981 - ca. 1034) fou comte de Bigorra (1010-1034) i senyor de Foix (1012-1034).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Bernat I de Foix · Veure més »
Boltanya
Boltanya (en aragonès Boltanya i en castellà Boltaña) és un municipi situat al nord de la província d'Osca, a l'Aragó i pertanyent a la comarca del Sobrarb.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Boltanya · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Comtat d'Aragó
IX El Comtat d'Aragó es va originar, a inicis del, en una franja muntanyenca al Pirineu central, que comprenia les valls d'Ansó, Hecho i Canfranc.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Comtat d'Aragó · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Sobrarb
Escut de l'Arbre de Sobrarbedel llegendari Regne de Sobrarbe El Comtat de Sobrarb va ser creat pels francs al final del s. VIII.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Comtat de Sobrarb · Veure més »
Dignitat (títol)
La Dignitat és en el dret nobiliari el títol o qualificació honorífica que s'atorga a una persona per posseir o exercir un càrrec.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Dignitat (títol) · Veure més »
Dinastia Ximena
Es dona el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Ermengol III d'Urgell
Ermengol III d'Urgell, anomenat Ermengol III el de Barbastre (La Seu d'Urgell, 1032 — Barbastre, 17 d'abril de 1066), fou comte d'Urgell (1038 - 1066).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ermengol III d'Urgell · Veure més »
Ermessenda de Bigorra
Ermessenda de Bigorra (1015-1049?), també coneguda com a Gerberga o Gisberga fou reina d'Aragó.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ermessenda de Bigorra · Veure més »
Ferran González
J. Villanueva, 1750-53). Ferran González (Castell de Lara, ? - Burgos, 970) fou comte de Castella (931-944 i 945-970).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ferran González · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ferran I de Lleó · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Garsenda de Bigorra
Garsenda (995-1038) fou comtessa de Bigorra (vers 1000-1038) filla i successora de Garcia Arnau I de Bigorra.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Garsenda de Bigorra · Veure més »
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »
Graus
Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Graus · Veure més »
Guillem V d'Aquitània
Guillem V d'Aquitània el Gran (anomenat també Guillem III de Poitiers el Gran) (969/975 - 31 de gener de 1030) fou duc d'Aquitània i comte de Poitou des de 990 fins a la seva mort.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Guillem V d'Aquitània · Veure més »
Honor (propietat)
Un Honor és un Usatge del règim consuetudinari català que determina la propietat d'un immoble o d'una finca, ja sigui rústica o urbana.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Honor (propietat) · Veure més »
Jaca
Jaca és una ciutat aragonesa situada a la comarca de la Jacetània (província d'Osca), a la vall de l'Aragó.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Jaca · Veure més »
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »
Múnia de Castella
Múnia de Castella, Muniadona o Mumadonna (995-1066) fou reina consort del regne de Pamplona pel seu matrimoni amb el rei Sanç III de Pamplona (1011-1035), al qual s'afegiren els territoris del comtat de Ribagorça (1017-1035) i de Castella (1028-1035) pels seus drets dinàstics.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Múnia de Castella · Veure més »
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Navarra · Veure més »
Potestas
La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Potestas · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Regne de Castella · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Regne de Navarra · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ribagorça · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Sanç II de Castella
Sanç II de Castella, anomenat el Fort (ca. 1038 - Zamora, 1072), fou rei de Castella (1065-1072), rei de Galícia (1071-1072) i rei de Lleó (1072).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sanç II de Castella · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç Ramires
Sanç Ramires, també conegut com a Sanç I d'Aragó, Sanç V de Pamplona i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sanç Ramires · Veure més »
Sança Sanxes
Sança Sanxes de Pamplona (Navarra, ?–Castella, 960) va ser una noble navarresa, filla del rei Sanç I de Pamplona.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sança Sanxes · Veure més »
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Sangüesa · Veure més »
Santa Creu de la Serós
Santa Creu de la Serós (en aragonès Santa Cruz d'as Serors, en castellà Santa Cruz de la Serós) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Santa Creu de la Serós · Veure més »
Terra regis
La terra regis o regis terres o territorium regni era al Regne d'Aragó el conjunt de terres dels regnum que formaven el patrimoni reial i havien de passar al successor.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Terra regis · Veure més »
Urraca Fernández de Castella
Urraca de Castella o Urraca Fernández (ca. 935 - 1007) va ser una infanta de Castella i en dues ocasions reina consort de Lleó (951-956) i (958-960) i reina consort de Navarra (970-994).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Urraca Fernández de Castella · Veure més »
Ximena Fernández
Ximena Fernández (? - ca. 1035) fou reina consort de Navarra (994-1004).
Nou!!: Ramir I d'Aragó і Ximena Fernández · Veure més »
1000
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1000 · Veure més »
1025
El 1025 (MXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1025 · Veure més »
1029
El 1029 (MXXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1029 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1035 · Veure més »
1036
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1036 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1037 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1042 · Veure més »
1043
El 1043 (MXLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1043 · Veure més »
1044
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1044 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1045 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1046 · Veure més »
1047
El 1047 (MXLVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1047 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1054 · Veure més »
1058
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1058 · Veure més »
1062
El 1062 (MLXII) fou un any comú iniciat en dimarts pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1062 · Veure més »
1063
El 1063 (MLXIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1063 · Veure més »
1065
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1065 · Veure més »
1073
El 1073 (MLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julia.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1073 · Veure més »
1078
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1078 · Veure més »
1094
El 1094 (MXCIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1094 · Veure més »
1097
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1097 · Veure més »
1117
;Països Catalans.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1117 · Veure més »
1159
El 1159 (MCLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1159 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1161 · Veure més »
1186
El 1186 (MCLXXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1186 · Veure més »
1380
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 1380 · Veure més »
22 d'agost
El 22 d'agost és el dos-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 22 d'agost · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 8 de maig · Veure més »
925
Sense descripció.
Nou!!: Ramir I d'Aragó і 925 · Veure més »
