Accés més ràpid que el navegador!
73 les relacions: Adana, Adh-Dhàhir Jàqmaq, Adh-Dhàhir Timurbughà, Ala al-Dawla Bozkurt, Alep, Alexandria, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay, Ankara, Ínal al-Ajrud, Baiazet II, Barsbay, Beilicat dels karamànides, Bodrum, Burjita, Cilícia, Circassians, Circàssia, Damasc, Damiata, Dawadar, Dhu l-Kadr, Diyarbakır, Edessa (Mesopotàmia), Elbistan, Gaza, Gem, Hama, Jerusalem, Khúixqadam, Konya, La Meca, Malatya, Malik Arslan, Medina, Mehmet II, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Pèrsia, Qara Qoyunlu, Rosetta (Egipte), Selim I, Soldanat Mameluc, Tars (Turquia), Uzun Hasan, Xah Budak, Xah Suvar, Yakub Beg, 1465, 1466, 1467, 1468, ..., 1469, 1471, 1472, 1475, 1479, 1480, 1481, 1482, 1485, 1486, 1487, 1488, 1489, 1490, 1495, 1496, 20 de febrer, 20 de juny, 25 de setembre, 30 de gener, 4 de desembre, 8 d'agost, 9 de juliol. Ampliar l'índex (23 més) »
Adana
Adana és una ciutat de Turquia, i la capital de la província d'Adana.
Nou!!: Qàït-bay і Adana · Veure més »
Adh-Dhàhir Jàqmaq
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Jàqmaq —; —, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Jàqmaq o Jàqmaq o, segons la pronúncia turca, Čakmak (c. 1372-1453), soldà mameluc de la branca burjita (1438-1453).
Nou!!: Qàït-bay і Adh-Dhàhir Jàqmaq · Veure més »
Adh-Dhàhir Timurbughà
Al-Màlik adh-Dhàhir Timurbughà ar-Rumí ——, més conegut simplement com a adh-Dhàhir Timurbughà, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1468).
Nou!!: Qàït-bay і Adh-Dhàhir Timurbughà · Veure més »
Ala al-Dawla Bozkurt
Ala al-Dawla Bozkurt fou emir d'Elbistan (i Maraix) de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Shah Suvar al que va enderrocar el 1479 amb l'ajut del soldà otomà Mehmet II.
Nou!!: Qàït-bay і Ala al-Dawla Bozkurt · Veure més »
Alep
Alep és una ciutat al nord de la República Àrab Siriana, capital de la província o governació homònima.
Nou!!: Qàït-bay і Alep · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Qàït-bay і Alexandria · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay ——, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1495-1498).
Nou!!: Qàït-bay і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qàït-bay · Veure més »
Ankara
Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.
Nou!!: Qàït-bay і Ankara · Veure més »
Ínal al-Ajrud
Al-Màlik al-Àixraf Sayf-ad-Din Abu-n-Nasr Ínal (o Àynal) al-Ajrud al-Alaí adh-Dhahirí an-Nassirí ——, més conegut simplement com al-Àixraf Ínal o com Ínal al-Ajrud (1380 - 26 de febrer de 1461), soldà mameluc de la dinastia burjita (1453 - 1460).
Nou!!: Qàït-bay і Ínal al-Ajrud · Veure més »
Baiazet II
Baiazet II (Demòtica, Tràcia, gener o febrer de 1448 - 26 de maig de 1512) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1481 a 1512.
Nou!!: Qàït-bay і Baiazet II · Veure més »
Barsbay
Al-Màlik al-Àixraf Abu-n-Nasr Sayf-ad-Din Barsbay ——, més conegut simplement com al-Àixraf Barsbay o com Barsbay (? - 1438), va ser un soldà mameluc burjita del Caire (1422-1438).
Nou!!: Qàït-bay і Barsbay · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Qàït-bay і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Bodrum
Bodrum Bodrum és una ciutat de Turquia a la província de Muğla a la regió de la Mar Egea.
Nou!!: Qàït-bay і Bodrum · Veure més »
Burjita
La dinastia burjita o burjiyya fou el segon grup dels sultans mamelucs del Caire del 1382 al 1517.
Nou!!: Qàït-bay і Burjita · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Qàït-bay і Cilícia · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Qàït-bay і Circassians · Veure més »
Circàssia
La Circàssia és una regió de la Rússia europea meridional, situada als vessants septentrionals del Caucas i compresa entre la mar Negra a l'oest i la mar Càspia a l'est.
Nou!!: Qàït-bay і Circàssia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Qàït-bay і Damasc · Veure més »
Damiata
Damiata (en àrab مدينة دمياط, Madīnat Dimyāṭ, o, més senzillament, دمياط, Dimyāṭ) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació homònima.
Nou!!: Qàït-bay і Damiata · Veure més »
Dawadar
Dawadar (Dawatdar, Divittar, Duwaydar) era el títol entre els musulmans del portador i guardià del tinter reial.
Nou!!: Qàït-bay і Dawadar · Veure més »
Dhu l-Kadr
Dhu l-Kadr o Dhu-l-Qadr fou una dinastia turcmana que va governar entre el 1337 i el 1522 a Elbistan, a la regió entre Maraix i Malatya, primer com a vassalla dels mamelucs i després dels otomans.
Nou!!: Qàït-bay і Dhu l-Kadr · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Qàït-bay і Diyarbakır · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Qàït-bay і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Elbistan
Elbistan és una ciutat i districte de la Província de Kahramanmaraş a Turquia.
Nou!!: Qàït-bay і Elbistan · Veure més »
Gaza
Gaza és una ciutat de Palestina que dona nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: Qàït-bay і Gaza · Veure més »
Gem
Gem, Ğem, Cem o Djem (Edirne, 23 de desembre de 1459- Càpua, 25 de febrer de 1495) fou un pretendent de l'Imperi Otomà, fill de Mehmet II i de la princesa Cicek Khatun, possiblement d'origen serbi.
Nou!!: Qàït-bay і Gem · Veure més »
Hama
Vista de la ciutat amb l'Orontes Hama o Hamah, abans Hamat o Hamath (literalment ‘fortalesa’) és una ciutat de Síria a la riba de l'Orontes, al nord de Damasc.
Nou!!: Qàït-bay і Hama · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Qàït-bay і Jerusalem · Veure més »
Khúixqadam
Al-Màlik adh-Dhàhir Sayf-ad-Din Khúixqadam an-Nassirí al-Muayyadí ——, més conegut simplement com a Adh-Dhàhir Khúixqadam o com Khúixqadam, (1413-1467) fou soldà mameluc de la dinastia burjita o circassiana (1461-1467).
Nou!!: Qàït-bay і Khúixqadam · Veure més »
Konya
Konya, històricament coneguda com Iconi, és una ciutat de Turquia, a l'altiplà central d'Anatòlia.
Nou!!: Qàït-bay і Konya · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Qàït-bay і La Meca · Veure més »
Malatya
Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Qàït-bay і Malatya · Veure més »
Malik Arslan
Malik Arslan fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, fill i successor de Suliman el 1454.
Nou!!: Qàït-bay і Malik Arslan · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Qàït-bay і Medina · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Qàït-bay і Mehmet II · Veure més »
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Nou!!: Qàït-bay і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Qàït-bay і Pèrsia · Veure més »
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Nou!!: Qàït-bay і Qara Qoyunlu · Veure més »
Rosetta (Egipte)
Vaixells de color "verd pèsol" ancorats a Rosetta. Rosetta o Rashid és un enclavament portuari egipci a la mar Mediterrània a 65 km al nord-est d'Alexandria.
Nou!!: Qàït-bay і Rosetta (Egipte) · Veure més »
Selim I
Selim I (Amasya, 10 d'octubre de 1465 - Çorlu, 21 de setembre de 1520) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1512 a 1520.
Nou!!: Qàït-bay і Selim I · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Qàït-bay і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tars (Turquia)
''Tarsus çöreği'' (çörek de Tarsus) Tars (hitita: Tarsa), de vegades anomenada Tarsi, Tersus o Tharsos per distingir-la d'altres amb el mateix nom, és una ciutat turca de la província de Mersin, de la qual n'és un dels districtes, i que forma part de l'àrea metropolitana d'Adana-Mersin.
Nou!!: Qàït-bay і Tars (Turquia) · Veure més »
Uzun Hasan
Abu Nasr Uzun Hasan ibn Ali ibn Kara Yoluk Uthman (1425 –1478) fou un emir dels turcmans Aq Qoyunlu (1454-1478).
Nou!!: Qàït-bay і Uzun Hasan · Veure més »
Xah Budak
Xah Budak fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Malik Arslan al que va deposar i assassinar el 1466, sota instigació del soldà mameluc d'Egipte Khuixqàdam.
Nou!!: Qàït-bay і Xah Budak · Veure més »
Xah Suvar
Xah Suvar fou emir d'Elbistan de la dinastia Dhul-Kadr, germà i successor de Xah Budak.
Nou!!: Qàït-bay і Xah Suvar · Veure més »
Yakub Beg
* Muhammad Yakub Beg (Pixkent, 1820/1826-1877), sobirà de Kashghària (1865-1877).
Nou!!: Qàït-bay і Yakub Beg · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1465 · Veure més »
1466
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1466 · Veure més »
1467
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1467 · Veure més »
1468
; Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1468 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Qàït-bay і 1469 · Veure més »
1471
; Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1471 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Qàït-bay і 1472 · Veure més »
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1475 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1479 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1480 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1481 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1482 · Veure més »
1485
;Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1485 · Veure més »
1486
Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1486 · Veure més »
1487
Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1487 · Veure més »
1488
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1488 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Qàït-bay і 1489 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1490 · Veure més »
1495
;Països Catalans.
Nou!!: Qàït-bay і 1495 · Veure més »
1496
''Retrat de l'artista i la seva dona'' (1496), del mestre de Frankfurt.
Nou!!: Qàït-bay і 1496 · Veure més »
20 de febrer
El 20 de febrer és el cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Qàït-bay і 20 de febrer · Veure més »
20 de juny
El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qàït-bay і 20 de juny · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qàït-bay і 25 de setembre · Veure més »
30 de gener
El 30 de gener és el trentè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Qàït-bay і 30 de gener · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qàït-bay і 4 de desembre · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qàït-bay і 8 d'agost · Veure més »
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Qàït-bay і 9 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Al-Ashraf Qaytbay, Al-Àixraf Qàït-bay, Kait Bai, Kait Bay, Kaitbay, Kayt Bay, Kayth Bey, Qait Bay, Qaitbay, Qayt-bay, Qaytbay.
