Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Quetzalcóatl

Índex Quetzalcóatl

Representació maia de Kukulkan o Quetzalcóatl Quetzalcóatl (Ketsalkoatl en nàhuatl modern, que significa "serp emplomallada") és el nom nahua de la deïtat de la Mesoamèrica antiga, un dels déus de la civilització asteca principalment.

15 les relacions: Civilització asteca, Civilització maia, Civilització olmeca, Civilització tolteca, Itztlacoliuhqui, Kukulkan, Mesoamèrica, Mixteca, Nàhuatl, Pulque, Quetzal, Quitxé, Serps, Tezcatlipōca, Venus (planeta).

Civilització asteca

Extensió efectiva de l'Imperi asteca Còdex asteca Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del al.

Nou!!: Quetzalcóatl і Civilització asteca · Veure més »

Civilització maia

Palenque, Mèxic Màscara maia corresponent al període postclàssic, trobada a Placeres, Campeche i exposada al Museu Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. Els maies eren un poble que va viure principalment al sud del que avui és Mèxic i a l'Amèrica Central, establint una de les cultures mesoamericanes més importants abans de l'arribada dels castellans.

Nou!!: Quetzalcóatl і Civilització maia · Veure més »

Civilització olmeca

La civilització olmeca s'originà fa 3500 anys, al sud-est de l'actual Mèxic, on va prosperar durant prop d'un mil·lenni, entre els anys 1200 i el 400 aC.

Nou!!: Quetzalcóatl і Civilització olmeca · Veure més »

Civilització tolteca

Els tolteques van ser un poble indígena mexicà que va dominar la regió central de Mèxic entre el i el.

Nou!!: Quetzalcóatl і Civilització tolteca · Veure més »

Itztlacoliuhqui

isbn.

Nou!!: Quetzalcóatl і Itztlacoliuhqui · Veure més »

Kukulkan

El Temple de Kukulkan Kukulkan (en maia: k'u uk'ulkan ("ploma i serp") és un important déu en la mitologia maia, també conegut com a Mukú-leh-chan ("colobra amb plomes") entre els maia-chontales de Tabasco. També és conegut com a Gucumatz en la mitologia quiché (en quiché: Q'uk'umatz) ("serp emplomallada"). És referit amb aquest últim nom al Popol Vuh com un déu creador de l'univers juntament amb Tepew. Per a alguns investigadors, aquest déu és el mateix Quetzalcóatl (en náhuatl: Quetzalcōātl) ("serp emplomallada") dels asteques i prové de la cultura tolteca; per a altres, prové de la cultura olmeca. En tot cas, el seu origen és molt anterior als maies de la península de Yucatán i als itzáes, fundadors de Chichén Itzá en el, on se li va erigir una piràmide per assenyalar el seu descens en el cicle agronòmic i polític dels maies peninsulars. La presència de la serp emplomallada com a símbol deífic és omnipresent en tota Mesoamèrica. En el jaciment arqueològic de Chichén Itzá, hom el pot observar com una serp formada com un efecte de llum i ombra que descendeix per l'alfarda de l'escalinata principal de l'edifici construït per a la seva adoració, durant la jornada equinoccial de març i setembre. Va ser una deïtat ràpidament assimilada per l'aristocràcia, malgrat que es va incorporar al panteó maia en una època tardana. Apareix com una de les divinitats creadores sota el nom de Gucumatz al Popol Vuh, llibre considerat com la Bíblia dels maies k'iche's; també apareix com a deïtat dels vents amb el nom dEhécatl a l'estela 19 de Ceibal. Va assolir especial transcendència a la península de Yucatán, on va ser venerat pels maies itzáes a Chichén Itzá, pels maies cocomes a Mayapán i pels maies tutl xiúes a Maní; en totes aquestes ciutats, s'hi van bastir temples en honor seu. D'acord amb els testimonis descrits per Diego de Landa, els maies deien que Kukulkan va existir com una persona que va arribar de ponent, abans, després, o alhora que els itzáes arribessin a Chichén Itzá. A la seva partida, es va aturar a Champotón, on també es va erigir un temple en honor seu, al costat del mar, per a posteriorment seguir el seu camí cap a l'altiplà de Mèxic. període postclàssic dels maies; en llibre sagrat Popol Vuh, és conegut com a "Gukumatz". Aquí el veiem en un dibuix d'un baix relleu de Yaxchilán. Pel que fa a les seves diferències respecte de Quetzalcóatl, sembla que moltes d'aquestes es devien a les diferències climàtiques entre ambdues regions. Per als asteques, Quetzalcóatl no sols era el Senyor del Sol, sinó el mateix Déu-Sol del país. Kukulcan, a més, té els atributs d'un Déu-Tro. En el clima tropical de Yucatán i Guatemala, el sol al migdia sembla dibuixar els núvols del seu voltant amb formes serpentejants; d'aquestes emanen el tro, la llum i la pluja, per la qual cosa Kukulkan semblaria haver atret els maies més com un déu del cel que com un déu de la mateixa atmosfera, malgrat que moltes vegades les esteles del Yucatán representen Kukulkan amb l'aire sortint-li de la boca, com moltes representacions mexicanes de Quetzalcóatl. Kukulkan, del qual parlen els arqueòlegs, és la deïtat que més sovint apareix en els manuscrits del Còdex de Dresde i d'altres. Té el nas llarg i truncat, com el d'un tapir, i s'hi troben tots i cadascun dels signes d'un déu dels elements. Camina sobre l'aigua, duu torxes ardents i s'asseu en l'arbre cruciforme dels quatre vents que, amb tanta freqüència, apareix en els mites americans. Evidentment, és un déu del cultiu i un heroi, ja que hom el pot veure plantant blat de moro, portant eines i continuant un viatge, fet que estableix la seva connexió solar. Segons les cròniques maies, Kukulkan, igual que Quetzalcóatl, és el conqueridor que va arribar a Yucatán pel mar des de l'oest, cap a finals del, i es va convertir en cabdill i fundador de la seva civilització. De la fusió dels dos mites, Kukulkan apareix com el senyor del vent i de la pluja perquè regeix i governa la nau que el va conduir a Yucatán i el poble que va fundar.

Nou!!: Quetzalcóatl і Kukulkan · Veure més »

Mesoamèrica

Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.

Nou!!: Quetzalcóatl і Mesoamèrica · Veure més »

Mixteca

El mixteca, o 'tu'un sávi' o 'da'an davi' (que en mixteca vol dir paraula de la pluja) és la llengua del poble mixteca, ñuu sávi o ñuu davi.

Nou!!: Quetzalcóatl і Mixteca · Veure més »

Nàhuatl

El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.

Nou!!: Quetzalcóatl і Nàhuatl · Veure més »

Pulque

Pulque El pulque, o octli, és una beguda alcohòlica producte de la fermentació, de color lletós i un poc viscosa.

Nou!!: Quetzalcóatl і Pulque · Veure més »

Quetzal

Els quetzals són uns ocells acolorits de la família Trogonidae que es troben a les regions tropicals d'Amèrica.

Nou!!: Quetzalcóatl і Quetzal · Veure més »

Quitxé

El quitxé o també k'itxe' és una llengua que forma part del grup quitxé dins de la família lingüística de les llengües maies.

Nou!!: Quetzalcóatl і Quitxé · Veure més »

Serps

Les serps, serpents (Serpentes) o ofidis (Ophidia) són un subordre de sauròpsids (rèptils) amb el cos molt allargat i mancats de potes.

Nou!!: Quetzalcóatl і Serps · Veure més »

Tezcatlipōca

Tezcatlipōca (nom compost de les paraules en nàhuatl «Tezcatl» i «Pōctli», que signifiquen respectivament espill i fum; el nom significa «Espill Ardent» o «Espill Fumejant» http://www.azteccalendar.com/god/Tezcatlipoca.html) és un déu asteca del nord, que es relaciona amb l'amor, la riquesa, entre d'altres.

Nou!!: Quetzalcóatl і Tezcatlipōca · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Quetzalcóatl і Venus (planeta) · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ce Acatl Topiltzin Quetzalcóatl, Quetzalcoatl.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »