Accés més ràpid que el navegador!
77 les relacions: Acadèmia de la Llengua Mixteca, Adjectiu, Afix, Aigua, Alemany, Alfabet fonètic internacional, Alfabet llatí, Anglès, Antilles, Apòstrof, Baixa Califòrnia, Bategant alveolar sonora, Califòrnia, Castellà, Català, Còdex, Còdex Colombino-Becker, Civilització zapoteca, Conjugació gramatical, Conjunció (gramàtica), Conquesta de l'Imperi Asteca, Dècada del 1980, Elio Antonio de Nebrija, Estat d'Oaxaca, Estat de Guerrero, Estat de Puebla, Estats Units d'Amèrica, Fonema, Frase, Fricativa postalveolar sonora, Futur, Hipèrbaton, Idioma, Imperatiu, Indígena, INEGI, Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, Istme de Tehuantepec, Lila Downs, Llengües de Mèxic, Llengua literària, Llengua VSO, Los Angeles, M, Màcron, Mèxic, Mesoamèrica, Missioner, Mite, Mixteques, ..., N, Nasal palatal sonora, Nasal velar sonora, Nasalització, Nàhuatl, Nezahualcóyotl, Oclusiva glotal sorda, Otomang, Parla, Present (gramàtica), Pronom, Pronom relatiu, Romanès, Sintagma, Subjecte (sintaxi), Subjuntiu, Substantiu, Taïnos, Tlaxcala, To (lingüística), Toponímia, Verb, Verb atributiu, Vernacle, Vocal, Vocal tancada central no arrodonida, 1993. Ampliar l'índex (27 més) »
Acadèmia de la Llengua Mixteca
LAcadèmia de la Llengua Mixteca va ser fundada l'any 1997 per un grup d'activistes indígenes pertanyents a l'ètnia mixteca, per tal de promoure l'ús de la seva llengua mare (el mixteca) i crear mecanismes que permetessin la seva conservació.
Nou!!: Mixteca і Acadèmia de la Llengua Mixteca · Veure més »
Adjectiu
Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.
Nou!!: Mixteca і Adjectiu · Veure més »
Afix
Un afix és una partícula morfològica que permet la derivació per formar nous mots, en afegir-lo abans, dins o darrere un mot.
Nou!!: Mixteca і Afix · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Mixteca і Aigua · Veure més »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Mixteca і Alemany · Veure més »
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Nou!!: Mixteca і Alfabet fonètic internacional · Veure més »
Alfabet llatí
Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.
Nou!!: Mixteca і Alfabet llatí · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Mixteca і Anglès · Veure més »
Antilles
Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.
Nou!!: Mixteca і Antilles · Veure més »
Apòstrof
Lapòstrof és un signe ortogràfic emprat en català (vegeu Regles d'apostrofació del català) i altres llengües que consisteix en una coma volada (').
Nou!!: Mixteca і Apòstrof · Veure més »
Baixa Califòrnia
Baixa Califòrnia (Baja California, en castellà) és un dels 31 estats que conformen Mèxic.
Nou!!: Mixteca і Baixa Califòrnia · Veure més »
Bategant alveolar sonora
La bategant alveolar sonora és un so de la parla que es representa en la transcripció de l'AFI, és a dir, la lletra erra minúscula llatina amb traç de ganxo (sense el palet esquerre superior).
Nou!!: Mixteca і Bategant alveolar sonora · Veure més »
Califòrnia
Califòrnia és un dels estats dels Estats Units d'Amèrica.
Nou!!: Mixteca і Califòrnia · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: Mixteca і Castellà · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Mixteca і Català · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Mixteca і Còdex · Veure més »
Còdex Colombino-Becker
El Còdex Colombino-Becker és el nom que reben en conjunt el Còdex Colombino i el Còdex Becker I, dos manuscrits de l'era precolombina pertanyents al poble mixteca, que originàriament formaven part d'un sol document.
Nou!!: Mixteca і Còdex Colombino-Becker · Veure més »
Civilització zapoteca
Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic.
Nou!!: Mixteca і Civilització zapoteca · Veure més »
Conjugació gramatical
La conjugació o flexió verbal, en gramàtica, és l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.
Nou!!: Mixteca і Conjugació gramatical · Veure més »
Conjunció (gramàtica)
La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.
Nou!!: Mixteca і Conjunció (gramàtica) · Veure més »
Conquesta de l'Imperi Asteca
La conquesta de Mèxic és l'episodi històric, dins de la Conquesta d'Amèrica, que conclogué amb l'esfondrament de l'estat asteca i el sotmetiment del seu poble, aconseguit per Hernán Cortés en nom de l'Emperador Carles V, entre 1519 i 1521.
Nou!!: Mixteca і Conquesta de l'Imperi Asteca · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Mixteca і Dècada del 1980 · Veure més »
Elio Antonio de Nebrija
Elio Antonio de Nebrija (Lebrija, Sevilla 1441 - Alcalá de Henares, 2 de juliol de 1522), també anomenat Antonio de Lebrija, fou un defensor de l'humanisme espanyol, autor de diverses obres sobre gramàtica i lexicografia.
Nou!!: Mixteca і Elio Antonio de Nebrija · Veure més »
Estat d'Oaxaca
Lestat d'Oaxaca és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat a l'Istme de Tehuantepec.
Nou!!: Mixteca і Estat d'Oaxaca · Veure més »
Estat de Guerrero
Guerrero és un dels 31 estats de Mèxic.
Nou!!: Mixteca і Estat de Guerrero · Veure més »
Estat de Puebla
Puebla és un dels 31 estats que constitueixen Mèxic.
Nou!!: Mixteca і Estat de Puebla · Veure més »
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Nou!!: Mixteca і Estats Units d'Amèrica · Veure més »
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Nou!!: Mixteca і Fonema · Veure més »
Frase
La frase o oració és una construcció sintàctica integrada per més d'una unitat gramatical.
Nou!!: Mixteca і Frase · Veure més »
Fricativa postalveolar sonora
La consonant fricativa postalveolar sonora és un fonema que es transcriu en l'AFI, una z llatina minúscula amb cua que prové de les zetes medievals cursives.
Nou!!: Mixteca і Fricativa postalveolar sonora · Veure més »
Futur
El futur és el temps que ha de venir, l'esdevenidor, el demà.
Nou!!: Mixteca і Futur · Veure més »
Hipèrbaton
L'hipèrbaton és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase.
Nou!!: Mixteca і Hipèrbaton · Veure més »
Idioma
família a la qual pertanyen. Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.
Nou!!: Mixteca і Idioma · Veure més »
Imperatiu
L'imperatiu és un temps verbal que expressa una ordre i que només es pot utilitzar en oracions afirmatives; per a la forma negativa s'ha de fer servir el present de subjuntiu.
Nou!!: Mixteca і Imperatiu · Veure més »
Indígena
El terme indígena no té una definició estàndard, universal ni fixa.
Nou!!: Mixteca і Indígena · Veure més »
INEGI
LINEGI són les sigles de l'Instituto Nacional de Estadística y Geografía, un organisme autònom del govern mexicà, dedicat a la coordinació del Sistema Nacional d'Informació Estadística i Geogràfica del país.
Nou!!: Mixteca і INEGI · Veure més »
Instituto Nacional de Lenguas Indígenas
LInstitut Nacional de les Llengües Indígenes (en castellà Instituto Nacional de Lenguas Indígenas, abreujat INALI) és una entitat creada gràcies a un estatut mexicà publicat al Diari Oficial de Mèxic el 13 de març de 2003, durant la gestió del president Vicente Fox Quesada.
Nou!!: Mixteca і Instituto Nacional de Lenguas Indígenas · Veure més »
Istme de Tehuantepec
L'istme de Tehuantepec Listme de Tehuantepec és un istme de Mèxic; la regió més estreta del país entre el Golf de Mèxic i l'oceà Pacífic.
Nou!!: Mixteca і Istme de Tehuantepec · Veure més »
Lila Downs
Lila Downs (Tlaxiaco, Oaxaca, 9 de setembre de 1968) és una cantant i compositora mexicana, que canta en diverses llengües, principalment en espanyol i anglès.
Nou!!: Mixteca і Lila Downs · Veure més »
Llengües de Mèxic
Localització de les llengües ameríndies mexicanes amb més de 100 parlants i menys de 20.000Mèxic té una sorprenent diversitat lingüística; a més del castellà, el govern reconeix 68 llengües indígenes com a llengües nacionals.
Nou!!: Mixteca і Llengües de Mèxic · Veure més »
Llengua literària
La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.
Nou!!: Mixteca і Llengua literària · Veure més »
Llengua VSO
Una llengua VSO o llengua Verb Subjecte Objecte (sent l'últim un sinònim de complement directe), és aquella que, més sovint, disposa els elements de l'oració en aquest ordre, per exemple: Menja el noi les taronges.
Nou!!: Mixteca і Llengua VSO · Veure més »
Los Angeles
Los Angeles ((en anglès), oficialment anomenada City of Los Angeles i de manera abreviada L.A, és la segona ciutat més poblada dels Estats Units, superada solament per Nova York. Amb una superfície de 1215 km², es troba al sud de l'Estat de Califòrnia, a la costa del Pacífic. La ciutat és la seu del comtat del mateix nom. Segons una estimació, la ciutat tenia el 2016 una població de 3.976.322 habitants, mentre que l'any 1887 només en tenia 11.500. El juliol de 2004 el comtat tenia 10.179.716 habitants, mentre que l'àrea metropolitana de Los Angeles té una població de prop de 18,5 milions d'habitants, que la converteixen en la segona aglomeració més gran dels Estats Units després de Nova York. Però la ciutat de Los Angeles és relativament petita en comparació amb la seva aglomeració, tot i que aquesta última és més gran que les de Nova York i Chicago.
Nou!!: Mixteca і Los Angeles · Veure més »
M
La M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants.
Nou!!: Mixteca і M · Veure més »
Màcron
El màcron (del grec μακρόν, makron, que significa 'llarg') és un signe diacrític en forma de ratlla horitzontal (¯) que se situa sobre algunes lletres, amb valors diversos, en els estudis de prosòdia i mètrica clàssiques en els quals indica vocal o síl·laba llarga, i també en l'ortografia d'alguns idiomes, en alguns sistemes de transliteració i de transcripció fonètica i en diversos sistemes de notació científica.
Nou!!: Mixteca і Màcron · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Mixteca і Mèxic · Veure més »
Mesoamèrica
Àrees de Mesoamèrica Mesoamèrica és la regió històrica del continent americà que comprèn aproximadament Mèxic (exceptuant certs estats del nord), Guatemala, Belize, l'occident d'Hondures, El Salvador, Nicaragua i la zona més nord-occidental de Costa Rica.
Nou!!: Mixteca і Mesoamèrica · Veure més »
Missioner
Un missioner és un membre d'un grup religiós enviat a evangelitzar o a oferir educació, alfabetisme, justícia social, assistència sanitària i desenvolupament econòmic a una determinada regió.
Nou!!: Mixteca і Missioner · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Mixteca і Mite · Veure més »
Mixteques
Còdex Zouche-Nuttall, dels escrits mixtecs precolombinsEls mixteques són un poble indígena de Mèxic que habita l'estat d'Oaxaca, i al sud de l'estat de Puebla, a la regió coneguda pels asteques com Mixtecapan ('país dels mixteques') o Mixtlán ('lloc de núvols').
Nou!!: Mixteca і Mixteques · Veure més »
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants.
Nou!!: Mixteca і N · Veure més »
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Nou!!: Mixteca і Nasal palatal sonora · Veure més »
Nasal velar sonora
La consonant nasal velar sonora és un so que es representa amb el signe en l'AFI (la lletra ena amb la cua de la ge a la cama dreta inferior).
Nou!!: Mixteca і Nasal velar sonora · Veure més »
Nasalització
La nasalització és un fenomen fonètic que afecta tant a les vocals com a les consonants i que consisteix a articular el so deixant sortir alhora l'aire pel nas i per la boca.
Nou!!: Mixteca і Nasalització · Veure més »
Nàhuatl
El nàhuatl o mexicà és una macrollengua uto-asteca que es parla a Mèxic i l'Amèrica Central.
Nou!!: Mixteca і Nàhuatl · Veure més »
Nezahualcóyotl
Representació de Nezahualcóyotl en el Còdex Xólotl Nezahualcóyotl (que en nàhuatl vol dir 'coiot famolenc' o 'coiot que dejuna') fou un tlatoani (monarca) de la ciutat estat de Tetzcuco (Texcoco) durant el Mèxic precolombí.
Nou!!: Mixteca і Nezahualcóyotl · Veure més »
Oclusiva glotal sorda
L'oclusiva glotal sorda o cop de glotis, és un so de la parla que es representa com a en l'AFI i està present a diversos idiomes, tot i que no en tots té el caràcter de fonema.
Nou!!: Mixteca і Oclusiva glotal sorda · Veure més »
Otomang
L'otomang és una família de llengües ameríndies parlades avui dia en Mèxic i, abans de la colonització europea en Amèrica Central.
Nou!!: Mixteca і Otomang · Veure més »
Parla
Parla La parla és l'ús particular i individual que un parlant fa d'una llengua; és a dir, el llenguatge articulat.
Nou!!: Mixteca і Parla · Veure més »
Present (gramàtica)
El present és un temps verbal que s'usa per indicar que l'acció expressada pel verb està tenint lloc en el mateix moment de l'enunciació o bé que així es presenta per als parlants.
Nou!!: Mixteca і Present (gramàtica) · Veure més »
Pronom
El pronom és una categoria gramatical a la qual pertanyen les paraules el referent dels quals no és fix, sinó que es determina en relació amb altres que normalment ja s'han anomenat.
Nou!!: Mixteca і Pronom · Veure més »
Pronom relatiu
En la llengua catalana, els pronoms relatius són pronoms que remeten a un element nominal prèviament aparegut en l'oració, o bé implícit, i introdueix una oració subordinada que fa funció d'adjectiu o substantiu.
Nou!!: Mixteca і Pronom relatiu · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Mixteca і Romanès · Veure més »
Sintagma
Un sintagma és un conjunt de mots que mantenen una relació de significat en el moment de la seva pronunciació o escriptura.
Nou!!: Mixteca і Sintagma · Veure més »
Subjecte (sintaxi)
El subjecte és un dels components fonamentals d'una oració i una funció sintàctica present en la majoria d'escoles de lingüística.
Nou!!: Mixteca і Subjecte (sintaxi) · Veure més »
Subjuntiu
El subjuntiu és un mode verbal dels modes irreals epistèmics, és a dir, que es refereix a aquelles afirmacions que podrien esdevenir-se però que encara no tenen lloc (i podrien no passar pas).
Nou!!: Mixteca і Subjuntiu · Veure més »
Substantiu
En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.
Nou!!: Mixteca і Substantiu · Veure més »
Taïnos
XV. En verd, ubicació dels caribs, poble bel·licós d'origen arawak com els taïnos. A l'oest de l'illa de Cuba hi havia els últims reductes dels guanahatabeyes o siboneys, pobladors originaris de les Antilles que van ser assimilats pels migrants arawaks procedents de la costa oriental de Veneçuela. Els taïnos (a vegades també -i erròniament- anomenats 'taïns' en català) van ser els habitants precolombins de les Bahames, Antilles Majors i el nord de les Antilles Menors.
Nou!!: Mixteca і Taïnos · Veure més »
Tlaxcala
Capella del convent de Sant Francesc d'Assís a Tlaxcala Tlaxcala, oficialment, Tlaxcala de Xicohténcatl és una ciutat de Mèxic i capital de l'estat de Tlaxcala, i capçalera del municipi homònim.
Nou!!: Mixteca і Tlaxcala · Veure més »
To (lingüística)
En lingüística, el to és el fenomen en què l'altura de la veu té valor fonològic, és a dir, en què hi ha parells mínims que es distingeixen únicament per la seva altura, o pel seu contorn d'altura (creixent, decreixent, etcètera).
Nou!!: Mixteca і To (lingüística) · Veure més »
Toponímia
La toponímia (del grec τόπος topos, 'lloc', i ὄνομα ónoma, 'nom') és el conjunt de topònims, és a dir, noms d'indret, de lloc.
Nou!!: Mixteca і Toponímia · Veure més »
Verb
Un verb és una paraula que expresa una acció.
Nou!!: Mixteca і Verb · Veure més »
Verb atributiu
El verb atributiu o copulatiu és un verb que uneix el subjecte amb el predicat que concorda amb el subjecte, de manera que actua únicament com a unió o còpula.
Nou!!: Mixteca і Verb atributiu · Veure més »
Vernacle
Vernacular o vernacle és allò propi del lloc o país de naixença d'una persona o grup de persones, especialment quan es refereix a la llengua dita materna.
Nou!!: Mixteca і Vernacle · Veure més »
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Nou!!: Mixteca і Vocal · Veure més »
Vocal tancada central no arrodonida
La vocal tancada central no arrodonida, també coneguda com a i barrada és un so de la parla que es representa en l'AFI.
Nou!!: Mixteca і Vocal tancada central no arrodonida · Veure més »
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Nou!!: Mixteca і 1993 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Llengua Mixteca, Llengua mixteca, Mixtecs.
