Taula de continguts
41 les relacions: Agrupament vermell, Binària eclipsant, Branca horitzontal, Cadena protó-protó, Carboni, Carboni 12, Cúmul globular, Cefeida, Cicle CNO, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Dihidrogen, Equilibri hidroestàtic, Escala de distàncies còsmiques, Evolució estel·lar, Flaix de l'heli, Fusió nuclear, Galàxia, Gegant roig, Heli, Infraroig, Isòtops del beril·li, Kelvin, Lluminositat, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Massa solar, Matèria degenerada, Mòdul de distància, Metal·licitat, Núclid, Partícula α, Població estel·lar, Pressió de radiació, Principi d'exclusió de Pauli, Procés triple-alfa, Relació de Tully-Fisher, Relació Faber-Jackson, Seqüència principal, Sistema fotomètric, Universitat de Tolosa III, Variable RR Lyrae.
- Gegants vermells
Agrupament vermell
Evolució d'estels de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de l'agrupament vermell està marcada com a AV per al cas d'un estel de dues masses. L'agrupament vermell (red clump en anglès), o més exactament agrupament dels vermells, és una regió en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bàsicament per estels gegants vermells rics en metall.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Agrupament vermell
Binària eclipsant
Les estrelles binàries eclipsants són aquelles en què les seves òrbites estan alineades amb la nostra de tal manera que, periòdicament, l'una passa per davant de l'altra.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Binària eclipsant
Branca horitzontal
La branca horitzontal (RH, en anglès ''horizontal branch'') és un estadi de l'evolució estel·lar que segueix immediatament al de branca de gegant vermella, en estrelles de massa similar a la del Sol.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Branca horitzontal
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Cadena protó-protó
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Carboni
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Carboni 12
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Cúmul globular
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Cefeida
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Cicle CNO
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Dihidrogen
El dihidrogen és una molècula diatòmica composta per dos àtoms d'hidrogen; a temperatura ambient és un gas inflamable, incolor i inodor.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Dihidrogen
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Equilibri hidroestàtic
Escala de distàncies còsmiques
Lescala de distàncies còsmiques són els diferents mètodes amb els quals els astrònoms determinen les distàncies als objectes celestes.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Escala de distàncies còsmiques
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Evolució estel·lar
Flaix de l'heli
El flaix de l'heli és una reacció nuclear de fusió descontrolada que té lloc en el nucli d'estrelles de baixa massa (entre 0,5 i 2, 25 masses solars) o en la superfície d'una nana blanca que està absorbint matèria.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Flaix de l'heli
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Punta de la branca gegant vermella і Fusió nuclear
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Galàxia
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Gegant roig
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Heli
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Infraroig
Isòtops del beril·li
Encara que el beril·li (Be) té múltiples isòtops, només un és estable, el 9Be; per això se'l considera un element monoisotòpic.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Isòtops del beril·li
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Kelvin
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Lluminositat
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Magnitud absoluta
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Magnitud aparent
Massa solar
La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,9885·10³⁰ kg.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Massa solar
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Matèria degenerada
Mòdul de distància
El mòdul de distància és una manera d'expressar distàncies que s'utilitza sovint en astronomia.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Mòdul de distància
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Metal·licitat
Núclid
Núclid de liti 7 (Z.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Núclid
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Partícula α
Població estel·lar
Les estrelles es poden agrupar en dues poblacions estel·lars: la població I i la població II, segons diverses característiques com la composició química, la seva posició en el diagrama de Hertzsprung-Russell i la seva edat, entre altres.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Població estel·lar
Pressió de radiació
La pressió de radiació és la pressió exercida sobre qualsevol superfície exposada a la radiació electromagnètica.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Pressió de radiació
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Principi d'exclusió de Pauli
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Procés triple-alfa
Relació de Tully-Fisher
La relació de Tully-Fisher és considerada una candela estàndard en astronomia.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Relació de Tully-Fisher
Relació Faber-Jackson
Velocitat de dispersió traçada respecte una magnitud absoluta en una mostra de galàxies el·líptiques, amb la "relació de Faber-Jackson" dibuixada en blau. La Relació Faber-Jackson és la relació entre la lluminositat d'una galàxia el·líptica i la seva dispersió de velocitats per al càlcul de la seva distància.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Relació Faber-Jackson
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Seqüència principal
Sistema fotomètric
Un sistema fotomètric és un conjunt d'estrelles i filtres fotogràfics emprats en astronomia com a estàndards per a determinar la lluentor dels diferents astres.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Sistema fotomètric
Universitat de Tolosa III
La Universitat de Tolosa III, (nom d'ús: Universitat Paul Sabatier) és una universitat francesa, situada a Tolosa de Llenguadoc.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Universitat de Tolosa III
Variable RR Lyrae
Les variables RR Lyrae són estrelles variables usades com a candeles estàndard.
Veure Punta de la branca gegant vermella і Variable RR Lyrae
Vegeu també
Gegants vermells
- Agrupament vermell
- Binària simbiòtica
- Gegant vermell
- Punta de la branca gegant vermella