Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Gegant vermell

Índex Gegant vermell

Comparació entre un gegant vermell, una estrella taronja i el nostre Sol En astronomia, un gegant vermell és una estrella gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.

17 les relacions: Astronomia, Branca asimptòtica de les gegants, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Estrella, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella supergegant, Fusió nuclear, Gegant blava, Heli, Hidrogen, Massa solar, Metal·licitat, Nan blanc, Nana roja, Seqüència principal, Sol, Supergegant vermella.

Astronomia

La nebulosa planetària «de la formiga» Menzel 3 (Mz3). L'ejecció de gas, des del centre d'una estrella moribunda segueix uns patrons simètrics Lastronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens n'arriba per la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en l'esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (astrofísica).

Nou!!: Gegant vermell і Astronomia · Veure més »

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Nou!!: Gegant vermell і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »

Diagrama de Hertzsprung-Russell

Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.

Nou!!: Gegant vermell і Diagrama de Hertzsprung-Russell · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Gegant vermell і Estrella · Veure més »

Estrella de Wolf-Rayet

Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.

Nou!!: Gegant vermell і Estrella de Wolf-Rayet · Veure més »

Estrella supergegant

En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.

Nou!!: Gegant vermell і Estrella supergegant · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Gegant vermell і Fusió nuclear · Veure més »

Gegant blava

Algol B (gegant taronja), el Sol (al centre) i altres objectes. En astronomia, es denomina gegant blava una estrella de tipus espectral O o B i de classe de lluminositat III (gegants).

Nou!!: Gegant vermell і Gegant blava · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Gegant vermell і Heli · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Gegant vermell і Hidrogen · Veure més »

Massa solar

La massa solar és una unitat de mesura de massa que equival a la massa del Sol, i que val 1,989·1030 kg.

Nou!!: Gegant vermell і Massa solar · Veure més »

Metal·licitat

Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.

Nou!!: Gegant vermell і Metal·licitat · Veure més »

Nan blanc

Comparació entre el nan blanc IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nan blanc té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Un nan blanc és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.

Nou!!: Gegant vermell і Nan blanc · Veure més »

Nana roja

Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K. A causa del baix ritme a què cremen el seu hidrogen, les nanes roges tenen vides molt llargues.

Nou!!: Gegant vermell і Nana roja · Veure més »

Seqüència principal

Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.

Nou!!: Gegant vermell і Seqüència principal · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Gegant vermell і Sol · Veure més »

Supergegant vermella

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de supergegant vermella apareix marcada com SGV per al cas de la traça evolutiva de l'estrella de 15 masses solars Les Supergegants Vermelles, són les estrelles més grans que de moment s'han trobat a l'univers, i com el seu nom indica, la seva superfície posseeix un color vermellós i lleugerament fosc.

Nou!!: Gegant vermell і Supergegant vermella · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gegant Roig, Gegant roja, Gegant vermella, Geganta vermella, Gegantes roges, Gegants roges.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »