Taula de continguts
27 les relacions: Alamans, Albenga, Antiga Roma, Bandolerisme, Bonós, Dionís, Edward Gibbon, Esclavitud, França, Francs, Gal·liè, Gals, Història Augusta, Imperi Sassànida, Latifundi, Legió romana, Lió, Ligúria, Malnom, Marc Aureli Probe, Província romana de Síria, Rebel·lió, Samsó, Sarmàtia, Tribú militar, Valerià, Venus (mitologia).
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Pròcul (usurpador) і Alamans
Albenga
Albenga és un municipi italià a la província de Savona (regió de la Ligúria).
Veure Pròcul (usurpador) і Albenga
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Pròcul (usurpador) і Antiga Roma
Bandolerisme
Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.
Veure Pròcul (usurpador) і Bandolerisme
Bonós
Gal Quint Bonós (en llatí Gallus Quintus Bonosus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Veure Pròcul (usurpador) і Bonós
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Veure Pròcul (usurpador) і Dionís
Edward Gibbon
Edward Gibbon (Putney, Regne Unit, 1737 - Londres, Regne Unit, 1794) va ser un historiador i polític anglès, famós especialment per la seva extensa obra The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (Història de la decadència i caiguda de l'Imperi Romà), publicada en sis volums entre 1776 i 1788, una crònica irònica, profusament documentada i plena d'atacs a la religió.
Veure Pròcul (usurpador) і Edward Gibbon
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Veure Pròcul (usurpador) і Esclavitud
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Pròcul (usurpador) і França
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Pròcul (usurpador) і Francs
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Pròcul (usurpador) і Gal·liè
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Veure Pròcul (usurpador) і Gals
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Veure Pròcul (usurpador) і Història Augusta
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Pròcul (usurpador) і Imperi Sassànida
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Pròcul (usurpador) і Latifundi
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Veure Pròcul (usurpador) і Legió romana
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.
Veure Pròcul (usurpador) і Lió
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Veure Pròcul (usurpador) і Ligúria
Malnom
Els malnoms, també anomenats motius, són renoms que funcionen com a noms no oficials que equivalen a un prenom, és a dir, s'apliquen a una sola persona, i no pas per motius de pertinença a una determinada família (com passava amb el nom de casa); és a dir, que s'han tret per a un individu en concret.
Veure Pròcul (usurpador) і Malnom
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Veure Pròcul (usurpador) і Marc Aureli Probe
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Pròcul (usurpador) і Província romana de Síria
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Veure Pròcul (usurpador) і Rebel·lió
Samsó
Segons la Bíblia, Samsó va ser un dels més importants i coneguts jutges d'Israel de l'antiguitat.
Veure Pròcul (usurpador) і Samsó
Sarmàtia
Escítia cap al 100 aC, d'acord amb algunes fonts, si bé d'altres estenen els límits de Sarmàcia fins més a l'est Sarmàtia o Sarmàcia (en llatí Sarmatia, en grec antic Σαρμάτια) va ser el nom donat a una regió en part situada a Europa i en part a Àsia, habitada pels sàrmates.
Veure Pròcul (usurpador) і Sarmàtia
Tribú militar
Tribú militar (en llatí tribunus militum) era el nom dels oficials comandants de les legions romanes.
Veure Pròcul (usurpador) і Tribú militar
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Pròcul (usurpador) і Valerià
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Veure Pròcul (usurpador) і Venus (mitologia)
També conegut com Pròcul (emperador), Tit Eli Pròcul, Tit Ili Pròcul, Titus Ili Pròcul.