Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Al-Mútassim, Albània, Anglès, Ardalan, Assiris, Azerbaidjan Occidental, Diyarbakır, Edat mitjana, Goranis, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Ismaïl I, Kirkuk, Kurd, Kurdistan, Kurdistan Oriental, Llac Urmia, Llengües indoeuropees, Llengües iràniques, Mongols, Oljeitu, Organització de Nacions i Pobles No Representats, Persa, Província de Kermanxah, Província de Zanjan, Raça ària, Regne Mitjà d'Egipte, Ruta de la seda, Sakkiz, Sanandaj, Sorani, Sunnisme, Tigris, Timúrides, Xahrizur, Xiisme.
Al-Mútassim
Abu-Ishaq Abbàs al-Mútassim bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab, al-Mútassim (797- 6 de gener del 842) fou califa abbàssida de Bagdad (833-842).
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Al-Mútassim · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Albània · Veure més »
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Anglès · Veure més »
Ardalan
Estat dels ardalan Estats kurds al voltant de 1835 Ardalan o Erdelan fou un territori kurd que va existir entre 1169 i 1867 al nord-oest de Pèrsia.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Ardalan · Veure més »
Assiris
El assiris, també anomenats caldeus, siríacs (en arameu: suryoye) i arameus, són un grup ètnic de l'Orient Mitjà, suposats descendents dels antics assiris.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Assiris · Veure més »
Azerbaidjan Occidental
La província de l'Azerbaidjan Occidental (استان آذربایجان غربی, Ostān-e Āzarbāijān-e Gharbī;:غربی آذربایجان اوستانی, "Qərbi Azərbaycan Ostanı"; پارێزگای ئازەربایجانی ڕۆژاوا) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Azerbaidjan Occidental · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Diyarbakır · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Edat mitjana · Veure més »
Goranis
Els gorani (singular goranin) són un poble dels Balcans que viuen a Kosovo, a Albània i a Macedònia del Nord a la zona fronterera entre els tres estats, zona anomenada sovint Gora (eslau "muntanya") moderna Gora-Dragaš.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Goranis · Veure més »
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Imperi Safàvida · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Imperi Sassànida · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Iran · Veure més »
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Iraq · Veure més »
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Ismaïl I · Veure més »
Kirkuk
Kirkuk, també Karkuk o Kerkuk, formes avui dia poc usades és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació homònima.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Kirkuk · Veure més »
Kurd
Zones de poblament kurd El kurd (kurdî) és un idioma indoeuropeu de la branca indoiraniana que constitueix un continu dialectal.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Kurd · Veure més »
Kurdistan
El Kurdistan és una extensa regió històrica i cultural de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Kurdistan · Veure més »
Kurdistan Oriental
El Kurdistan Oriental o Kurdistan iranià (en kurd: Kurdistana Rojhilat, «Kurdistan de l'est», o Rojhilatê Kurdistanê, «Est del Kurdistan»), és un nom no oficial per referir-se a la regió del nord-oest de la República Islàmica de l'Iran habitada majoritàriament pel poble kurd, que fa frontera amb els estats d'Iraq i Turquia.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Kurdistan Oriental · Veure més »
Llac Urmia
Vídeo que mostra el procés de dessecació del llac Urmia entre 1984 i 2014. El llac Urmia (en farsi دریاچهٔ ارومیه) és un llac salat de l'Azerbaidjan iranià, al nord-oest de l'Iran, situat al costat est de la ciutat d'Urmia.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Llac Urmia · Veure més »
Llengües indoeuropees
Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Llengües indoeuropees · Veure més »
Llengües iràniques
Les llengües iràniques o iranianes són una família de llengües indoeuropees molt propera a les indoàries amb les quals, de vegades, s'agrupen en un gran conjunt anomenat llengües indoiràniques.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Llengües iràniques · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Mongols · Veure més »
Oljeitu
Mausoleu Oljeitu, Oldjeytu, Oldjeitu, Oljeytu, Öljaitü, Olcayto o Uljeitu —en mongol Өлзийт Хаан— de nom complet Ghiyath al-Din Muhammad Karbanda, després Khudabanda que vol dir 'home de Déu', Oljeitu Sultan —en persa محمد خدابنده - اولجایتو) — fou el vuitè kan il-kànida de Pèrsia del 1304 al 1316. El seu nom ("Ölziit" o Oljeitu) vol dir "beneït" en mongol (1262 -16 de desembre de 1316) Era fill del kan Arghun, germà i successor de Mahmud Ghazan i besnet d'Hulagu el fundador de la dinastia. Sent infant fou batejat amb el nom Nicolau en honor del papa Nicolau IV amb el qual el seu pare havia tingut tractes, però després es va fer budista; quan el seu germà Ghazan es va fer musulmà sunnita, el va seguir i va oscil·lar entre hanafites i xafiïtes fins que es va passar al xiisme. Va pujar al tron succeint el seu germà i va establir la seva residència principal a Sultaniyya al sud-est de la moderna Zandjan, ciutat fundada per Arghun però que no es va acabar fins al 1313. De fet encara que hi passava temporades tenia costums nòmades i per tant residia a diversos llocs. Va gaudir d'un regnat excepcionalment pacífic, durant el qual només es van produir tres expedicions militars: el 1307 quan va intentar amb grans mitjans conquerir la província de Gilan a la vora de la mar Càspia; el 1312/1313 quan va organitzar la darrera expedició a territori mameluc assetjant sense èxit Rahbat al-Sham (Rahba) a l'Eufrates; i el 1314 quan va haver de marxar cap a l'est per oposar-se a una invasió del Khorasan pel mongols de Txagatai. El gran visir de Ghazan, l'historiador Raixid-ad-Din, va restar en funcions; en canvi el seu col·lega Sal al-Din Sawaji fou destituït i executat el 1312 i substituït per Tadj al-Din Ali Shah que no es va entendre amb Rashid al-Din i finalment es va acordar que cadascun governaria en unes àrees i uns territoris; a Rashid li va pertocar el centre i sud i a Tadj al-Din el nord-est i oest (Mesopotàmia i Anatòlia). Fin després de la mort d'Oljeitu, Tadj al-Din no va aconseguir fer eliminar a Rashid al-Din i va aconseguir morir de mort natural. Oljeitu va fer construir un mausoleu per dur les restes d'Ali i Hussein ibn Ali, però que finalment va servir per a ell mateix. Va morir el 16 de desembre de 1316 i el va succeir el seu fill Abu Said Bahadur Khan.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Oljeitu · Veure més »
Organització de Nacions i Pobles No Representats
L'Organització de Nacions i Pobles No Representats (en anglès Unrepresented Nations and Peoples Organization, UNPO) és una organització de nacions i pobles sense estat que els representi.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Organització de Nacions i Pobles No Representats · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Persa · Veure més »
Província de Kermanxah
Comtats de Kermanxah La província de Kermanxah, Kermanshah/Kirmaşan (استان كرمانشاه), en kurd: Provinsa Kurdmansan, és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Província de Kermanxah · Veure més »
Província de Zanjan
La Província de Zanjan (استان زنجان, Ostān-e Zanjān: زنگان اوستانی) és una de les 31 províncies de l'Iran.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Província de Zanjan · Veure més »
Raça ària
Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Raça ària · Veure més »
Regne Mitjà d'Egipte
L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat ''primer període intermedi'' d'Egipte.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Regne Mitjà d'Egipte · Veure més »
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Ruta de la seda · Veure més »
Sakkiz
Sakkiz, Saqqez o Saghez (سەقز, Seqiz; سقز), és una ciutat del Kurdistan.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Sakkiz · Veure més »
Sanandaj
Sanandaj (en persa: سنندج, en kurd: Sinne) és la capital de la província iraniana del Kurdistan iranià.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Sanandaj · Veure més »
Sorani
El sorani o kurd central és un grup de dialectes kurds parlat principalment a la governació de Sulaymaniyya (Iraq) i a la província del Kurdistan (Iran).
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Sorani · Veure més »
Sunnisme
El sunnisme (literalment ‘gent de la tradició i la comunitat’, o simplement) és la branca principal de l'islam, representant gairebé el 90% dels musulmans.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Sunnisme · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Tigris · Veure més »
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Timúrides · Veure més »
Xahrizur
Xahrizur o Xahrazur (antic Sharazor o Sherazor o Sherizor) és un districte del Kurdistan Iraquià a l'oest de les muntanyes Awraman, regat pels afluents del Sirwan (i d'aquest al Diyala i al Tigris).
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Xahrizur · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Província del Kurdistan (Iran) і Xiisme · Veure més »
