Taula de continguts
56 les relacions: Africada postalveolar sorda, Aimara, Al·lòfon, Alfabet fonètic internacional, Alfredo Torero Fernández de Córdova, Aproximant labiovelar sonora, Aproximant lateral alveolar, Aproximant lateral palatal sonora, Aproximant mediopalatal sonora, Arrodoniment vocàlic, Cambridge University Press, Consonant, Consonant africada, Consonant alveolar, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant lateral, Consonant líquida, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant retroflexa, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Fonema, Fricativa alveolar sorda, Fricativa glotal sorda, Nasal alveolar sonora, Nasal bilabial sonora, Nasal palatal sonora, Numeral, Oclusiva alveolar sorda, Oclusiva bilabial sorda, Oclusiva uvular sorda, Protollengua, Província d'Imbabura, Punt d'articulació, Quítxua, Quítxua d'Ayacucho, Quítxua de Cajamarca, Quítxua de Cusco, Quítxua de Huallaga, Quítxua de Huaylas, Quítxua de Pacaraos, Quítxua I, Quítxua II, ... Ampliar l'índex (6 més) »
Africada postalveolar sorda
L'africada postalveolar sorda és un so de la parla que se simbolitza en l'AFI (sovint amb una lligadura superior,, per indicar que es tracta d'un so únic format per dues fases).
Veure Protoquítxua і Africada postalveolar sorda
Aimara
Wiphala, bandera del poble aimara La llengua aimara (aymar aru) pertany al grup quitxuamarà de la família andina-equatorial.
Veure Protoquítxua і Aimara
Al·lòfon
Un al·lòfon és un so de la parla que actua com a variant d'un fonema en un context determinat, és a dir, un mateix fonema (abstracció ideal del so) pot materialitzar-se en diferents al·lòfons segons els sons que hi estiguin propers i que el puguin influir en els paràmetres articulatoris.
Veure Protoquítxua і Al·lòfon
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Protoquítxua і Alfabet fonètic internacional
Alfredo Torero Fernández de Córdova
Alfredo Augusto Torero Fernández de Córdova (Huacho, 10 de setembre de 1930 - València, 19 de juny de 2004) va ser un antropòleg i lingüista peruà que va fundar la Lingüística Andina en el el Perú amb el seu article "Los dialectos quechuas", publicat el 1964.
Veure Protoquítxua і Alfredo Torero Fernández de Córdova
Aproximant labiovelar sonora
L'aproximant labiovelar sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra ve doble minúscula.
Veure Protoquítxua і Aproximant labiovelar sonora
Aproximant lateral alveolar
La consonant aproximant lateral alveolar sonora o lateral aproximant alveolar sonora és un fonema que es representa com a en l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI), és a dir, la lletra ela minúscula.
Veure Protoquítxua і Aproximant lateral alveolar
Aproximant lateral palatal sonora
L' aproximant lateral palatal sonora és un so de la parla que es representa com a en l'AFI (una lletra i grega minúscula invertida).
Veure Protoquítxua і Aproximant lateral palatal sonora
Aproximant mediopalatal sonora
L'aproximant palatal sonora és un so de la parla que es representa en l'AFI, és a dir, la lletra jota minúscula.
Veure Protoquítxua і Aproximant mediopalatal sonora
Arrodoniment vocàlic
En fonètica, larrodoniment vocàlic es refereix a un tipus de labialització consistent en protuberar els llavis formant una forma rodona durant l'articulació de la vocal.
Veure Protoquítxua і Arrodoniment vocàlic
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Protoquítxua і Cambridge University Press
Consonant
Les consonants són els sons de la parla generats pel pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal).
Veure Protoquítxua і Consonant
Consonant africada
Una consonant africada (o simplement africada en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula com una oclusiva més una fricativa al mateix punt d'articulació.
Veure Protoquítxua і Consonant africada
Consonant alveolar
Una consonant alveolar o simplement alveolar en fonètica és aquella consonant que s'articula mitjançant l'acostament de la punta o la part superior de la llengua i la cresta alveolar.
Veure Protoquítxua і Consonant alveolar
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Protoquítxua і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Protoquítxua і Consonant bilabial
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Protoquítxua і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Protoquítxua і Consonant glotal
Consonant lateral
Una consonant lateral (o simplement lateral en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula deixant escapar l'aire pels costats de la llengua, que actua obstruint el pas de l'aire.
Veure Protoquítxua і Consonant lateral
Consonant líquida
Una consonant líquida és qualsevol so vibrant, bategant o lateral.
Veure Protoquítxua і Consonant líquida
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Protoquítxua і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Protoquítxua і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Protoquítxua і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Protoquítxua і Consonant postalveolar
Consonant retroflexa
Una consonant retroflexa, consonant cacuminal o apicopalatal (o simplement retroflexa o cacuminal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la punta o àpex de la llengua cap enrere cap al paladar dur, entre la regió alveolar i el paladar tou, però alhora sense coarticulació palatal, és a dir, sense que el dors de la llengua pugi cap al paladar tou.
Veure Protoquítxua і Consonant retroflexa
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Protoquítxua і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Protoquítxua і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Protoquítxua і Consonant vibrant
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Protoquítxua і Fonema
Fricativa alveolar sorda
La consonant fricativa alveolar sorda es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra essa minúscula.
Veure Protoquítxua і Fricativa alveolar sorda
Fricativa glotal sorda
La fricativa glotal sorda, que es representa a l'AFI és un so relativament freqüent i que a més té caràcter de consonant o de vocal (menys) segons la llengua que l'empri.
Veure Protoquítxua і Fricativa glotal sorda
Nasal alveolar sonora
La consonant nasal alveolar sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra Ena minúscula.
Veure Protoquítxua і Nasal alveolar sonora
Nasal bilabial sonora
La consonant nasal bilabial sonora es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra ema minúscula.
Veure Protoquítxua і Nasal bilabial sonora
Nasal palatal sonora
La consonant nasal palatal sonora es representa a l'AFI, és a dir, la lletra ena amb ganxo a l'esquerra situada a l'extrem esquerre inferior.
Veure Protoquítxua і Nasal palatal sonora
Numeral
Un numeral és una paraula o símbol (o grup de símbols) que representa un nombre.
Veure Protoquítxua і Numeral
Oclusiva alveolar sorda
La consonant oclusiva alveolar sorda és un fonema que es transcriu o en l'AFI.
Veure Protoquítxua і Oclusiva alveolar sorda
Oclusiva bilabial sorda
La consonant oclusiva bilabial sorda és un fonema que es transcriu en l'AFI, és a dir, la lletra pe en minúscula.
Veure Protoquítxua і Oclusiva bilabial sorda
Oclusiva uvular sorda
L'oclusiva uvular sorda és un fonema que es representa com a a l'AFI i està present en diverses llengües, com l'àrab o el quítxua.
Veure Protoquítxua і Oclusiva uvular sorda
Protollengua
La protollengua o llengua reconstruïda és la reconstrucció probable de la llengua origen d'un grup de llengües, sigui una branca o una família, sobre la base de les coincidències i trets comuns a aquesta família de llengües que no constitueixin innovacions o manlleus.
Veure Protoquítxua і Protollengua
Província d'Imbabura
Imbabura és una de les 22 províncies de l'Equador.
Veure Protoquítxua і Província d'Imbabura
Punt d'articulació
El punt d'articulació és el lloc on s'uneixen o es troben els òrgans articulatoris en la producció dels sons.
Veure Protoquítxua і Punt d'articulació
Quítxua
El quítxua és una família de llengües indígenes d'Amèrica del Sud.
Veure Protoquítxua і Quítxua
Quítxua d'Ayacucho
El quítxua d'Ayacucho, també conegut com Ayacucho-Chanca, és un dialecte del quítxua meridional parlat als departaments d'Ayacucho, Huancavelica i la meitat occidental del departament d'Apurímac al Perú per aproximadament 1 milió de persones segons SIL International.
Veure Protoquítxua і Quítxua d'Ayacucho
Quítxua de Cajamarca
El quítxua de Cajamarca (en) és una varietat del quítxua parlada aïlladament a les parts altes occidentals de la província de Cajamarca (districtes de Cajamarca, Baños del Inca i Chetilla).
Veure Protoquítxua і Quítxua de Cajamarca
Quítxua de Cusco
El quítxua de Cusco (quítxua Qusqu qhichwa simi) és un dialecte modern del quítxua meridional parlat al departament del Cusco, al Perú, per aproximadament 1,5 milions de persones segons el SIL.
Veure Protoquítxua і Quítxua de Cusco
Quítxua de Huallaga
El quítxua de Huallaga és una varietat dins del grup Alt Pativilca-Alt Marañón-Alt Huallaga de les llengües quítxues del branca Quítxua I (anomenat també Quítxua Wáywash, Quítxua B, o Quítxua central), el qual es compon per una gran diversitat de varietats lingüístiques distribuïdes en la serra del centre del Perú, als departaments d'Áncash, Huánuco, Pasco, Junín i Lima.
Veure Protoquítxua і Quítxua de Huallaga
Quítxua de Huaylas
El quítxua de Huaylas és una varietat del quítxua parlada al Callejón de Huaylas i en el vessant occidental de la Sierra Negra.
Veure Protoquítxua і Quítxua de Huaylas
Quítxua de Pacaraos
El quítxua de Pacaraos és una varietat del quítxua que va ser parlada en la comunitat de Pacaraos, a la vall del riu Chancay (a 3000 msnm en la província de Huaral, departament de Lima, Perú) fins a mitjan.
Veure Protoquítxua і Quítxua de Pacaraos
Quítxua I
Quechua I, conegut també com o Quítxua Wáywash, o Quítxua B, és una de les dues branques o grups genealògics de les llengües quítxues.
Veure Protoquítxua і Quítxua I
Quítxua II
El quítxua II, també denominat quítxua A i wámpuy, és la més estesa de les dues branques filogenètiques de les llengües quítxues.
Veure Protoquítxua і Quítxua II
Quítxua santiagueño
El quítxua santiagueño, o simplement "la quichua", és una subvarietat del quítxua meridional parlada a la província de Santiago del Estero i el sud-est de la província de Salta (Argentina).
Veure Protoquítxua і Quítxua santiagueño
Quítxua sudbolivià
El quítxua sudbolivià (en quítxua Qullasuyu qhichwa simi) també conegut com el quítxua del centre de Bolívia, és un dialecte del quítxua meridional parlat a Bolívia i a les zones adjacents de l'Argentina, on també es coneix com a colla.
Veure Protoquítxua і Quítxua sudbolivià
Quítxua Wanka
El wanka, quítxua wanka o quítxua huanca és una varietat del quítxua parlada a la regió sud-oest del departament de Junín, al Perú, per 300 000 persones aproximadament, segons el SIL.
Veure Protoquítxua і Quítxua Wanka
Síl·laba
mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.
Veure Protoquítxua і Síl·laba
Semivocal
Semivocal és un terme que s'utilitza en fonètica per designar l'articulació intermèdia entre vocal i fricativa.
Veure Protoquítxua і Semivocal
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Protoquítxua і Vocal