Taula de continguts
33 les relacions: Amazic, Antiga Roma, Àfrica del Nord, Consonant aproximant, Consonant bilabial, Consonant dental, Consonant fricativa, Consonant glotal, Consonant nasal, Consonant oclusiva, Consonant palatal, Consonant postalveolar, Consonant sonora, Consonant sorda, Consonant uvular, Consonant velar, Consonant vibrant, Figuig, Ghadamès, Harmonia vocàlica, Labialització, Llengües afroasiàtiques, Llengües tuareg, Mil·lenni III aC, Protollengua, Reconstrucció lingüística, Regne Mitjà d'Egipte, Remugants, Rifeny, Sàhara, Shenwa, Tuàregs, Zenaga.
- Amazic
- Protollengües
Amazic
Bandera de la nació amaziga. Àrees lingüístiques amazigues del sector oest del Nord d'Àfrica (mapa en francès). Tamazgha, en alfabet ''tifinagh'' Lamazic, llengua amaziga, dita també amazigh o tamazight (en amazic i en alfabet llatí i en alfabet tifinag, transcrit tamazight en ambdós casos, API: o.
Veure Protoberber і Amazic
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Veure Protoberber і Antiga Roma
Àfrica del Nord
miniatura L'Àfrica del Nord és una regió del continent africà que habitualment es considera que inclou els estats i territoris següents.
Veure Protoberber і Àfrica del Nord
Consonant aproximant
Una consonant aproximant (o simplement aproximant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula per l'aproximació entre els òrgans sense interrompre totalment el corrent d'aire (com succeeix en les oclusives) o produir estricció amb turbulència audible (com succeeix en les fricatives).
Veure Protoberber і Consonant aproximant
Consonant bilabial
Una consonant bilabial (o simplement bilabial en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de tots dos llavis.
Veure Protoberber і Consonant bilabial
Consonant dental
Una consonant dental (o simplement dental en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula mitjançant el contacte o l'acostament de l'àpex de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors.
Veure Protoberber і Consonant dental
Consonant fricativa
Una consonant fricativa (o simplement fricativa en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una fricció o turbulència en el pas de l'aire per la boca provocada per l'apropament màxim dels òrgans articuladors sense que s'arribin a tancar del tot (en aquest cas s'articularia una oclusiva).
Veure Protoberber і Consonant fricativa
Consonant glotal
Una consonant glotal (o simplement glotal en l'àmbit de la fonètica) és una consonant que s'articula mitjançant la glotis, present a diverses llengües com l'anglès, el txec o l'àrab però no al català.
Veure Protoberber і Consonant glotal
Consonant nasal
Una consonant nasal (o simplement nasal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant o vocal nasalitzada (usualment per assimilació amb una consonant propera) que s'articula deixant escapar alhora l'aire pel nas i per la boca.
Veure Protoberber і Consonant nasal
Consonant oclusiva
Una consonant oclusiva (o simplement oclusiva en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula produint una interrupció o tancament total del pas de l'aire durant un moment (d'aquí ve el nom d'oclusiva).
Veure Protoberber і Consonant oclusiva
Consonant palatal
Una consonant palatal (o simplement palatal en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula recolzant la llengua sobre el paladar, amb obstrucció o no de l'aire.
Veure Protoberber і Consonant palatal
Consonant postalveolar
Una consonant postalveolar (o simplement postalveolar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la punta de la llengua la part mitjana de la boca, una posició intermèdia entre un so alveolar i un de palatal (de fet en algunes llengües es considera una subdivisió d'aquest darrer).
Veure Protoberber і Consonant postalveolar
Consonant sonora
En fonètica articulatòria, una consonant sonora és una consonant articulada amb la vibració de les cordes vocals, al contrari d'una consonant sorda.
Veure Protoberber і Consonant sonora
Consonant sorda
En fonètica articulatòria, una consonant sorda és una consonant articulada sense la vibració de les cordes oposant-se al so, al contrari d'una consonant sonora.
Veure Protoberber і Consonant sorda
Consonant uvular
Una consonant uvular (o simplement uvular en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula amb la llengua cap enrere, tocant o aproximant-se a l'úvula.
Veure Protoberber і Consonant uvular
Consonant velar
Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.
Veure Protoberber і Consonant velar
Consonant vibrant
Una consonant vibrant (o simplement vibrant en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant produïda per les vibracions múltiples entre el punt d'articulació i l'òrgan articulador.
Veure Protoberber і Consonant vibrant
Figuig
Figuig o Figig o Ifiyey (o) és una ciutat amaziga del Marroc, prop de les muntanyes de l'Alt Atles, a la frontera amb Algèria, a la regió de l'Oriental, província de Figuig.
Veure Protoberber і Figuig
Ghadamès
El ghadamès (en amazic Ɛdimes, o Ɣdames,; en àrab غدامس, ḡadāmis //) és una llengua amaziga que es parla a la ciutat de l'oasi de Gadames al districte de Nalut, a Líbia.
Veure Protoberber і Ghadamès
Harmonia vocàlica
L'harmonia vocàlica és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
Veure Protoberber і Harmonia vocàlica
Labialització
La labialització és un fenomen fonètic, un tipus d'assimilació, que altera la pronunciació de determinades consonants en contacte amb les vocals posteriors o les consonants labials.
Veure Protoberber і Labialització
Llengües afroasiàtiques
Les llengües afroasiàtiques conformen una família lingüística constituïda per uns 375 idiomes i que, amb més de 400 milions de parlants, s'estén des de les costes atlàntiques de Mauritània a l'oest fins a la província iraniana del Khuzestan a l'est, i des de la frontera siriana amb Turquia al nord fins a Somàlia al sud.
Veure Protoberber і Llengües afroasiàtiques
Llengües tuareg
Les llengues tuàregs o el tuàreg (també tamashek, tamajak, tamahak; en tifinagh ⵜⴰⵎⴰⵌⴰⵆ) és una subdivisió dins la família de les llengües amazigues.
Veure Protoberber і Llengües tuareg
Mil·lenni III aC
El mil·lenni aC va abastar els anys des del 3000 aC fins al 2001 aC.
Veure Protoberber і Mil·lenni III aC
Protollengua
La protollengua o llengua reconstruïda és la reconstrucció probable de la llengua origen d'un grup de llengües, sigui una branca o una família, sobre la base de les coincidències i trets comuns a aquesta família de llengües que no constitueixin innovacions o manlleus.
Veure Protoberber і Protollengua
Reconstrucció lingüística
La reconstrucció lingüística és el procés d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o més llengües donades.
Veure Protoberber і Reconstrucció lingüística
Regne Mitjà d'Egipte
L'Imperi mitjà, també anomenat Regne mitjà (c. 2050-1750 aC), s'inicia amb la unificació d'Egipte sota Mentuhotep II, a mitjan dinastia XI; fet que comporta l'acabament del denominat ''primer període intermedi'' d'Egipte.
Veure Protoberber і Regne Mitjà d'Egipte
Remugants
Els remugants (Ruminantia) són un subordre de mamífers que es caracteritzen per digerir l'aliment en dues etapes, en la primera de les quals mengen l'aliment cru i el regurgiten en una forma semidigerida anomenada bol i que després remuguen (masteguen per segona vegada) per tal de digerir el bol.
Veure Protoberber і Remugants
Rifeny
Home marroquí parlant el Rifeny El rifeny, tarifit, tarifiyt o chelja és una varietat de les llengües amazigues parlada pels rifenys, habitants de la regió del Rif, al nord-est del Marroc.
Veure Protoberber і Rifeny
Sàhara
El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.
Veure Protoberber і Sàhara
Shenwa
El shenwa o chenoua (natiu: Haqbaylit̠), és una llengua amaziga del grup de les llengües zenetes parlades pels chenouis al Jebel Chenoua a Algèria just a l'oest d'Alger, i a les províncies de Tipaza (inclosa Cherchell) i Chlef.
Veure Protoberber і Shenwa
Tuàregs
Un tuàreg del desert d'Algèria Els tuàregs (del terme amazic twareg arabitzat pels beduïns en twaraq, plural de targi, nisba de Targa, que equival a Fezzan) són un poble nòmada amazic que habita al desert del Sàhara; parlen llengües tuàregs, dins de la família lingüística amaziga i tenen el seu propi alfabet, el tifinagh.
Veure Protoberber і Tuàregs
Zenaga
El zenaga (autònim Tuḍḍungiyya) és una llengua amaziga parlada entre Mederdra i la costa de l'oceà Atlàntic al sud-oest de Mauritània i a Senegal.
Veure Protoberber і Zenaga
Vegeu també
Amazic
- Ait Seghroucheni
- Alfabet amazic aràbic
- Alfabet amazic llatí
- Amazic
- Amazic de l'Atles Mitjà Oriental
- Beni Snous
- Centre de Recerca Berber
- Chelja del sud oranès i de Figuig
- Gerbi
- Ghadamès
- Ghomara
- Gramàtica del tamazic
- Guanxe
- Gurara
- Institut Reial de la Cultura Amaziga
- Iznasen
- Judeoamazic
- Lisan al-Gharbi
- Llengües Mzab-Wargla
- Llengües amazigues de l'Atles
- Llengües amazigues occidentals
- Llengües amazigues orientals
- Llengües amazigues septentrionals
- Llengües rifenyes
- Llengües tuareg
- Llengües zenetes
- Llengües zenetes orientals
- Matmata (llengua)
- Protoberber
- Rifeny
- Sanhaji de Srayr
- Sened (llengua)
- Shelif
- Siwi
- Sokna
- Taixelhit
- Tamazic
- Tawellemmet
- Tidikelt
- Tifinag
- Tugurt
- Tuwat
- Wargli
- Zenete d'Algèria occidental
- Zurg
- Zuwara
Protollengües
- Proto-maia
- Proto-mixezoque
- Protoafroasiàtic
- Protoarmeni
- Protobantu
- Protobasc
- Protoberber
- Protocelta
- Protoeslau
- Protoesperanto
- Protogermànic
- Protogrec
- Protoindoeuropeu
- Protoindoiranià
- Protoiroquès
- Protojapònic
- Protollengua
- Protoquítxua
- Protosapiens
- Protosemític