Taula de continguts
79 les relacions: Al·losoma, Anafase, Arabidopsis, Òvul, Ésser humà, Àcid desoxiribonucleic, Bandatge de Giemsa, Càncer, Cèl·lula, Cèl·lula animal, Cèl·lula vegetal, Ceba, Centríol, Centròmer, Centrosoma, Cicle cel·lular, Cinasa, Cinesina, Citoesquelet, Citosol, Cohesina, Complex sinaptinemal, Cromatina, Cromàtide, Cromosoma, Cromosoma homòleg, Cromosoma X, Cromosoma Y, Diploïdia, Divisió cel·lular, Encreuament, Espècie, Eucariotes, Fosforilació, Fus acromàtic, Genoma humà, Grec antic, Haploïdia, Homologia (biologia), Il·lusió òptica, Interfase, Làmina nuclear, Mamífers, Material genètic, Meiosi, Membrana nuclear, Meristema, Metabolisme, Metafase, Micròmetre, ... Ampliar l'índex (29 més) »
- Genètica
Al·losoma
Un cromosoma sexual (també conegut com al·losoma, cromosoma heterotípic, gonosoma, heterocromosoma, o idiocromosoma) és un cromosoma que difereix d'un autosoma en forma, mida i comportament.
Veure Profase і Al·losoma
Anafase
Durant l'anafase de la mitosi cel·lular, els cromosomes es trenquen pel centròmer i les cromàtides germanes es desplacen cap als extrems oposats de la cèl·lula Anafase (del grec; ἀνά (ana), «amunt» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa superior») és l'estadi de la meiosi o la mitosi posterior al procés de la metafase, quan les cromàtides germanes (durant la mitosi o la meiosi II) o els cromosomes homòlegs (durant la meiosi I) es desplacen cap als pols oposats de la cèl·lula, el final oposat del fus mitòtic, prop dels centres que organitzen els microtúbuls.
Veure Profase і Anafase
Arabidopsis
Arabidopsis és un gènere de plantes amb flor dins de la família Brassicàcia o Brassicaceae.
Veure Profase і Arabidopsis
Òvul
Lòvul o ovocèl·lula, és la cèl·lula reproductora femenina, o gàmeta, en la majoria d'organismes anisògams (organismes que es reprodueixen sexualment amb un gàmet femení més gran i un altre més petit, masculí).
Veure Profase і Òvul
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Profase і Ésser humà
Àcid desoxiribonucleic
Làcid desoxiribonucleic (ADN, conegut igualment per la sigla anglesa DNA) és una molècula composta de dues cadenes de polinucleòtids enrotllades al llarg d'un eix comú que formen una doble hèlix amb les instruccions genètiques per al desenvolupament, el funcionament, el creixement i la reproducció de tots els organismes coneguts i molts virus.
Veure Profase і Àcid desoxiribonucleic
Bandatge de Giemsa
Bandatge de Giemsa El bandatge de Giemsa o bandatge G és una tècnica utilitzada en citogenètica per produir un cariotip visible tenyint cromosomes condensats.
Veure Profase і Bandatge de Giemsa
Càncer
El càncer (en termes mèdics, «neoplàsia maligna») és un tipus de malaltia en què un grup de cèl·lules desenvolupen un creixement descontrolat (es divideixen més enllà dels límits normals), invasió (intrusió i destrucció dels teixits adjacents) i a vegades metàstasis (s'estenen a altres punts del cos a través de la limfa o la sang).
Veure Profase і Càncer
Cèl·lula
Una cèl·lula (del llatí cellula, diminutiu de cella, 'cel·la') és la unitat bàsica estructural i funcional de tot ésser viu i, de fet, l'element més petit que es pot considerar viu.
Veure Profase і Cèl·lula
Cèl·lula animal
Estructura d'una cèl·lula animal típica. Una cèl·lula animal és un tipus de cèl·lula què es compon amb molts teixits en els animals.
Veure Profase і Cèl·lula animal
Cèl·lula vegetal
Estructura d'una cèl·lula vegetal La cèl·lula vegetal és la unitat elemental que constitueix qualsevol organisme vegetal, i comprèn generalment un nucli cel·lular envoltat d'un citoplasma, diversos orgànuls o plasts, i tot protegit per una membrana cel·lular.
Veure Profase і Cèl·lula vegetal
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Veure Profase і Ceba
Centríol
'''Centríol''' seccionat mostrant els nou triplets de microtúbuls. Imatge presa per un microscopi electrònic de transmissió. Els centríols són un tipus d'orgànul cel·lular propi de les cèl·lules eucariotes.
Veure Profase і Centríol
Centròmer
Cromosoma.(1) Cromàtide. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S del cicle cel·lular.(2) Centròmer. Punt d'unió de les dues cromàtides germanes i on s'enganxen els microtúbuls durant la mitosi.(3) Braç curt(4) Braç llarg.
Veure Profase і Centròmer
Centrosoma
Estructura del centrosoma El centrosoma, centre cel·lular o centre organitzador de microtúbuls (de l'anglès MTOC, microtubule organizing center) és el principal organitzador de microtúbuls de la cèl·lula així com un regulador de la progressió del cicle cel·lular.
Veure Profase і Centrosoma
Cicle cel·lular
El cicle cel·lular és el procés que segueix tota cèl·lula especialment en relació als seus processos de divisió i proliferació, així com els punts de control de pas a cada fase del cicle.
Veure Profase і Cicle cel·lular
Cinasa
Estructura del grup fosfat Esquema de la fosforilació Les cinases són un gran grup d'enzims del tipus transferasa, o sigui, biocatalitzadors la funció dels quals és accelerar i, per tant, facilitar reaccions en què es transfereixen grups funcionals d'una molècula a una altra que tenen lloc a la cèl·lula, als òrgans i a tot l'organisme en general.
Veure Profase і Cinasa
Cinesina
Cinesina unida a un microtúbul. Les cinesines o kinesines són una família de proteïnes motrius que intervenen en el transport intracel·lular anterògrad sobre els microtúbuls (components del citoesquelet).
Veure Profase і Cinesina
Citoesquelet
Citoesquelet eucariota. Els filaments d'actina es mostren en vermell, els microtúbuls en verd i el nucli en blau. El citoesquelet és una mena de xarxa que disposen les cèl·lules eucariotes formada per fibres proteiques que recorren el citosol i que actuen com a esquelet i musculatura cel·lular.
Veure Profase і Citoesquelet
Citosol
El citosol, també anomenat hialoplasma, és el medi aquós del citoplasma en què es troben immersos els orgànuls cel·lulars.
Veure Profase і Citosol
Cohesina
La cohesina és un complex de proteïnes que regula la separació de les cromàtides germanes durant la divisió cel·lular, tant a la mitosi com la meiosi.
Veure Profase і Cohesina
Complex sinaptinemal
Complex Sinaptinemal El complex sinaptinemal és una estructura proteica formada entre dos cromosomes homòlegs (dos parells de cromàtides germanes) durant la meiosi.
Veure Profase і Complex sinaptinemal
Cromatina
parts d'una cèl·lula La cromatina és el material genètic de la cèl·lula eucariota que es troba al nucli i que resulta intensament tenyit per alguns colorants.
Veure Profase і Cromatina
Cromàtide
Cromosoma.(1) '''Cromàtida'''. Una de les dues parts idèntiques d'un cromosoma després de la fase S.(2) Centròmer. Punt per on les dues cromàtides resten unides i on s'uneixen els microtúbuls.(3) Braç curt.(4) Braç llarg.
Veure Profase і Cromàtide
Cromosoma
En biologia, un cromosoma (del grec χρώμα khroma, 'color', i σώμα soma, 'cos') és cadascun dels petits cossos amb forma de bastonets que s'organitzen a la cromatina del nucli cel·lular durant les divisions cel·lulars (mitosi i meiosi) dels organismes eucariotes.
Veure Profase і Cromosoma
Cromosoma homòleg
Un cromosoma homòleg és cadascun del parell de cromosomes que té un organisme eucariota diploide, i que aparella entre si durant la meiosi.
Veure Profase і Cromosoma homòleg
Cromosoma X
El cromosoma X és un dels cromosomes sexuals de l'ésser humà i altres mamífers.
Veure Profase і Cromosoma X
Cromosoma Y
El cromosoma Y és un dels cromosomes determinants del sexe en els humans i en la majoria de mamífers.
Veure Profase і Cromosoma Y
Diploïdia
Les cèl·lules diploides són aquelles que contenen dues còpies semblants de cada cromosoma, a diferència de les haploides, que en contenen un sol joc.
Veure Profase і Diploïdia
Divisió cel·lular
Comparació de tres tipus de reproducció cel·lular. Divisió cel·lular en procariotes (fissió binària) i eucariotes (mitosi i meiosi). Les línies gruixudes són cromosomes, i les primes línies blaves són fibres que estiren els cromosomes i separen els extrems de la cèl·lula.
Veure Profase і Divisió cel·lular
Encreuament
Dibuix de Thomas Hunt Morgan sobre l'entrecreuament cel·lular (1916). Lentrecreuament és el procés pel qual les cromàtides de cromosomes homòlegs s'aparellen i intercanvien seccions del seu ADN.
Veure Profase і Encreuament
Espècie
En biologia, una espècie és una de les unitats bàsiques de la biodiversitat.
Veure Profase і Espècie
Eucariotes
Arbre filogenètic. Els eucariotes apareixen en marró, a la dreta. Els noms científics en llatí apareixen en cursiva. Els eucariotes (de noms científics Eucaryotae, Eukaryotae, Eukarya o Eucarya) són, en taxonomia i histologia, el domini d'organismes cel·lulars amb nucli diferenciat, i altres orgànuls tancats dins de les membranes biològiques, contraposats així als procariotes.
Veure Profase і Eucariotes
Fosforilació
Residu de serina '''fosforilat'''. En bioquímica, la fosforilació és l'addició d'un grup fosfat (PO₄3-) a una proteïna o qualsevol altra molècula, en general petita.
Veure Profase і Fosforilació
Fus acromàtic
cinetocors en vermell El fus acromàtic és l'estructura cel·lular que separa els cromosomes entre les dues cèl·lules filles durant la divisió cel·lular eucariota.
Veure Profase і Fus acromàtic
Genoma humà
El genoma humà és el genoma dHomo sapiens, és a dir, les seqüències que contenen els 23 parells de cromosomes en el nucli de cada cèl·lula humana diploide.
Veure Profase і Genoma humà
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Profase і Grec antic
Haploïdia
Les cèl·lules diploides tenen un doble joc de cada cromosoma, a diferències de les haploïdies que només en tenen un L'haploïdia és una fase cel·lular dins del cicle vital de molts eucariotes.
Veure Profase і Haploïdia
Homologia (biologia)
Carl Gegenbaur: Homologia entre membres anteriors (1870) En l'estudi comparatiu dels éssers vius, l'homologia és la relació que existeix entre dues parts orgàniques diferents quan els seus determinants genètics tenen el mateix origen evolutiu.
Veure Profase і Homologia (biologia)
Il·lusió òptica
El quadrat A és exactament del mateix color que el quadrat B (Adelson). Les línies diagonals són paral·leles, encara que no ho sembli. Gerro de Rubin. Podem percebre la figura i el fons de manera alternativa. Una il·lusió òptica és qualsevol il·lusió del sentit de la vista, que ens porta a percebre la realitat erròniament.
Veure Profase і Il·lusió òptica
Interfase
Il·lustració de la interfase a l'Anatomia de Gray. La cromatina encara no s'ha condensat i la cèl·lula duu a terme les seves funcions habituals. Una imatge del nucli d'una cèl·lula (HT1080) actualment en interfase (probablement G1). Nota: no és visible el citoplasma d'aquesta cèl·lula ni el de la cèl·lula veïna (a dalt a l'esquerra), actualment en la telofase de la mitosi.
Veure Profase і Interfase
Làmina nuclear
La làmina nuclear o nucleolema és una xarxa entremesclada de filaments intermedis de 80 a 100 nm de gruix compostos de làmines A, B i C situades a la perifèria del nucleoplasma.
Veure Profase і Làmina nuclear
Mamífers
Els mamífers (Mammalia) són una classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per tenir pelatge, un cervell amb neocòrtex, una orella mitjana amb tres ossos i glàndules mamàries que secreten llet per alimentar les cries.
Veure Profase і Mamífers
Material genètic
raigs X El material genètic serveix per a emmagatzemar la informació genètica d'una forma de vida orgànica.
Veure Profase і Material genètic
Meiosi
Visió general de la meiosi. En la '''interfase''' es duplica el material genètic, i hi ha la recombinació (representat per cromosomes rojos i blaus). En '''meiosi I''' els cromosomes homòlegs es reparteixen en dues cèl·lules filles.
Veure Profase і Meiosi
Membrana nuclear
Estructura de la '''Membrana nuclear'''. La membrana nuclear o carioteca és la membrana doble del nucli que conté el material genètic a les cèl·lules eucariotes.
Veure Profase і Membrana nuclear
Meristema
El meristema, en els embriòfits, és el teixit vegetal simple responsable del creixement permanent de la planta.
Veure Profase і Meristema
Metabolisme
Estructura del coenzim trifosfat d'adenosina (ATP), un intermediari fonamental en el metabolisme de l'energia El metabolisme és el conjunt de reaccions químiques que tenen lloc en un organisme per a mantenir-lo viu.
Veure Profase і Metabolisme
Metafase
La metafase de la mitosi cel·lular es caracteritzen per la disposició dels cromosomes al pla equatorial de la cèl·lula Metafase (del grec; μετά (metá), «després» + φάσις (phásis) «fase»; «següent fase») és una etapa de la mitosi i de la meiosi en el cicle cel·lular de les cèl·lules eucariota, en la qual els cromosomes es troben en el segon estadi més condensats i enrotllats (es troben més condensats en l'anafase).
Veure Profase і Metafase
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Veure Profase і Micròmetre
Microscòpia
Imatge de pol·len amb un microscopi electrònic d'escaneig Examen microscòpic en un laboratori bioquímic La microscòpia és el conjunt de tècniques i mètodes destinats a fer visibles determinats objectes d'estudi que per la seva petita grandària no són visibles a l'ull nu, és a dir, estan fora del rang de resolució de l'ull humà normal.
Veure Profase і Microscòpia
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Profase і Microscopi
Microscopi òptic
Un microscopi òptic, sigui simple o compost, és un microscopi basat en lents òptiques.
Veure Profase і Microscopi òptic
Microscopi de fluorescència
Un microscopi de fluorescència és un microscopi òptic que utilitza fluorescència en lloc de, o a més de, dispersió, reflexió i atenuació o absorció, per estudiar les propietats de substàncies orgàniques o inorgàniques.
Veure Profase і Microscopi de fluorescència
Microtúbul
Els microtúbuls són una estructura present en totes les cèl·lules eucariotes, excepte en els eritròcits.
Veure Profase і Microtúbul
Mitosi
Aquest diagrama mostra els diferents moments d'aquest procés. La mitosi és una fase del cicle cel·lular en què es produeix la divisió del nucli cel·lular de les cèl·lules eucariotes mitjançant el qual es reparteixen les dues còpies del material genètic en dues meitats iguals, per formar els nuclis de les cèl·lules “filles” després de la divisió cel·lular.
Veure Profase і Mitosi
Nuclèol
Nuclèol El nuclèol és un orgànul del nucli cel·lular que té com a principal funció la síntesi de l'ARN.
Veure Profase і Nuclèol
Nucleació
La nucleació, segons alguns autors, és el començament d'un canvi d'estat en una regió petita però estable.
Veure Profase і Nucleació
Nucli cel·lular
Cèl·lules HeLa tintades per ADN nuclear amb tinció de Hoechst blava fluorescent. Les cèl·lules del centre i de la dreta es troben en interfase i mostren el nucli sencer, mentre que la de l'esquerra ha iniciat la mitosi i té l'ADN condensat. El nucli (del llatí nucleus o nuculeus, 'núcula') és un orgànul envoltat per una membrana que existeix únicament en les cèl·lules eucariotes.
Veure Profase і Nucli cel·lular
Organisme model
Ratolí de laboratori. Un organisme model en biologia és una espècie no-humana molt estudiada per a entendre fenòmens biològics particulars, amb l'expectativa que els descobriments realitzats en l'organisme model proporcioni informació sobre el funcionament d'altres organismes.
Veure Profase і Organisme model
Orgànul
Un orgànul és cadascuna de les parts formades per material orgànic microscòpic que formen part i, per tant, integren una cèl·lula i s'encarreguen de dur a terme les diferents funcions vitals cel·lulars.
Veure Profase і Orgànul
Ovulació
Esquema amb els ovaris, que produeixen els òvuls, les trompes de Fal·lopi, per on s'alliberen els òvuls i on romanen a l'espera d'una possible fertilització fins a l'embaràs o la menstruació, a l'úter. Tant l'òvul no fecundat com l'eventual nounat se separen del cos de la mare a través de la vagina.
Veure Profase і Ovulació
Prometafase
Durant la prometafase de la mitosi cel·lular es dissol la membrana nuclear i es crea el fus acromàtic. Els microtúbuls del cinetocor invaeixen el nucli i s'enganxen als cinetòcors dels cromosomes, i els microtúbuls interpolars s'empenyen els uns contra els altres, separant els centrosomes Prometafase (del grec; πρό (pró), «abans» + metafase; «abans de la metafase») és una etapa de la mitosi i de la meiosi en el cicle cel·lular de les cèl·lules eucariota que té lloc després de la profase i abans de la metafase.
Veure Profase і Prometafase
Proteïna motriu
Les proteïnes motrius són una classe de motors moleculars que són capaços de moure's al llarg de la superfície d'un substrat adequat.
Veure Profase і Proteïna motriu
Punt de control
Els punts de control (checkpoints en anglès) són mecanismes moleculars que verifiquen que es compleixen les condicions necessàries per permetre el pas d'una fase del cicle cel·lular a una altra, impedint així que certs esdeveniments com a danys en l'àcid desoxiribonucleic (DNA) transcendeixin al llarg del cicle.
Veure Profase і Punt de control
Recombinació genètica
La recombinació genètica és el procés pel qual una cadena de material genètic (habitualment ADN, però també pot ser ARN) és fragmentat i posteriorment unit a una molècula d'ADN diferent.
Veure Profase і Recombinació genètica
Recombinació homòloga
'''Figura 1'''. Durant la meiosi, la recombinació homòloga pot produir noves combinacions de gens com es mostren aquí entre còpies del cromosoma humà 1 similars però no idèntiques. La recombinació homòloga (RH) és un tipus de recombinació genètica en què les seqüències de nucleòtids s'intercanvien entre dues molècules similars o idèntiques d'ADN.
Veure Profase і Recombinació homòloga
Reparació de l'ADN
Cromosomes trencats com a resultat de danys a l'ADN La reparació de l'ADN és el conjunt de processos mitjançant els quals les cèl·lules detecten i reparen els danys soferts per les molècules d'ADN que en codifiquen el genoma.
Veure Profase і Reparació de l'ADN
Replicació de l'ADN
La replicació de l'ADN és el procés pel qual es produeix a partir d'una molècula original d'ADN dues còpies idèntiques.
Veure Profase і Replicació de l'ADN
Resolució angular
La resolució angular o resolució òptica descriu el poder de resolució de qualsevol mecanisme de formació d'una imatge com, per exemple, un telescopi òptic, un radiotelescopi, un microscopi, una càmera, o un ull.
Veure Profase і Resolució angular
Reticle endoplasmàtic
El reticle endoplasmàtic o endoplàsmic és un orgànul cel·lular que únicament es troba en cèl·lules eucariotes.
Veure Profase і Reticle endoplasmàtic
Ribosoma
Els ribosomes són orgànuls no membranosos només són visibles al microscopi electrònic a causa de la seva reduïda grandària (30 nm en cèl·lula procariota i 33 nm en eucariota).
Veure Profase і Ribosoma
Sexe
El sexe és el conjunt de les peculiaritats que caracteritzen els individus d'una espècie dividint-los en masculins i femenins, i fan possible una reproducció amb un resultat de diversificació genètica.
Veure Profase і Sexe
Telofase
Durant l'anafase de la mitosi cel·lular es formen les noves membranes nuclears, els cromosomes es descondensen per a formar la cromatina, i la cél·lula es divideix en dos Telofase (del grec; τέλος (télos), «final» + φάσις (fàsis), «etapa»; «etapa final») és l'estadi final tant en la meiosi com en la mitosi, després del procés de l'anafase, d'una cèl·lula eucariota.
Veure Profase і Telofase
Tinció
Un espècimen histològic tintat i muntat en un microscopi. La tinció és una tècnica auxiliar en microscopia per augmentar el contrast en la imatge del microscopi.
Veure Profase і Tinció
Tinció de Giemsa
''Trypanosoma cruzi'' (paràsit causant de la malaltia de Chagas) tenyit amb el mètode de Giemsa. La tinció de Giemsa és un mètode habitual per a l'examen de frotis sanguinis, talls histològics i altres tipus d'observació microscòpica de mostres biològiques.
Veure Profase і Tinció de Giemsa
Transcripció genètica
Transcripció de l'ADN a ARNLa transcripció de l'ADN és el primer procés de l'expressió genètica.
Veure Profase і Transcripció genètica
Tubulina
La tubulina és una proteïna polar globular.
Veure Profase і Tubulina
Vesícula
Una vesícula és un orgànul present en moltes cèl·lules que forma un compartiment petit i tancat, separat del citoplasma per una bicapa lipídica igual que la membrana cel·lular.
Veure Profase і Vesícula
Vegeu també
Genètica
- Aïllament reproductiu
- Agent de transferència genètica
- BLOSUM
- Cartografia genètica
- Centimorgan
- Codi genètic
- Corpuscle de Barr
- Distinció genotip-fenotip
- Efecte matern
- Escapament antigènic
- Esterilitat
- Exoma
- Genètica
- Genotip
- Grup sanguini
- Haplogrup mitocondrial humà Z
- Haploidització
- Herència genètica
- Herència lligada al sexe
- Història de la genètica
- Inactivació del cromosoma X
- Límit de Hayflick
- La generació dels animals
- Locus
- Lofoscòpia
- Memètica
- Microsatèl·lit
- Mobiloma
- Mosaïcisme
- Ovogènesi
- Penetrància
- Plasticitat fenotípica
- Polifenisme
- Predisposició genètica
- Prió
- Profase
- Quiasma
- Recursos genètics
- Retrocreuament
- Selecció assistida per marcadors moleculars
- Transcriptasa inversa
- Variant (biologia)