Accés més ràpid que el navegador!
20 les relacions: Alfred North Whitehead, Axioma, Bertrand Russell, Demostració (matemàtiques), Falsabilitat, Geometria, Gottlob Frege, Inferència, Lògica matemàtica, Matemàtiques, Nombre cardinal, Nombre ordinal, Nombre real, Paradoxa de Russell, Principi de no contradicció, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, 1910, 1913, 1931.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Alfred North Whitehead · Veure més »
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Axioma · Veure més »
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Bertrand Russell · Veure més »
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Demostració (matemàtiques) · Veure més »
Falsabilitat
La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Falsabilitat · Veure més »
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Geometria · Veure més »
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques. Tot i que durant la seva vida va ser ignorat en gran mesura, Giuseppe Peano (1858–1932), Bertrand Russell (1872–1970) i, fins a cert punt, Ludwig Wittgenstein (1889–1951) van presentar la seva obra a les generacions posteriors de filòsofs. Frege és àmpliament considerat com el lògic més gran des d'Aristòtil, i un dels filòsofs de les matemàtiques més profunds que hi ha hagut. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fonamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege, la majoria de les paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa una casa?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme casa?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per a cada persona, un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Gottlob Frege · Veure més »
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Inferència · Veure més »
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Lògica matemàtica · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Matemàtiques · Veure més »
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre cardinal · Veure més »
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre ordinal · Veure més »
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre real · Veure més »
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Paradoxa de Russell · Veure més »
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Principi de no contradicció · Veure més »
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Teorema d'incompletesa de Gödel · Veure més »
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Teoria de conjunts · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і 1910 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і 1913 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і 1931 · Veure més »
