Taula de continguts
20 les relacions: Alfred North Whitehead, Axioma, Bertrand Russell, Demostració (matemàtiques), Falsabilitat, Geometria, Gottlob Frege, Inferència, Lògica matemàtica, Matemàtiques, Nombre cardinal, Nombre ordinal, Nombre real, Paradoxa de Russell, Principi de no contradicció, Teorema d'incompletesa de Gödel, Teoria de conjunts, 1910, 1913, 1931.
Alfred North Whitehead
va ser un matemàtic i filòsof anglès.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Alfred North Whitehead
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Axioma
Bertrand Russell
fou un matemàtic i filòsof gal·lès, un dels més influents del, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1950.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Bertrand Russell
Demostració (matemàtiques)
En matemàtiques, una demostració, també dita prova, és un raonament lògic que estableix la veritat d'una proposició matemàtica.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Demostració (matemàtiques)
Falsabilitat
La falsabilitat és un principi de la ciència, filosofia de la ciència i epistemologia, enunciat pel filòsof austríac Karl Popper (1902-1994).
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Falsabilitat
Geometria
Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Geometria
Gottlob Frege
Gottlob Frege (8 de novembre de 1848 a Wismar - 26 de juliol de 1925 a Bad Kleinen, Imperi alemany) fou un filòsof i matemàtic alemany. Va ser professor de matemàtiques a la Universitat de Jena, i molts entenen que va ser el pare de la filosofia analítica, especialitzant-se en la filosofia del llenguatge, la lògica i les matemàtiques.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Gottlob Frege
Inferència
La inferència és l'acte o el procés en què hom deriva una conclusió a partir d'unes premisses.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Inferència
Lògica matemàtica
La lògica matemàtica és la disciplina inclosa en la matemàtica que estudia els sistemes formals en relació amb la manera en què aquests codifiquen els conceptes intuïtius de demostració matemàtica i computació com una part dels fonaments de la matemàtica.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Lògica matemàtica
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Matemàtiques
Nombre cardinal
En matemàtiques, els nombres cardinals, o senzillament cardinals, són els nombres usats per a expressar la quantitat d'elements d'un conjunt.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre cardinal
Nombre ordinal
Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre ordinal
Nombre real
En matemàtiques, els nombres reals (\R) informalment es poden concebre com els nombres associats a longituds o qualsevol mena de magnitud física que se suposa que és contínua.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Nombre real
Paradoxa de Russell
La paradoxa de Russell descrita per Bertrand Russell el 1901 demostra que la teoria originària de conjunts formulada per Cantor i Frege és contradictòria.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Paradoxa de Russell
Principi de no contradicció
El principi de no contradicció, proposat i formalitzat per Aristòtil, o de vegades anomenat principi de contradicció, és un principi clàssic de la lògica i la filosofia, segons el qual una proposició i la seva negació no poden ser totes dues veritables al mateix temps i en el mateix sentit.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Principi de no contradicció
Teorema d'incompletesa de Gödel
Kurt Gödel a 19 anys, cinc anys abans de la demostració dels teoremes. En lògica matemàtica, els teoremes d'incompletesa de Gödel són dos cèlebres teoremes demostrats per Kurt Gödel l'any 1930.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Teorema d'incompletesa de Gödel
Teoria de conjunts
La teoria de conjunts és la branca de les matemàtiques que estudia els conjunts.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і Teoria de conjunts
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і 1910
1913
;Països Catalans.
Veure Principia Mathematica (Russell-Whitehead) і 1913
1931
;Països Catalans.