Taula de continguts
29 les relacions: Abdalwadites, Alger, Batalla de Gerba (1560), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga, Ferran el Catòlic, Francisco Jiménez de Cisneros, Gonzalo Fernández de Córdoba, Jornada de Mers el-Kebir, Lliga Santa (1511), Mar Mediterrània, Melilla, Mers el-Kebir, Nàpols, Orà, Pere Navarro (militar), Presa de Bugia, Ramon Folc de Cardona-Anglesola, Reis Catòlics, Segona Guerra de Nàpols, Setge de Trípoli (1510), Tlemcen, Tunis, Vélez de la Gomera, 1497, 1506, 16 de maig, 18 de maig.
Abdalwadites
Els abdalwadites, també coneguts com a abdalwàdides o Banu Abd-al-Wad o, encara, a partir del seu epònim, zayyànides, Banu Zayyan o zayyanites, van ser una dinastia amaziga musulmana amb capital a Tremissèn (Tlemcen), a Algèria, la qual va regnar des del 1236, en dissoldre's el poder almohade, fins al 1550, en què fou enderrocada pels turcs otomans.
Veure Presa d'Orà (1509) і Abdalwadites
Alger
Alger (literalment ‘les Illes’; en amazic Dzayer; antigament, Icosium) és la capital i la ciutat més gran d'Algèria.
Veure Presa d'Orà (1509) і Alger
Batalla de Gerba (1560)
La Batalla de Gerba fou un combat lliurat entre el corsari de l'Imperi Otomà Turgut Reis i els espanyols a l'illa de Gerba.
Veure Presa d'Orà (1509) і Batalla de Gerba (1560)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Presa d'Orà (1509) і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Presa d'Orà (1509) і Corona de Castella i Lleó
Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga
Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga (Orà, 1524-Arbeca, 27 de setembre de 1601) dit l'Africà (el Africano) per haver nascut a Orà, va ser un noble castellà, III marquès de Comares.
Veure Presa d'Orà (1509) і Diego Fernández de Córdoba y Zúñiga
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Presa d'Orà (1509) і Ferran el Catòlic
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Veure Presa d'Orà (1509) і Francisco Jiménez de Cisneros
Gonzalo Fernández de Córdoba
Gonzalo Fernández de Córdoba (Montilla, Còrdova, Corona de Castella, 1 de setembre de 1453 - Granada, Corona de Castella, 2 de desembre de 1515) fou un militar i noble andalús al servei dels Reis Catòlics, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en l'art de la guerra.
Veure Presa d'Orà (1509) і Gonzalo Fernández de Córdoba
Jornada de Mers el-Kebir
cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.
Veure Presa d'Orà (1509) і Jornada de Mers el-Kebir
Lliga Santa (1511)
La Lliga Santa va ser una coalició formada pels Estats Pontificis, Venècia, Espanya, Suïssa, el Sacre Imperi Romanogermànic i Anglaterra per lluitar contra França.
Veure Presa d'Orà (1509) і Lliga Santa (1511)
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Presa d'Orà (1509) і Mar Mediterrània
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Veure Presa d'Orà (1509) і Melilla
Mers el-Kebir
Vista de Mers el-Kebir Mers el-Kebir (المرسى الكبير, al-Marsā al-Kabīr) o Massalquivir és un port d'Algèria situat vora la ciutat d'Orà.
Veure Presa d'Orà (1509) і Mers el-Kebir
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Presa d'Orà (1509) і Nàpols
Orà
Orà (‘dels dos lleons’) és una ciutat del nord-oest d'Algèria, situada a la costa de la mar Mediterrània.
Veure Presa d'Orà (1509) і Orà
Pere Navarro (militar)
Pere Navarro o Pedro Navarro (?, 1460? - Nàpols, 28 d'agost del 1528), comte d'Oliveto, fou un enginyer militar al servei de l'armada catalana, era expert en pólvora i artefactes explosius.
Veure Presa d'Orà (1509) і Pere Navarro (militar)
Presa de Bugia
La Presa de Bugia va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Bugia a les tropes musulmanes.
Veure Presa d'Orà (1509) і Presa de Bugia
Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Ramon Folc III de Cardona-Anglesola i Requesens (Bellpuig, 1467 — Nàpols, 10 de març de 1522) fou un militar i marí català.
Veure Presa d'Orà (1509) і Ramon Folc de Cardona-Anglesola
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Presa d'Orà (1509) і Reis Catòlics
Segona Guerra de Nàpols
La segona guerra de Nàpols, desenvolupada entre 1501 i 1504 en el context de les guerres italianes, va tenir com teatre d'operacions l'antic Regne de Nàpols, possessió ambicionada tant Lluís XII de França com Ferran el Catòlic.
Veure Presa d'Orà (1509) і Segona Guerra de Nàpols
Setge de Trípoli (1510)
La Presa de Trípoli de 1510 va ser una expedició militar en la qual participaren les forces hispàniques amb la finalitat de prendre la ciutat nord-africana de Trípoli a les tropes musulmanes.
Veure Presa d'Orà (1509) і Setge de Trípoli (1510)
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Veure Presa d'Orà (1509) і Tlemcen
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Veure Presa d'Orà (1509) і Tunis
Vélez de la Gomera
El penyal de Vélez de la Gomera, també anomenat San Antonio, és una petita península rocosa —abans una illa— situada a la costa nord del Marroc i inclosa en les anomenades places de sobirania, és a dir, territoris on Espanya exerceix sobirania a la costa africana.
Veure Presa d'Orà (1509) і Vélez de la Gomera
1497
Països Catalans Resta del món.
Veure Presa d'Orà (1509) і 1497
1506
;Països Catalans.
Veure Presa d'Orà (1509) і 1506
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
Veure Presa d'Orà (1509) і 16 de maig
18 de maig
El 18 de maig és el cent trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Presa d'Orà (1509) і 18 de maig
També conegut com Presa d'Orà.