Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Alemany, Apol·lodor de Damasc, Automobile Dacia, Búlgar, Carles I de Romania, Carpats, Congost (hidrografia), Danubi, Dècada del 1960, Edat mitjana, Embassament, Energia hidroelèctrica, Eslovac, Golubac, Gres, Hongarès, Imperi Romà, István Széchenyi, Jaciment arqueològic, Lepenski Vir, Locomotora, Navegació, Neolític, Penya-segat, Placa commemorativa, Pont de Trajà, Romanès, Romania, Sèrbia, Serbi, Serralada dels Balcans, Tabula Traiana, Trajà, Turc, Valàquia, 103, 105.
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Portes de Ferro і Alemany · Veure més »
Apol·lodor de Damasc
Apol·lodor de Damasc fou un arquitecte i enginyer grec que va viure sota els emperadors Trajà i Adrià.
Nou!!: Portes de Ferro і Apol·lodor de Damasc · Veure més »
Automobile Dacia
Dacia Automobile S.A. és una empresa automobilística romanesa fundada el 1966 a Piteşti amb l'assistència de Renault.
Nou!!: Portes de Ferro і Automobile Dacia · Veure més »
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Nou!!: Portes de Ferro і Búlgar · Veure més »
Carles I de Romania
Carles I de Romania -en romanès Carol I- (Sigmaringen, 20 d'abril de 1839 - Sinaia, Romania 10 d'octubre de 1914), príncep de Romania (1866-1881) i després rei de Romania (1881-1914).
Nou!!: Portes de Ferro і Carles I de Romania · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Portes de Ferro і Carpats · Veure més »
Congost (hidrografia)
El congost de Mont-rebei seguint el camí de la banda catalana Un congost és una clotada o pas estret i no gaire llarg entre dues muntanyes, o una vall estreta entre muntanyes abruptes, excavada per les aigües d'un curs d'aigua.
Nou!!: Portes de Ferro і Congost (hidrografia) · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Portes de Ferro і Danubi · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Portes de Ferro і Dècada del 1960 · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Portes de Ferro і Edat mitjana · Veure més »
Embassament
Vista de l'embassament de Sau Es denomina embassament l'acumulació d'aigua produïda per una obstrucció en el jaç d'un riu o rierol que tanca parcialment o totalment la del seu llit.
Nou!!: Portes de Ferro і Embassament · Veure més »
Energia hidroelèctrica
Producció d'energia hidroelèctrica Lenergia hidroelèctrica és l'energia elèctrica produïda en una central hidràulica a partir d'un corrent, vertical o horitzontal, d'un riu.
Nou!!: Portes de Ferro і Energia hidroelèctrica · Veure més »
Eslovac
L'eslovac (en eslovac: slovenský jazyk o slovenčina, no s'ha de confondre amb slovenski jezik, slovenščina, que vol dir eslovè) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 6 milions de persones, principalment a Eslovàquia.
Nou!!: Portes de Ferro і Eslovac · Veure més »
Golubac
Vista des del Danubi de la fortalesa de Golubac Golubac (en cirílic: Голубац; hongarès: Galambóc; en romanès: Columbei, Golumbacu), és una població al municipi del mateix nom al nord-est de l'actual Sèrbia, a la vora del riu Danubi.
Nou!!: Portes de Ferro і Golubac · Veure més »
Gres
Gres El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària detrítica de color variable, que conté clasts de la mida de la sorra.
Nou!!: Portes de Ferro і Gres · Veure més »
Hongarès
L'hongarès o hongarés (magyar nyelv; és una llengua úgrica parlada per més de 14 milions de persones arreu del món. La majoria es concentren a Hongria (més de 10 milions), a Transsilvània (actualment a Romania) més d'1,3 milions, a Voivodina (Sèrbia) al voltant del mig milió, a Eslovàquia més de mig milió, a la Transcarpàcia ucraïnesa gairebé 200.000 persones. La resta es troba en la diàspora, principalment a Israel i als Estats Units.
Nou!!: Portes de Ferro і Hongarès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Portes de Ferro і Imperi Romà · Veure més »
István Széchenyi
El Comte István Széchenyi, en hongarès: Gróf Széchenyi István, pronunciat - (21 de setembre de 1791 – 8 d'abril de 1860) va ser un polític, teòric i escriptor hongarès, un dels més grans estadistes de la història hongaresa.
Nou!!: Portes de Ferro і István Széchenyi · Veure més »
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic a Saqqara (Egipte) Un jaciment arqueològic és una concentració de restes arqueològiques.
Nou!!: Portes de Ferro і Jaciment arqueològic · Veure més »
Lepenski Vir
El jaciment de Lepenski Vir (serbi: Лепенски Вир) és un assentament de la prehistòria europea, de finals del mesolític danubià, localitzat a Sèrbia oriental, que data de més de 8.000 anys i que va desenvolupar un sistema econòmic i sociocultural elaborat.
Nou!!: Portes de Ferro і Lepenski Vir · Veure més »
Locomotora
Locomotora Elephant (1815) Locomotora 01 (1531) La locomotora és el material rodant amb motor que s'utilitza per donar tracció als trens.
Nou!!: Portes de Ferro і Locomotora · Veure més »
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Nou!!: Portes de Ferro і Navegació · Veure més »
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Nou!!: Portes de Ferro і Neolític · Veure més »
Penya-segat
Penya-segats de Moher, a Irlanda. Escarp al Cumberland Plateau, Tennessee. Penya-segat de Preikestolen situat sobre el Lysefjord, un fiord de Noruega Cingles de la Serra de Sis, situats a la Baixa Ribagorça dels Prepirineus aragonesos Un penya-segat, tallserrat o capserrat és un accident geogràfic que consisteix en un espadat rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.
Nou!!: Portes de Ferro і Penya-segat · Veure més »
Placa commemorativa
Placa commemorativa al Fossar de les Moreres, Barcelona Una placa commemorativa és generalment posada sobre un monument, una façana, una font, o dins d'una església.
Nou!!: Portes de Ferro і Placa commemorativa · Veure més »
Pont de Trajà
El pont a la columna de Trajà, mostrant els seus arcs rebaixats Il·lustració de l'enginyer Duperrex de com devia ser el pont de Trajà El pont de Trajà (en romanès Podul lui Traian i en serbi Трајанов мост, pronunciat "Trajanov Most"), també anomenat pont d'Apol·lodor sobre el Danubi va ser un pont romà, el primer conegut al Baix Danubi.
Nou!!: Portes de Ferro і Pont de Trajà · Veure més »
Romanès
El romanès o romanés (també conegut com a dacoromanès o moldau; autònim română, limba română AFI, "llengua romanesa", o românește, lit. romanesc: "en romanès") és una llengua romànica parlada per uns 24 milions de persones arreu del món.
Nou!!: Portes de Ferro і Romanès · Veure més »
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Nou!!: Portes de Ferro і Romania · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Portes de Ferro і Sèrbia · Veure més »
Serbi
El serbi o serbocroat és una llengua eslava meridional que és parlada, sensu stricto, principalment pels serbis.
Nou!!: Portes de Ferro і Serbi · Veure més »
Serralada dels Balcans
La serralada de Stara Planina, als Balcans centrals. La serralada dels Balcans és un conjunt de cadenes muntanyoses que s'estenen des de la mar Adriàtica fins a la mar Negra i que dona nom a la península Balcànica, també coneguda simplement com els Balcans.
Nou!!: Portes de Ferro і Serralada dels Balcans · Veure més »
Tabula Traiana
La Tabula Traiana o Taula de Trajà és una llosa amb una inscripció en llatí dedicada a l'emperador Trajà, gravada sobre una llosa tallada especialment sobre la paret dreta del congost de les Portes de Ferro, al Danubi.
Nou!!: Portes de Ferro і Tabula Traiana · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Portes de Ferro і Trajà · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Portes de Ferro і Turc · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Portes de Ferro і Valàquia · Veure més »
103
El 103 (CIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Portes de Ferro і 103 · Veure més »
105
Sense descripció.
Nou!!: Portes de Ferro і 105 · Veure més »
