Accés més ràpid que el navegador!
62 les relacions: Alfons el Magnànim, Arquebisbat de Tarragona, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat de Pau, Bernat Guerau de Requesens, Bertran Samasó, Bisbat de Girona, Calixt III, Camp de Tarragona, Cancelleria Reial, Canonge, Carles de Viana, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Catedral de Tarragona, Compromís de Casp, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Edicte, Ferran d'Antequera, Florí, Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, Gonzalo Fernández de Heredia, Granollers, Guerra Civil catalana, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Joan de Montbui, Joan el Sense Fe, Justícia d'Aragó, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de virreis de Sicília, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Mals usos, Maria de Bardaixí i Ram, Maria de Castella, Mataró, Nàpols, Patriarca d'Alexandria, Penedès, Príncep de Viana, President de la Generalitat de Catalunya, Reial provisió, Remences, Setge d'Amposta, Tarragona, Terratrèmol, València, Vallès, 1445, 1446, 1448, ..., 1449, 1454, 1456, 1462, 1472, 1480, 1489, 16 de gener, 24 de juny, 25 de maig, 6 d'agost, 7 de maig. Ampliar l'índex (12 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Alfons el Magnànim · Veure més »
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé · Veure més »
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bernat de Pau · Veure més »
Bernat Guerau de Requesens
Bernat Guerau de Requesens (?, – 1517), gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (1501-1517), comanador de Vallfogona (1488-1501), de Granyena (1477-1503), i de Barberà, (1504-1516).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bernat Guerau de Requesens · Veure més »
Bertran Samasó
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bertran Samasó · Veure més »
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bisbat de Girona · Veure més »
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Calixt III · Veure més »
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Camp de Tarragona · Veure més »
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Cancelleria Reial · Veure més »
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Canonge · Veure més »
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Carles de Viana · Veure més »
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Catedral de Sant Salvador de Saragossa · Veure més »
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Catedral de Tarragona · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Compromís de Casp · Veure més »
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Diputació del General de Catalunya · Veure més »
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Domènec Ram i Lanaja · Veure més »
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Edicte · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Ferran d'Antequera · Veure més »
Florí
Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Florí · Veure més »
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa també conegut com a Galceran VII de Pinós, era un noble català i diputat pel braç militar de la Diputació del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximénez de Urrea, 23è President de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Galceran Galceran de Pinós-Fenollet · Veure més »
Gonzalo Fernández de Heredia
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Gonzalo Fernández de Heredia · Veure més »
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Granollers · Veure més »
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Guerra Civil catalana · Veure més »
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia · Veure més »
Joan de Montbui
Joan de Montbui (Principat de Catalunya, - Principat de Catalunya, segle XV).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Joan de Montbui · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Joan el Sense Fe · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Justícia d'Aragó · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Veure més »
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Llista de virreis de Sicília · Veure més »
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí · Veure més »
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Mals usos · Veure més »
Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Maria de Bardaixí i Ram · Veure més »
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Maria de Castella · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Mataró · Veure més »
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Nàpols · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Penedès · Veure més »
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Príncep de Viana · Veure més »
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і President de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Reial provisió · Veure més »
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Remences · Veure més »
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Setge d'Amposta · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Tarragona · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Terratrèmol · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і València · Veure més »
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Vallès · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1445 · Veure més »
1446
;Països Catalans.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1446 · Veure més »
1448
;Països Catalans.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1448 · Veure més »
1449
Sense descripció.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1449 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1454 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1456 · Veure més »
1462
; Països Catalans.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1462 · Veure més »
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1472 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1480 · Veure més »
1489
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1489 · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 16 de gener · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 24 de juny · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 25 de maig · Veure més »
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 6 d'agost · Veure més »
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 7 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pedro Ximenes de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Pero Ximenes de Urrea.
