Taula de continguts
61 les relacions: Alfons el Magnànim, Arquebisbat de Tarragona, Berenguer de Bardaixí i López de Sesé, Bernat de Pau, Bernat Guerau de Requesens, Bertran Samasó, Bisbat de Girona, Calixt III, Camp de Tarragona, Cancelleria Reial, Canonge, Carles de Viana, Catedral de Sant Salvador de Saragossa, Catedral de Tarragona, Compromís de Casp, Diputació del General de Catalunya, Domènec Ram i Lanaja, Edicte, Ferran d'Antequera, Florí, Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, Gonzalo Fernández de Heredia, Granollers, Guerra Civil catalana, Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia, Joan de Montbui, Joan el Sense Fe, Justícia d'Aragó, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de virreis de Sicília, Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, Mals usos, Maria de Bardaixí i Ram, Maria de Castella, Mataró, Nàpols, Patriarca d'Alexandria, Penedès, Príncep de Viana, President de la Generalitat de Catalunya, Reial provisió, Remences, Setge d'Amposta, Tarragona, Terratrèmol, València, Vallès, 1445, 1446, 1448, ... Ampliar l'índex (11 més) »
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Alfons el Magnànim
Arquebisbat de Tarragona
L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Arquebisbat de Tarragona
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Berenguer de Bardaixí i López de Sesé (Benasc, Alta Ribagorça, ca. 1365 - Barcelona, 1432) fou un cavaller i jurista aragonès del llinatge dels Bardaixí, senyor de Saidí.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Berenguer de Bardaixí i López de Sesé
Bernat de Pau
Bernat de Pau (Banyuls de la Marenda, 1394 - Girona, 1457) fou bisbe de Girona entre 1436 i 1457.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bernat de Pau
Bernat Guerau de Requesens
Bernat Guerau de Requesens (?, – 1517), gran prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (1501-1517), comanador de Vallfogona (1488-1501), de Granyena (1477-1503), i de Barberà, (1504-1516).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bernat Guerau de Requesens
Bertran Samasó
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bertran Samasó
Bisbat de Girona
El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Bisbat de Girona
Calixt III
Escultura de Calixt III a Gandia Alfons de Borja (la Torreta de Canals, avui barri de Canals, població que pertanyia aleshores a Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458) fou Papa de l'Església Catòlica de Roma amb el nom Calixt III de 1455 a 1458.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Calixt III
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Camp de Tarragona
Cancelleria Reial
La Cancelleria Reial era l'organisme administratiu dels reis de la Corona d'Aragó, fou creada pel Rei Jaume el Conqueridor amb la seua majoria d'edat el 1218.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Cancelleria Reial
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Canonge
Carles de Viana
Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Carles de Viana
Catedral de Sant Salvador de Saragossa
La Catedral del Salvador en la seva Epifania de Saragossa —la catedral de Sant Salvador, de la ciutat de Saragossa— és una de les dues catedrals metropolitanes de Saragossa, juntament amb la basílica i cocatedral del Pilar.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Catedral de Sant Salvador de Saragossa
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Catedral de Tarragona
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Compromís de Casp
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Diputació del General de Catalunya
Domènec Ram i Lanaja
Domènec Ram i Lanaja (Alcanyís, Regne d'Aragó, ? - Roma, 1445), eclesiàstic i polític.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Domènec Ram i Lanaja
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Edicte
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Ferran d'Antequera
Florí
Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Florí
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Galceran Galceran de Pinós-Fenollet, vescomte d'Illa també conegut com a Galceran VII de Pinós, era un noble català i diputat pel braç militar de la Diputació del General, en el trienni 1446-1449, acompanyant a Pero Ximénez de Urrea, 23è President de la Generalitat de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Galceran Galceran de Pinós-Fenollet
Gonzalo Fernández de Heredia
Gonzalo Fernández de Heredia i de Bardají (Móra de Rubiols, Regne d'Aragó, 1450 - Valls, 21 de novembre de 1511) fou Bisbe de Barcelona (1478 - 1490); Arquebisbe de Tarragona (1490 - 1511) i President de la Generalitat de Catalunya (1504 - 1506).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Gonzalo Fernández de Heredia
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Granollers
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Guerra Civil catalana
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia (Urgell, 1405 — Cervera, 1 de desembre de 1466) fou un religiós del llinatge dels Cardona que fou President de la Diputació del General (1443 - 1446), bisbe de Vic (1445 - 1459), de Girona (1459 - 1462), d'Urgell (1462 - 1466), i cardenal (després de 1466).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia
Joan de Montbui
Joan de Montbui (Principat de Catalunya, - Principat de Catalunya, segle XV).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Joan de Montbui
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Joan el Sense Fe
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Justícia d'Aragó
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Llista d'arquebisbes de Tarragona
Llista de virreis de Sicília
Llista dels virreis de Sicília durant la sobirania del Regne d'Aragó i de l'Imperi Espanyol.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Llista de virreis de Sicília
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí, (1405-1475) vescomte de Rueda i senyor de Mislata va ser virrei de Sicília.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Lope Ximénez d'Urrea i de Bardaixí
Mals usos
Un camperol en una Bíblia del segle XIII Els mals usos són un conjunt de determinats costums feudals, generalment gravàmens i maltractaments, a què estaven sotmesos els pagesos per part del seu senyor a l'edat mitjana a la corona d'Aragó i també en altres països feudals europeus.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Mals usos
Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Bardaixí i Ram fou una dama aragonesa del.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Maria de Bardaixí i Ram
Maria de Castella
212x212px Maria de Castella (Segòvia, 14 de novembre de 1401 - València, 7 de setembre de 1458) fou infanta de Castella i reina consort d'Aragó (1416-1458).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Maria de Castella
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Mataró
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Nàpols
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Patriarca d'Alexandria
Penedès
Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Penedès
Príncep de Viana
Carles de Viana. Primer príncep de Viana Elionor, actual princesa de Viana ''Ausiàs March i el príncep de Viana'', exposada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú Príncep de Viana és el títol de l'hereu del Regne de Navarra.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Príncep de Viana
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і President de la Generalitat de Catalunya
Reial provisió
Reial Provisió del 12 de maig de 1551 que funda l'actual Universitat Nacional Major de San Marcos, la universitat més antiga d'Amèrica La reial provisió (real provisión en castellà), va ser un tipus de disposició juridicoadministrativa a mig camí entre la llei i les ordenances o cèdules reials, d'ús molt comú al Regne de Castella des del al, i que tenien com a objectiu regular i proveir actes de governació i administració de certa importància i entitat i resoldre i reglamentar matèries i afers fonamentalment d'ordre públic, i que eren emeses pel rei i signades per ell, o bé amb el seu consentiment, pel Consell de Castella, Ordes Militars o les Cancelleries.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Reial provisió
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Remences
Setge d'Amposta
El setge d'Amposta fou un episodi bèl·lic de la Guerra Civil catalana.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Setge d'Amposta
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Tarragona
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Terratrèmol
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і València
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і Vallès
1445
Països Catalans.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1445
1446
;Països Catalans.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1446
1448
;Països Catalans.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1448
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1454
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1456
1462
; Països Catalans.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1462
1472
El 1472 (MCDLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dimecres.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1472
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1480
1489
Països Catalans Resta del món.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 1489
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 16 de gener
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 24 de juny
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 25 de maig
6 d'agost
El 6 d'agost és el dos-cents divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dinovè en els anys de traspàs.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 6 d'agost
7 de maig
El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Pero Ximénez de Urrea i de Bardaixí і 7 de maig
També conegut com Pedro Ximenes de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea, Pedro Ximénez de Urrea i de Bardaixí, Pero Ximenes de Urrea.