Taula de continguts
21 les relacions: Amman, Amon, Batanea, Cananeus, Galilea, Grec antic, Herodes Antipes, Herodes el Gran, Herodes I Agripa, Hesbon, Jordà (riu), Llac de Tiberíades, Llatí, Macabeus, Maquerunt, Mar Morta, Moab, Pel·la (Macedònia), Perea Ròdia, 39, 44.
Amman
Amman és la capital del Regne de Jordània i el seu centre comercial, industrial i administratiu.
Veure Perea і Amman
Amon
En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.
Veure Perea і Amon
Batanea
Iturea, Traconítida, '''Batanea''', Gaulanítida, i Auranítida en el segle I Batanea fou un districte del nord-est de Palestina entre la Gaulanítida (a l'est de Galilea que s'estenia fins al llac Tiberiades i les fonts del Jordà) al sud-oest, i la regió d'Iturea o Auranítida al nord-oest.
Veure Perea і Batanea
Cananeus
Els cananeus són els habitants de Canaan.
Veure Perea і Cananeus
Galilea
Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.
Veure Perea і Galilea
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Veure Perea і Grec antic
Herodes Antipes
Jesús de Natzaret davant Herodes Antipes. Retaule major del monestir de Sixena. Herodes Antipes (també conegut com a Herodes el Tetrarca) (Judea, 20 aC - Sant Bertran de Comenge, 39).
Veure Perea і Herodes Antipes
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Veure Perea і Herodes el Gran
Herodes I Agripa
Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.
Veure Perea і Herodes I Agripa
Hesbon
Hesbon o Heixbon va ser una antiga ciutat situada a l'est del Jordà, a l'altura de Jericó, entremig dels rius Jabbok i Arnon.
Veure Perea і Hesbon
Jordà (riu)
El Jordà és un riu de 320 km de longitud total, que ocupa la part més baixa d'una fossa tectònica.
Veure Perea і Jordà (riu)
Llac de Tiberíades
El llac de Tiberíades des del bosc negre El llac de Tiberíades (en hebreu Kinneret, en àrab Bahr al-Tabariyya), també anomenat llac de Galilea, mar de Galilea (als Evangelis), llac de Genesaret o llac de Kinneret (de l'hebreu kinnor, que significa «en forma de lira»), és un llac d'aigua dolça situat al nord-est de Palestina, ocupada acualment per Israel, i a la frontera amb Síria.
Veure Perea і Llac de Tiberíades
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Perea і Llatí
Macabeus
Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).
Veure Perea і Macabeus
Maquerunt
Maquerunt (o) és el nom d'una antiga fortalesa ubicada en el cim d'un turó a l'antiga Perea, a l'actual Jordània.
Veure Perea і Maquerunt
Mar Morta
La mar Morta o el mar Mort (‘el mar Mort’;, ‘mar de Sal’) és un llac salat que es troba entre Cisjordània, Israel i Jordània, alimentat pel riu Jordà.
Veure Perea і Mar Morta
Moab
Al Gènesi, capítol dinou, Moab és el fill de la relació entre Lot i la seva pròpia filla gran, així Lot era el seu pare i el seu avi.
Veure Perea і Moab
Pel·la (Macedònia)
Pel·la (Pella, en Πέλλα) era la capital del Regne de Macedònia.
Veure Perea і Pel·la (Macedònia)
Perea Ròdia
Perea Ròdia (en llatí Peræa Rhodiorum,, en grec antic Περαία τῶν Ῥοδιῶν) era el nom donat a les possessions ròdies a Cària, formades per la costa sud de Cària enfront de l'illa de Rodes, fins a la frontera de Lícia, segons diu Estrabó.
Veure Perea і Perea Ròdia
39
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Perea і 39
44
; Imperi Romà.
Veure Perea і 44