Taula de continguts
42 les relacions: Argos i Nàuplia, Baiazet I, Batalla de Nicòpolis (1396), Bordeus, Carles III de Nàpols, Centurió II Zaccaria, Companyia navarresa, Despotat de Morea, Ducat d'Atenes, Durrës, Eduard de Woodstock, Gonfanoner, Imperi Llatí, Imperi Romà d'Orient, Jaume dels Baus, Koroni, Ladislau I de Nàpols, Landiràs, Llatí, Modó, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Papa Bonifaci IX, Patres, Peloponès, Perpra, Pilos (Messènia), Principat d'Acaia, República de Venècia, Santa Seu, Teodor Paleòleg, Tessàlia, Urbà VI, 1387, 1389, 1394, 1401, 1883, 1885, 1907, 1913, 1947, 1994.
- Prínceps d'Acaia
Argos i Nàuplia
Argos i Nàuplia va ser una senyoria medieval de Morea o Acaia.
Veure Pere de San Superano і Argos i Nàuplia
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Veure Pere de San Superano і Baiazet I
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Veure Pere de San Superano і Batalla de Nicòpolis (1396)
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Pere de San Superano і Bordeus
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Veure Pere de San Superano і Carles III de Nàpols
Centurió II Zaccaria
Centurione II Zaccaria fou senyor de gran part del Peloponès.
Veure Pere de San Superano і Centurió II Zaccaria
Companyia navarresa
Companyia navarresa, fou el nom d'una tropa de mercenaris, la major part procedents de Navarra i Gascunya, que va lluitar entre finals del i començaments del, contractats pel romanent dels estats croats que havien format part de l'Imperi Llatí.
Veure Pere de San Superano і Companyia navarresa
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Veure Pere de San Superano і Despotat de Morea
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Veure Pere de San Superano і Ducat d'Atenes
Durrës
Durrës (en italià Durazzo, eslau i otomà Drač, Dirač o Durač) és una ciutat d'Albània, capital de l'antic districte (rrethi) de Durrës i des del 1993 de la nova divisió administrativa anomenada comtat (''qark'') de Durrës, situada al golf de Durrës a la mar Adriàtica.
Veure Pere de San Superano і Durrës
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Veure Pere de San Superano і Eduard de Woodstock
Gonfanoner
Gonfanoner. El gonfanoner o gamfaroner o gamfanoner és un alferes o portaestendard i, en certes ciutats italianes (especialment a Florència), va donar nom, durant l'edat mitjana i el Renaixement, a un càrrec municipal.
Veure Pere de San Superano і Gonfanoner
Imperi Llatí
LImperi Llatí o Imperi Llatí de Constantinoble (llatí: Imperium Constantinopolitanum) fou un estat titella de la República de Venècia fundat pels llatins a Constantinoble el 1204 en territoris que havien estat arrabassats a l'Imperi Romà d'Orient en la Quarta Croada i repartits en un tractat posterior.
Veure Pere de San Superano і Imperi Llatí
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Pere de San Superano і Imperi Romà d'Orient
Jaume dels Baus
Jaume dels Baus (en francès: Jacques des Baux), (? - 7 de juliol del 1383), duc d'Àndria, príncep de Tàrent, príncep d'Acaia i pretendent titular a l'Imperi Llatí.
Veure Pere de San Superano і Jaume dels Baus
Koroni
Koroni (Κορώνη) o Coró (Corone) és una vila i antic municipi de la Unitat perifèrica de Messènia, i actualment fa part del municipi de Pylos-Nestor.
Veure Pere de San Superano і Koroni
Ladislau I de Nàpols
Ladislau I de Nàpols el Magnànim (1377 - Nàpols 1414), comte de Provença i rei de Nàpols i Jerusalem (1386-1414), i rei titular d'Hongria (1390-1414).
Veure Pere de San Superano і Ladislau I de Nàpols
Landiràs
Landiràs (en francès Landiras) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Pere de San Superano і Landiràs
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Pere de San Superano і Llatí
Modó
Fortalesa veneciana i otomana del port de Modona Modó (del venecià Modon; en Μεθώνη: Methône segons la pronúncia clàssica i Methóni segons la moderna), coneguda també com a Modona (d'una variant grega Μοθώνη, ja esmentada per Pausànies) és una ciutat de l'extrem sud-oest de Messènia, al Peloponnès, amb un excel·lent port enfront l'illa de Sapienza, de l'arxipèlag de les Enusses.
Veure Pere de San Superano і Modó
Orde de Sant Joan de Jerusalem
Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.
Veure Pere de San Superano і Orde de Sant Joan de Jerusalem
Papa Bonifaci IX
Bonifaci IX (Nàpols, 1356 - † Roma, 1 d'octubre de 1404) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1389 al 1404.
Veure Pere de San Superano і Papa Bonifaci IX
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Pere de San Superano і Patres
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Pere de San Superano і Peloponès
Perpra
Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.
Veure Pere de San Superano і Perpra
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Veure Pere de San Superano і Pilos (Messènia)
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Veure Pere de San Superano і Principat d'Acaia
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Pere de San Superano і República de Venècia
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Veure Pere de San Superano і Santa Seu
Teodor Paleòleg
Teodor I Paleòleg -en grec:,Theodōros I Palaiologos- (s. XIV-XV), fou el quart governant de la província romana d'Orient de Morea que va fer servir el títol de dèspota.
Veure Pere de San Superano і Teodor Paleòleg
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Veure Pere de San Superano і Tessàlia
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Pere de San Superano і Urbà VI
1387
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1387
1389
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1389
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Pere de San Superano і 1394
1401
L'any 1401 va ser un any destacat per diversos aconteixements.
Veure Pere de San Superano і 1401
1883
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1883
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1885
1907
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1907
1913
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1913
1947
;Països Catalans.
Veure Pere de San Superano і 1947
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Pere de San Superano і 1994
Vegeu també
Prínceps d'Acaia
- Carles I d'Anjou
- Carles II d'Anjou
- Carles III de Nàpols
- Centurió II Zaccaria
- Eudes IV de Borgonya
- Felip I de Tàrent
- Felip I del Piemont
- Felip II de Tàrent
- Ferran de Mallorca
- Florenci d'Hainaut
- Guillem I d'Acaia
- Guillem II d'Acaia
- Isabel I d'Acaia
- Jaume III de Mallorca
- Jaume dels Baus
- Joan I de Gravina
- Joana I de Nàpols
- Jofré I d'Acaia
- Jofré II d'Acaia
- Llista de prínceps d'Acaia
- Lluís I de Borbó
- Lluís de Borgonya
- Maria de Borbó (emperadriu)
- Matilda d'Hainaut
- Pere de San Superano
- Robert II de Tàrent
També conegut com Pere Bordeaux de Saint Superan, Pere de Saint Superan.