Taula de continguts
31 les relacions: Acciaiuoli, Calàbria, Carles II d'Anjou, Carles III de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Castell de l'Ou, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Croades, Despotat de Morea, Dinastia Capet, Felip I de Tàrent, Imperi Romà d'Orient, Isabel I d'Acaia, Llista de prínceps d'Acaia, Lluís de Borgonya, Lluís de Nàpols, Lluís I de Borbó, Maria Arpad d'Hongria, Matilda d'Hainaut, Niccolò Acciaiuoli, Portugal, Principat d'Acaia, Regne d'Albània (edat mitjana), Robert I de Nàpols, Robert II de Tàrent, 1325, 1332, 3 de setembre, 4 de novembre, 5 d'abril.
- Comtes de Cefalònia
- Prínceps d'Acaia
Acciaiuoli
El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.
Veure Joan I de Gravina і Acciaiuoli
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Veure Joan I de Gravina і Calàbria
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Veure Joan I de Gravina і Carles II d'Anjou
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Veure Joan I de Gravina і Carles III de Nàpols
Carles Martell d'Anjou
Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.
Veure Joan I de Gravina і Carles Martell d'Anjou
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Veure Joan I de Gravina і Casa d'Anjou-Sicília
Castell de l'Ou
El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.
Veure Joan I de Gravina і Castell de l'Ou
Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint
El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.
Veure Joan I de Gravina і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Joan I de Gravina і Croades
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Veure Joan I de Gravina і Despotat de Morea
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Joan I de Gravina і Dinastia Capet
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Veure Joan I de Gravina і Felip I de Tàrent
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Joan I de Gravina і Imperi Romà d'Orient
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Veure Joan I de Gravina і Isabel I d'Acaia
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Veure Joan I de Gravina і Llista de prínceps d'Acaia
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Veure Joan I de Gravina і Lluís de Borgonya
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Veure Joan I de Gravina і Lluís de Nàpols
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Veure Joan I de Gravina і Lluís I de Borbó
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Veure Joan I de Gravina і Maria Arpad d'Hongria
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Veure Joan I de Gravina і Matilda d'Hainaut
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Veure Joan I de Gravina і Niccolò Acciaiuoli
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Joan I de Gravina і Portugal
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Veure Joan I de Gravina і Principat d'Acaia
Regne d'Albània (edat mitjana)
El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.
Veure Joan I de Gravina і Regne d'Albània (edat mitjana)
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Veure Joan I de Gravina і Robert I de Nàpols
Robert II de Tàrent
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Veure Joan I de Gravina і Robert II de Tàrent
1325
Països Catalans.
Veure Joan I de Gravina і 1325
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Joan I de Gravina і 1332
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Gravina і 3 de setembre
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Gravina і 4 de novembre
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Joan I de Gravina і 5 d'abril
Vegeu també
Comtes de Cefalònia
- Carles II Tocco
- Carles Tocco
- Joan I Orsini
- Joan I de Gravina
- Joan II Orsini
- Lleonard I Tocco
- Lleonard III Tocco
- Margaritone de Bríndisi
- Mateu Orsini
- Nicolau I Orsini
- Ricard I Orsini
Prínceps d'Acaia
- Carles I d'Anjou
- Carles II d'Anjou
- Carles III de Nàpols
- Centurió II Zaccaria
- Eudes IV de Borgonya
- Felip I de Tàrent
- Felip I del Piemont
- Felip II de Tàrent
- Ferran de Mallorca
- Florenci d'Hainaut
- Guillem I d'Acaia
- Guillem II d'Acaia
- Isabel I d'Acaia
- Jaume III de Mallorca
- Jaume dels Baus
- Joan I de Gravina
- Joana I de Nàpols
- Jofré I d'Acaia
- Jofré II d'Acaia
- Llista de prínceps d'Acaia
- Lluís I de Borbó
- Lluís de Borgonya
- Maria de Borbó (emperadriu)
- Matilda d'Hainaut
- Pere de San Superano
- Robert II de Tàrent
També conegut com Joan Durazzo, Joan de Durazzo, Joan de Gravina.