Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Acciaiuoli, Calàbria, Carles II d'Anjou, Carles III de Nàpols, Carles Martell d'Anjou, Casa d'Anjou-Sicília, Castell de l'Ou, Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint, Croades, Despotat de Morea, Dinastia Capet, Felip I de Tàrent, Imperi Romà d'Orient, Isabel I d'Acaia, Llista de prínceps d'Acaia, Lluís de Borgonya, Lluís de Nàpols, Lluís I de Borbó, Maria Arpad d'Hongria, Matilda d'Hainaut, Niccolò Acciaiuoli, Portugal, Principat d'Acaia, Regne d'Albània (edat mitjana), Robert I de Nàpols, Robert II de Tàrent, 1294, 1306, 1313, 1315, 1316, 1318, 1321, 1325, 1332, 1333, 1336, 3 de setembre, 4 de novembre, 5 d'abril.
Acciaiuoli
El Acciaiuoli foren una notable família de comerciants i banquers, originats a Brèscia i establerts a la segona meitat del a Florència.
Nou!!: Joan I de Gravina і Acciaiuoli · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Joan I de Gravina і Calàbria · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Joan I de Gravina і Carles II d'Anjou · Veure més »
Carles III de Nàpols
Carles III de Nàpols. Miniatura hongaresa de 1488 Escut d'Armes del Regne de Nàpols sota poder de la Branca Anjou-Durazzo Carles II d'Hongria i III de Nàpols el Breu (1345 - Visegrád, Hongria 1386), comte de Provença i rei de Nàpols i titular de Jerusalem (1381-1386), príncep d'Aquilea (1383-1386) i rei d'Hongria (1385-1386).
Nou!!: Joan I de Gravina і Carles III de Nàpols · Veure més »
Carles Martell d'Anjou
Carles Martell (8 de setembre de 1271 -12 d'agost de 1295, Nàpols), conegut com a Carles I, Carles Martell d'Anjou o, en italià, Carlo Martello, va ser el primogènit del rei Carles II de Nàpols de la Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília i Maria d'Hongria, la filla del rei Esteve V d'Hongria.
Nou!!: Joan I de Gravina і Carles Martell d'Anjou · Veure més »
Casa d'Anjou-Sicília
La Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília, també anomenada Dinastia Capeta d'Anjou o Segona dinastia Angevina fou un branca menor de la Dinastia Capet.
Nou!!: Joan I de Gravina і Casa d'Anjou-Sicília · Veure més »
Castell de l'Ou
El Castell de l'Ou (en napolità i italià:, nom llatí) és el castell més antic de la ciutat de Nàpols, situat en una península a l'extrem del golf que hi ha a l'oest d'aquesta ciutat.
Nou!!: Joan I de Gravina і Castell de l'Ou · Veure més »
Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint
El Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint fou un principat fundat el 1185 a les Illes Jòniques que va formar part del Regne de Sicília fins al 1479.
Nou!!: Joan I de Gravina і Comtat Palatí de Cefalònia i Zacint · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Joan I de Gravina і Croades · Veure més »
Despotat de Morea
El Despotat de Morea (en grec), és el nom que va prendre la província romana d'Orient de Mistràs, localitzada a la península del Peloponès, que va ser recuperada dels governants croats per Miquel VIII Paleòleg.
Nou!!: Joan I de Gravina і Despotat de Morea · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Joan I de Gravina і Dinastia Capet · Veure més »
Felip I de Tàrent
Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).
Nou!!: Joan I de Gravina і Felip I de Tàrent · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Joan I de Gravina і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Isabel I d'Acaia
Isabel de Villehardouin (1260/1263 - 23 de gener, 1311) va ser la filla major de Guillem II d'Acaia, príncep d'Acaia, i de la seva segona muller Anna, la tercera filla de Miquel II Àngel-Comnè Ducas, dèspota de l'Epir.
Nou!!: Joan I de Gravina і Isabel I d'Acaia · Veure més »
Llista de prínceps d'Acaia
Aquesta és la llista de prínceps d'Acaia, que foren prínceps feudals llatins que van governar el Principat d'Acaia, un dels estats creats després de la conquesta de Constantinoble pels croats el 1204.
Nou!!: Joan I de Gravina і Llista de prínceps d'Acaia · Veure més »
Lluís de Borgonya
Moneda encunyada per Lluís de Borgonya. Escut d'armes de Lluís de Borgonya. Lluís de Borgonya (1297 – 2 d'agost del 1316) fou príncep consort d'Acaia i pretendent al Regne de Tessalònica.
Nou!!: Joan I de Gravina і Lluís de Borgonya · Veure més »
Lluís de Nàpols
Lluís de Nàpols, de Tolosa, Lluís d'Anjou o sant Lluís bisbe (Castell de Nocera de’ Pagani febrer de 1275 - Castell de Brinhòla 19 d'agost de 1297) fou fill de Carles II d'Anjou i bisbe de Tolosa des del 29 de desembre de 1296 fins a la seva mort.
Nou!!: Joan I de Gravina і Lluís de Nàpols · Veure més »
Lluís I de Borbó
Lluís I de Borbó, anomenat "el Gran" o "el Coix" (le Boiteux) (c. 1280- 29 de gener de 1342), va ser un noble francès, fill del príncep Robert de França i, per tant, net de Lluís IX de França i de Beatriu de Borgonya, senyora de Borbó.
Nou!!: Joan I de Gravina і Lluís I de Borbó · Veure més »
Maria Arpad d'Hongria
Maria Arpad d'Hongria (1257 - Nàpols, 25 de març de 1323) fou princesa d'Hongria i reina consort de Nàpols (1285-1309).
Nou!!: Joan I de Gravina і Maria Arpad d'Hongria · Veure més »
Matilda d'Hainaut
Matilda d'Hainaut (29 de novembre del 1293 - 1331) va ser princesa d'Acaia (Matilda I d'Acaia) del 1313 al 1316, títol que va heretar de la seva mare, Isabel I d'Acaia i li fou concedit per Felip I de Tàrent.
Nou!!: Joan I de Gravina і Matilda d'Hainaut · Veure més »
Niccolò Acciaiuoli
Niccolò Acciaiuoli (1310-1365) fou un noble napolità Fill d'Acciaiolo i net de Guidalotto Acciaiuoli, fou comte de Terlizzi i Satriano des del 1348, però va canviar el feu el 1349 pel comtat de Melfi (primer comte de Melfi, amb Melfi, Rapolla, Cisterna i Spinazzola).
Nou!!: Joan I de Gravina і Niccolò Acciaiuoli · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Joan I de Gravina і Portugal · Veure més »
Principat d'Acaia
El principat d'Acaia va ser un estat establert pels croats francs/llatins després de la destrucció de l'Imperi Romà d'Orient l'any 1204.
Nou!!: Joan I de Gravina і Principat d'Acaia · Veure més »
Regne d'Albània (edat mitjana)
El Regne d'Albània (Regnum Albaniae) fou un regne medieval creat per Carles d'Anjou amb els territoris romans d'Orient arrabassats al Despotat de l'Epir el 1271 i units al seu Regne de Sicília.
Nou!!: Joan I de Gravina і Regne d'Albània (edat mitjana) · Veure més »
Robert I de Nàpols
Robert I de Nàpols, dit «el Prudent» (1278 - Nàpols 1343), fou rei de Nàpols i comte de Provença (1309-1343).
Nou!!: Joan I de Gravina і Robert I de Nàpols · Veure més »
Robert II de Tàrent
Robert II de Tàrent (1315-10 de setembre del 1364) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília, fou príncep de Tàrent (1332-1346), rei d'Albània (1332-1364), príncep d'Acaia (1333-1346) i rei pretendent a l'Imperi Llatí (1346-1364).
Nou!!: Joan I de Gravina і Robert II de Tàrent · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1294 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1306 · Veure més »
1313
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1313 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1316 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1318 · Veure més »
1321
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1321 · Veure més »
1325
Països Catalans.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1325 · Veure més »
1332
El 1332 (MCCCXXXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1332 · Veure més »
1333
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1333 · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Joan I de Gravina і 1336 · Veure més »
3 de setembre
El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan I de Gravina і 3 de setembre · Veure més »
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan I de Gravina і 4 de novembre · Veure més »
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Joan I de Gravina і 5 d'abril · Veure més »
Redirigeix aquí:
Joan Durazzo, Joan de Durazzo, Joan de Gravina.
