Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Pennsilvània

Índex Pennsilvània

Pennsilvània (en anglès: Pennsylvania), denominada oficialment Mancomunitat de Pennsilvània (en anglès: Commonwealth of Pennsylvania), és un estat dels Estats Units d'Amèrica, a la regió de l'Atlàntic Mitjà.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 60 les relacions: Acer, Alzinar, Amèrica, Amerindis dels Estats Units, Amish, Anglès, Apalatxes, Apatxe, Atlàntic Mitjà dels Estats Units, Bandera de Pennsilvània, Blackfoot, Canadà, Capital, Carbó, Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia, Cherokees, Chippewa, Civada, Confederació Iroquesa, Constitució dels Estats Units, Dacsa, David Rittenhouse, Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica, Delaware, Estat de Nova York, Estats dels Estats Units, Estats Units d'Amèrica, Europa, Filadèlfia, Guerra Civil dels Estats Units, Guerra de la Independència dels Estats Units, Harrisburg, Jonathan Letterman, Jonestown (Comtat de Lebanon), Lenapes, Llac Erie, Llatí medieval, Maryland, Mennonisme, Minnesota, Nous Països Baixos, Nova Jersey, Nova Suècia, Ohio, Ontàrio, Pi roig, Pittsburgh, Ramaderia, Riu Ohio, Segle XVII, ... Ampliar l'índex (10 més) »

Acer

Pont d'acer Lacer és un material metàl·lic format bàsicament per un aliatge de ferro, carboni i de vegades alguns additius.

Veure Pennsilvània і Acer

Alzinar

Aspecte d'un típic alzinar al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac Un alzinar (també conegut com a alzineda, auleda i aulet) és un bosc d'alzines.

Veure Pennsilvània і Alzinar

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.

Veure Pennsilvània і Amèrica

Amerindis dels Estats Units

Els amerindis i nadius segons el cens dels EUA del 1990. Els amerindis dels Estats Units, també coneguts popularment com a indis, són les ètnies ameríndies que viuen als Estats Units i que parlen llengües ameríndies, caracteritzades per la seva diversitat i nombre.

Veure Pennsilvània і Amerindis dels Estats Units

Amish

comtat de Holmes, a Ohio, lloc d'una de les concentracions més grans d'amish als Estats Units. Els amish són un grup religiós cristià d'origen anabaptista, notables per les seves restriccions pel que fa a l'ús d'algunes tecnologies modernes, com ara els automòbils o l'electricitat.

Veure Pennsilvània і Amish

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Pennsilvània і Anglès

Apalatxes

Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.

Veure Pennsilvània і Apalatxes

Apatxe

Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants.

Veure Pennsilvània і Apatxe

Atlàntic Mitjà dels Estats Units

Les regions marcades en vermell fosc acostumen a ser considerades part de l'Atlàntic Mitjà, mentre que aquelles marcades en un color més clar no sempre són incloses. USGS Fact Sheet FS 2004-3067. 2005. Retrieved 25 April 2013.Note: Although the locator map appears to exclude part of northwestern Pennsylvania, other more detailed maps in this article include all of the state.

Veure Pennsilvània і Atlàntic Mitjà dels Estats Units

Bandera de Pennsilvània

La bandera de Pennsilvània es compon d'un camp blau sobre el qual està brodat l'escut d'armes.

Veure Pennsilvània і Bandera de Pennsilvània

Blackfoot

Cap dels Peus Negres Els blackfoot eren una confederació de tribus de parla algonquina, anomenats pels anglesos blackfoot perquè duien els mocasins negres, però que s'anomenaven ells mateixos Niitsitapii (el poble autèntic).

Veure Pennsilvània і Blackfoot

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Pennsilvània і Canadà

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Veure Pennsilvània і Capital

Carbó

El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.

Veure Pennsilvània і Carbó

Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Carles II (29 de maig de 1630 – 6 de febrer de 1685) Rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Veure Pennsilvània і Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

Cherokees

Els cherokees són una tribu índia de la família lingüística iroquesa.

Veure Pennsilvània і Cherokees

Chippewa

Els ojibwe són un poble algonquí nadiu de l'Amèrica del Nord, de vegades també anomenats ojibwa ('els qui fan pictogrames'), chippewa ('de tant arrugat sembla torrat', en referència al cosit en forma d'agulla del seu calçat) o el seu nom propi, anishinaabemowin 'humans espontanis'), i que té la denominació oficial de chippewa als Estats Units i dojibwa al Canadà.

Veure Pennsilvània і Chippewa

Civada

La civada (Avena sativa) és una planta herbàcia anual que pertany a la família de les poàcies o gramínies, de la qual s'aprofita el gra i per això es classifica entre els cereals.

Veure Pennsilvània і Civada

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Veure Pennsilvània і Confederació Iroquesa

Constitució dels Estats Units

Transcripció original de la Constitució dels Estats Units La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Pennsilvània і Constitució dels Estats Units

Dacsa

La dacsa, blat de moro, blat d'Índies, moresc o panís (Zea mays) és una planta de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar pel cap baix fa 6.000 anys.

Veure Pennsilvània і Dacsa

David Rittenhouse

David Rittenhouse fou un matemàtic i astrònom americà del.

Veure Pennsilvània і David Rittenhouse

Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica (el títol oficial de la qual és The unanimous declaration of the thirteen United States of America) és un document redactat pel segon Congrés Continental —a la Cambra Estatal de Pennsilvània (ara Saló de la Independència) de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776— que va proclamar que les Tretze Colònies nord-americanes —llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya— s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic; i en lloc de l'estatus anterior, ara formaven una nova nació: els Estats Units.

Veure Pennsilvània і Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica

Delaware

Delaware és un dels 50 estats dels Estats Units. És el sisè estat menys poblat del país, només superat per Dakota del Sud, Alaska, Dakota del Nord, Vermont i Wyoming, i el segon estat més petit en extensió territorial.

Veure Pennsilvània і Delaware

Estat de Nova York

Nova York és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà.

Veure Pennsilvània і Estat de Nova York

Estats dels Estats Units

321x321pxEls estats dels Estats Units són les cinquanta subdivisions nacionals dels Estats Units d'Amèrica que comparteixen la sobirania amb el govern federal.

Veure Pennsilvània і Estats dels Estats Units

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Pennsilvània і Estats Units d'Amèrica

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Pennsilvània і Europa

Filadèlfia

Filadèlfia (en anglès Philadelphia, també anomenada Philly) és la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània, situada al nord-est dels Estats Units, entre Nova York i Washington DC.

Veure Pennsilvània і Filadèlfia

Guerra Civil dels Estats Units

La Guerra Civil dels Estats Units, Guerra Civil Nord-americana o Guerra de Secessió dels Estats Units, va ser un conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865 entre vint-i-tres estats del nord dels Estats Units i una coalició d'onze estats del sud que van declarar-ne la independència i el dret a la secessió.

Veure Pennsilvània і Guerra Civil dels Estats Units

Guerra de la Independència dels Estats Units

La Guerra de la Independència dels Estats Units d'Amèrica (també anomenada Guerra de la Revolució Americana) va començar com una revolució de tretze colònies britàniques a Amèrica del Nord que va conduir a una guerra oberta contra el Regne de Gran Bretanya, i va acabar en una guerra mundial entre diverses grans potències europees.

Veure Pennsilvània і Guerra de la Independència dels Estats Units

Harrisburg

Harrisburg és la capital de l'estat de Pennsilvània, als Estats Units.

Veure Pennsilvània і Harrisburg

Jonathan Letterman

Jonathan Letterman (Canonsburg, Pennsilvània, 11 de desembre de 1824 - San Francisco, Califòrnia, 15 de març de 1872) fou un cirurgià estatunidenc que és considerat el que va inventar els mètodes moderns per a l'organització mèdica dels exèrcits i dels camps de batalla.

Veure Pennsilvània і Jonathan Letterman

Jonestown (Comtat de Lebanon)

Jonestown és una població dels Estats Units a l'estat de Pennsilvània.

Veure Pennsilvània і Jonestown (Comtat de Lebanon)

Lenapes

Els lenapes són una tribu de parla algonquina, també anomenada delaware (nom que prové de l'estat del mateix nom, anomenat així en honor del governador de Virgínia Thomas West tercer baró De La Warr).

Veure Pennsilvània і Lenapes

Llac Erie

Vista del llac Erie glaçat des de Cleveland (Ohio) El llac Erie pertany al grup dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord i és el 13è llac més gran del món.

Veure Pennsilvània і Llac Erie

Llatí medieval

El llatí medieval fou la forma del llatí emprada a l'edat mitjana, primerament com a idioma per a l'ensenyament i com a llengua litúrgica de l'Església Catòlica medieval, però també com a llengua de ciència, literatura, lleis i administració.

Veure Pennsilvània і Llatí medieval

Maryland

Maryland (anglès /'mɛrələnd/) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud de la costa atlàntica.

Veure Pennsilvània і Maryland

Mennonisme

Menonites a Mèxic Els mennonites són una branca pacifista i trinitària del moviment cristià anabaptista.

Veure Pennsilvània і Mennonisme

Minnesota

Minnesota és un dels cinquanta estats que, juntament amb Washington DC, formen els Estats Units d'Amèrica.

Veure Pennsilvània і Minnesota

Nous Països Baixos

Els Nous Països Baixos (Nieuw-Nedeland en neerlandès - Nova Belgica, Novum Belgium) fou una província colonial de la República dels Set Països Baixos Unificats de la costa est de Nord-amèrica.

Veure Pennsilvània і Nous Països Baixos

Nova Jersey

Jersey City, la secona ciutat més gran de Nova Jersey Cases unifamiliars en construcció en una zona residencial a Marlboro Township, situat al comtat de Monmouth, una part distant de la zona metropolitana de la ciutat de Nova York al nord de Nova Jersey comtats de Nova Jersey Nova Jersey (New Jersey en anglès) és un estat dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Pennsilvània і Nova Jersey

Nova Suècia

Nova Suècia Nova Suècia (en suec: Nya Sverige, en finlandès: Uusi-Ruotsi, en anglès: New Sweden) fou una colònia sueca establerta a les vores del riu Delaware de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord de 1638 a 1655.

Veure Pennsilvània і Nova Suècia

Ohio

Ohio és un dels 50 estats dels Estats Units, situat a la Regió dels Grans Llacs, i un dels seus principals centres industrials.

Veure Pennsilvània і Ohio

Ontàrio

Ontàrio és una de les deu províncies del Canadà.

Veure Pennsilvània і Ontàrio

Pi roig

El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie de conífera de la família Pinaceae freqüent als Països Catalans.

Veure Pennsilvània і Pi roig

Pittsburgh

Pittsburgh és una ciutat de Pennsilvània, als Estats Units d'Amèrica, d'uns 2,5 milions d'habitants, situada a l'oest de l'estat, on els rius Monongahela i Allegheny conflueixen per a formar l'Ohio i constitueixen l'anomenat Golden Triangle (el Triangle Daurat), nucli de la ciutat i centre de negocis.

Veure Pennsilvània і Pittsburgh

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Pennsilvània і Ramaderia

Riu Ohio

El pont de Louisville Conca del riu Ohio El riu Ohio és l'afluent més gran en volum del riu Mississipi als Estats Units.

Veure Pennsilvània і Riu Ohio

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Veure Pennsilvània і Segle XVII

Shawnee (grup humà)

Bandera dels Loyal Shawnee Els shawnee són una tribu ameríndia que parla una de les llengües algonquines, també anomenada sawanogi, el nom de la qual prové de shawun ('meridional') o bé de sewan ('àcid').

Veure Pennsilvània і Shawnee (grup humà)

Sioux

Els sioux (en francès i català; en anglès) o Očhéthi Šakówiŋ (endònim pronunciat) són un grup de tribus amerindis dels Estats Units i Primeres Nacions del Canadà.

Veure Pennsilvània і Sioux

Societat Filosòfica Americana

La Societat Filosòfica Americana (American Philosophical Society) és un grup de discussió fundat sota el nom de Junto el 1743 per Benjamin Franklin a Filadèlfia.

Veure Pennsilvània і Societat Filosòfica Americana

Societat Religiosa d'Amics

George Fox, considerat una de les figures més importants del quaquerisme. La Societat Religiosa d'Amics, els membres de la qual són coneguts com a quàquers o amics, és una comunitat religiosa fundada el a Anglaterra.

Veure Pennsilvània і Societat Religiosa d'Amics

Tabac

Una cigarreta encesa tirada en un cendrer El tabac és una droga recreativa legal produïda, entre altres coses, amb diverses espècies del gènere Nicotiana, que contenen nicotina, tot i que una gran part de la nicotina d'aquest producte és afegida artificialment.

Veure Pennsilvània і Tabac

Valley View (Comtat de York)

Valley View és una concentració de població designada pel cens del Comtat de York a l'estat de Pennsilvània.

Veure Pennsilvània і Valley View (Comtat de York)

Virgínia de l'Oest

Virgínia de l'Oest, o Virgínia Occidental (en anglès West Virginia), és un dels estats que conformen els Estats Units d'Amèrica.

Veure Pennsilvània і Virgínia de l'Oest

William Penn

William Penn (14 d'octubre 1644 – 30 de juliol 1718) Fill de l'almirall anglès William Penn (23 abril 1621 - 16 setembre 1670) i de Margaret Jasper, va ser el fundador de la colònia britànica de Pennsilvània, que més tard es van convertir en dos dels Estats Units d'Amèrica (Pennsilvània i Delaware).

Veure Pennsilvània і William Penn

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Veure Pennsilvània і 1701

2010

L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.

Veure Pennsilvània і 2010

També conegut com Pennsylvània, Pensilvània.

, Shawnee (grup humà), Sioux, Societat Filosòfica Americana, Societat Religiosa d'Amics, Tabac, Valley View (Comtat de York), Virgínia de l'Oest, William Penn, 1701, 2010.