Accés més ràpid que el navegador!
48 les relacions: Al Qama, Alfons I d'Astúries, Alfons III d'Astúries, Alfons X de Castella, Astúries, Àsturs, Batalla d'Olalies, Batalla de Covadonga, Batalla de Guadalete, Cangues d'Onís, Còrdova, Covadonga, Crònica d'Alfons III, Ducat de Cantàbria, Ermessenda d'Astúries, Fàfila, Fàfila (duc), França, Gaudiosa, Gijón, Gots, Hispània, Jerusalem, Liébana, Monarca, Munuza, Mussa ibn Nussayr, Nalón, Pelagi I, Península Ibèrica, Pere de Cantàbria, Recesvint, Regne d'Astúries, Rei d'Astúries, Roderic, Toledo, Vítiza, Visigots, 28 de maig, 690, 710, 711, 714, 716, 718, 722, 737, 739.
Al Qama
Àlqama (el nom també és transcrit a vegades com a Al-Qama, Al Kama, Alqam, Alkamar o Alkma) (? - Covadonga, 28 de maig de 722) va ser un general musulmà.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Al Qama · Veure més »
Alfons I d'Astúries
Alfons I d'Astúries, dit el Catòlic (693 - 757) fou rei d'Astúries (739-757).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Alfons I d'Astúries · Veure més »
Alfons III d'Astúries
Alfons III d'Astúries, dit el Gran (848 - Zamora, 20 de desembre de 910), fou rei d'Astúries (866-910).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Alfons III d'Astúries · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Alfons X de Castella · Veure més »
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Astúries · Veure més »
Àsturs
Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Àsturs · Veure més »
Batalla d'Olalies
Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr va conquerir Astúries poc després de la invasió musulmana de la península Ibèrica l'any 711, però els àsturs van trigar molt poc a revoltar-se contra el poder musulmà, derrotar els invasors en una escaramussa a la muntanya d'Aseuva el 722 en la batalla de Covadonga.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Batalla d'Olalies · Veure més »
Batalla de Covadonga
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Batalla de Covadonga · Veure més »
Batalla de Guadalete
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Batalla de Guadalete · Veure més »
Cangues d'Onís
Cangues d'Onís (Cangas de Onís en castellà i oficialment Cangues d'Onís/Cangas de Onís) és un conceyu, una parròquia, una localitat i un partit judicial de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Cangues d'Onís · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Còrdova · Veure més »
Covadonga
Covadonga (asturià: Cuadonga; castellà: Covadonga i oficialment Cuadonga/Covadonga) és una parròquia del concejo de Cangues d'Onís a Astúries, Espanya.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Covadonga · Veure més »
Crònica d'Alfons III
La Crònica d'Alfons III —en llatí Chronica Adefonsi tertii regis— és un document històric del tipus crònica escrit en llatí medieval que s'atribueix al propi rei Alfons III.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Crònica d'Alfons III · Veure més »
Ducat de Cantàbria
Martínez Díez. El Ducat de Cantàbria (en càntabre Ducáu de Cantabria) va ser creat durant el regnat del rei visigot Ervigi, amb la finalitat de donar certa autonomia i per garantir la pau al nord de la península Ibèrica.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Ducat de Cantàbria · Veure més »
Ermessenda d'Astúries
Ermessenda d'Astúries (Astúries, s. VIII) va ser una noble de l'incipient regne d'Astúries, filla del cabdill Pelai.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Ermessenda d'Astúries · Veure més »
Fàfila
Fàfila o Fàvila (Astúries, inici s. VIII—mitjan del 739) va ser el segon rei d'Astúries (737-739).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Fàfila · Veure més »
Fàfila (duc)
Fàfila o Fàvila (Hispània, ss. VII-VIII) fou un duc del regne de Toledo, que hom afirma va ser el pare del cabdill Pelai, considerat fundador de la monarquia asturiana.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Fàfila (duc) · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Pelai d'Astúries і França · Veure més »
Gaudiosa
Gaudiosa (Astúries, s. VII-VIII) va ser una noble de l'incipient regne d'Astúries, muller del cabdill Pelai, que hom considera el seu primer monarca.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Gaudiosa · Veure més »
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Gijón · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Gots · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Hispània · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Jerusalem · Veure més »
Liébana
La Liébana és una comarca de Cantàbria.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Liébana · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Monarca · Veure més »
Munuza
Munuza va ser el governador amazic del nord d'Ibèria (incloent la regió d'Astúries en l'Espanya moderna).
Nou!!: Pelai d'Astúries і Munuza · Veure més »
Mussa ibn Nussayr
Mussa ibn Nussayr (la Meca, ca. 640 - ?, ca. 717) va ser un general àrab, conqueridor del Magrib i de l'Àndalus i valí d'Ifríqiya.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Mussa ibn Nussayr · Veure més »
Nalón
El riu Nalón és un riu d'Astúries.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Nalón · Veure més »
Pelagi I
Pelagi I (Roma, ? - Roma, 4 de març de 561) fou escollit papa el 16 d'abril de 556.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Pelagi I · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Península Ibèrica · Veure més »
Pere de Cantàbria
Pere de Cantàbria (? - 730), duc de Cantàbria.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Pere de Cantàbria · Veure més »
Recesvint
Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Recesvint · Veure més »
Regne d'Astúries
El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Regne d'Astúries · Veure més »
Rei d'Astúries
Rei d'Astúries va ser el títol que van ostentar els monarques del regne d'Astúries.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Rei d'Astúries · Veure més »
Roderic
Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Roderic · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Toledo · Veure més »
Vítiza
Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.
Nou!!: Pelai d'Astúries і Vítiza · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Pelai d'Astúries і Visigots · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 28 de maig · Veure més »
690
El 690 (DCXC) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 690 · Veure més »
710
Sense descripció.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 710 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 711 · Veure més »
714
Sense descripció.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 714 · Veure més »
716
Sense descripció.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 716 · Veure més »
718
Sense descripció.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 718 · Veure més »
722
El 722 (DCCXXII) fou un any comú iniciat en dijous pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 722 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 737 · Veure més »
739
El 739 (DCCXXXIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Pelai d'Astúries і 739 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Don Pelayo, Pelagi I (Astúries), Pelagi d'Astúries, Pelai I, Pelai I d'Astúries.
