Accés més ràpid que el navegador!
141 les relacions: Afganistan, Ahirs, Alwar, Ambala, Amritsar, Aurangzeb, Àhmad Xah Durrani, Bahawalpur, Bahlul Xah Lodi, Bhadaur, Bhatinda, Bhattiana, Bilaspur, Bramans, Delhi, Dig, Districte de Firozpur, Districte de Karnal, Districte de Ludhiana, Estats de les Muntanyes de Simla, Estats Natius del Panjab, Faridkot, George Thomas, Ghaggar-Hakra, Guerra Anglonepalesa, Gujars, Hansi, Haryana, Hissar, Jaipur, Jaswant I Rao Holkar, Jat, Jhajjar, Jind, Kabul, Kaithal, Karnal, Lahore, Ludhiana, Madhav Rao I Scindia, Maler Kotla, Mathura, Nabha, Nalagarh, Narnaul, Panjab, Panjabi, Patiala (ciutat), Phulkians, Raj Britànic, ..., Rajputs, Ranjit Singh, Rohtak, Sikhs, Sirhind, Sirmoor, Siwalik, Sutlej, Tirah, Xer-Xah Surí, Yamuna, 13 de novembre, 1451, 1497, 1627, 1631, 1663, 1714, 1743, 1753, 1761, 1763, 1765, 1767, 1771, 1774, 1777, 1778, 1779, 1781, 1783, 1788, 1790, 1791, 1794, 1798, 18 d'abril, 1801, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1811, 1813, 1814, 1818, 1835, 1845, 1847, 1852, 1855, 1856, 1857, 1858, 1860, 1862, 1870, 1871, 1876, 1879, 1881, 1882, 1887, 1888, 1890, 1891, 1895, 1897, 1900, 1901, 1903, 1904, 1906, 1931, 1934, 1938, 1947, 1948, 1949, 1956, 1974, 20 d'agost, 22 de març, 23 de desembre, 29 de març, 5 de febrer, 7 d'agost, 8 de novembre. Ampliar l'índex (91 més) »
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Nou!!: Patiala і Afganistan · Veure més »
Ahirs
Ahirs són un grup ètnic indi, alguns dels membres del qual s'identifiquen com formant part de la comunitat Yadav, ja que consideren que tots dos termes són sinònims.
Nou!!: Patiala і Ahirs · Veure més »
Alwar
Escut Rajputana, Alwar al nord-est Alwar fou un antic principat de la Rajputana amb capital a la ciutat del mateix nom.
Nou!!: Patiala і Alwar · Veure més »
Ambala
Ambala (Hindi: अम्बाला, Panjabi: ਅੰਬਾਲਾ) és una ciutat i consell municipal del districte d'Ambala a l'estat d'Haryana, Índia, al límit de l'estat amb Panjab.
Nou!!: Patiala і Ambala · Veure més »
Amritsar
Harimandir Sahib Amritsar (en panjabi: ਅੰਮ੍ਰਿਤਸਰ) (en català: "Llac del Nèctar Sagrat") és una ciutat de l'Índia, capital del districte d'Amritsar a l'estat del Panjab a mig camí entre els rius Beds i Ravi.
Nou!!: Patiala і Amritsar · Veure més »
Aurangzeb
Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.
Nou!!: Patiala і Aurangzeb · Veure més »
Àhmad Xah Durrani
Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.
Nou!!: Patiala і Àhmad Xah Durrani · Veure més »
Bahawalpur
Escut Fronteres de Bahawalpur dins del Pakistan el 1947 El Nawab Muhammad Bahawal Khan Abbasi V Bahadur de Bahawalpur vers el 1882. L'estat de Bahawalpur fou un antic principat de l'Índia Britànica, avui al Pakistan, amb una superfície de 42,564 km² estès durant uns 480 km a l'esquerra dels rius Sutlej, Pandjnad i Indus, amb una profunditat mitjana de 65 km.
Nou!!: Patiala і Bahawalpur · Veure més »
Bahlul Xah Lodi
Bahlul Xah Lodi (Bahlul Shah Lodi, abans de regnar Bahlul Khan Lodi) (vers 1406/1412-1489) fou un sultà musulmà de Delhi, fundador de la dinastia afganesa dels Lodis.
Nou!!: Patiala і Bahlul Xah Lodi · Veure més »
Bhadaur
Bhadaur és una ciutat i municipalitat de Panjab (Índia), al districte de Sangrur, a amb una població al cens del 2001 de 16.818 habitants.
Nou!!: Patiala і Bhadaur · Veure més »
Bhatinda
Bhatinda o Bathinda o Bhattinda, també Govindgarh avui fora d'ús (pali ਬਠਿੰਡਾ), és una ciutat del Panjab al districte de Bhatinda, del que és capital.
Nou!!: Patiala і Bhatinda · Veure més »
Bhattiana
Bhattiana (també Bhatiana) és una comarca del Panjab que inclou la vall del Ghaggar fins a la frontera amb Rajasthan i un territori desèrtic al nord-oest de Ghaggar cap a l'antic curs del Sutlej; al nord limita amb el districte de Bhatinda i al sud i oest amb el desert de Bikaner.
Nou!!: Patiala і Bhattiana · Veure més »
Bilaspur
Escut Raja Bijai Chand (1873 - 1931) amb nobles Rajputs. Bilaspur fou un estat tributari protegit del grup d'estat de les Muntanyes de Panjab o de les Muntanyes de Simla (avui a Himachal Pradesh).
Nou!!: Patiala і Bilaspur · Veure més »
Bramans
Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.
Nou!!: Patiala і Bramans · Veure més »
Delhi
Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.
Nou!!: Patiala і Delhi · Veure més »
Dig
Dig és una pel·lícula estatunidenca de John Hubley de 1972 escrita i produïda per Faith Hubley, música de Quincy Jones.
Nou!!: Patiala і Dig · Veure més »
Districte de Firozpur
Districtes de Panjab El districte de Ferozepur o districte de Ferozpur (també districte de Ferozepore o districte de Firozpur) és una divisió administrativa del Panjab, amb capital a Firozpur (o Ferozpur o Ferozpore o Ferozepur o Ferozepore).
Nou!!: Patiala і Districte de Firozpur · Veure més »
Districte de Karnal
El districte de Karnal és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana, Índia, amb capital a Karnal.
Nou!!: Patiala і Districte de Karnal · Veure més »
Districte de Ludhiana
El districte de Ludhiana és una divisió administrativa del Panjab (Índia), dins la divisió de Patiala, i amb capital a la ciutat de Ludhiana.
Nou!!: Patiala і Districte de Ludhiana · Veure més »
Estats de les Muntanyes de Simla
Els estats de les Muntanyes de Simla (Simla Hill States) fou una sèrie d'estat natius a les muntanyes Simla, rodejant l'estació de Simla.
Nou!!: Patiala і Estats de les Muntanyes de Simla · Veure més »
Estats Natius del Panjab
Estats Natius del Panjab (Punjab Native States) fou un conjunt de principats sota autoritat del tinent governador del Panjab, inicialment 37, després (1877) 36, i després 43.
Nou!!: Patiala і Estats Natius del Panjab · Veure més »
Faridkot
Faridkot fou un estat tributari protegit del Cis Sutlej al Panjab.
Nou!!: Patiala і Faridkot · Veure més »
George Thomas
George Thomas (Roscrea, Tipperary, Irlanda, vers 1756 - Barhampur, Índia, 22 d'agost de1802) fou un aventurer irlandès que va servir a l'Índia com a mercenari al i va arribar a raja d'Hansi.
Nou!!: Patiala і George Thomas · Veure més »
Ghaggar-Hakra
Riu Ghaggar-Hakra El riu Ghaggar-Hakra és un riu intermitent que es troba a Haryana, Panjab (Índia) i Pakistan.
Nou!!: Patiala і Ghaggar-Hakra · Veure més »
Guerra Anglonepalesa
La Guerra Anglonepalesa fou un conflicte bèl·lic que va enfrontar als britànics i els gurkhes de Nepal que va durar del 1814 al 1816.
Nou!!: Patiala і Guerra Anglonepalesa · Veure més »
Gujars
Els gujars (gujjars o gurjjars o gurjars, singular gujar o gujjar o gurjar o gurjjar, hindi: गुज्जर o गुर्जर urdú: گجر o گُرجر) són una nació de l'Índia originats en una antiga tribu.
Nou!!: Patiala і Gujars · Veure més »
Hansi
Monument en memòria de Hansi a Colmar. Hansi fou el nom amb què fou conegut l'il·lustrador alsacià Jean Jacques Waltz (Colmar, 1873 – 1951).
Nou!!: Patiala і Hansi · Veure més »
Haryana
Haryana és un estat de l'Índia.
Nou!!: Patiala і Haryana · Veure més »
Hissar
Hissar o Hisar (hindi हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.
Nou!!: Patiala і Hissar · Veure més »
Jaipur
Jaipur (en hindi जयपुर), també coneguda popularment com la "Ciutat Rosa", històricament de vegades anomenada Jeypore, és la capital de l'estat de Rajasthan, l'Índia.
Nou!!: Patiala і Jaipur · Veure més »
Jaswant I Rao Holkar
Ali Jah Zubdat al-Umara Bahadur al-Mulk Farzand-i-Arjmand Maharajadhiraj Raj Rajeshwar Shrimant Jaswant I Rao Holkar VI Subadar Bahadur Nusrat Jang (1776-1811) fou subadar maratha de Malwa amb residència principal a Maheshwar.
Nou!!: Patiala і Jaswant I Rao Holkar · Veure més »
Jat
Els jats (hindi: जाट JAT, urdu: جٹ JAT, punjabi: ਜੱਟ Jatt) són un grup ètnic ari del subcontinent indi que viuen principalment al Panjab, Sind, Uttar Pradesh i Rajasthan.
Nou!!: Patiala і Jat · Veure més »
Jhajjar
Jhajjar (hindi झज्जर panjabi ਝਜਰ) és una ciutat i municipalitat de l'Índia, estat d'Haryana, capital del districte de Jhajjar, situada a. El seu nom deriva del clan Jhajj dels jats que formen la major part de la població; apareix al cens del 2001 amb 39.004 habitants (12.227 habitants el 1901).
Nou!!: Patiala і Jhajjar · Veure més »
Jind
Escut Patiala, Nabha, Malerkotla, Jind i el Districte de Ludhiana al 1911. Jind fou un principat tributari protegit del grup d'estat phulkians al Panjab.
Nou!!: Patiala і Jind · Veure més »
Kabul
Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.
Nou!!: Patiala і Kabul · Veure més »
Kaithal
Kaithal (hindi कैथल, panjabi ਅੰਬਾਲਾ) és una ciutat i municipalitat a Haryana, Índia, capital del districte de Kaithal.
Nou!!: Patiala і Kaithal · Veure més »
Karnal
Karnal (hindi करनाल) és una ciutat i municipalitat de l'estat d'Haryana, capital del districte de Karnal, a 123 km al nord de Delhi i 126 al sud de Chandigarh, a la riba de l'antic llit del Jumna (a uns 12 km del riu en el curs actual).
Nou!!: Patiala і Karnal · Veure més »
Lahore
Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).
Nou!!: Patiala і Lahore · Veure més »
Ludhiana
Ludhiana (panjabi ਲੁਧਿਆਣਾ hindi लुधियाना) és una ciutat i corporació municipal del Panjab (Índia), capital del tahsil i districte de Ludhiana.
Nou!!: Patiala і Ludhiana · Veure més »
Madhav Rao I Scindia
Madho Rao, Madhav, Madhoji o Mahadji) Scindia o Sindhia —de nom complet Ali Jah Umdat al-Umara Farzand-i-Arjumand Maharajadhiraj Maharaja Sahib Subadar Shrimant Madho Rao Scindia Bahadur Shrinath Mansur-i-Zaman Naib al-Istiqlal-i-Maharajadhiraj Sawai Madhav Rao Narayan Maharaja Scindia— (1729-1794) fou subadar de Malwa i maharaja de Gwalior, cinquè fill (tercer legítim) de Ranoji Rao Scindia i de Shrimant Akhand Soubhagyavati Chima Sahib Scindia. Sota el seu pare va arribar a general de l'exèrcit maratha. Va escapar amb vida però ferit del camp de batalla de Panipat (gener de 1761). El 1764 va tornar a Ujjain i el 1765 es va apoderar de Gohad que va arrabassar al raja local. Fou reconegut subadar de Malwa el 18 de gener de 1768. Va introduir el concepte de disciplina entre les seves tropes; va dedicar atenció a l'artilleria, deixant el comandament a oficials francesos o anglesos; va recuperar els antics dominis dels Sindhia el 1769 i encara que nominalment era un delegat del peshwa, en la pràctica era independent i va convertir el seu estat en un dels més forts de l'Índia; l'emperador de Delhi va buscar la seva protecció. El 1772 va morir el peshwa Madho Rao i Mahadji va tenir part important en les lluites que van seguir. El 1775 Raghuba Peshwa es va posar sota protecció britànica. Les derrotes patides per Sindhia davant el coronel Goddard en la seva famosa marxa de Bengala a Gujarat (1778), tot i la seva victòria a la batalla de Wadgaon, la caiguda de Gwalior a mans del major Popham (1780) i l'atac nocturn del major Camac li van fer veure que no es podia enfrontar als britànics i llavors va negociar el tractat de Salbai entre el peshwa i els britànics el 13 d'octubre de 1781. Segons aquest tractat s'havia de retirar d'Ujjain mentre els britànics es retiraven al nord del Jumma i negociarien tractats amb altres bel·ligerants. Això implicava una mena de supremacia de Sindhia que era reconegut com a independent i no com a vassall del peshwa, i David Anderson, negociador del tractat, fou nomenat resident a la cort de Sindhia. En endavant Sindhia va aprofitar el sistema de neutralitat dels britànics i es va imposar al nord de l'Hindustan, amb l'ajut del geni militar del francès Benoît de Boigne de Chambery a Savoia que ja havia servit amb Lord Clare a les famoses brigades irlandeses a Fontenoy i altres llocs, i que havia arribat a l'Índia (després de passar per l'Imperi Otomà on va estar empresonat un temps) i després de servir al 6è d'infanteria de Madras, va entrar al servei de Sindhia (volia anar a Rússia però va perdre els papers i no va poder sortir). Amb l'exèrcit que va organitzar, Sindhia va esdevenir invencible, i va derrotar els rajputs a Lalsot (1787), Patan (1790) i Merta (1790) i als Holkar (Tukoji I Rao Holkar) a Lakheri (1793). El 1783-1784 el país va ser afectat per una gran fam. El 1785 va reinstal·lar a l'emperador Shah Alam II a Delhi i va rebre el títol de Wakil-ul-Mutlak o viceregent de l'imperi; a petició seva el peshwa va rebre tanmateix el títol de Wakil-ul-Mutlak. Els imperials foren derrotats a Agra (1787) sent privat dels rangs de Bakshi al-Mamlikat, Wakil-i-Mutlaq i Amir al-Umara que li havien estat concedits tres anys abans. El 1788 les malifetes de Ghulam Kadir contra l'emperador, li van donar excusa per intervenir i dominar Delhi esdevenint protector del vell Shah Alam. El 9 de setembre de 1790 l'emperador li va concedir els títols de Umdat al-Umara, Farzand-i-Arjumand, Ali Jah, Shrinath, Mansur-i-Zaman i Naib al-Istiqlal-i-Maharajadhiraj Sawai Madhav Rao Narayan. Després de la pau amb Tipu Sultan el 1792 Sindhia va influir per evitar un tractat entre el nizam, el peshwa i els britànics dirigit contra Tipu. El mateix any va investir al peshwa amb la insígnia de Wakil-ul-Mutlak, i a la cerimònia va mostrar gran humilitat; però els nobles marathes estaven molestos i van refusar assistir a la cerimònia o aportar els tradicionals regals. Es va casar nou vegades i va deixar tres filles. Va morir sobtadament als 67 anys a Wanowri prop de Poona, de febres tifoidees, el 12 de febrer de 1794. El va succeir el seu besnebot Daulat Rao Scindia al que va adoptar com a fill.
Nou!!: Patiala і Madhav Rao I Scindia · Veure més »
Maler Kotla
Escut Maler Kotla fou un estat tributari protegit sota control del comissionat de la divisió de Jullundur al Panjab, amb una superfície de 433 km² i una població el 1881 de 71.051 habitants i el 1901 de 77.506.
Nou!!: Patiala і Maler Kotla · Veure més »
Mathura
Mathura o Muttra (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'Índia a Uttar Pradesh a uns 50 km d'Agra.
Nou!!: Patiala і Mathura · Veure més »
Nabha
Escut Nabha fou un estat tributari protegit un dels anomenats estats phulkians al grup d'estat del Cis-Sutlej sota el govern del Panjab.
Nou!!: Patiala і Nabha · Veure més »
Nalagarh
Hindur o Nalagarh fou un petit estat tributari protegit dins la província del Panjab, a les muntanyes que avui formen Himachal Pradesh.
Nou!!: Patiala і Nalagarh · Veure més »
Narnaul
Narnaul és una ciutat i municipi del districte de Mahendragarh o Mohindargarh a Haryana a a la riba del Chhalak Nadi.
Nou!!: Patiala і Narnaul · Veure més »
Panjab
Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.
Nou!!: Patiala і Panjab · Veure més »
Panjabi
El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.
Nou!!: Patiala і Panjabi · Veure més »
Patiala (ciutat)
Estàtua del Maharaja Bhupinder Singh de Patiala Patiala (panjabi: ਪਟਿਆਲਾ) és una ciutat i municipalitat del Panjab (Índia) capital del districte de Patiala i antiga capital del principat de Patiala.
Nou!!: Patiala і Patiala (ciutat) · Veure més »
Phulkians
Els Estats Phulkians a un mapa de l'any 1911. Els estats phulkians foren aquells governats pels descendents de Phul.
Nou!!: Patiala і Phulkians · Veure més »
Raj Britànic
El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.
Nou!!: Patiala і Raj Britànic · Veure més »
Rajputs
Els rajputs (de rajà, 'rei' i putra, 'fill': 'fills de reis') són un poble que habita el centre i el nord de l'Índia, particularment a l'actual estat del Rajasthan i una part del del Gujarat.
Nou!!: Patiala і Rajputs · Veure més »
Ranjit Singh
Tron de Ranjit Singh. Ranjit Singh (1801- 1839), conegut com el lleó del Panjab, va ser un maharajà i fundador de la confederació sikh del Panjab (Índia).
Nou!!: Patiala і Ranjit Singh · Veure més »
Rohtak
Rohtak (panjabi ਰੋਹਤਕ, hindi रोहतक) és una ciutat i municipalitat d'Haryana, capital del districte de Rohtak a 70 km de Delhi.
Nou!!: Patiala і Rohtak · Veure més »
Sikhs
Els sikhs (panjabi: ਸਿੱਖ, sikkh) són els seguidors del sikhisme, una religió reconeguda, que es va originar al al Panjab.
Nou!!: Patiala і Sikhs · Veure més »
Sirhind
Sirhind és una ciutat i consell municipal del Panjab (Índia) al districte de Fatehgarh Sahib.
Nou!!: Patiala і Sirhind · Veure més »
Sirmoor
Escut Sirmoor o Sirmur (també anomenat Nahan) fou un estat tributari protegit del grup d'estats de les Muntanyes Simla sota autoritat del comissionat de la divisió de Delhi a la província del Panjab a l'oest del Jumna i al sud de Simla.
Nou!!: Patiala і Sirmoor · Veure més »
Siwalik
Les muntanyes Siwalik (Siwalik Hills, Siwalik.
Nou!!: Patiala і Siwalik · Veure més »
Sutlej
El riu Sutlej, també conegut com a Satluj i en cartografies angleses com a Sutlaj, és el més llarg dels cinc rius que flueixen per Panjab al nord-est de l'Índia i nord-oest del Pakistan.
Nou!!: Patiala і Sutlej · Veure més »
Tirah
Tirah (paixtu: تیراہ) és una regió del Pakistan a les agències de Kurram i Khyber de les Àrees Tribals d'Administració Federal.
Nou!!: Patiala і Tirah · Veure més »
Xer-Xah Surí
Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.
Nou!!: Patiala і Xer-Xah Surí · Veure més »
Yamuna
El riu Yamuna, Jamna o Jumna és un dels principals rius del nord de l'Índia.
Nou!!: Patiala і Yamuna · Veure més »
13 de novembre
El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 13 de novembre · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1451 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1497 · Veure més »
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1627 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Patiala і 1631 · Veure més »
1663
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1663 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Patiala і 1714 · Veure més »
1743
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1743 · Veure més »
1753
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1753 · Veure més »
1761
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.
Nou!!: Patiala і 1761 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Patiala і 1763 · Veure més »
1765
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Patiala і 1765 · Veure més »
1767
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1767 · Veure més »
1771
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1771 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1774 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1777 · Veure més »
1778
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1778 · Veure més »
1779
;Països catalans.
Nou!!: Patiala і 1779 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1781 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1783 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Patiala і 1788 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1791 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1794 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1798 · Veure més »
18 d'abril
El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 18 d'abril · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1801 · Veure més »
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Nou!!: Patiala і 1803 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1804 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1805 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Patiala і 1806 · Veure més »
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1807 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Patiala і 1808 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1809 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Patiala і 1811 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1813 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1814 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1818 · Veure més »
1835
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1835 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1845 · Veure més »
1847
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1847 · Veure més »
1852
El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patiala і 1852 · Veure més »
1855
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1855 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1856 · Veure més »
1857
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1857 · Veure més »
1858
Sense descripció.
Nou!!: Patiala і 1858 · Veure més »
1860
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1860 · Veure més »
1862
Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.
Nou!!: Patiala і 1862 · Veure més »
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1870 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1871 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1876 · Veure més »
1879
199x199px;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1879 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Patiala і 1882 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1887 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1888 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: Patiala і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1891 · Veure més »
1895
;Països Catalans:;Resta del món.
Nou!!: Patiala і 1895 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Patiala і 1897 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1900 · Veure més »
1901
209x209px;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1901 · Veure més »
1903
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1903 · Veure més »
1904
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1904 · Veure més »
1906
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1906 · Veure més »
1931
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1931 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1934 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1938 · Veure més »
1947
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1947 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1948 · Veure més »
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Patiala і 1949 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Patiala і 1956 · Veure més »
1974
;Països Catalans.
Nou!!: Patiala і 1974 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 20 d'agost · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 22 de març · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 23 de desembre · Veure més »
29 de març
El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 29 de març · Veure més »
5 de febrer
El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Patiala і 5 de febrer · Veure més »
7 d'agost
El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 7 d'agost · Veure més »
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Patiala і 8 de novembre · Veure més »
