Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Patiala

Índex Patiala

Patiala fou un estat tributari protegit, el principal dels estats phulkians al Panjab.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 134 les relacions: Afganistan, Ahirs, Alwar, Ambala, Amritsar, Aurangzeb, Àhmad Xah Durrani, Bahawalpur, Bahlul Xah Lodi, Bhadaur, Bhatinda, Bhattiana, Bilaspur, Bramans, Delhi, Dig, Districte de Firozpur, Districte de Karnal, Districte de Ludhiana, Estats de les Muntanyes de Simla, Estats Natius del Panjab, Faridkot, George Thomas, Ghaggar-Hakra, Guerra Anglonepalesa, Gujars, Hansi, Haryana, Hissar, Jaipur, Jaswant I Rao Holkar, Jat, Jhajjar, Jind, Kabul, Kaithal, Karnal, Lahore, Ludhiana, Madhav Rao I Scindia, Maler Kotla, Mathura, Nabha, Nalagarh, Narnaul, Panjab, Panjabi, Patiala (ciutat), Phulkians, Raj Britànic, ... Ampliar l'índex (84 més) »

  2. Principats del Panjab

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Patiala і Afganistan

Ahirs

Ahirs són un grup ètnic indi, alguns dels membres del qual s'identifiquen com formant part de la comunitat Yadav, ja que consideren que tots dos termes són sinònims.

Veure Patiala і Ahirs

Alwar

Escut Rajputana, Alwar al nord-est Alwar fou un antic principat de la Rajputana amb capital a la ciutat del mateix nom.

Veure Patiala і Alwar

Ambala

Ambala (Hindi: अम्बाला, Panjabi: ਅੰਬਾਲਾ) és una ciutat i consell municipal del districte d'Ambala a l'estat d'Haryana, Índia, al límit de l'estat amb Panjab.

Veure Patiala і Ambala

Amritsar

Harimandir Sahib Amritsar (en panjabi: ਅੰਮ੍ਰਿਤਸਰ) (en català: "Llac del Nèctar Sagrat") és una ciutat de l'Índia, capital del districte d'Amritsar a l'estat del Panjab a mig camí entre els rius Beds i Ravi.

Veure Patiala і Amritsar

Aurangzeb

Abu l-Mudhaffar Muhammad Muhyi l-Din Awrangzib Alamgir Badxah i-Ghazi, conegut com a Aurangzeb (Dhod, a Malwa, 24 d'octubre de 1618 - Dècan, 2 de març del 1707) fou emperador mogol de Delhi.

Veure Patiala і Aurangzeb

Àhmad Xah Durrani

Àhmad Xah Durrani, també conegut com a Àhmad Xah Abdali (Multan, vers el 1723 - Murghab, prop de Kandahar, 1773) fou el primer sobirà sadozay de l'Afganistan fundador de la dinastia durrani i és considerat com el govern fundacional de l'estat-nació modern d'Afganistan.

Veure Patiala і Àhmad Xah Durrani

Bahawalpur

Escut Fronteres de Bahawalpur dins del Pakistan el 1947 El Nawab Muhammad Bahawal Khan Abbasi V Bahadur de Bahawalpur vers el 1882. L'estat de Bahawalpur fou un antic principat de l'Índia Britànica, avui al Pakistan, amb una superfície de 42,564 km² estès durant uns 480 km a l'esquerra dels rius Sutlej, Pandjnad i Indus, amb una profunditat mitjana de 65 km.

Veure Patiala і Bahawalpur

Bahlul Xah Lodi

Bahlul Xah Lodi (Bahlul Shah Lodi, abans de regnar Bahlul Khan Lodi) (vers 1406/1412-1489) fou un sultà musulmà de Delhi, fundador de la dinastia afganesa dels Lodis.

Veure Patiala і Bahlul Xah Lodi

Bhadaur

Bhadaur és una ciutat i municipalitat de Panjab (Índia), al districte de Sangrur, a amb una població al cens del 2001 de 16.818 habitants.

Veure Patiala і Bhadaur

Bhatinda

Bhatinda o Bathinda o Bhattinda, també Govindgarh avui fora d'ús (pali ਬਠਿੰਡਾ), és una ciutat del Panjab al districte de Bhatinda, del que és capital.

Veure Patiala і Bhatinda

Bhattiana

Bhattiana (també Bhatiana) és una comarca del Panjab que inclou la vall del Ghaggar fins a la frontera amb Rajasthan i un territori desèrtic al nord-oest de Ghaggar cap a l'antic curs del Sutlej; al nord limita amb el districte de Bhatinda i al sud i oest amb el desert de Bikaner.

Veure Patiala і Bhattiana

Bilaspur

Escut Raja Bijai Chand (1873 - 1931) amb nobles Rajputs. Bilaspur fou un estat tributari protegit del grup d'estat de les Muntanyes de Panjab o de les Muntanyes de Simla (avui a Himachal Pradesh).

Veure Patiala і Bilaspur

Bramans

Un brahmi tàmil celebrant la cerimònia del ''puja'' Els bramans (en sànscrit ब्राह्मण, brāhmaṇa) són la casta superior de la societat hindú, constituint a l'origen la classe sacerdotal.

Veure Patiala і Bramans

Delhi

Delhi (hindi: दिल्ली, urdú: دیلی, panjabi: ਦਿੱਲੀ, IPA:; en hindi Dil·li i a l'Atles Català de 1385, Delli, és a dir, Del·li) és la metròpoli més poblada de l'Índia i la segona més poblada del món amb una població de 22,7 milions d'habitants.

Veure Patiala і Delhi

Dig

Dig és una pel·lícula estatunidenca de John Hubley de 1972 escrita i produïda per Faith Hubley, música de Quincy Jones.

Veure Patiala і Dig

Districte de Firozpur

Districtes de Panjab El districte de Ferozepur o districte de Ferozpur (també districte de Ferozepore o districte de Firozpur) és una divisió administrativa del Panjab, amb capital a Firozpur (o Ferozpur o Ferozpore o Ferozepur o Ferozepore).

Veure Patiala і Districte de Firozpur

Districte de Karnal

El districte de Karnal és una divisió administrativa de l'estat d'Haryana, Índia, amb capital a Karnal.

Veure Patiala і Districte de Karnal

Districte de Ludhiana

El districte de Ludhiana és una divisió administrativa del Panjab (Índia), dins la divisió de Patiala, i amb capital a la ciutat de Ludhiana.

Veure Patiala і Districte de Ludhiana

Estats de les Muntanyes de Simla

Els estats de les Muntanyes de Simla (Simla Hill States) fou una sèrie d'estat natius a les muntanyes Simla, rodejant l'estació de Simla.

Veure Patiala і Estats de les Muntanyes de Simla

Estats Natius del Panjab

Estats Natius del Panjab (Punjab Native States) fou un conjunt de principats sota autoritat del tinent governador del Panjab, inicialment 37, després (1877) 36, i després 43.

Veure Patiala і Estats Natius del Panjab

Faridkot

Faridkot fou un estat tributari protegit del Cis Sutlej al Panjab.

Veure Patiala і Faridkot

George Thomas

George Thomas (Roscrea, Tipperary, Irlanda, vers 1756 - Barhampur, Índia, 22 d'agost de1802) fou un aventurer irlandès que va servir a l'Índia com a mercenari al i va arribar a raja d'Hansi.

Veure Patiala і George Thomas

Ghaggar-Hakra

Riu Ghaggar-Hakra El riu Ghaggar-Hakra és un riu intermitent que es troba a Haryana, Panjab (Índia) i Pakistan.

Veure Patiala і Ghaggar-Hakra

Guerra Anglonepalesa

La Guerra Anglonepalesa fou un conflicte bèl·lic que va enfrontar als britànics i els gurkhes de Nepal que va durar del 1814 al 1816.

Veure Patiala і Guerra Anglonepalesa

Gujars

Els gujars (gujjars o gurjjars o gurjars, singular gujar o gujjar o gurjar o gurjjar, hindi: गुज्जर o गुर्जर urdú: گجر o گُرجر) són una nació de l'Índia originats en una antiga tribu.

Veure Patiala і Gujars

Hansi

Monument en memòria de Hansi a Colmar. Hansi fou el nom amb què fou conegut l'il·lustrador alsacià Jean Jacques Waltz (Colmar, 1873 – 1951).

Veure Patiala і Hansi

Haryana

Haryana és un estat de l'Índia.

Veure Patiala і Haryana

Hissar

Hissar o Hisar (hindi ‍हिसार, Punjabi: ਹਿਸਾਰ), modernament escrit com Hisar però tradicionalment com Hissar, és una ciutat i municipi de l'estat d'Haryana a l'Índia, capital del districte d'Hisar.

Veure Patiala і Hissar

Jaipur

Jaipur (en hindi जयपुर), també coneguda popularment com la "Ciutat Rosa", històricament de vegades anomenada Jeypore, és la capital de l'estat de Rajasthan, l'Índia.

Veure Patiala і Jaipur

Jaswant I Rao Holkar

Ali Jah Zubdat al-Umara Bahadur al-Mulk Farzand-i-Arjmand Maharajadhiraj Raj Rajeshwar Shrimant Jaswant I Rao Holkar VI Subadar Bahadur Nusrat Jang (1776-1811) fou subadar maratha de Malwa amb residència principal a Maheshwar.

Veure Patiala і Jaswant I Rao Holkar

Jat

Els jats (hindi: जाट JAT, urdu: جٹ JAT, punjabi: ਜੱਟ Jatt) són un grup ètnic ari del subcontinent indi que viuen principalment al Panjab, Sind, Uttar Pradesh i Rajasthan.

Veure Patiala і Jat

Jhajjar

Jhajjar (hindi झज्जर panjabi ਝਜਰ) és una ciutat i municipalitat de l'Índia, estat d'Haryana, capital del districte de Jhajjar, situada a. El seu nom deriva del clan Jhajj dels jats que formen la major part de la població; apareix al cens del 2001 amb 39.004 habitants (12.227 habitants el 1901).

Veure Patiala і Jhajjar

Jind

Escut Patiala, Nabha, Malerkotla, Jind i el Districte de Ludhiana al 1911. Jind fou un principat tributari protegit del grup d'estat phulkians al Panjab.

Veure Patiala і Jind

Kabul

Vista de la ciutat Museu de Kabul Kabul (en persa: کابل, Kābul) és la capital i la ciutat més gran de l'Afganistan, i també la capital de la província homònima.

Veure Patiala і Kabul

Kaithal

Kaithal (hindi कैथल, panjabi ਅੰਬਾਲਾ) és una ciutat i municipalitat a Haryana, Índia, capital del districte de Kaithal.

Veure Patiala і Kaithal

Karnal

Karnal (hindi करनाल) és una ciutat i municipalitat de l'estat d'Haryana, capital del districte de Karnal, a 123 km al nord de Delhi i 126 al sud de Chandigarh, a la riba de l'antic llit del Jumna (a uns 12 km del riu en el curs actual).

Veure Patiala і Karnal

Lahore

Lahore o Lahor és una ciutat i municipi del Pakistan, capital de la província del Panjab i la segona ciutat més poblada del país amb una població el 1998 de 5.143.495 habitants i la ciutat districte amb una població de 6.318.745 (2001).

Veure Patiala і Lahore

Ludhiana

Ludhiana (panjabi ਲੁਧਿਆਣਾ hindi लुधियाना) és una ciutat i corporació municipal del Panjab (Índia), capital del tahsil i districte de Ludhiana.

Veure Patiala і Ludhiana

Madhav Rao I Scindia

Madho Rao, Madhav, Madhoji o Mahadji) Scindia o Sindhia —de nom complet Ali Jah Umdat al-Umara Farzand-i-Arjumand Maharajadhiraj Maharaja Sahib Subadar Shrimant Madho Rao Scindia Bahadur Shrinath Mansur-i-Zaman Naib al-Istiqlal-i-Maharajadhiraj Sawai Madhav Rao Narayan Maharaja Scindia— (1729-1794) fou subadar de Malwa i maharaja de Gwalior, cinquè fill (tercer legítim) de Ranoji Rao Scindia i de Shrimant Akhand Soubhagyavati Chima Sahib Scindia.

Veure Patiala і Madhav Rao I Scindia

Maler Kotla

Escut Maler Kotla fou un estat tributari protegit sota control del comissionat de la divisió de Jullundur al Panjab, amb una superfície de 433 km² i una població el 1881 de 71.051 habitants i el 1901 de 77.506.

Veure Patiala і Maler Kotla

Mathura

Mathura o Muttra (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'Índia a Uttar Pradesh a uns 50 km d'Agra.

Veure Patiala і Mathura

Nabha

Escut Nabha fou un estat tributari protegit un dels anomenats estats phulkians al grup d'estat del Cis-Sutlej sota el govern del Panjab.

Veure Patiala і Nabha

Nalagarh

Hindur o Nalagarh fou un petit estat tributari protegit dins la província del Panjab, a les muntanyes que avui formen Himachal Pradesh.

Veure Patiala і Nalagarh

Narnaul

Narnaul és una ciutat i municipi del districte de Mahendragarh o Mohindargarh a Haryana a a la riba del Chhalak Nadi.

Veure Patiala і Narnaul

Panjab

Regió del Panjab i les fronteres actuals El Panjab (en panjabi: ਪੰਜਾਬ o پنجاب) és una regió geogràfica i històrica d'Àsia, constituïda per territoris als estats actuals del Pakistan i l'Índia, on formen bàsicament la província pakistanesa del Panjab i l'estat del Panjab, si bé també cal considerar dins la regió algunes zones de l'estat d'Haryana i del d'Himachal Pradesh a l'Índia, i de la província de la Frontera del Nord-oest al Pakistan, així com territoris del sud de Caixmir.

Veure Patiala і Panjab

Panjabi

El Panjabi és un idioma indoari parlat pels habitants de la històrica regió del Panjab (avui dividida entre el Pakistan i l'Índia) i la seva diàspora.

Veure Patiala і Panjabi

Patiala (ciutat)

Estàtua del Maharaja Bhupinder Singh de Patiala Patiala (panjabi: ਪਟਿਆਲਾ) és una ciutat i municipalitat del Panjab (Índia) capital del districte de Patiala i antiga capital del principat de Patiala.

Veure Patiala і Patiala (ciutat)

Phulkians

Els Estats Phulkians a un mapa de l'any 1911. Els estats phulkians foren aquells governats pels descendents de Phul.

Veure Patiala і Phulkians

Raj Britànic

El Raj Britànic (anglès: British Raj; "rāj" significa literalment regne en Indostànic) es refereix principalment al domini britànic del Subcontinent indi entre 1858 i 1947; també pot referir-se al període de domini, i fins i tot a la regió sota el mandat.

Veure Patiala і Raj Britànic

Rajputs

Els rajputs (de rajà, 'rei' i putra, 'fill': 'fills de reis') són un poble que habita el centre i el nord de l'Índia, particularment a l'actual estat del Rajasthan i una part del del Gujarat.

Veure Patiala і Rajputs

Ranjit Singh

Tron de Ranjit Singh. Ranjit Singh (1801- 1839), conegut com el lleó del Panjab, va ser un maharajà i fundador de la confederació sikh del Panjab (Índia).

Veure Patiala і Ranjit Singh

Rohtak

Rohtak (panjabi ਰੋਹਤਕ, hindi रोहतक) és una ciutat i municipalitat d'Haryana, capital del districte de Rohtak a 70 km de Delhi.

Veure Patiala і Rohtak

Sikhs

Els sikhs (panjabi: ਸਿੱਖ, sikkh) són els seguidors del sikhisme, una religió reconeguda, que es va originar al al Panjab.

Veure Patiala і Sikhs

Sirhind

Sirhind és una ciutat i consell municipal del Panjab (Índia) al districte de Fatehgarh Sahib.

Veure Patiala і Sirhind

Sirmoor

Escut Sirmoor o Sirmur (també anomenat Nahan) fou un estat tributari protegit del grup d'estats de les Muntanyes Simla sota autoritat del comissionat de la divisió de Delhi a la província del Panjab a l'oest del Jumna i al sud de Simla.

Veure Patiala і Sirmoor

Siwalik

Les muntanyes Siwalik (Siwalik Hills, Siwalik.

Veure Patiala і Siwalik

Sutlej

El riu Sutlej, també conegut com a Satluj i en cartografies angleses com a Sutlaj, és el més llarg dels cinc rius que flueixen per Panjab al nord-est de l'Índia i nord-oest del Pakistan.

Veure Patiala і Sutlej

Tirah

Tirah (paixtu: تیراہ) és una regió del Pakistan a les agències de Kurram i Khyber de les Àrees Tribals d'Administració Federal.

Veure Patiala і Tirah

Xer-Xah Surí

Farid-ad-Din Xer-Xah Surí (Sasaram, 1486 – Kalinjar, 22 de maig de 1545), conegut amb el nom de Xer Khan ("el rei lleó"), va ser un poderós governant a l'Índia.

Veure Patiala і Xer-Xah Surí

Yamuna

El riu Yamuna, Jamna o Jumna és un dels principals rius del nord de l'Índia.

Veure Patiala і Yamuna

13 de novembre

El 13 de novembre o 13 de santandria és el tres-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents divuitè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 13 de novembre

1451

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patiala і 1451

1497

Països Catalans Resta del món.

Veure Patiala і 1497

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Patiala і 1627

1631

;Països Catalans:;Món.

Veure Patiala і 1631

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Veure Patiala і 1714

1743

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1743

1753

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1753

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Veure Patiala і 1761

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Veure Patiala і 1763

1765

Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.

Veure Patiala і 1765

1774

;Països catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1774

1777

;Països catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1777

1778

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Patiala і 1778

1779

;Països catalans.

Veure Patiala і 1779

1783

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1783

1788

Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.

Veure Patiala і 1788

1791

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1791

1794

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1794

1798

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1798

18 d'abril

El 18 d'abril és el cent vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent nouè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 18 d'abril

1801

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1801

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure Patiala і 1803

1804

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1804

1805

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1805

1806

Plànol de Barcelona, l'any 1806.

Veure Patiala і 1806

1807

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Patiala і 1807

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Patiala і 1808

1809

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1809

1811

El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').

Veure Patiala і 1811

1813

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1813

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Patiala і 1814

1818

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Patiala і 1818

1835

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1835

1847

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1847

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure Patiala і 1852

1855

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1855

1856

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1856

1857

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1857

1860

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1860

1862

Reixa de la capella de Sant Cristòfor, BarcelonaPaïsos Catalans.

Veure Patiala і 1862

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure Patiala і 1870

1871

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1871

1876

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1876

1879

199x199px;Països Catalans.

Veure Patiala і 1879

1881

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1881

1882

Barcelona, carrer de Pelai.

Veure Patiala і 1882

1887

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1887

1888

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1888

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure Patiala і 1890

1891

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1891

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Patiala і 1895

1897

barceloní del Fort Pienc.

Veure Patiala і 1897

1900

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1900

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Patiala і 1901

1903

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1903

1904

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1904

1906

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1906

1931

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1931

1934

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1934

1938

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1938

1947

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1947

1948

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1948

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Patiala і 1949

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Veure Patiala і 1956

1974

;Països Catalans.

Veure Patiala і 1974

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 20 d'agost

22 de març

El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 22 de març

23 de desembre

El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 23 de desembre

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 29 de març

5 de febrer

El 5 de febrer és el trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Patiala і 5 de febrer

7 d'agost

El 7 d'agost és el dos-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vintè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 7 d'agost

8 de novembre

El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.

Veure Patiala і 8 de novembre

Vegeu també

Principats del Panjab

, Rajputs, Ranjit Singh, Rohtak, Sikhs, Sirhind, Sirmoor, Siwalik, Sutlej, Tirah, Xer-Xah Surí, Yamuna, 13 de novembre, 1451, 1497, 1627, 1631, 1714, 1743, 1753, 1761, 1763, 1765, 1774, 1777, 1778, 1779, 1783, 1788, 1791, 1794, 1798, 18 d'abril, 1801, 1803, 1804, 1805, 1806, 1807, 1808, 1809, 1811, 1813, 1814, 1818, 1835, 1847, 1852, 1855, 1856, 1857, 1860, 1862, 1870, 1871, 1876, 1879, 1881, 1882, 1887, 1888, 1890, 1891, 1895, 1897, 1900, 1901, 1903, 1904, 1906, 1931, 1934, 1938, 1947, 1948, 1949, 1956, 1974, 20 d'agost, 22 de març, 23 de desembre, 29 de març, 5 de febrer, 7 d'agost, 8 de novembre.