Taula de continguts
37 les relacions: Aragó, Àlaba, Baldomero Espartero, Basc, Biscaia, Concert econòmic, Conquesta de Navarra, Consell Reial de Navarra, Conveni de Bergara, Corts de Navarra, Diputació del Regne de Navarra, Diputació Foral, Dret foral, Eixea, Exequatur, Furs, Governador civil, Guipúscoa, John Caldwell Calhoun, Justícia d'Aragó, Llei Paccionada Navarresa, Monarquia, País Basc, Primera Guerra Carlina, Regne de Castella, Regne de Navarra, Sangüesa, 1265, 1473, 1514, 1561, 1703, 1707, 1829, 1837, 1839, 1876.
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Passis Foral і Aragó
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Veure Passis Foral і Àlaba
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Passis Foral і Baldomero Espartero
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Passis Foral і Basc
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Veure Passis Foral і Biscaia
Concert econòmic
El Concert econòmic és un instrument jurídic que regula les relacions tributàries i financeres entre l'Administració General de l'Estat d'Espanya i la Comunitat Autònoma del País Basc i Navarra.
Veure Passis Foral і Concert econòmic
Conquesta de Navarra
Document expedit el 1514, després de la conquesta de Navarra, amb una llista de persones del Roncal condemnades a mort per delicte de lesa majestat La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa el 1134, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial el 1200, i que va culminar amb la incorporació completa en el segle XVI per formar més endavant la Corona d'Espanya.
Veure Passis Foral і Conquesta de Navarra
Consell Reial de Navarra
El Consell Reial de Navarra va ser creat per la reina Joana II al inclòs en un "amejoramiento" de furs realitzat per la monarca.
Veure Passis Foral і Consell Reial de Navarra
Conveni de Bergara
El Conveni de Bergara altrament dit "Conveni d'Oñate" o "Abraçada de Bergara".
Veure Passis Foral і Conveni de Bergara
Corts de Navarra
XVI Bandera de Navarra en l'actualitat Les Corts de Navarra o també denominades els Tres Estats, van ser una institució del Regne de Navarra que es va gestar amb Sanç el Fort i que es mantindria fins a 1841, en què Navarra va deixar de ser regne amb la Llei de Modificació de Furs de Navarra, desapareixent al costat de la major part de les seves institucions.
Veure Passis Foral і Corts de Navarra
Diputació del Regne de Navarra
Diputació del Regne de Navarra (basc Nafarroako Erresumako Aldundia) fou un organisme vigent en l'antic Regne de Navarra entre 1501 i 1839.
Veure Passis Foral і Diputació del Regne de Navarra
Diputació Foral
Diputació Foral (en basc Foru aldundi) és el nom amb què es coneix des de mitjan les Diputacions provincials d'Àlaba, Guipúscoa, Navarra i Biscaia, per raó de llurs règims forals o règims especials d'autonomia administrativa que van conservar després de la Primera Guerra Carlina com a excepció al sistema centralista propi de l'Estat liberal establert des de 1836 en Espanya.
Veure Passis Foral і Diputació Foral
Dret foral
Fuero de Baylío. El dret foral és l'ordenament jurídic provinent d'aquesta paraula.
Veure Passis Foral і Dret foral
Eixea
Eixea (en aragonès: Exeya d'os Caballers; en castellà i oficialment: Ejea de los Caballeros) és un municipi de l'Aragó a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de les Cinco Villas.
Veure Passis Foral і Eixea
Exequatur
Exequàtur és un document definit en la Convenció de Viena sobre relacions consulars que expedeix el govern d'un estat sobirà a un cònsol pel qual se l'autoritza a exercir les seves tasques consulars en representació d'aquell estat.
Veure Passis Foral і Exequatur
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles.
Veure Passis Foral і Furs
Governador civil
El governador civil era l'autoritat política designada pel govern d'Espanya per exercir el control màxim d'aquest a les províncies d'Espanya a partir de la seva creació per Javier de Burgos el 1833.
Veure Passis Foral і Governador civil
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Passis Foral і Guipúscoa
John Caldwell Calhoun
va ser un polític americà, vicepresident dels Estats Units entre 1825 i 1832 durant les presidències de John Quincy Adams i d'Andrew Jackson i secretari d'estat (1844-45).
Veure Passis Foral і John Caldwell Calhoun
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Veure Passis Foral і Justícia d'Aragó
Llei Paccionada Navarresa
Llei de Modificació de Furs de Navarra, més coneguda amb la denominació de Llei Paccionada Navarresa del 16 d'agost de 1841 va sorgir com a resultat de la Llei de confirmació de furs, de 25 d'octubre de 1839, que tractava de conciliar el manteniment del règim foral de Navarra amb el nou règim liberal instaurat per la Constitució espanyola de 1837.
Veure Passis Foral і Llei Paccionada Navarresa
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Passis Foral і Monarquia
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Passis Foral і País Basc
Primera Guerra Carlina
La Primera Guerra Carlina o Guerra dels Set Anys fou el conflicte civil que va esclatar a Espanya quan va morir el rei Ferran VII i a causa de la seva successió, perquè els absolutistes no acceptaven la seva filla Isabel II d'Espanya, declarada hereva en virtut de la Pragmàtica Sanció de 1830.
Veure Passis Foral і Primera Guerra Carlina
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Passis Foral і Regne de Castella
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Passis Foral і Regne de Navarra
Sangüesa
Sangüesa (en castellà, cooficialment en basc Zangoza) és un municipi de Navarra, a la comarca de Sangüesa, dins la merindad de Sangüesa.
Veure Passis Foral і Sangüesa
1265
;Països Catalans: Barcelona - Després de diverses modificacions, l'organització municipal va quedar definitivament estructurada: l'autoritat municipal va recaure sobre 3 consellers elegits per un Consell de Cent personalitats.
Veure Passis Foral і 1265
1473
;Països Catalans.
Veure Passis Foral і 1473
1514
;Països Catalans.
Veure Passis Foral і 1514
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Passis Foral і 1561
1703
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Passis Foral і 1703
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Veure Passis Foral і 1707
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Passis Foral і 1829
1837
;Països Catalans.
Veure Passis Foral і 1837
1839
;Països Catalans.
Veure Passis Foral і 1839
1876
;Països Catalans.
Veure Passis Foral і 1876