Taula de continguts
31 les relacions: Alfons XII d'Espanya, Antoni Maura i Montaner, Antonio Cánovas del Castillo, Arsenio Martínez-Campos Antón, Catolicisme, Eduardo Dato e Iradier, Francisco Romero Robledo, Francisco Silvela y de Le Vielleuze, Gabino Bugallal Araújo, Gabriel Maura Gamazo, Guerres Carlines, Joaquim Jovellar i Soler, José Sánchez Guerra y Martínez, Juan de la Cierva y Peñafiel, Manuel de Burgos y Mazo, Marcelo Azcárraga y Palmero, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Pacte del Pardo, Partit Liberal Fusionista, Partit Moderat, Raimundo Fernández Villaverde, Restauració borbònica, Revolució de 1868, Segona República Espanyola, Setmana Tràgica, Sufragi censatari, Sufragi universal, 1875, 1885, 1909, 1923.
- Restauració borbònica a Espanya
Alfons XII d'Espanya
Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).
Veure Partit Liberal Conservador і Alfons XII d'Espanya
Antoni Maura i Montaner
va ser un advocat i polític mallorquí.
Veure Partit Liberal Conservador і Antoni Maura i Montaner
Antonio Cánovas del Castillo
Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.
Veure Partit Liberal Conservador і Antonio Cánovas del Castillo
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Veure Partit Liberal Conservador і Arsenio Martínez-Campos Antón
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Partit Liberal Conservador і Catolicisme
Eduardo Dato e Iradier
Eduardo Dato Iradier (La Corunya, 12 d'agost de 1856 – Madrid, 8 de març de 1921) fou un advocat i polític conservador espanyol, va ser ministre el 1899, 1902 i 1918 i president del govern espanyol el 1913-1915, 1917 i 1920-1921.
Veure Partit Liberal Conservador і Eduardo Dato e Iradier
Francisco Romero Robledo
Francisco Romero Robledo (Antequera, 8 de març de 1838 - Madrid, 3 de març de 1906) va ser un advocat i polític espanyol.
Veure Partit Liberal Conservador і Francisco Romero Robledo
Francisco Silvela y de Le Vielleuze
fou un historiador, advocat i polític espanyol, president del govern el 1899 i el 1902.
Veure Partit Liberal Conservador і Francisco Silvela y de Le Vielleuze
Gabino Bugallal Araújo
Gabino Bugallal Araujo. Gabino Bugallal Araújo (Ponteareas, 19 de febrer de 1861 - París, 30 de juny de 1932) fou un jurisconsult i polític espanyol.
Veure Partit Liberal Conservador і Gabino Bugallal Araújo
Gabriel Maura Gamazo
fou un polític i historiador espanyol.
Veure Partit Liberal Conservador і Gabriel Maura Gamazo
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Partit Liberal Conservador і Guerres Carlines
Joaquim Jovellar i Soler
fou un militar i polític mallorquí, que ostentà els càrrecs de capità general de Cuba i Filipines, ministre de la Guerra i President del Govern d'Espanya.
Veure Partit Liberal Conservador і Joaquim Jovellar i Soler
José Sánchez Guerra y Martínez
va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.
Veure Partit Liberal Conservador і José Sánchez Guerra y Martínez
Juan de la Cierva y Peñafiel
Juan de la Cierva y Peñafiel (Mula, 11 de març de 1864 - Madrid, 11 de gener de 1938) fou un advocat i polític espanyol, que va ser ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, de Governació, de Guerra, d'Hisenda i de Foment durant el regnat d'Alfons XIII i, novament ministre de Foment en l'últim govern de la monarquia.
Veure Partit Liberal Conservador і Juan de la Cierva y Peñafiel
Manuel de Burgos y Mazo
Manuel de Burgos y Mazo (Moguer, Huelva, 12 de gener de 1862 - Moguer, Huelva, 22 de març de 1946) fou un polític espanyol conservador, líder del Partit Conservador a la provìncia de Huelva, i ministre en diversos governs espanyols.
Veure Partit Liberal Conservador і Manuel de Burgos y Mazo
Marcelo Azcárraga y Palmero
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896) Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896. Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.
Veure Partit Liberal Conservador і Marcelo Azcárraga y Palmero
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Partit Liberal Conservador і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Pacte del Pardo
El Pacte del Pardo fou un pacte signat a la mort d'Alfons XII el 24 de novembre de 1885 al Palau del Pardo (Madrid) entre Antonio Cánovas del Castillo, cap del Partit Liberal Conservador, i Práxedes Mateo Sagasta, cap del Partit Liberal Fusionista, els dos dirigents més importants de la restauració borbònica, pel qual acordaven turnar-se en el poder pacíficament donant suport la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, embarassada del futur Alfons XIII, per tal de garantir l'estabilitat de la monarquia davant la pressió del carlisme i dels republicans.
Veure Partit Liberal Conservador і Pacte del Pardo
Partit Liberal Fusionista
El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.
Veure Partit Liberal Conservador і Partit Liberal Fusionista
Partit Moderat
Partit Moderat era el nom adoptat el 1833 pels liberals que pactaren amb la regent Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i mantenir l'ordre social, cosa que suposà l'apropament de la burgesia industrial als propietaris latifundistes.
Veure Partit Liberal Conservador і Partit Moderat
Raimundo Fernández Villaverde
Raimundo Fernández Villaverde Alviach. Raimundo Fernández Villaverde y García del Rivero.
Veure Partit Liberal Conservador і Raimundo Fernández Villaverde
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Partit Liberal Conservador і Restauració borbònica
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Veure Partit Liberal Conservador і Revolució de 1868
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Partit Liberal Conservador і Segona República Espanyola
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Partit Liberal Conservador і Setmana Tràgica
Sufragi censatari
El sufragi censatari (o restringit) és el sistema electoral que condiciona el dret a vot actiu o passiu al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social.
Veure Partit Liberal Conservador і Sufragi censatari
Sufragi universal
El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.
Veure Partit Liberal Conservador і Sufragi universal
1875
;Països Catalans.
Veure Partit Liberal Conservador і 1875
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Partit Liberal Conservador і 1885
1909
;Països Catalans.
Veure Partit Liberal Conservador і 1909
1923
;Països Catalans.
Veure Partit Liberal Conservador і 1923
Vegeu també
Restauració borbònica a Espanya
- Alfons XII d'Espanya
- Alfons XIII d'Espanya
- Bloc Republicà Autonomista
- Centre Nacionalista Republicà
- Conjunció Republicano-Socialista
- Dictablanda del general Berenguer
- Federació Monàrquica Autonomista
- Izquierda Liberal
- Llei de Jurisdiccions
- Llei de fugues
- Los Desheredados
- Pacte del Pardo
- Partit Liberal Conservador
- Partit Liberal Fusionista
- Partit Republicà Català (1917-1931)
- Partit Republicà Progressista
- Partit d'Unió Republicana Autonomista
- Restauració borbònica
- Sindicats Lliures
- Solidaritat Catalana
- Tupinada
- Unió Republicana (1903)
- Unión Aragonesista
També conegut com Partit Conservador (Espanya).