Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Agamèmnon, Antiga Atenes, Antiga Roma, Apol·lodor d'Atenes, Argos, Ate (mitologia), Atena, Àiax el Menor, Cassandra, Colze (unitat), Conó (escriptor), Dàrdan, Deianira, Demofont, Dercil (escriptor), Diomedes (fill de Tideu), Dionisi d'Halicarnàs, Electra (Plèiade), Enees, Esparta, Estàtua, Filosa, Grec, Guerra de Troia, Helen (fill de Príam), Helena de Troia, Ilos, Itàlia, Lèagre (mitologia), Leucípides (filles de Leucip), Licòfron, Luci Cecili Metel (cònsol), Menelau, Mitologia grecoromana, Museu del Louvre, Naos, Naturalis Historia, Odisseu, Olimp, Oracle de Delfos, Palatí, Paris de Troia, Pausànias (geògraf), Pèlops, Plini el Vell, Plutarc de Queronea, Pompeia, Pontífex Màxim, Príam, Reggio de Calàbria, ..., Roma, Temen (fill d'Aristòmac), Temple de Vesta, Tròada, Tritó (mitologia), Troia, Tros, Xóanon, Zeus. Ampliar l'índex (9 més) »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Agamèmnon · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Antiga Roma · Veure més »
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Argos · Veure més »
Ate (mitologia)
Ate (en grec antic Ἄτη: "error", "insensatesa", "engany"), va ser, segons la mitologia grega, una filla de Zeus.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Ate (mitologia) · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Atena · Veure més »
Àiax el Menor
440), Museu del Louvre En la mitologia grega, Àiax (Aiax) o Aiant (Αἴᾱς), fill d'Oileu, és un heroi grec rei de la Lòcrida que va participar en la Guerra de Troia capitanejant quaranta naus.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Àiax el Menor · Veure més »
Cassandra
Àiax i Cassandra En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d'Hècuba i Príam, rei de Troia.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Cassandra · Veure més »
Colze (unitat)
El colze (o colzada) és una unitat de longitud emprada en moltes cultures pel seu origen antropomètric.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Colze (unitat) · Veure més »
Conó (escriptor)
Conó (Conon Κόνων) fou un escriptor grec del, autor del llibre Διηγήδεις, Narracions, dirigit al rei Arquelau de Capadòcia (Arquelau Filopàtor) on es relata la fundació de les colònies gregues.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Conó (escriptor) · Veure més »
Dàrdan
Segons la mitologia grega, Dàrdan o Dàrdanos (en Dardanus) va ser el fundador de la ciutat de Dàrdan, antecessora de la mítica ciutat de Troia.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Dàrdan · Veure més »
Deianira
Guido Reni, ''Rapte de Deianira'', 1620-1621, Museu del Louvre. D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Deianira · Veure més »
Demofont
Segons la mitologia grega, Demofont (Demophon) va ser un heroi, fill de Teseu i de Fedra.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Demofont · Veure més »
Dercil (escriptor)
Dercil o Dèrcil·le (en llatí Dercylus o Dercyllus, en grec antic Δερκύλος "Derkýlos" o Δέρκυλλος "Dérkyllos"), fou un escriptor grec molt antic del qual es desconeix l'època en què va viure, mencionat diverses vegades sempre en connexió amb Àgies (probablement un personatge diferent de l'Àgies autor de Νόστοι).
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Dercil (escriptor) · Veure més »
Diomedes (fill de Tideu)
Estènel i Diomedes. Segons la mitologia grega, Diomedes (en grec antic Διομήδης Diomedes) va ser un rei d'Argos, fill de Tideu i Deípile, una de les filles d'Adrast, i marit d'Egialea.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Diomedes (fill de Tideu) · Veure més »
Dionisi d'Halicarnàs
Dionisi d'Halicarnàs (en Dionysius) va ser un historiador de l'antiga Grècia natural d'Halicarnàs, a l'Àsia Menor, grec, fill d'Alexandre d'Halicarnàs, que va néixer entre el 78 aC i el 54 aC i va morir poc després del 7 aC, any en què va completar i publicar el seu gran llibre sobre la història de Roma, que ha arribat fins als nostres dies.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Dionisi d'Halicarnàs · Veure més »
Electra (Plèiade)
D'acord amb la mitologia grega, Electra (en grec antic Ἠλέκτρα), va ser una de les Plèiades, que eren les set filles d'Atles i Plèione i vivien a l'illa de Samotràcia Estimada per Zeus, va engendrar Dàrdan, que va anar de Samotràcia a Troia on va fundar la dinastia reial troiana.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Electra (Plèiade) · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Enees · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Esparta · Veure més »
Estàtua
El David de Miquel Àngel. Bust de Miguel de Cervantes Saavedra al costat de l'antiga Presó Real de Sevilla on va estar pres. Una estàtua és una figura escultòrica en tres dimensions que representa una persona o un animal.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Estàtua · Veure més »
Filosa
fusos amb filoses, Albert Anker, 1888 Un fus (spindle) amb una filosa (distaff) Una filosa és una eina utilitzada per a filar.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Filosa · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Grec · Veure més »
Guerra de Troia
La Guerra de Troia és un episodi de la mitologia grega en què una confederació de pobles i reis aqueus (és a dir, grecs) assetjaren durant deu anys, i finalment capturaren, la ciutat de Troia, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Guerra de Troia · Veure més »
Helen (fill de Príam)
Eneas i Helen fan un sacrifici. Museu del Louvre Helen (en grec clàssic Ἕλενος Helenos), segons la mitologia grega, va ser fill de Príam i Hècuba, i germà bessó de Cassandra.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Helen (fill de Príam) · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Helena de Troia · Veure més »
Ilos
Segons la mitologia grega, Ilos (en grec antic Ἶλος), era fill de Tros i de la nimfa Cal·lírroe, i va ser el fundador de la ciutat d'Ilion (Troia) a la regió de Troade, que portava el nom del seu pare, Tros.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Ilos · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Itàlia · Veure més »
Lèagre (mitologia)
Lèagre (en grec antic Λεάγρος) va ser, segons la mitologia grega, un aliat de l'heràclida Temen.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Lèagre (mitologia) · Veure més »
Leucípides (filles de Leucip)
''El rapte de les filles de Leucip'', de Rubens Les Leucípides, en la mitologia grega, són les filles de Leucip, el germà d'Afareu i de Tindàreu.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Leucípides (filles de Leucip) · Veure més »
Licòfron
Licòfron, fill de Socles, fou un poeta i gramàtic de l'escola alexandrina nascut a Calcis d'Eubea.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Licòfron · Veure més »
Luci Cecili Metel (cònsol)
Luci Cecili Metel (Lucius Caecilius L. F. C. N. Metellus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Luci Cecili Metel (cònsol) · Veure més »
Menelau
Menelau (en grec antic Μενέλαος), rei d'Esparta, era el fill menor d'Atreu i Aèrope, i germà d'Agamèmnon, rei de Micenes.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Menelau · Veure més »
Mitologia grecoromana
Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Mitologia grecoromana · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Museu del Louvre · Veure més »
Naos
Exemple de naos del temple d'Apol·lo de Figalia El naos és la sala més important dels temples de l'antic Egipte i de la Grècia Antiga.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Naos · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Naturalis Historia · Veure més »
Odisseu
En la mitologia grega, Odisseu (Ulixes) p. 44.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Odisseu · Veure més »
Olimp
El mont Olimp (en Όλυμπος, Ólympos, pronunciat Ólimbos en grec modern) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.917,727 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας) que significa nas És un dels cims més alts d’Europa pel que fa al protagonisme topogràfic.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Olimp · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Oracle de Delfos · Veure més »
Palatí
El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Palatí · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Paris de Troia · Veure més »
Pausànias (geògraf)
Pausànias o Pausànies (en grec: Παυσανίας) fou un historiador, viatger i geògraf grec que va viure a l'època dels emperadors Adrià i Marc Aureli.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Pausànias (geògraf) · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Pèlops · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Plini el Vell · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Plutarc de Queronea · Veure més »
Pompeia
Pompeia (llatí: Pompeii) és una ciutat de l'antiga Roma, a la Campània, que va ser destruïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79; el seu recinte arqueològic (juntament amb el d'Herculà i Oplontis) fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997, ja que totes tres ciutats «constitueixen un testimoni complet i vivent de la societat i de la vida quotidiana en un moment precís del passat, i no tenen equivalent enlloc del món».
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Pompeia · Veure més »
Pontífex Màxim
El Pontífex Màxim (Pontifex Maximus) era el sacerdot principal d'entre els pontífexs romans, que prenia certes mesures domèstiques i disciplinàries que convenia fossin adoptades per una sola persona.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Pontífex Màxim · Veure més »
Príam
Príam (grec Πρίαμος, Priamos) a la mitologia grega és el rei de Troia al temps de la guerra homònima.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Príam · Veure més »
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Reggio de Calàbria · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Roma · Veure més »
Temen (fill d'Aristòmac)
Temen (en grec antic: Τήμενος, Témenos), d'acord amb la mitologia grega, va ser un heroi grec, fill d'Aristòmac, un dels heraclides, per ser besnet d'Hil·los, el fill d'Hèracles i Deianira.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Temen (fill d'Aristòmac) · Veure més »
Temple de Vesta
El Temple de Vesta (en italià: Tempio di Vesta) és un dels temples més antics de Roma i està situat al sud de la Via Sacra, davant de la Règia, i que perttany al Fòrum Romà, És un petit edifici de tipus tolos.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Temple de Vesta · Veure més »
Tròada
'''''Troas''''' La Tròada o Tròade (Τρῳάς) és l'antic territori del nord-oest de l'Àsia Menor governat pels reis de Troia o Ílion.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Tròada · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Tritó (mitologia) · Veure més »
Troia
Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Troia · Veure més »
Tros
Segons la mitologia grega, Tros (en grec antic Τρώς) fou rei de Dardània i de tota la regió homònima, que es va anomenar Tròade en honor seu.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Tros · Veure més »
Xóanon
s amb la reconstrucció del xóanon d'Àrtemis d'Efes. Un Xóanon (ξόανον, plural ξόανα) és una escultura de fusta amb caràcter votiu que es realitzava a l'època arcaica de l'antiga Grècia.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Xóanon · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: Pal·ladi (estàtua) і Zeus · Veure més »
Redirigeix aquí:
Palladium, Pal·ladi (mitologia).
