Taula de continguts
24 les relacions: Abeurador, Arc escarser, Barcelona, Bé cultural d'interès local, Capitell, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carreu, Cúpula, Cornisa, Dòric, Encoixinat (construcció), Ferro forjat, Frontó (arquitectura), Golfa, Jònic, Llinda, Marquesat de Santa Maria de Barberà, Mènsula, Mestre de cases, Miquel Mai, Motllura, Setge de Barcelona (1713-1714), Timpà (arquitectura), Volta de canó.
Abeurador
Abeurador en una muntanya. Un abeurador és un lloc on solen anar a beure els animals.
Veure Palau Castanyer і Abeurador
Arc escarser
miniatura Larc escarser és un tipus d'arc de mig punt simètric que consisteix en un sector circular que té el centre per sota de la línia d'impostes.
Veure Palau Castanyer і Arc escarser
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Palau Castanyer і Barcelona
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Veure Palau Castanyer і Bé cultural d'interès local
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Veure Palau Castanyer і Capitell
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Palau Castanyer і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Veure Palau Castanyer і Carreu
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Veure Palau Castanyer і Cúpula
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Veure Palau Castanyer і Cornisa
Dòric
Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.
Veure Palau Castanyer і Dòric
Encoixinat (construcció)
Encoixinat de punta de diamant Encoixinat corregut L'encoixinat és un tipus d'acabat exterior dels paraments de pedra amb carreus, que consisteix en una forma de treballar en relleu la cara vista de la pedra enfondint les juntes per tal de fer la sensació de juntes amples.
Veure Palau Castanyer і Encoixinat (construcció)
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Veure Palau Castanyer і Ferro forjat
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Veure Palau Castanyer і Frontó (arquitectura)
Golfa
Golfes restaurades de la casa Batlló. La golfa (usualment usat en plural, les golfes) és el nivell més alt de l'habitatge, un sostre fals situat directament sota la teulada, d'una casa de pagès.
Veure Palau Castanyer і Golfa
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Veure Palau Castanyer і Jònic
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Veure Palau Castanyer і Llinda
Marquesat de Santa Maria de Barberà
El Marquesat de Santa Maria de Barberà és un títol nobiliari, creat el 12 de juliol de 1702, pel rei Felip V d'Espanya a favor de Josep Galceran de Pinós-Santcliment i Rocabertí, fill de Josep Galceran de Pinós-Santcliment, senyor de Santa Maria de Barberà, i de la seva segona muller Maria de Rocabertí, baronessa de Montbui, i baronessa de Rialb.
Veure Palau Castanyer і Marquesat de Santa Maria de Barberà
Mènsula
Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.
Veure Palau Castanyer і Mènsula
Mestre de cases
Sarrià, a Barcelona. Cintra de fusta L'ofici de mestre de cases designava els artesans que es dedicaven a construir habitatges o edificacions de caràcter semblant.
Veure Palau Castanyer і Mestre de cases
Miquel Mai
fou un polític català, que exercí de vicecanceller de la Corona d'Aragó des de 1533 fins a la seva mort.
Veure Palau Castanyer і Miquel Mai
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Veure Palau Castanyer і Motllura
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Veure Palau Castanyer і Setge de Barcelona (1713-1714)
Timpà (arquitectura)
1.
Veure Palau Castanyer і Timpà (arquitectura)
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Veure Palau Castanyer і Volta de canó