Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Otó d'Àustria

Índex Otó d'Àustria

Otó d'Àustria (Graz, 21 d'abril de 1865 - Viena, 1906) fou Arxiduc d'Àustria i príncep de Bohèmia i Hongria amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Taula de continguts

  1. 32 les relacions: Alta Àustria, Arxiduc d'Àustria, Bohèmia, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, Carles Lluís Josep Maria d'Àustria, Dresden, Estíria, Ferran II de les Dues Sicílies, Francesc Carles d'Àustria, Funchal, Graz, Jordi I de Saxònia, Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia), Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria), Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies), Niça, Regne d'Hongria, Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Viena, Zita de Borbó-Parma, 1865, 1886, 1887, 1892, 1894, 1895, 1906, 1917, 1922, 1952, 21 d'abril.

Alta Àustria

L'Alta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria.

Veure Otó d'Àustria і Alta Àustria

Arxiduc d'Àustria

El títol d'arxiduc d'Àustria (femení: Arxiduquessa; alemany: Erzherzog, forma femenina: Erzherzogin) va ser el títol que van rebre des de 1358 els governants dels Habsburg de l'Arxiducat d'Àustria, i més tard per tots els membres alts d'aquesta dinastia.

Veure Otó d'Àustria і Arxiduc d'Àustria

Bohèmia

Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).

Veure Otó d'Àustria і Bohèmia

Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles I d'Àustria (Persenbeug, Baixa Àustria, 17 d'agost de 1887 - Funchal, 1921) fou el darrer emperador austríac, essent també arxiduc d'Àustria i rei d'Hongria des de l'any 1916 i fins a l'any 1918, any en què s'abolí la monarquia danubiana.

Veure Otó d'Àustria і Carles I d'Àustria i IV d'Hongria

Carles Lluís Josep Maria d'Àustria

Carles Lluís Josep Maria d'Àustria (Schönbrunn, 30 de juliol de 1833 - Viena, 1896) Arxiduc d'Àustria, príncep imperial de Bohèmia i d'Hongria amb el tractament d'altesa imperial.

Veure Otó d'Àustria і Carles Lluís Josep Maria d'Àustria

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Veure Otó d'Àustria і Dresden

Estíria

Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Veure Otó d'Àustria і Estíria

Ferran II de les Dues Sicílies

Ferran II de les Dues Sicílies (Palerm, 1810 - Nàpols, 1859) fou Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1830 i fins a l'any 1859.

Veure Otó d'Àustria і Ferran II de les Dues Sicílies

Francesc Carles d'Àustria

Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).

Veure Otó d'Àustria і Francesc Carles d'Àustria

Funchal

Funchal és la capital de la regió autòmona de Madeira, pertanyent a la república de Portugal.

Veure Otó d'Àustria і Funchal

Graz

Graz (en eslovè Gradec) és una ciutat estatutària i la segona d'Àustria en població, amb 256.586 habitants (2009), i la capital de l'estat d'Estíria.

Veure Otó d'Àustria і Graz

Jordi I de Saxònia

Jordi I de Saxònia (Dresden 1832 - Castell de Pillnitz 1904) va ser rei de Saxònia des de la mort del seu germà, el rei Albert I de Saxònia l'any 1902, fins a la seva pròpia mort vint-i-set mesos després, l'any 1904.

Veure Otó d'Àustria і Jordi I de Saxònia

Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia)

Maria Anna de Portugal, reina de Saxònia (Lisboa 1843 - Dresden 1884).

Veure Otó d'Àustria і Maria Anna de Portugal (reina de Saxònia)

Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies

Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies, arxiduquessa d'Àustria (Palau de Caserta 1843 - Viena 1871).

Veure Otó d'Àustria і Maria de l'Anunciació de Borbó-Dues Sicílies

Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Josepa de Saxònia, arxiduquessa d'Àustria (Dresden 1867 - Castell de Wildenwart (Baviera) 1944).

Veure Otó d'Àustria і Maria Josepa de Saxònia (arxiduquessa d'Àustria)

Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)

L'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria, reina de les Dues Sicílies. Maria Teresa d'Àustria, reina de les Dues Sicílies (Viena 1816 - Albano 1867).

Veure Otó d'Àustria і Maria Teresa d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)

Niça

Niça és una ciutat occitana al sud de França, entre Canes i Mònaco.

Veure Otó d'Àustria і Niça

Regne d'Hongria

El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.

Veure Otó d'Àustria і Regne d'Hongria

Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).

Veure Otó d'Àustria і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Otó d'Àustria і Viena

Zita de Borbó-Parma

Zita de Borbó-Parma, emperadriu d'Àustria (Lucca, la Toscana, Itàlia, 9 de maig de 1892 - Monestir franciscà de Zizers, Graubünden, Suïssa, 14 de març de 1989) fou princesa de Borbó-Parma amb el grau d'altesa reial que contragué matrimoni amb l'últim emperador austrohongarès, Carles I d'Àustria i IV d'Hongria, esdevenint així l'última emperadriu consort de la casa d'Habsburg.

Veure Otó d'Àustria і Zita de Borbó-Parma

1865

Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1865

1886

;Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1886

1887

;Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1887

1892

Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.

Veure Otó d'Àustria і 1892

1894

St. Charles Avenue, Nova Orleans.

Veure Otó d'Àustria і 1894

1895

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Otó d'Àustria і 1895

1906

;Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1906

1917

;Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1917

1922

;Països Catalans.

Veure Otó d'Àustria і 1922

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Otó d'Àustria і 1952

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure Otó d'Àustria і 21 d'abril

També conegut com Otó d'Àustria (arxiduc d'Àustria).