Obrir a Google MapsTaula de continguts
82 les relacions: Acàcia, Aligot comú, Almodis, Alou, Alzina, Alzinar amb marfull, Anglès (la Selva), Arítjol, Arbocer, Ausetans, Bagre bagre, Barb, Bisbat de Vic, Blauet comú, Bruc, Castanyer, Caudats, Comarca, Comtat d'Osona, Conill, Crancs de riu, Cuereta, Didalets, Esparver comú, Esquirol, Falgueres, Freixe, Gaig eurasiàtic, Galzeran, Gamarús eurasiàtic, Gatell, Geneta, Granota verda, Grèvol, Guineu, Herba de Sant Segimon, La Cellera de Ter, Les Guilleries, Les Mines d'Osor, Llista de topònims d'Osor, Mallerenga, Merla, Merla d'aigua, Municipi, Mussol comú, Om, Oreneta, Pantà de Susqueda, Pardal, Pi insigne, ... Ampliar l'índex (32 més) »
- Municipis de la Selva
Acàcia
Les acàcies (Acacia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília mimosoideae, de la família de les fabàcies.
Veure Osor і Acàcia
Aligot comú
Laligot comú (Buteo buteo) és una espècie d'ocell de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a la major part d'Europa i amplia la seva àrea de reproducció per gran part del Paleàrtic fins al nord-oest de la Xina (Tian Shan), l'extrem occidental de Sibèria i el nord-oest de Mongòlia.
Veure Osor і Aligot comú
Almodis
Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).
Veure Osor і Almodis
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Osor і Alou
Alzina
''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.
Veure Osor і Alzina
Alzinar amb marfull
L'alzinar amb marfull (Viburno tini-Quercetum ilicis subass. pistacietosum) és un bosc esclerofil·le dominat per les alzines a l'estrat arbori, però amb un doble estrat arbustiu on abunden els arbusts i les lianes.
Veure Osor і Alzinar amb marfull
Anglès (la Selva)
Anglès és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Osor і Anglès (la Selva)
Arítjol
L'arítjol (Smilax aspera) és una planta enfiladissa de la família de les esmilacàcies, també coneguda com a aritja o arínjol.
Veure Osor і Arítjol
Arbocer
L'arboç, arbocer, arbocera, cirerer d'arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter (Arbutus unedo), és una planta amb flors de la família de les ericàcies.
Veure Osor і Arbocer
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Veure Osor і Ausetans
Bagre bagre
Bagre bagre és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.
Veure Osor і Bagre bagre
Barb
Els barbs (Barbus) són un gènere de peixos de la família dels ciprínids.
Veure Osor і Barb
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Veure Osor і Bisbat de Vic
Blauet comú
El blauet comú (o simplement blauet o blavet al País Valencià), blavenca,DIEC arner, dormissó, martinet, terrola a les Balears (reiet en solsoní) (Alcedo atthis) és un moixó no passeriforme que és el més acolorit d'entre els ocells aquàtics, presenta una dieta principalment ictiòfaga, nidifica en forats excavats en talussos terrosos vora l'aigua i és força sensible a l'estat dels corrents fluvials i masses d'aigua.
Veure Osor і Blauet comú
Bruc
El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies.
Veure Osor і Bruc
Castanyer
El castanyer, castanyer comú, castanyer europeu o castanyer mediterrani (Castanea sativa) és un arbre forestal de la família de les fagàcies, amb fulles que cauen a l'hivern, originari dels voltants del Mediterrani.
Veure Osor і Castanyer
Caudats
Els caudats (Caudata) o urodels (Urodela) són un ordre d'amfibis de la subclasse Lissamphibia.
Veure Osor і Caudats
Comarca
En general, una comarca és una extensió de territori reduïda que agrupa diverses poblacions, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.
Veure Osor і Comarca
Comtat d'Osona
El Comtat d'Osona (en llatí Ausona) fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Veure Osor і Comtat d'Osona
Conill
Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.
Veure Osor і Conill
Crancs de riu
Crancs de riu a l'estil mexicà Els crancs de riu són crustacis decàpodes i tots els individus formen part de les superfamílies Astacoidea i Parastacoidea, dues de les cinc superfamílies de l'infraordre dels astacideus.
Veure Osor і Crancs de riu
Cuereta
Les cueretes, cuetes o gallinetes de la mare de Déu són un grup d'ocells que formen el gènere Motacilla, passeriformes de la família dels motacíl·lids (Motacillidae).
Veure Osor і Cuereta
Didalets
Didalets, didalets de la Mare de Déu, dolçamel, gallet gallarets, mare-selva, mare de bosc, mata-selva, lligabosc mediterrani (Lonicera implexa), rotaboc, xuclamel és una planta amb flor de la família de les caprifoliàcies i del gènere Lonicera.
Veure Osor і Didalets
Esparver comú
L'esparver comú, esparver, astoret o falcó torter i falcó de tords a les Balears (Accipiter nisus) és una espècie d'ocell rapinyaire de la família dels accipítrids (Accipitridae). Es troba a zones forestals temperades d'Europa, Àsia i Àfrica.
Veure Osor і Esparver comú
Esquirol
Lesquirol, esquirol comú,Piqué i Vilar, J. «Ecoetologia i biologia de l'esquirol (Sciurus vulgaris) en dos hàbitats de predictibilitat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment».
Veure Osor і Esquirol
Falgueres
Els polipodiòpsids (Polypodiopsida o Polypodiophyta) són un clade de plantes vasculars conegudes popularment com a falgueres.
Veure Osor і Falgueres
Freixe
''Fraxinus angustifolia'' Flors de ''F. excelsior'' Llavors de F. excelsior ''Fraxinus ornus'' Els freixes (Fraxinus) són un gènere de plantes amb flor de la família Oleaceae (oleàcies).
Veure Osor і Freixe
Gaig eurasiàtic
El gaig eurasiàtic o senzillament gaig (Garrulus glandarius) és una espècie d'ocell de la família dels còrvids.
Veure Osor і Gaig eurasiàtic
Galzeran
El galzeran o cirerer de Betlem és un petit arbust perennifoli de la família de les Asparagàcies, establerta per Antoine-Laurent de Jussieu, que es caracteritza perquè les tiges tenen forma de fulla, però no són fulles.
Veure Osor і Galzeran
Gamarús eurasiàtic
Strix aluco Cant d'una femella El gamarús euroasiàtic o gamarús (pl.: gamarussos), anomenat també cabrota/cabrer (cat. occ.), baladreu (Pallars), caro (val.), cabra fera (cat. occ.), gall carboner (Tarr.), agaús (Tarr., pl.: agaüsos), busaroca (cat. sept., amb les seves variants basaroca, bisaroca i bujaroca), miloca i òliba (Balears), cabeca (Ross.) o xibeca (Balears) (Strix aluco) és un ocell rapinyaire nocturn de l'ordre dels estrigiformes.
Veure Osor і Gamarús eurasiàtic
Gatell
El gatell, gatsaule, gatsalze o gatsalit (Salix atrocinerea) és un arbust o arbre de la família dels salzes.
Veure Osor і Gatell
Geneta
Les genetes (gènere Genetta) són uns mamífers de la família dels vivèrrids de l'ordre dels carnívors, relacionades amb les civetes i els linsangs.
Veure Osor і Geneta
Granota verda
La granota verda o granota vulgar (Pelophylax perezi) és una espècie de granota que es troba a França, Catalunya, Portugal i Espanya.
Veure Osor і Granota verda
Grèvol
El grèvol o boix grèvol (Ilex aquifolium) és un arbre o arbust típic de la vegetació atlàntica europea i d'alguns indrets de la muntanya mitjana mediterrània.
Veure Osor і Grèvol
Guineu
Guineu roja ''Vulpes vulpes''- Crani Les guineus, guilles o raboses (antigament renards, volps o guinardes) són mamífers de la família dels cànids.
Veure Osor і Guineu
Herba de Sant Segimon
L'herba de Sant Segimon, segimona, bàlsam del Montseny o herba de les set sagnies (Saxifraga vayredana) és una espècie de planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies.
Veure Osor і Herba de Sant Segimon
La Cellera de Ter
La Cellera de Ter o localment simplement la Cellera, és un municipi de la comarca de la Selva.
Veure Osor і La Cellera de Ter
Les Guilleries
El massís de les Guilleries està situat al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal i forma part alhora de totes dues serralades.
Veure Osor і Les Guilleries
Les Mines d'Osor
Les Mines d'Osor és un conjunt d'habitatges d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Osor і Les Mines d'Osor
Llista de topònims d'Osor
Llista de topònims (noms propis de lloc) del municipi d'Osor, a la Selva.
Veure Osor і Llista de topònims d'Osor
Mallerenga
* Ornitologia: diversos ocells de l'ordre dels passeriformes.
Veure Osor і Mallerenga
Merla
Merla representada a ''Nederlandsche Vogelen''(''Ocells d’Holanda''), Vol. 1 (1770) La merla comuna (o senzillament merla), esmerla o merla negra (a les Illes Balears, tord negre, mèrlera o mèl·lera) (Turdus merula), és un membre europeu de la família dels túrdids.
Veure Osor і Merla
Merla d'aigua
La merla d'aigua europea o senzillament merla d'aigua, aigüerol, aigüerola, merla viuda o tord marí (Cinclus cinclus) és una espècie d'ocell que hi ha a Europa, el nord d'Àfrica i parts d'Àsia.
Veure Osor і Merla d'aigua
Municipi
territoris de parla catalana Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics en molts països.
Veure Osor і Municipi
Mussol comú
El mussol comú o mussol (Catalunya) o miula (Illes Balears) (Athene noctua) és una espècie d'ocell de la família dels estrígids (Strigidae).
Veure Osor і Mussol comú
Om
Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.
Veure Osor і Om
Oreneta
L'oreneta comuna Rev.
Veure Osor і Oreneta
Pantà de Susqueda
Sala de les columnes de la presa de Susqueda. 1963-1967. Arturo Rebollo, enginyer El pantà de Susqueda és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi d'Osor, que s'estén pels termes de Susqueda, Sant Hilari Sacalm i en una minúscula extensió en el d'Osor, a la comarca de la Selva.
Veure Osor і Pantà de Susqueda
Pardal
El pardal comú o senzillament pardal, dit també teuladí al País Valencià, teulader al costat de pardal a les Illes Balears, torredà (al País Valencià), tretxe a l'Alguer (Passer domesticus), és un membre de la família Passeridae originari d'Europa i Àsia, i introduït en altres continents.
Veure Osor і Pardal
Pi insigne
El pi insigne, pi de Monterrey o pi de Califòrnia (Pinus radiata) és una espècie de conífera de la família Pinaceae originària del litoral i illes de Califòrnia on ocupa una petita àrea des d'on s'ha estès per tot el món mitjançant repoblacions forestals atès el seu ràpid creixement, per l'obtenció de fusta destinada a la fabricació de pasta de paper, d'embalatges i de bigam de mines.
Veure Osor і Pi insigne
Pi pinyer
El pi pinyer (Pinus pinea) és una espècie de pi de la família de les pinàcies caracteritzat per tenir la llavor comestible, el pinyó.
Veure Osor і Pi pinyer
Pinsà
El pinsà comú, pinsà, xeu o pardal d'ala blanca (Fringilla coelebs, del llatí vulgar pincio i aquest de pinc, onomatopeia del crit) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes i de la família dels fringíl·lids.
Veure Osor і Pinsà
Pit-roig
El pit-roig, barba-roig, rupit o ropit també a les Balears, reiet (País Valencià), reientí, reientinc o piquet roget (Erithacus rubecula) és un ocell menut i relativament abundant al Països Catalans.
Veure Osor і Pit-roig
Planta medicinal
Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol dels seus òrgans, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a obtenir nous fàrmacs per síntesi o hemisíntesi farmacèutica.
Veure Osor і Planta medicinal
Plàtan comú
El plàtan comú (Platanus x hispanica) és una espècie d'angiosperma de la família de les platanàcies (Platanaceae).
Veure Osor і Plàtan comú
Presa d'aigua
Glaris, Suïssa Una presa d'aigua és una construcció que se situa sobre el llit d'un riu perpendicularment a aquest i al sòl, amb la finalitat de retenir l'aigua i crear un embassament o presa.
Veure Osor і Presa d'aigua
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Veure Osor і Ramon Berenguer I
Raspinell comú
El raspinell o pica-soques (Certhia brachydactyla) és un ocell petit i força comú que viu en ambients forestals d'Europa.
Veure Osor і Raspinell comú
Riera d'Osor
La riera d'Osor és un riu de Catalunya d'orientació oest-est, afluent del Ter pel seu marge dret.
Veure Osor і Riera d'Osor
Roure
El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).
Veure Osor і Roure
Sant Benet (Susqueda)
Sant Benet és una muntanya de 1.150 metres que es troba al municipi de Susqueda, a la comarca catalana de la Selva.
Veure Osor і Sant Benet (Susqueda)
Sant Gregori (la Cellera de Ter)
Sant Gregori és una muntanya de 1.091 metres que es troba entre els municipis de la Cellera de Ter i d'Osor, a la comarca de la Selva.
Veure Osor і Sant Gregori (la Cellera de Ter)
Sant Hilari Sacalm
Sant Hilari Sacalm és una vila i municipi de la comarca de la Selva.
Veure Osor і Sant Hilari Sacalm
Sant Miquel de Maifré
Sant Miquel de Maifré és una església d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Osor і Sant Miquel de Maifré
Sant Miquel de Solterra
Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues és una muntanya de 1.202 metres que es troba entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i d'Osor a la Selva.
Veure Osor і Sant Miquel de Solterra
Santa Coloma de Farners
Santa Coloma de Farners, anomenada també Farners de la Selva, és un municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Selva i cap del partit judicial de Santa Coloma.
Veure Osor і Santa Coloma de Farners
Santa Creu d'Horta
La Santa Creu d'Horta és una església amb elements romànics i barrocs d'Osor (Selva) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Veure Osor і Santa Creu d'Horta
Santa Maria d'Amer
Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).
Veure Osor і Santa Maria d'Amer
Sítids
Els sítids són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes, l'únic representant dels quals als Països Catalans és el pica-soques blau.
Veure Osor і Sítids
Selva
La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.
Veure Osor і Selva
Senglar
El senglar, porc senglar o porc salvatge (Sus scrofa) és un mamífer artiodàctil present a Europa, encara que també n'hi ha subespècies a Amèrica, Àfrica i Àsia.
Veure Osor і Senglar
Serra del Peredol
La Serra del Peredol és una serra situada entre els municipis d'Anglès i d'Osor a la comarca de la Selva, amb una elevació màxima de 751 metres.
Veure Osor і Serra del Peredol
Sot de la Noguerola
El Sot de la Noguerola és un riu de Catalunya que neix al su de la Roca de Cercenedes al massís de les Guilleries i que desemboca a la Riera d'Osor a Osor (La Selva).
Veure Osor і Sot de la Noguerola
Sureda (bosc)
Imatge típica d'una sureda en explotació La sureda (Viburno tini-Quercetum ilicis subas. suberetosum) és un bosc esclerofil·le en què l'estrat arbori és format majoritàriament per sureres (Quercus suber).
Veure Osor і Sureda (bosc)
Teix
Llavors El teix (Taxus baccata) és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del paleàrtic occidental (Europa occidental, central i meridional, nord-oest d'Àfrica, nord de l'Iran i el sud-est asiàtic).
Veure Osor і Teix
Ter
El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.
Veure Osor і Ter
Toixó
El teixó o toixó (Meles meles) és una espècie de mamífer i el representant de la família dels mustèlids de morfologia més atípica.
Veure Osor і Toixó
Truita de riu
La truita és el nom comú donat diverses espècies de peixos de muntanya que pertanyen a la família Salmonidae.
Veure Osor і Truita de riu
Tudó
El tudó, colom tudó o todó (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà.
Veure Osor і Tudó
Vern
El vern (Alnus glutinosa) és un arbre caducifoli del gènere Alnus originari de quasi tota Europa, incloent-hi la Gran Bretanya i Fennoscàndia, i del sud-est d'Àsia.
Veure Osor і Vern
Vila
Una vila és un nucli de població d'una certa entitat, per causes econòmiques (mercat, per exemple, o abundor de comerços), sociopolítiques (cap d'una comarca o sotscomarca o, antigament, d'un senyoriu), religioses (cap d'un bisbat o d'un centre religiós important), culturals o històriques.
Veure Osor і Vila
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Osor і 1067
Vegeu també
Municipis de la Selva
- Amer
- Anglès (la Selva)
- Arbúcies
- Blanes
- Breda
- Brunyola i Sant Martí Sapresa
- Caldes de Malavella
- Fogars de la Selva
- Hostalric
- La Cellera de Ter
- Lloret de Mar
- Maçanes
- Maçanet de la Selva
- Osor
- Riells i Viabrea
- Riudarenes
- Riudellots de la Selva
- Sant Feliu de Buixalleu
- Sant Hilari Sacalm
- Sant Julià del Llor i Bonmatí
- Santa Coloma de Farners
- Sils
- Susqueda
- Tossa de Mar
- Vidreres
- Vilobí d'Onyar
També conegut com Osorenc, Osorenca.