Taula de continguts
38 les relacions: Alcántara (Càceres), Alexandre III (papa), Alexandre VI, Alfons IX de Lleó, Alfons VIII de Castella, Beira Alta, Comanadores d'Alcántara, Comanda, Corona de Castella i Lleó, Diego Martínez Penas, Espanya, Extremadura, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Ferran II de Lleó, Ferran VII d'Espanya, Gregori IX, Magacela, Orde de Calatrava, Orde del Cister, Orde del Temple, Orde militar, Papa Celestí III, Regne de Castella, Regne de Lleó, Setge de Sevilla (1247-1248), Sinople, Tajo, Trujillo (Càceres), 1154, 1172, 1177, 1213, 1248, 1409, 1492, 1808, 1814.
Alcántara (Càceres)
Alcántara és un municipi de la província de Càceres, a la comunitat autònoma d'Extremadura (Espanya).
Veure Orde d'Alcántara і Alcántara (Càceres)
Alexandre III (papa)
Alexandre III (de nom de bateig Rollando Bandinelli) (Siena ? - Civita Castellana, 1181) va ser escollit Papa de Romà el 1159, càrrec que exerciria fins a la seva mort el 1181.
Veure Orde d'Alcántara і Alexandre III (papa)
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Veure Orde d'Alcántara і Alexandre VI
Alfons IX de Lleó
Alfons IX de Lleó (Zamora, 1171-Vilanova de Sarria, 1230) fou rei de Lleó (1188-1230).
Veure Orde d'Alcántara і Alfons IX de Lleó
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure Orde d'Alcántara і Alfons VIII de Castella
Beira Alta
Antiga província de la Beira Alta La Beira Alta era una antiga província portuguesa, instituïda formalment per una reforma administrativa de 1936.
Veure Orde d'Alcántara і Beira Alta
Comanadores d'Alcántara
Les Comanadores de l'Orde d'Alcántara o Comanadores de Sant Pere o en alguns documents Cavalleres de l'Hàbit d'Alcántara, són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar d'Alcántara.
Veure Orde d'Alcántara і Comanadores d'Alcántara
Comanda
comanador abusant d'un indi. Còpia de l'italià Agostino Agli 1825-1826, per Lord Kingsborough. La comanadoria o comanda –encomienda en castellà– era una institució originada de l'edat mitjana, sent territoris, immobles, rendes o beneficis que pertanyien als ordes militars, al capdavant de les quals s'hi col·locava un comanador que era l'encarregat de rebre les rendes i distribuir-les.
Veure Orde d'Alcántara і Comanda
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Orde d'Alcántara і Corona de Castella i Lleó
Diego Martínez Penas
Diego Martínez Penas (Vigo, 16 de desembre de 1980) és un entrenador de futbol gallec.
Veure Orde d'Alcántara і Diego Martínez Penas
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Orde d'Alcántara і Espanya
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Orde d'Alcántara і Extremadura
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Orde d'Alcántara і Ferran d'Antequera
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Veure Orde d'Alcántara і Ferran el Catòlic
Ferran II de Lleó
Tomba de Ferran II de Lleó y Galícia a la catedral de Santiago de Compostel·la Ferran II de Lleó (1137 - Benavente, Zamora, 1188) fou rei de Lleó (1157-1188).
Veure Orde d'Alcántara і Ferran II de Lleó
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Veure Orde d'Alcántara і Ferran VII d'Espanya
Gregori IX
Gregori IX (Anagni, (1143) - Roma, 22 d'agost de 1241) fou papa de Roma del 1227 al 1241.
Veure Orde d'Alcántara і Gregori IX
Magacela
Magacela és un municipi de la província de Badajoz, a la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure Orde d'Alcántara і Magacela
Orde de Calatrava
L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).
Veure Orde d'Alcántara і Orde de Calatrava
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Veure Orde d'Alcántara і Orde del Cister
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Veure Orde d'Alcántara і Orde del Temple
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Orde d'Alcántara і Orde militar
Papa Celestí III
Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.
Veure Orde d'Alcántara і Papa Celestí III
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Orde d'Alcántara і Regne de Castella
Regne de Lleó
El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.
Veure Orde d'Alcántara і Regne de Lleó
Setge de Sevilla (1247-1248)
El setge de Sevilla de 1247 i 1248 fou un dels episodis de "la Reconquesta".
Veure Orde d'Alcántara і Setge de Sevilla (1247-1248)
Sinople
Representacions del sinople El sinople (del sinople i aquest nom de l'antiga ciutat de Sinope) és el color verd en heràldica.
Veure Orde d'Alcántara і Sinople
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Veure Orde d'Alcántara і Tajo
Trujillo (Càceres)
Trujillo és una ciutat d'Extremadura a la província de Càceres a Espanya.
Veure Orde d'Alcántara і Trujillo (Càceres)
1154
Països Catalans.
Veure Orde d'Alcántara і 1154
1172
El 1172 (MCLXXII) fou un any de traspàs iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Veure Orde d'Alcántara і 1172
1177
El 1177 (MCLXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Orde d'Alcántara і 1177
1213
1213 (MCCXIII en numeral romà) fon un any normal del calendari julià, començat en dimarts.
Veure Orde d'Alcántara і 1213
1248
El 1248 (MCCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Orde d'Alcántara і 1248
1409
; Països Catalans.
Veure Orde d'Alcántara і 1409
1492
;Països Catalans.
Veure Orde d'Alcántara і 1492
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Orde d'Alcántara і 1808
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Veure Orde d'Alcántara і 1814
També conegut com Cavallers d'Alcántara, Orde de Sant Julià del Pereiro, Orde del Pereiro.