Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Olaf Tryggvason

Índex Olaf Tryggvason

Olaf Tryggvason (en nòrdic: Óláfr Tryggvason, en noruec: Olav Tryggvason) (969? – 1000) va ser rei de Noruega des del 995 fins a la seva mort cinc anys després.

36 les relacions: Batalla de Svolder, Cristianisme, Etelred l'Indecís, Frísia, Groenlàndia, Harald Blåtand, Harald I de Noruega, Harald II, Håkon Sigurdsson, Hèbrides, Heimskringla, Illes Òrcades, Illes Scilly, Leif Eriksson, Llista de reis de Noruega, Miecislau I de Polònia, Nòrdic, Nòvgorod, Noruec, Oppland, Otó III del Sacre Imperi, Rus de Kíev, Sacre Imperi Romanogermànic, Sven Tveskæg, Trondheim, Víkings, Vladímir I de Kíev, Wends, 1000, 1046, 961, 969, 984, 988, 995, 997.

Batalla de Svolder

La batalla de Svolder (Svold, Swold)En nòrdic antic Svöld, Svöldr, Svölð o Svölðr.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Batalla de Svolder · Veure més »

Cristianisme

El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristos, Crist, literalment, 'l'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article ""); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Cristianisme · Veure més »

Etelred l'Indecís

Etelred l'Indecís o Etelred II, (en anglès; vers 968 - 23 d'abril del 1016) va ser rei dels anglesos des del 978 fins a la seva mort, exceptuant un breu període (1013-1014) en què fugí a Normandia davant la invasió dels víkings encapçalada pel danès Svend Barbaforcada.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Etelred l'Indecís · Veure més »

Frísia

Vista de satèl·lit de la badia d'Helgoland (la costa de Frísia) Frísia (en frisó occidental: Fryslân, en frisó septentrional: Fraschlönj, en frisó oriental: Fräislound, en baix saxó: Freesland, en alemany i neerlandès: Friesland, en danès: Frisland) és una regió històrica costanera situada a l'angle sud-oriental de la mar del Nord, a l'anomenada ''badia d'Helgoland''.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Frísia · Veure més »

Groenlàndia

Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Groenlàndia · Veure més »

Harald Blåtand

Harald I o Harald Blåtand ("Gran Home Bru", mal interpret com "Dent Blava"), mort en 986, va ser rei de Dinamarca aproximadament des de 958 fins a la seva mort, i rei de Noruega al voltant de 970.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Harald Blåtand · Veure més »

Harald I de Noruega

Harald I de Noruega, conegut com a Harald Cabellera Bella (nòrdic antic: Haraldr Hárfagri; noruec: Harald Hårfagre), (c. 850 - c. 933), va ser rei de Noruega des de 872 fins a 933.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Harald I de Noruega · Veure més »

Harald II

Harald II, fill de Haakon el Bo i d'una germana de Harald I de Dinamarca, va ser rei de Noruega entre els anys 961 i 970.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Harald II · Veure més »

Håkon Sigurdsson

Quan Haakon restava a Dinamarca, Harald Dent Blava l'obligà a acceptar el baptisme i li ordenà que portàs diversos clergues a Noruega per difondre el Cristianisme. Un cop arribats a Noruega Haakon obligà als clergues a tornar a Dinamarca nedant. Håkon II Sigurdsson Jarl (també Haakon) (en nòrdic antic Hákon Sigurðarson, en noruec Håkon Sigurdsson), a voltes anomenat "Haakon el Gran" (m. 995), fou el fill de Sigurd Håkonsson, jarl de Lade, a Trondheim i Trøndelag, Noruega.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Håkon Sigurdsson · Veure més »

Hèbrides

escoceses Les illes Hèbrides (Hebrides en anglès, Innse Gall en gaèlic) són un extens arxipèlag en la costa oest d'Escòcia.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Hèbrides · Veure més »

Heimskringla

Una de les pàgines de l'''Heimskringla'' S'anomena Heimskringla (L'orbe del món) un aplec de sagues històriques redactades a Islàndia al voltant dels anys 1225 - 1230 pel polític, historiador, teòric de la literatura i escalda Snorri Sturluson; també és coneguda amb el nom dHistòries dels reis de Noruega (Nóregs konunga sǫgur).

Nou!!: Olaf Tryggvason і Heimskringla · Veure més »

Illes Òrcades

Les illes Òrcades (Àrcaibhen en gaèlic, simplement Orkney en anglès, o més rarament Orkney Islands) són situades a 16 km al nord d'Escòcia i en formen una regió administrativa de 990 km² i 19.245 habitants (2001).

Nou!!: Olaf Tryggvason і Illes Òrcades · Veure més »

Illes Scilly

Les illes Scilly (en anglès Isles of Scilly, en còrnic Ynysek Syllan) són un grup d'illes del nord de l'Atlàntic situades al sud-oest de Cornualla (Gran Bretanya), a uns 45 km del cap de Land's End.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Illes Scilly · Veure més »

Leif Eriksson

Leif Eriksson (nòrdic antic: Leifr Eiríksson) (dC 970 – dC 1020), anomenat L'afortunat, fou un explorador víking, que ha estat reconegut durant els últims anys com al primer europeu a arribar i assentar-se en el continent americà.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Leif Eriksson · Veure més »

Llista de reis de Noruega

Escut de Noruega Monarques de Noruega.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Llista de reis de Noruega · Veure més »

Miecislau I de Polònia

Miecislau I de Polònia, pintat per Jan Matejko Miecislau I o Mieszko I (vers 935 - 25 de maig de 992), fill del semillegendari Siemomysł, va ser el primer duc Piast històricament conegut del polans, que donaven el seu nom al país que més tard s'anomenaria "Polònia".

Nou!!: Olaf Tryggvason і Miecislau I de Polònia · Veure més »

Nòrdic

Nòrdic és un adjectiu relatiu a l'antiga Escandinàvia, que actualment és Suècia, Noruega, Dinamarca, Illes Faroe, Groenlàndia i Islàndia, en l'edat mitjana (el període dels víkings).

Nou!!: Olaf Tryggvason і Nòrdic · Veure més »

Nòvgorod

Nòvgorod (en rus Но́вгород, o, més exactament Вели́кий Но́вгород, Veliki Nòvgorod, literalment Gran Nòvgorod), és el lloc històric més important del nord-oest de Rússia i la capital de la província de Nòvgorod.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Nòvgorod · Veure més »

Noruec

El noruec és una llengua parlada a Noruega.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Noruec · Veure més »

Oppland

Oppland és un comtat de Noruega, situat a la regió d'Østlandet.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Oppland · Veure més »

Otó III del Sacre Imperi

Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »

Rus de Kíev

Mapa del Principat de Kíev, segle XI La Rus de Kíev fou el primer estat eslau oriental, dirigit des de la ciutat de Kíev, ciutat capital de l'actual Ucraïna, des d'aproximadament 880 fins a mitjans del segle XII.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Rus de Kíev · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sven Tveskæg

Representació de Sven Tveskæg al Swansea Guildhall, Gal·les Sven I, anomenat pels anglesos Forkbeard (Barba de forqueta o barba bifurcada), per mostatxo que portava (en anglès: Svend Otto Haraldsen; en danès: Svend Tveskæg, originalment Tjugeskæg o Tyvskæg; en noruec: Svein Tjugeskjegg), va néixer possiblement el 960, sent el més gran dels 4 fills de Harald Blaatand, rei de Dinamarca i Noruega, i de la seva primera esposa Gunhilda.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Sven Tveskæg · Veure més »

Trondheim

Trondheim, històricament anomenada Kaupangen, Nidaros i Trondhjem, és una ciutat i municipi de Noruega, capital del comtat de Sør-Trøndelag.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Trondheim · Veure més »

Víkings

Proa de la reconstrucció d'un drakar víking Els víkings o vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a finals del segle XII.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Víkings · Veure més »

Vladímir I de Kíev

Vladímir I --Volodímir en ucraïnès, Valdimar en normand i Volodymer en rutè—conegut a Ucraïna i Rússia com a Sant Vladímir o Vladímir el Gran, va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev entre 980 i 1015, es va convertir al cristianisme en 988 i va fer convertir-se i batejar als seus súbdits del Rus' de Kíev.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Vladímir I de Kíev · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí venedes o venedi, en antic anglès: winedas, en antic noruec: vindr, en alemany: wenden, winden, en danes: vendere, en suec: vender,en polonès wendowie) és un nom històric pels eslaus occidentals que vivien prop de les àrees d'assentament de pobles germànics.

Nou!!: Olaf Tryggvason і Wends · Veure més »

1000

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 1000 · Veure més »

1046

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 1046 · Veure més »

961

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 961 · Veure més »

969

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 969 · Veure més »

984

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 984 · Veure més »

988

;Països Catalans.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 988 · Veure més »

995

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 995 · Veure més »

997

Sense descripció.

Nou!!: Olaf Tryggvason і 997 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Olaf I, Olaf I de Noruega, Olav I de Noruega.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »